Tripulants, us he de donar una notícia: els vampirs estan de moda i, com no podia ser d’altra manera, ara també conviuen amb el món clàssic.Coneixeu una sèrie que porta per títol True Blood? Potser no, encara que pel que sembla la seva audiència creix dia a dia. És un producte televisiu de terror-postmodern que té com a trama principal la cada cop més convencional història d’una noia que s’enamora d’un vampir, la seva relació i el fet que les aparences sovint ens enganyen. En aquesta sèrie s´explica que els vampirs ja no s’amaguen dels humans perquè després de molts segles s’han cansat de ser tant sols un mite i han decidit “sortir a la llum” (perdó per la ironia!). Durant la segona temporada un dels personatges principals és una dona anomenada Maryann Forrester. Al principi sembla una dona extravagant amb una profunda passió pel món clàssic, però a mesura que avança la sèrie t’adones que és una autèntica rara avis. Ha arribat al poble cercant un noi que, segons ella, és el regal ideal per oferir al seu déu com a sacrifici per estar així junts per sempre. Per aconseguir posseir aquesta persona hipnotitza tot el poble i fa que regni el caos, amb totes les lletres i en majúscula, celebrant festes on el sexe i la violència en són l´essència. Finalment, resulta ser una criatura de la mitologia grega i inicia un ritual místic per invocar el seu déu... Quin déu? ho endevineu? Dionís, és clar. Durant aquest ritual fa créixer un arbre ple d’ ofrenes consagrades a ell: carn fresca que representa la vida, un ou d’estruç que simbolitza la fertilitat, flors com a al·legoria de la natura, i altres... Tot això ho va oferint mentre entona un càntic de crida (tipus ditirambe) en el qual recita alguns noms amb què es coneix aquest déu: Lo Lo Bromios, Lo Lo Dendrites, Eleutherios, Enorches o Bacchus.
Com ja he dit, Maryann forma part de l´imaginari relacionat amb unes criatures femenines de la mitologia grega profundament vinculades a Dionís. Sabeu com es diuen? com se les representa? quines històries s´expliquen d´elles? quina relació tenien amb Bacus? quina és la naturalesa d´aquest déu (naixement, atributs i identitat)? quin és l´argument de la tragèdia d´Eurípides Les Bacants, ara que començarem a llegir la seva Medea a classe?
Geanna Marín
2n Batxillerat
9 comentaris:
Hola!
Gea m'ha agradat molt la teva entrada, no he vist mai la sèrie però ara em pica la curiositat, per cert: molt bona la ironia de "sortir a la llum"! haha realment m'ha fet gràcia...
Dionís en la mitologia grega era considerat el déu del vi, Teatre, desenfrenament i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Fins demà!
Anna!
Ostres! quina sorpresa! he entrat a cotillejar que hi havia i m'he trobat amb el meu artcile, m'ha fet molta il·lusió, jiji!!
:D
Hola!
Gea genial l'entrada, no he vist mai aquesta sèrie però si que n'he sentit a parlar bastant.
Explicaré diverses qüestions sobre Dionís:
-Atributs:
A Dionís de li atribueixen animals que representen la fertilitat, el desig sexual, exòtics com la pantera, el lleopard i el toro.
També se li atribueixen plantes com l’ heura i la vinya i arbres com el roure i la figuera. També apareix sovint coronat amb raïm. El seu bàcul de poder s´anomena tirs, rematat amb una pinya. Generalment apareix estirat, amb una copa a la mà, i amb una corona de fulles de parra. Acostuma a estar acompanyat per dones frenètiques, les bacants, i d’altres vegades pels sàtirs.
-Naixement:
Explica el mite que Zeus s’enamora d’una mortal filla de Cadme, rei de Tebes, Sémele. Hera, gelosa, es transforma en una vella i li explica a Sémele la veritable identitat del seu amant: Zeus, el déu dels déus, el déu de l’univers.
Sémele dubta i quan es troba amb Zeus li demana que compleixi la seva promesa de concedir-li tot el que ella volgués, que li ensenyi la seva veritable identitat. Després d’una bona estona intentant persuadir-la del contrari ho acaba fent. Com que la seva essència és foc crema Sémele i aquesta mor cremada. Zeus s´adona que estava embarassada i penedit pel que havia succeït es cus el seu fill a la seva cuixa.
És per això que rep títols com “el nascut dos cops o “el de dues mares”.
