1 novembre de 2010

STTL

"L´epitafi era prou eloqüent: Va viure sense por. Va ser lliure. La tomba estava situada a pocs metres de la sortida de l´antiga necròpolis i la Júlia Clàudia va haver de fer un esforç per reprimir una última llàgrima. Ella hagués preferit gravar-hi les tradicionals D·M·S. o l´H·S·E, o la que més li agradava, S·T·T·L., tot esperant que cap infortuni no caigués sobre la casa familiar. Però en Licini era rebel, no creia en cap avantpassat ni déu totpoderós. Certament, havia viscut segons les seves pròpies lleis.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas, era un dels seus pensaments preferits. O també aquell que deia Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire. Després de la incineració, les restes del seu difunt marit, disposat ja a pagar el preu estipulat al barquer, descansarien per sempre sota l´ombra del xiprer, al columbari familiar on la làpida lluïa encara amb els últims rajos de sol. La pompa fúnebre havia estat multitudinària i molt emotiva. Es notava que en Licini deixava molts amics i que, com deia el vell aforisme, vita mortuorum in memoria est posita uiuorum."

Avui celebrem la festa de Tots Sants, 1 de Novembre, el dia dels Difunts. Enllaceu amb aquests articles de El Fil de les Clàssiques (I i II) i de El vaixell d´Odisseu, llegiu-los atentament (comentaris inclosos) i glosseu les paraules, expressions i cites que apareixen al text introductori relacionat amb la mort d´en Licini. Per acabar, expliqueu quin significat tenen les imatges de la següent presentació.

28 comentaris:

Laura Guillén ha dit...

Hola!
En aquestes imatges hi apareixen les inscripcions religioses sobre la vida, o fent referència al Déu, de diferents religions o cultures. Apareix INRI que són les inicials de "IESVS NAZARENVS REX IVDAEORVM", que significa; "Jesús de Natzaret rei dels Jueus", o "R.I.P." que significa; "Requiéscat in Pace" que es tradueix al català com "que descansi en pau" i en anglès (que és com es posa normalment)"rest in peace", despés també tenim la figura de la alfa i la omega que simbolitzen el principi (alfa) i el final (omega).

anna ha dit...

Hola!
Amb aquesta entrada he pogut recordar coses de l'any passat! El nostre dossier amb llatinismes temàtics per la castanyada i pel dia de Tots Sants!

Memento mori:
frase llatina que significa "recorda que has de morir", en el sentit de "recorda que ets mortal".

Sit Tibi Terra levis:
S.T.T.L ( que la terra et sigui lleugera) Generalment fa referència a l'angoixa que pot produïr tot el pes de la terra sobre el cos.

RIP:
Requiescat in pace (descansi en pau).

REQUIEM:
Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.

Rèquiem prové de la primera paraula del text, que comença amb Requiem aeternam dona eis, Domine, és a dir, "els concedeixi el descans etern, Senyor".

INRI:
són les sigles de la frase llatina Iesvs Nazarenvs Rex Ivdaeorvm, la qual es traduïx al català com: "Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus".

DMS:
Diis Manibus Saccrum

Aquestes són algunes de les traduccions que he trobat!
Fins demà!

Anna!

esther ha dit...

Hola!

Les imatges que trobem en la presentació són diferents epitafis (un altre llatinisme!) que escriuen els familiars dels difunts a sobre de les làpides. Entre altres que ja han comentat trobem PAX que literalment vol dir pau, és a dir, que descansi en pau.

Pel que fa als articles que has penjat, son molt interessants, i ens fan veure com per als antics, la mort no era signe de dolor sinó, de festa, ja que el difunt passava a millor vida, i per tant el que feien era preparar rituals per tal que aquesta nova vida els hi fos favorable. I no ens obliem de la moneda per pagar al barquer!

Vale!!

Judith Garcia ha dit...

Hola!
Després de la recerca aquí deixo totes les paraules del text amb les seves definicions corresponents:

Epitafi:Es la inscripció que porten les tombes, on els familiars posaven als seus difunts.

D.M.S:(Dis Manibus Sacrum) “Consagrat als déus Manes”
H.S.E. (Hic situs est) “És en aquest lloc”

S.T.T.L:(Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”.

R.I.P:(Requiescat in pace) “En pau, descansi”

Incineració:Després de la mort , als difunts els cremaven amb foc, després que les flames s’apaguessin (s´pagaven amb vi)el ruixaven amb perfum.

Làpida:Pedra plana en que normalment es posa una inscripció

(Vita enim mortuorum in memoria est posita uiuorum)”La vida dels morts és en els records dels vius”.

Omnia mors poscit. Lex est,non poena,perire: Ho reclama tot .La mort és la llei, no un càstig.

Va viure sense por. Va ser lliure: Linici va ser un Home que va gaudir de la seva vida i va aprofita-la al màxim, sense tindre por de res ni de ningú.

Barquer: Era l’encarregat de transportar les ànimes a la barca i per aquest servei cobrava un petit peatge.

Pompa: Acompanyament solemne en festes, cerimònies...

Xiprer: El xiprer és un arbre originari de l’orient de la zona mediterrània En l’antiguitat l’han marcat amb un fort caràcter sagrat, però també proper a la màgia dels ritus, els encanteris i a la mort.

El mite del xiprer: Aquest mite conta l’historia de com Ciparissus dolgut per haver assassinat al seu cérvol, li va demanar al seu amant, Apol•lo, que li permetés plorar-lo per sempre, i així va ser com aquest déu el va convertir en xiprer.

Necròpolis: Conjunt de sepulcres subterranis. Ciutat dels morts.

Difunt: cadàver, una persona morta.

Columbari: Edifici funerari romà, dins els quals eren posades les urnes cineràries.

(Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas):” Anem a menjar, beure i ser feliç: no hi ha plaer després de la mort”.

I.N.R.I:(IESVS NAZARENVS REX IVDAEORVM)"Jesús de Natzaret rei dels Jueus"

PAX:Literlment volr dir pau, però significa descansi en pau.

Memento mori:"recorda que has de morir".


Ara la mort es un tema que normalment no es toca, la gent no vol parla, la veritat es que fa por, que passarà després de morir-te. Però antigament no era així ,morir era una cosa normal, que tard o d’hora passaria, després de morir-se al cap de 8 dies es feia una gran festa en honor del mort, recordant lo bo d’aquesta persona.




Judith

Guillem Fargas ha dit...