Hi ha certes contradiccions en quant el lloc del seu naixement ja que se li atribueix tant Tebas com Naxos, o el riu Alfeu, al Peloponès.
No sé ben be que hem de posat com a identitat, però posaré el que seria el domini d'aquest déu.
-Domini:
És el déu del vi, inspirador de la bogeria ritual i l’èxtasi a través de la música de l´aulós (flauta). Ell posava fi a les penes i preocupacions de tothom. És el patró de l’agricultura, cosa que el vincula amb la fertilitat de la naturalesa i del teatre, i és el déu de la festa i de les bacanals (festes) orgiàstiques.
Anna Ruiz de la Fuente Núñez.
Molt bona recerca, Anna. Et felicito. Les teves aportacions sempre han estat, són i seran un petit tresor per al nostre Vaixell.
Salvete!
En primer lloc felicitar-te Geanna, m'agradat molt aquesta entrada. Seguidament dir-te que no havia sentit mai a parlar d'aquesta sèrie, algún dia d'aquests intentaré mirar-la, ja qu sembla interessant i té alguna referència clàssica, com tot en aquet món recorde-ho!!! Moltíssimes gràcies.
Valete omnes!
Hola a tothom!
M’agradaria parlar-vos de les bacants. Aquestes eren les dones que formaven part del seguici del déu Dionís. Eren representades com a dones salvatges i mig embogides que vivien als boscos i participaven en els rituals dedicats a la seva divinitat que, crec jo, devien ser molt semblants als que descrius a l’entrada. Anaven vestides amb el cos cobert de pells d’animals i fulles de vinya. Eren considerades molt perilloses ja que es deixaven endur pels seus instints més primaris, per la irracionalitat, per tant, molts personatges en van tenir encontres no massa agradables com, per exemple, Penteu ( Metamorfosis d’Ovidi), el qual va ser mort per elles al oposar-se al culte a Dionís.
Vale!
Hola!!!! Gea felicitats per l'entrada :D
Les festes dedicades a Dionís s'anomenen les Bacanants i eren dutes a terme per dones que adoraven al déu, per això es disfressaven amb pells d'animals, per exemple de tigre, i es pintaven la cara i el cos amb sang. Aquestes dones reben el nom de bacants, però també se les pot anomenar com a mènades, tíades i basàrides.
Jo sí que veig aquesta sèrie i està força bé, és entretinguda, però a mi m'agraden més els llibres en els quals està inspirada la sèrie. Per si a algú li interessa l'autora dels llibres es diu Charlaine Harris.
Valete!
Maria Canales
Salvete!
Molt bona entrada Gea! Ja veiem que de referents clàssics no ens en falten!
Explicaré molt breument l'argument de les Bacants.
Les germanes de la mare de Dionís van difundir que aquest no existia i Dionés les va fer embogir i les va convertir en les seves bacants.
Penteu va desestimar Dionís com a déu, digué que el mite del seu naixement era una farsa, i tot i ser advertit que la seva actitud li portaria problemes no va canviar d'opinió. Va arrestar Dionís sense saber que era ell.
Finalment, després d'escapar-se i causar la ruina al palau, Dionís va manar a les bacants que matéssin a Penteu i entre elles hi havia la seva pròpia mare, que embogida, no va saber reconèixer-lo.
En fi, valete!
Clara
Hola!!
Felicitats per l'entrada Gea! és molt interessant. Jo he vist algun capítol d'aquesta sèrie però`personalment m'agraden més els llibres en els quals està inspirada.
He buscat una mica d'informació sobre la tragèdia que estem llegint a classe: Medea.
Quan Medea i Jàson arriben a Corint, Jàson es promet amb Glauce, filla del rei Creont. Medea ha de sortir del país immediatament per ordre de Creont, però li suplica al rei que la deixi estar-s'hi un dia més i ell li ho concedeix. Fingint gratitud envia als seus fills amb regals per a Glauce, un vestit i una corona d'or. La princesa mor enverinada al posar-se els presents i també mor Creont en abraçar el cos inert de la seva filla. Medea, per acabar de consumar la seva venjança, mata els seus fills. La tragèdia finalitza quan Medea, preparada per fugir a Atenes en un carro protegit per Sol, li mostra els cadàvers dels nens a Jàson, que queda horroritzat per l'infanticidi.
Vale!
Publica un comentari a l'entrada