Epitafi: Inscripció funerària que s’acostuma a posar a sobre les tombés o nínxols dels difunts. Els romans no acostumaven a posar el dia de la mort del finat, però si que hi posaven la seva edat (amb mesos i anys de vegades), el familiar que havia encarregat la làpida i la informació sobre la identitat del mort (condició social, càrrecs públics, professió...) però mai hi posaven els desitjos del difunt, cosa que reafirma la poca fe que tenien en una hipotètica vida futura. En les làpides si solien trobar inscripcions funeràries com DMS, HSE, STTL i posteriorment amb l’aparició del cristianisme RIP (Requiescat in pace “En pau, descansi).
D•M•S: Inscripció funerària que se solia trobar en les tombes romanes que significa Dis Manibus Sacrum “consagrat als déus Manes”. Aquests déus eren els esperits dels avantpassats de la família, i se’ls invocava per tal que no sortissin de les seves tombes i no causessin problemes en l’economia de la família i en la salut dels seus membres encara vius.
H•S•E: Una altre inscripció funerària que posaven els romans a les seves làpides i que significa Hic situs est “És en aquest lloc”, aquesta inscripció s’utilitzava molt entre els romans.
S•T•T•L: Inscripció funerària molt recorrent entre els romans que són les sigles de Sit tibi terra levis significa “Que la terra et sigui lleu”
Tomba: És el lloc a on es deixen les restes del difunt, a l’època dels romans ni havien de diferents tipus: les més luxoses eren els sepulcres monumentals o mausoleus en forma de temple o de torre. Les tombes més modestes eren les fosses comunes (s’enterraven tots els cosses dins d’un mateix solc) , les individuals (a dins d’un taüt) i els columbaris.
Columbari: Cripta excavada a la roca dividida en petits nínxols en forma de niu de colom (que és la representació de la pau i en llatí és columbus, d’aquí columbari), a on s’hi col•locaven les cendres del difunt desprès d’haver-lo incinerat i haver-lo untat amb ungüents perfumats. Era utilitzat per la gent més modesta, ja que els rics utilitzaven els mausoleus.
Necrópolis: Prové del grec νεκρόπολις, i literalment significa “ciutat dels morts” (νεκρο “mort” i πολις “ciutat”). És un cementiri o lloc de soterrament, generalment situats a prop de les grans ciutats de les antigues civilitzacions. Els motius de la seva construcció eren diversos, de vegades era la prohibició de enterrar els morts a dins dels límits de la ciutat (i llavors, sobretot a Roma, es donaven situacions com la que el camí que portava a aquella ciutat estigués ple de tombes a banda i banda), però altres vegades els motius eren purament religiosos.
Incineració: Era la pràctica que seguien els romans per tal d’enterrar els seus difunts. Literalment significa en cendra (in “en”, i cinis/cineris “cendra”). Consistia en cremar el cos del difunt fins a reduir-lo a cendra. Abans de fer-ho li obrien i tancaven els ulls per últim cop i li feien l’últim petó. Damunt la pira (el lloc on es posava el difunt i s’incinerava), els familiars hi posaven els objectes preferits del mort i la guarnien amb flors i flascons de perfum, un cop fet això l’encenien. Una vegada el cos s’havia convertit en cendra, untaven els ossos calcinats amb ungüents perfumats.

Marc Navarro ha dit...

Salvete Omnes

Aqui deixo les paraules que havíem de buscar amb les seves definicions:

Epitafi : és la incripció que els parents del mort posaven a aquest en la seva tomba.

Va viure sense por. Va sér lliure : diu que en Linici va gaudir de la seva vida i la va gaudir al màxim.

Tomba : és el lloc on reposaven les cendres dels difunts. En l'antiguitat n'hi havíen varis: els mausoleus, els sepulcres, i tombes individuals.

Necròpolis : Vé dels ètims Necros ( mort ) i Polis ( ciutat ) i com la propia paraula indiac era construida per enterrar les cendres dels morts sota terra. El fet d'enterrar el mort sota terra tenía un significat concret, és a dir que l'enterraven sota terra perque baixes al inframón perque el barquer ( caront ) els portes per ser jutjat per la seva vida i els seus pecats.

DMS : Diis Manibus Sacrum que vol dir consagrat als deus manes que eren els avanpassats dels morts.

HSE : Hic Situs Est que literalment diu és en aquest lloc.

STTL : Vol dir Sit Tibi Terra que significa que la terra et sigui lleugera.

Edamus,Bibamus,Gaudeamus : post mortem nulla uoluptas : vol dir menjem, bebem i gaudim : no hi ha plaer despres de la mort, és un exemple de carpe diem.

Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire : ho reclama tot. La mort és la llei, no un càstig.

Incineració : despres de la mort cremaven al mort i cuan ja havía estat incinerat s'apagaven les flames amb vi.

Difunt : el difunt és el cadaver, la persona que ha mort.

Barquer : es refereix a Caront el barquer de l'inframón, el qual accedia a transportar les animes dels morts a canvi d'un petit peatge que es posava sota la llengua del mort per pagar el cost per anar al seu últim judici el qual decidiría si aniria als Camps Elisis que sería el referent al cel o paradís o bé si aniría a les fosses del Tartar lloc on estaven els titans el qual sería el referent a l'infern.

Xiprer : en l'antiguitat el xiprer era un arbre sagrat al qual se li atribuia una relació amb els morts i amb els deus.

Columbari : és el conjunt de nínxols on es posaven les urnes cineràries.

Làpida : la paraula làpida deriva de lapis que significa pedra en llati.

Pompa : la pompa era la ceremonia d'acompanyament als morts, quan avui día diem pompa funebre ens referim al acompanyament dels morts.

Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum : vol dir que la vida dels morts és en els records dels vius aquesta frase va ser dita per Marc Tul·li Ciceró.

Valete

Yasmin ha dit...

Hola a tots!! :)

He trobat que l’Epitafi són frases escrites sobre monuments o làpides de cementiri per homenatjar les persones que hi són sepultades. Tradicionalment s’escriuen en vers.

La necròpolis és un cementiri o un lloc destinat a enterraments.
Del grec: Νεκρος significa “Morts” i Πόλις vol dir “Ciutat”.
A la necròpolis s'entarraven els difunts, que són els cadàvers de les persones que han mort.

Les tombes més luxoses eren els mausoleus, que són monuments molt grans amb forma de capella, temple ,etc.
El nom de mausoleus ve del rei Mausol que és recordat pel seu monument funerari que li va fer construir la seva dona i germana, i va donar nom als monuments funeraris d’avui dia.

El mausoleu d’Halicarnàs, és diu així perquè estava a la ciutat d'Halicaranàs a l’Àsia menor (actual Turquia). El mausoleu va ser considerat una de les set meravelles del món antic (ja no queden restes).

Les tombes més modestes eren les fosses comunes, les individuals i els columbaris. Damunt de les tombes individuals, hi podia haver diferents monuments funeraris.
El columbari era el conjunt de nínxols on col•locaven les urnes funeràries.


Al costat de la tomba, després de tancar-li els ulls al mort, i fer-li l’últim petó, feien el procés d’incineració.
Damunt la pira posaven el cadáver i la familia hi posava els objectes preferits del mort, i al final encenien la pira.
Als forns crematoris de les grans polis, untaven els ossos del mort amb mel i ungüents i un cop incinerat dipositaven les cendres a les urnes funeràries.


La pompa funèbre és l’acompanyament o desfilada en processó que se li fa a un mort.

STTL és una locució llatina, la traducción literària és sit tibi terra levis i li podem donar el següent significat: que la terra et sigui lleu.

R.I.P significa "requiescat in pace" que traduit vol dir descansi en pau.

HSE ho podem traduir com Hic Situs Est, i el seus significat és: està en aquest lloc.

Quan a l’entrada posa que el marit difunt està disposat a pagar el preu al barquer, es refereix a Caront, el barquer d’Hades.
Era l’encarregat de guiar les ombres dels difunts d’un costat a un altre del llac Estigia si tenien un òbol (moneda grega) per pagar el viatge, raó per la qual en l’Antiga Grècia els difunts s’enterraven amb una moneda sota la llengua.
Es deia que aquells que no podien pagar havien de vagar cent anys fins que Caront accedia a portar-los sense cobrar.

Una frase que m'ha agradat molt és la de "Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum" vol dir: la vida dels morts és en el record dels vius i la va dir Ciceró.

Pel que fa al xiprer he trobat que era el símbol de la mort i que també el consideràven un símbol de bellesa.
Segons la mitologia el Déu Apol•lo va matar al pastor Ciparis i va convertir-lo en arbre perquè involuntàriament va matar al cérvol preferit del déu.


Sobre el tema de la mort, penso que podem tenir por a morir patint, però no ens hem d'angoixar ni preocupar pel que hi haurà després, pel que ens pugui passar o pel que sigui de nosaltres quan morim.
Perquè la mort no és res per a nosaltres, perquè mentre vivim no existeix, i quan és present nosaltres no existim.

També crec que hauríem de fer una cel·lebració en comptes d'un enterrament, com fan a molts països, ja que si el naixement d'una persona és motiu d'alegría i de cel·lebració, el procés vital de morir també ho hauría de ser.

Valete!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Després d'haver fet una mica de recerca he trobat aquesta informació.
Epitafi: és la inscripció que es fa a làpida.
Tomba: és el conjunt del fèretre, el difunt (aquests dos primers elements no poden faltar, els que venen a continuació no són necessaris per a un tomba), la làpida i l'epitafi.
Necròpolis: la necròpolis és el que nosaltres anomenem cementiri i prové de ajuntar les paraules llatines necro (mort/cadàver) i polis (ciutat), és a dir, ciutat dels morts.
D•M•S.: és una expressió llatina que significa Dis Manibus Sacrum “consagrat als déus Manes” (els Manes eren les ànimes de les persones que havien mort).
H•S•E: són les inicial de Hic situs est que significa “És en aquest lloc”
S•T•T•L.: aquestes inicials fan referència a l'expressió llatina Sit tibi terra levis que significa “Que la terra et sigui lleu”.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: aquesta frase significa: anem a menjar, beure i ser feliç, no hi ha plaer després de la mort.
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: aquesta expressió llatina significa la mort ho reclama tot.
Incineració: prové del llatí in i cineris, que significa convertir en cendra.
Difunt: difunt ve del llatí difuntus que prové del verb difungor i significa “pagar un deute”.
Barquer: aquesta figura fa referència al Ceront, que és el responsable de portar-te a l'altra vida gràcies a una barca que travessa el riu Aqueront, i l'ànima que ha transportat li ha de pagar amb una moneda de plata.
Xiprer: es relaciona amb l'infern ja que és una arbre molt resistent i és "inmortable i que ressuscita", a Europa és un símbol de dol i per això es posa en els cementiris. El xiprer té un mite que diu Ciparissus va assassinar a un cérvol i com que li va saber molt greu haver-ho fet, li va demanar a Apol•lo que li fes plorar per sempre el que havia fet i així va ser com Ciparissus es va convertir en xiprer.
Columbari: és el conjunt de nínxols a on es posen les urnes, d’aquesta paraula en deriva Colomer.
Làpida: és la pedra que segella la tomba. Làpida deriva del nom lapi i –idis que significa pedra.
Pompa: és la cerimònia que se li fa a un difunt.
Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum: Significa: "La vida dels morts està en el record dels vius".
Les inscripcions de les imatges i les seves traduccions són: INRI són les inicials de IESVS NAZARENVS REX IVDAEORVM, que significa; "Jesús de Natzaret rei dels Jueus", R.I.P. que significa; "Requiéscat in Pace" que es tradueix al català com "que descansi en pau" (aquesta expressió l'utilitzen sobretot els anglesos "rest in peace"), MOMENTO MORI que significa "recorda que has de morir", SIT TIBI TERRA LEVIS (s'abrevia amb STTL i significa "que la terra et sigui lleu"), REOUIEM, les figures de alfa i omega que simbolitzen el principi (A) i el final (Ω), PAX significa "pau" DMS són les inicials de DIS MANIBUS SACRUM “consagrat als déus Manes”.

zamora ha dit...

Hola!
Desprès de fer la recerca en els enllaços aquí estan els resultats.

Epitafi : (del grec ἐπιτάφιος [epitafios], "sobre la tomba") són frases escrites sobre làpides de cementiri per fer homenatge a les persones què hi són enterrades.
Va viure sense por. Va ser lliure. : Aquesta frase diu què Linici va ser un Home què va gaudir de la seva vida i va aprofita-la al màxim, sense tindre por de res ni de ningú.
Tomba: Les tombes més luxoses eren els mausoleus, en forma de temple, de torre o de casa. Les més modestes eren les fosses comunes, les individuals i els columbaris. Damunt de les tombes individuals, hi podia haver diferents monuments funeraris. A les tombes s’hi acostumaven a escriure epitafis.
Necròpolis : és un cementiri o lloc de soterrament. La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i literalment significa ciutat dels morts. S'usa generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats.
D•M•S: Dis Manibus Sacrum “consagrat als déus Manes”
H•S•E: (Hic situs est) “És en aquest lloc”
S•T•T•L: (Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: Mengem, bevem i siguem feliços: perquè no hi ha plaer després de la mort”
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: Frase dita per Secèna,la mort és llei de vida, què significa què contra més l’amaguem més ens aterrarà,no com fa temps què la mort era un fet absolutament normal
Incineració: Era el procés en el qual damunt de la pira, posaven el cadàver amb el taüt. Els familiars i els amics hi tiraven els objectes preferits del finat; encenien la pira, guarnida amb flors i flascons de perfum.
A les ciutats grans, hi havia forns crematoris. Quan les flames s’extingien, apagaven les brases amb vi i mel, untaven amb ungüents perfumats els ossos calcinats i els dipositaven amb les cendres en urnes funeràries què podien ser de plom, de vidre, de plata, de terrissa, etc què és col•locaven en els columbaris.
difunt :El difunt és la persona què esta morta.
barquer: Caront el barquer era l’encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua.
Xiprer: És un arbre originari de l’orient de la zona mediterrània. Aquest xiprer té un mite i aquest mite explica com Ciparissus és convertit en xiprer per el Déu Apol•lo.
columbari : Són criptes excavades a la roca o d’obra amb petits nínxols en forma de nius de colom (l’ocell que simbolitza la pau).
Làpida: És la perdra què està en la tomba i on s’hi posa l’inscripció.
pompa: Pompa be de la paraula grega pompé què significa acompanyament
vita enim mortuorum in memoria est posita uiuorum: La vida dels morts és en els records dels vius

Valete!!

zamora ha dit...

Hola de nou!
Aquí deixo el meu comentari sobre la mort.
A mi com a molta gent la mort és algo què ens aterra, però és algo què s’hauria de veure amb uns altres ulls. La mort ens la hauríem de prendre com a algo normal, no perquè ens anem a morir em de viure malament,és a dir, hem de aprofitar el temps que se’ns ha donat i gaudir el màxim possible.
Molta gen,ja gran,acostuma a capficar-se en què és moriran , però això no hauria de ser així perquè llavors t’acabes amargant la vida.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas
Aquesta frase hauria de ser la manera en que tots ens hem de prendre la vida.
Valete!

Clàudia ha dit...

Epitafi: són frases escrites sobre les làpides per homenatjar les persones que han mort.
Tomba: lloc on es diposita el difunt
Necròpolis: Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament. La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i literalment significa ciutat dels morts. S'usa generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats, així com a les zones de soterrament que s'han trobat prop de ciutats d'antigues civilitzacions.
D•M•S: (Dis Manibus Sacrum) “consagrat als déus Manes”
H•S•E: (Hic situs est) “És en aquest lloc”
S•T•T•L: (Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”
Incineració: Era un ritus que feien, consistia en cremar el difunt i més tard apagar les flames amb vi
Difunt: És la persona que ha mort. El cadàver.
Barquer: Fa referència a Caront és un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront . Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua. Caront és fill d'Èreb i Nix.
Xiprer: En l'antiguitat el xiprer era un arbre sagrat al qual se li atribuia una relació amb els morts i amb els deus. Des de petita sempre he pensat que posaven aquests arbres als cementiris perquè al ser tant alts, ens unien amb el cel i per tant era una espècie de pont per estar més a prop de Déu.
Columbari: És un edifici funerari romà, associat al ritus d'incineració. Eren sepulcres familiars que sovint acollien fins i tot els esclaus de la família. Normalment, en el seu interior, es disposaven sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.
Làpida: Una làpida és una pedra que marca el lloc on es troba el difunt. Normalment estan esculpides en forma rectangular o de creu. Generalment mostren alguna inscripció, com fragments de textos religiosos o alguna cita al•legòrica, o "lapidaria".
Pompa: Era la ceremònia d'acompanyament als morts
Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum: la vida dels morts, és a la memòria dels vius
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: menjem, bebem i gaudim : no hi ha plaer despres de la mort
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: ho reclama tot. La mort és la llei, no un càstig.

La mort és un tema que em fascina. És curios que la gent li tingui tanta por a una idea que no han vist mai. Jo no tinc por a la mort, si no a la forma de morir. Hi ha una cosa dels romans que m’encanta, la manera que tenien de despedir-se dels difunts.

Paula ha dit...

Epitafi: és el missatge que gravaven els familiars del mort a la làpida o monument del cementiri.
Tomba: és el lloc on es deixen les restes del difunt, normalment estan en els cementiris. És un hel•lenisme.
Necròpolis: és el cementiri. En grec significa ciutat de morts, ja que, necro vol dir mort i polis ciutat.
D•M•S: significa Dis Manibus Sacrum, es a dir,consagrat als déus Manes.
H•S•E: vol dir Hic situs est , en català, és en aquest lloc.
S•T•T•L: són les inicials de Sit tibi terra levis, que vol dir, Que la terra et sigui lleu.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: Anem a menjar, beure i ser feliços: no hi ha plaer després de la mort.
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: la mort ho reclama tot. La mort és una llei, no un càstig.
Incineració: posaven el difunt amb el taüt damunt de la pira ( foguera), els familiars i amics hi tiraven els objectes preferits del mort, encenien la foguera, que estava decorada amb flors i flascons de perfum. Quan les flames desapareixien, apagaven les brases amb vi i mel. Els ossos calcinats els untaven amb ungüents perfumats i els col•locaven amb les cendres en unes urnes funeràries (podien ser de plom, vidre, plata...) i es col•locaven en els columbaris. L’ incineració és feia fora e la ciutat, igual que la cerimònia i l’enterrament. És feia així per causes de salut pública.
Difunt:ve del llatí, defunctus, el qual prové del verb defungor. Significa pagar un deute, acomplir.
Barquer: el barquer de Cront és el que s’encarrega de transportar l’anima del difunt amb la seva barca, creuant el riu Aqueront i la llacuna Estígia fins arribar a les portes dels inferns.
Xiprer: era un arbre sagrat que es relacionava amb la mort i el dol cap els éssers estimats.
El mite explica que Apol•lo, es va enamorar de Ciparis. Ell li va regalar un cérvol domesticat. Un dia el va matar per accident amb una javelina al cérvol. Ciparis l’estimava tan que li va demanar a Apol•lo que deixes que les seves llàgrimes caiguessin eternament sobre aquell animal. Així que Apol.lo el va convertir en un xiprer. També he trobat una altre versió que diu que Ciparis al veure el seu animal va morir de pena, i Apol•lo va decidir transformar-lo en un xiprer.
Columbari: són criptes excavades a la roca on col•locaven les urnes cineràries.
Làpida: és la pedra que marca on està situada la tomba, acostuma a tenir gravada una inscripció, el nom del difunt, i el temps que va durar la seva vida. Làpida ve del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
Pompa: és la processó que acompanyava al difunt fins el cementiri, que estava situat a banda i banda de les vies de comunicació de la ciutat. La processó començava amb les ploraneres i els músics, també hi havia gent amb màscares de avantpassats morts.
vita mortuorum in memoria est posita uiuorum: vol dir que la vida dels morts es en el record dels vius.
Quan penso en la mort sempre sento un cert respecte cap a ella. Jo crec que aquest sentiment es basa en que és algo desconegut, por a allò que no conec. És el fet de preguntar-me que vindrà desprès, si la meva ment, la meva anima tindran un futur o tot s’apagarà el dia que em toqui dir adéu. En canvi quan penso en la mort d’alguna persona estimada sento ràbia i impotència. És el sentiment de no saber que fer, de no saber cap a on anar perquè tot s’arregli. A la llarga només queda acceptar que s’ha anat i que no podràs tornar-lo a veure. I em refugio en els bons moments viscuts i en pensar que deu estar en un lloc millor.
Encara que és això el que sento quan penso quan penso en la meva mort, l’altre dia vaig llegir que Epicur deia que a la mort no se li ha de tenir por ja que mai la viurem, deia que quan nosaltres hi som, la mort no hi és i que quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem. Així que crec que això es el que tindríem que pensar tots, deixar de patir per algo que mai viurem.

carlota ha dit...

HOLA!
Aquí deixo les paraules i frases amb els seus significats corresponents.

Epitafi : Són frases escrites sobre túmuls mausoleus o làpides de cementiri per homenatjar les persones que hi són sepultades.

Tomba: A les tombes hi acostumaven averi-hi epitafis.

Necrópolis: prové del grec (νεκρόπολις) i literalment significa ciutat dels morts. La necrópolis es un cementiri o lloc de soterrament. Aquestes zones de soterrament s’han trobat a prop de ciutats d’antigues civilitzacions.

D.M.S: (Dis Manibus Sacrum) “Consagrat als déus Manes”

H.S.E: ( Hic Situs Est) “ és en aquest lloc”

S.T.T.L: es el mateix que : és una expressió llatina que es podria traduir com “ que la tierra te sea ligera”. Era utilitzat en el mon roma precristià com a epitafi de las làpides.

Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: mengem, bevem i gaudim : no hi ha plaer desprès de la mort.

Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: La mort ho demana tot, la mort és llei, no és càstig.

Incineració: es produeix per desfer-se d’un cos humà mort i el cremant. Aquesta incineració sovint es fa en un crematori.
Els romans sempre primer els incineraven els cadàvers ( in que vol dir ‘’en’’ i cinis que vol dir, ‘’cendra’’). Pero a final de l’imperi sobretot els inhumaven ( deriva del llati in ‘’cap a dins’’ i humus “terra”)

Difunt: és la persona morta. Es el cos sense vida. Aquesta paraula prové del llatí defecuntus, que vol dir “ pagar un deute, acomplir” Segueix la tradició de pagar una moneda al barquer

Barquer: Era l’encarregat de transportar les ànimes a la barca.

Xiprer: era el símbol de la mort. I esta relacionat am la mitologia d’Apolo i el pastor Ciparis.

Columbari: prové del llatí és un edifici roma associat el ritu d’incineració. Es conjunt de nínxols on dintre es col•locaven les urnes cineràries. Actualment hi ha un columbari al Alt Camp, anomenat Columbari de Vila-Rodona.

Làpida: Aquesta paraula deriva del mot llatí (lapis) que significa “pedra”. Es una pedra que marca el lloc on es troba una sepultura. Sovint estan esculpides en forma rectangular, de creu o contenen relleus que simbolitzen creences. Generalment mostren alguna inscripció o epitafi.

Pompa: Era l’acompanyament solemne en cerimònies.

vita mortuorum in memoria est posita uiuorum.": < la vida dels morts és en els records dels vius>

meritxell ha dit...

Epitafi es un text que s’escriu a la làpida, normalment s'hi escrivia informació sobre el difunt com, la classe social, l'edad que tenia, els càrrecs públics, la professió...

La tomba és el lloc on descansa el difunt, normalment va acompanyada de la làpida que hi consta el epitafi.

La necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc d'enterrament. La paraula necròpolis prové del grec “νεκρόπολις” i literalment significa ciutat dels morts. S'usa generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats.

Les inicials D.M.S en llatí és Dis Manibus Sacrum que en català es “consagrat als déus Manes”

Les inicials H.S.E. en llatí son Hic situs est en català vol dir “És en aquest lloc”

Les inicials S.T.T.L. en llatí és Sit tibi terra levis i en català és Que la terra et sigui lleu

Els romans al principi incineraven (in”en” i cinis, cineris “cendra”)els cadàvers, però a final de l’imperi els inhumaven.

La paraula difunt prové del llatí defunctus que vol dir “pagar un deute, acomplir”.

El Barquer es un personatge de la mitologia grega, encarregat de portar les animes a Hades amb la seva barca. Per cada viatge cobrava una monedaper aixo sempre quan enterraven al difunt li posaven una moneda sota la llengua per poder pagar-lo

El xiprer es l'arbre que simbolitza la unió entre el cel i la terra, ja que les fulles són molt altes i perque les arrels son molt profundes.

Columbari es un conjunt de nínxols on es col·locaven les urnes funeràries. Aquesta paraula be del llatí columba i columbarium.

La paraula làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.

Durant la processó (pompa) anaven al cementiri. Encapçalaven la processó musics, ploraneres i personatges amb mascares dels avantpassats morts.


OPINIÓ PERSONAL SOBRE LA MORT

Sempre m'han donat molt respecte la mort, des de que va morir la meva avia vaig començar a veure la mort des de un altre punt de vista, abans el veia com algo que es tindria que evitar, ara ho vaig com algo que vulgui o no vulgui passarà, pot ser avui o pot ser en setanta anys, però acabara pasant.

Hi ha vegades que quan començo a pensar, si que hem fa por la mort, pel que sentire, pel que pasarà amb mi, pel que pasarà amb el meu cos... són preguntes que cada vegada que les penso mes por em fa morir. Un cop morta que faran amb mi? em fa por estàr sota terra durant molts anys, enterrada, però també em fa por que m'encinerin, pel fet de que desapareixerè i no hi haurà volta enrere, són dos opcions que ninguna m'acaba d'atreure.

Pel simple fet de saver que acabare morint, bull viure la vida de la millor manera que sapiga, és a dir, passar-ho bé, però amb responsavilitat, viure experiencies, però sobretot veure món, perque no vull que el dia que ja m'estigui apunt de morir arrepentir-me del que no vaig fer quan tenia la oportunitat.

Crec que la mort és cruel però alhora intel·ligent, cruel perque ja no tindràs a la persona estimada però intel·ligent perque t'ensenya que mai està de més dir un t'estimo al sortir per la porta perque mai s'he sap que pot pasar, la mort t'ensenya que mai has dit suficientment el que sents per aquella persona.

Helena ha dit...

Epitafi: són les inscripcions que es troben sobre les làpides i serveixen per homenatjar les persones que han mort. Tomba: lloc on es diposita les restes del difunt. Necròpolis: S’anomena cementiri o lloc de soterrament i prové del grec νεκρόπολις, que literalment significa “ciutat dels morts” . Incineració: Consisteix en cremar el difunt fins que només en queda cendra. Després ho apagaven amb vi.
Difunt: És el cadàver, la persona que ja no té vida, que està morta. Barquer: És l’encarregat de transportar les ànimes a Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront . Al mort se li deixava una moneda sota la llegua per pagar-li a Caront, el barquer, el viatge que emprenia per aquella mort. Làpida: És un tros de pedra on majoritàriament hi està esculpit el nom i els anys que ha viscut la persona enterrada. Sempre hi ha variacions, es clar. També hi ha inscripcions de tota mena.
Xiprer: és una arbre sagrat que es planta al cementiris ja que se li atribueix una relació amb els morts i amb déu. Pompa: Acompanyament solemne a les cerimònies. Columbari: És un edifici funerari romà, associat al ritus d'incineració. Normalment, en el seu interior, es disposaven sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.
Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum: la vida dels morts es a la memòria dels vius. Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: menjem, bebem i gaudim : no hi ha plaer despres de la mort
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: Ho reclama tot. La mort és la llei, no un càstig.
D.M.S:(Dis Manibus Sacrum) “Consagrat als déus Manes”
H.S.E. (Hic situs est) “És en aquest lloc”
S.T.T.L:(Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”.
R.I.P:(Requiescat in pace) “En pau, descansi”
D•M•S: (Dis Manibus Sacrum) “consagrat als déus Manes”
H•S•E: (Hic situs est) “És en aquest lloc”
S•T•T•L: (Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”

No entenc perquè la mort fa por a tanta gent. He estat pensant molt sobre aquest tema i crec que lo important no és quants anys visquis, sinó la felicitat i el benestar que obtinguis a la vida, saber cultivar la teva ment i treure les males herbes per dir-ho d’alguna manera. Estic d’acord de que la mort ens iguala a tots, tant pobres, rics, guapos, lletjos, alts, baixos… a tots ens toca i ens posa al mateix nivell, no hi ha diferències, tothom ha de passar per això.

Martí ha dit...

Salvete omnes!

Epitafi:
La paraula epitafi prové del grec ἐπιτάφιος (epitafios) que significa “ sobre la tomba”. Un epitafi són un conjunt de frases col•locades sobre la tomba del mort (làpides) en el cementiri per homenatjar
Tomba:
És el lloc a on es posaven les restes del difunt, en l’época romana ni havien de diferents tipus segons la classe social a la que pertanyies: una de més luxosa (sepulcres monumentals) o menys (fosses comunes, un grup de gent enterrat en el mateix lloc, tots junts, les individuals, com existeixen actualment i els columbaris)
Necròpolis:
Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri (on están tot els conjunts de tombes) o lloc de soterrament. La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i una traducció seria, ciutat dels morts. S’anomena necròpolis als cementiris pertanyents a grans ciutats i també a les zones de soterrament. Les necròpolis es construïen per diverses raons: religioses, en resposts a la prohibició de practicar soterraments dins els límitis urbans. Durant el segle XIX les necròpolis eren grans i elaborades, gràcies al ressorgiment d’una moda anomenada victoriana (emprada per Moulin Rouge, Oscar Wilde entre altres, els elements bàsics eren l’art d’inspiració gòtica, el teatre, la moda, la literatura, les llegendes, la bohèmia i el llibertinatge).
D.M.S: (Dis Manibus Sacrum)
Eren les inicials d’una inscripció que es trobava en les tombes romanes i volia dir: consagrat els déus Manes, déus que s’invocaven perquè els esperits avantpassats de la família no sortissin de les tombes.
H.S.E: (Hic Situs Est)
Eren les inicials d’una inscripció romana que la trobàvem a les tombes romanes i significava: és en aquet lloc
S.T.T.L: (Sit Tibi Terra Levis)
Era també una de les moltes inscripcions funeràries i significava: que la Terra et sigui lleu.

Martí ha dit...

“Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas.”:
Frase utilitzada pels romans que significava: anem a menjar, beure i ser feliç, no hi ha plaer després de la mort.
“Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire.”:
Frase emprada pels romans que volia dir: Ho reclama tot (referint-se a la mort). La mort és la llei, no un càstig
Incineració:
Era el procés en el qual damunt de la pira (lloc on es posava el difunt), posaven el cadàver amb el taüt. Els familiars i els amics hi tiraven els objectes preferits de la persona que havia mort. Calaven foc a la pira, guarnida amb flors i flascons de perfum.

Difunt:
És l’ésser humà que ha mort, el cadàver.
Barquer:
En el text el barquer fa referència a Caront (personatge de la mitologia grega fill d’Èreb i Nix, era l’encarregat de portar les ànimes de la gent a Hades, ho feia em la seva barca creuant el riu Aqueront. Caront cobrava un pagament per cada viatge i per aquesta raó als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua com molt bé diu el text)
Xiprer:
En l’època antiga el xiprer era un arbre sagrat originari de l’orient. Estava molt relacionat amb la mort dels éssers humans, i també relacionat amb els encanteris i a la màgia de ritus.
El mite del xiprer ens explica l’historia de com Ciparissus trist i dolgut per haver assassinat al seu cérvol, li va demanar al seu amant, Apol.lo, que li permetés plorar-lo per sempre, i així va ser com aquest déu el va convertir en xiprer.
Columbari:
Prové del llatí columbarium, és un edifici funerari romà, associat al ritu d'incineració, és bàsicament el conjunt de nínxols on es posaven les urnes. Eren sepulcres familiars on s’acollien a gent. Normalment, en el seu interior, es disposaven sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes funeràries. Aquesta disposició recordava la d'un colomar, i d’aquí fou d’o se’n derivà el nom.

Martí ha dit...

Làpida:
Era la pedra plana que és col.locava per tancar la tomba i normalment tenia una inscripció funerària marcada.

Pompa:
Era la cerimònia d’acompanyament o desfilada conjunta que se’ls hi feia els morts per despedir-los com es mereixien.
“Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum.”:
Expressió romana que significa: la vida dels morts és en el record dels vius
RIP: (Requiescat In Pace)
Era una inscripció funerària que va parèixer amb el cristianisme i volia dir: en pau descansi.

La meva reflexió envers la mort: és una cosa natural, que tard o d’hora arribarà i crec que no li hem de donar importancia, ja que tots i passarem per ella. És una etapa més de la vida que hem de seguir tots i cada un dels humans, no ens hi hem de capficar en ella sinó el que hem de fer és intentar viure el dia a dia i disfrutar-lo i aprofitar que hi som.
Com molt bé va dir Epicur, filòsof grec, no tenim felicitat humana si tenim por a la mort, ho hem de veure com una cosa natural i sana i s’entrar-nos en cosas que realment valen la pena i no en la mort. Quan t’hagi d’arribar ja la miraràs, però de momento viu al present. Centrem-nos en la felicitat que és molt més important.
Tinc la idea de la mort com una cosa sana i natural, però que per ara no ens hi hem de centrar i sinó aprofitem el moment (CARPE DIEM), vivim el dia a dia.

Valete!!

carlota ha dit...

El meu sentiment a la mort és totalment de respecte, es a dir, a tothom li fa por la mort, però és una cosa que no hi tindriem perque pensar-hi. Esta clar que tinc por a la mort, però a una mort dolorosa, a la mort natural són coses que passan, així que practicament ni hu penso.

Vale!

Videocat ha dit...

Bones tripulants. Aquí us deixo la meva petita aportació a l'entrada.

Lèxic funerari:

El llatí i el grec estan molt present en el lèxic funerari, el que fa referència, a molts dels termes que s’usen per parlar de la mort. Per exemple una paraula com epitafi del grec ἐπιτάφιος (sobre la tomba), que és l’inscripció funerària que s’acostuma a escriure a la làpida o el nínxols dels difunts. Normalment a les làpides es solien trobar inscripcions com les sigles llatines DMS (Dis Manibus Sacrum) que volien dir Consagrat als Déus Manes, déus avantpassats de la família. També es podien trobar les sigles STTL (Sit Tibi Terra Levis) que significa Que la Terra et Sigui Lleu. També podem trobar inscripcions com HSE (Hic Situs Est) que vol dir És en Aquest Lloc i posteriorment, amb l’aparició del cristianisme, s’introdueix l’inscripció RIP (Requiescat In Pace) que vol dir En Pau, Descansi. El nínxol, on s’escriu l’epitafi, està just al costat de la tomba, el lloc a on es deixen les restes del difunt. La seva mida i categoria depèn del prestigi i la riquesa del difunt o de la seva família. Les més luxoses, monumentals o mausoleus en forma de temple o de torre. Les tombes més modestes eren les individuals (a dins d’un taüt), les fosses comunes (molts cossos dintre una fossa), i el columbari, cripta excavada a la roca dividida en petits nínxols a on s’hi col•locaven les cendres del difunt. Una altra paraula relacionada amb aquest camp semàntic són les necròpolis, paraula que prové del grec νεκρόπολις i (significa ciutat dels morts). Cementiris generalment situats a prop de les grans ciutats i de les antigues civilitzacions. Els difunts, poden ser incinerats. La incineració (en cendra) era la pràctica que seguien els romans per enterrar els seus difunts i consistia en cremar el cos del difunt fins a convertir-lo amb cendra. Normalment aquestes sepultures anaven acompanyades d’una pompa fúnebre, un acompanyament solemne durant la cerimònia. En aquests espais, on s’hi troben enterrats els difunts, s’acostuma a trobar xiprers, uns arbres molt lligats a la mort i que en l’antiguitat l’han marcat amb un fort caràcter sagrat, proper a la màgia, els encanteris i a la mort. El mite del xiprer hi té molt a veure. Aquest mite ens explica l’historia de com en Ciparissus, tirist per haver assassinat un cérvol, li va demanar al seu amant, Apol•lo, que li permetés plorar-lo per sempre, així, Apol•lo el va convertir en xiprer. Una altra figura molt relacionada amb la mort, és el Barquer, Caront, l’encarregat de transportar les ànimes a l’Hades, amb la seva barca, creuant el riu Aqueront. Cobrava una moneda per viatge, per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua.
Aquest tema, va lligat amb moltes expressions i frases fetes com per exemple “Omnia mors poscit. Lex est,non poena, perire” que vol dir (Ho reclama tot. La mort és la llei, no un càstig). També podem trobar l’expressió “Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas” que significa (Anem a menjar, beure i ser feliç: no hi ha plaer després de la mort).


Jo crec que la mort és un tema complicat. Complicat d’afrontar-lo i de viure’l. Aquesta reflexió es veu clarament plasmada en el fet de que les religions i les diverses generacions la tracten d’una manera diferent. Personalment sempre intento no plantejar-me aquest tema i intentar viure i gaudir del moment, una mica lligat al terme i a la idea del “Carpe diem”. Quan era més petit hi pensava molt. La mala època que varem passar a l’escola amb la mort de gent coneguda, pares, germans... m’hi feia pensar molt i patia bastant per aquest tema, em feia sentir inquiet, fins i tot en algun moment amb malestar i patint per la meva família. Vaig arribar a dir això no pot ser, així no es pot gaudir de la vida, es millor que el temps que estiguem en aquest camí el visquem intensament. Aquesta seria la meva reflexió sobre la mort. Quan arribi, arribarà.

Vale!

Francesc Giró

Guillem Fargas ha dit...

Difunt: Del llatí defunctus “mort”, és el participi de defungi “acomplir, dur a terme” i derivat de fungi “complir”. És un sinònim de finat o mort.
Barquer: El seu nom és Caront. En la mitologia clàssica quan algú es moria havia d’anar al món de les ombres, on estaven reunides totes les ànimes i rebien càstigs o premis depenent de si havien viscut bé o no (en quant a moral). Abans havien de travessar les negres aigües de la llacuna Estígia (o Avern) que els romans situaven a la Campània (regió del sud d’Itàlia) o algunes altres fonts diuen que era el riu Aqueront. Per fer-ho havien d’agafar una barca conduïda pel barquer Caront (fill de Èreb i Nix), que els portava a l’altre banda si li donaven una moneda, i per això els clàssics enterraven els seus difunts amb una moneda sota la llengua.
Xiprer: Arbre típic dels cementiris. Els romans també els posaven i aquesta pràctica prové d’un mite. Ciparissus, era l’amant d’Apol•lo. El déu li va regalar un cérvol que ell va matar sense voler-ho. Estava tan trist que va demanar a Apol•lo que li permetés plorar-lo per sempre i el déu el va convertir en un xiprer i d’aquí la utilització del xiprer com a arbre de dol.
Làpida: Era la pedra que s’utilitzava per tancar la tomba i a sobre la qual s’hi escrivia l’epitafi. Prové del llatí lapis que significa “pedra”.
Pompa: Processó que acompanyava al fèretre fins a la necròpolis (cementiri). Anava encapçalada per músics, ploraneres i persones amb les màscares dels avantpassats de la família.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas: Mengem, bevem, gaudim: no hi ha plaer desprès de la mort.
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire: : Frase dita per Sèneca que significa: “la mort ho reclama tot. És la llei, no el càstig.” Ho sigui que la mort és llei de vida.
Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum: Frase dita pel savi Ciceró que significa “La vida dels morts és en el record dels vius”.

Guillem Fargas ha dit...

Cadàver: Prové del llatí caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”. S’utilitza per referir-se al cos del mort.
Memento Mori: frase en llatí que significa “recorda que has de morir”, ho sigui recorda que ets mortal.
Sit tibi terra levis: Epitafi en llatí que significa “que la terra et sigui lleu”.
RIP: Sigla en llatí utilitzada pels cristians que és una abreviatura de Requiescat In Pace “que descansi en pau”.
Requiem: Prové del llatí requis “repós”. i és la pregària o missa als difunts. Una frase amb aquesta paraula és: Requiem aeternam dona eis, Domine “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”.
INRI: Inscripció que es va posar sobre la creu de Jesús per ordre de Pilat i en contra la voluntat dels alts mandataris jueus i que són les inicials de Iessus Nazarenus Rex Iudaeorum “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.
Α Ω: Són la primera i la última lletra de l’alfabet grec (alfa i omega) i simbolitzen el principi i la fi. Els cristians ho utilitzen per referir-se per referir-se a Déu (una part d’una frase cristiana en la que s’està descrivint a Déu és: alfa i omega, principi i fi...)
PX: És el Crismó (del llatí Christi Monogramma “monograma de Crist”). Està format per les dues lletres gregues Χ i Ρ i és una abreviació de ΧΡΙΣΤΟΣ que significa “Crist o l’ungit”. També es considera Crismó el format per les lletres gregues Ι i Χ superposades recordant les inicials de Ιησοῦς Χριστός “Jesucrist”.
Pax: Paraula en llatí que significa “pau”. Es posa a les tombes per tal que el mort descansi en pau per sempre.
DMS: Són les sigles de Dis Manibus Sacrum “dedicat als déus manes” els déus de la casa.

La mort és un tema que a la gent li fa molta por parlar-ne (si és que ho fa). Crec que no hauria de costar tant parlar de la mort, ja que és un fet normal i lligat a la nostra vida. A mi la mort em fa respecte perquè no se sap el que va desprès d’aquest fet i nosaltres som persones que tenim por o respecte al desconegut. És un tema molt delicat per a les persones que l’han hagut de patir (per la mort d’alguna persona estimada) però crec que s’hauria de fer l’esforç de parlar-ne de forma normal i sense tabús.

anna-rn ha dit...

Hola!
D'aquests llatinismes els que més m'agraden són:

RIP
Vol dir "Requiescat in pacem" és a dir, descansi en pau, i es sol colocar a les tombes dels difunts, per dessitjar-los pau després de la vida.
He trobat que en anglès té les mateixes sigles i es diu "rest in peace"

PAX
Vol dir "pau" i té un us molt similar a l'anterior, dessitjar tranquilitat i pau als difunts.

Anna Ruiz de la Fuente.

marco ha dit...

Hola.
he buscat les referències del text i són les seguents :

-necròpolis :"ciutat dels morts" és el significat etimològic , pero també es refereix a zones properes a colonies o metròpolis on s'han trobat restes de cadàvers , o sepulcres.

-tomba:caixa , generalment de fusta , o sepulcres on quedaven les restes de cadàvers o cendres.

-làpida: lamina de pedra on s'inscrivien/ uen els noms de les persones que han mort , i es posaven amb les seves restes.

-difunt:persona que ha mort .

-xiprer:arbre originari de l'orient ,el seu aspecte és trist , sempre ha estat molt lligat amb la màgia i la mort.

-pompa:ceremonia que es feia /fa als morts , la finalitat és acompañar al mort a "una altra vida".

d.m.s:"consagrat als deus manes "

h.s.e:"és en aquest lloc."

s.t.t.l:"que la terra et sigui lleu"

r.i.p: " descansi en pau ".



personalment la mort no em sembla un tema agradable o festiu , la pèrdua de éssers estimats sempre suposa un mal moment a la nostre vida , a si penso en la meva mort , el fet de morir no em fa por , pero si fer-me vell , i també m'agradaria que quan m'arribi l'hora,el viatge de la vida l'hagui exprimit el màxim possible i també hagui sigut feliç.

la mort tal i com la vivim ara no té res a veure com ho mostra aquesta entrada , suposu que és questió de maneres de pensar i cultures diferents , a amèrica del sud (per ex mèxic )també tenen la costum de fer aquestes ceremònies de celebració.

m'ha semblat interessant el punt "del barquer i la moneda a sota la llengua "

ciao!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Quin text més ben aconseguit! Realment m'han impressionat molt les dues cites " Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla voluptas", és a dir, mengem, bevem i gaudim, després de la mort no hi ha cap plaer, i “vita mortorum in memoria est posita vivorum", és a dir, la vida dels morts és a la memòria dels vius.

Vale!

Alfons ha dit...

Epitafi – Inscripció que es posava sobre la tomba dels difunts. Ve del grec ἐπιτάφιος [epitafios] Vol dir sobre la tomba.
Tomba – Es una cambra petita on es dipositen els difunts
Necrópolis – Es el cementiri. Es un nom que be del grec
D·M·S- Dis Manibus Sacrum
H·S·E-Hic Situm Est
S·T·T·L- Sit tibi terra leuis
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas- Anem a menjar, beure i ser feliç: no hi ha plaer després de la mort
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire-Totes les coses són la mort de les demandes d'ells. La llei és, però no el càstig, es destrueixen

Incineració- Procés on es crema el cadàver per tornar-lo cendres.
Difunt- Mort. Ve del verb defungor que vol dir pagar un deute. Té a veure amb la tradició de pagar una moneda a Caront
Barquer- Era Caront. Es posava una moneda amb el cadàver perque aixi podien pagarli a Caront.
Columbari-Conjunt de nínxols on col·locaven les urnes cineràries, relacionat amb columba i columbarium colomer.
Làpida-Pedra plana on es sol posar una inscripció

Raul ha dit...

Epitafi: Era la inscripció que es posava a la làpida del difunt, on normalment es posaven frases que invocaven als deus Menes o a avantpassats per tal de que l’ànima del difunt no vagués pel mon dels vius
Tomba: Era el lloc on descansava el difunt. Les mes luxoses eren els mausoleus, en forma de temple, de torre o de casa. Les mes modestes eren les fosses comunes, les individuals i els columbaris.
Necròpolis: Era el lloc on enterraven els morts, i estava situada a banda i banda dels camins d’accés a la ciutat.
D•M•S: Dis Manibus Sacrum “consagrat als déus Manes”
H•S•E: H.S.E. (Hic situs est) “És en aquest lloc”
S•T•T•L: S.T.T.L. (Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas
Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire:La mort és llei de vida (ho va dir Sèneca)
Incineració: Abans, sempre s’incinerava el cos del difunt, i es posaven ungüents als ossos calcinats.
Difunt: Era la persona que moria. Depenent si era pobre o ric la cerimònia era d’una manera o d’una altra
Barquer: El barquer Caront portava als difunts a través del riu Aqueront i la llacuna Estígia fins a el regne d’Hades a canvi d’una moneda.
Columbari: Eren les criptes on es dipositaven les cendres del difunt, estaven construïdes amb nínxols en forma de coloms.
Làpida: Era el lloc on s’escrivia l’epitafi.
Pompa: Era la cerimònia en la qual s’acompanyava al difunt en una part del seu camí cap al regne d’Hades. Si la persona era de classe alta, la cerimònia es feia de dia, si era un nen, o un pobre es feia de nit, a la llum de les torxes.
Vita mortuorum in memoria est posita uiuorum: Vita enim mortuorum in memoria est posita uiuorum (”La vida dels morts és en els records dels vius”)

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Per fi has pogut publicar, Raúl. Me n´alegro.