13 de novembre del 2010

La cisterna subterrània d´Istanbul

Aquest estiu, a finals del mes d’agost, vaig anar a Istanbul. Vaig trobar un contrast important entre la seva cultura i la nostra, suposo que sobretot perquè quan jo hi vaig ser estaven en ple Ramadà. Era molt curiós veure com als vespres les famílies es reunien al voltant de les mesquites, paraven les seves estovalles al terra amb gran quantitat d’aliments i esperaven l’oració que ressonava per tota la ciutat a les vuit en punt. Aleshores, ritualment, començaven tots a menjar amb les mans. Hi havia gent de totes les edats i famílies senceres.

Vaig visitar molts llocs: mesquites, diferents barris de la ciutat, el Bòsfor, el palau de Topkapi, et cetera, però un dels racons que més em va cridar l´atenció l’últim dia d´estada a l´antiga Constantinoble va ser la cisterna que es troba a prop de la mesquita de Santa Sofia, construïda a l’època bizantina (l´any 532) i redescoberta no fa gaires anys per un equip d´arqueòlegs, oblidada en el subsòl. La Cisterna de la Basílica (Yerebatan Sarnici), com és també coneguda, té un total de 336 columnes i s’hi respira una tranquil·litat absoluta. És un lloc encisador on hi predominen i conviuen l’aigua, peixos de diferents tamanys, colors i formes i la foscor. I un silenci només trencat per l’admiració que desperta en els seus visitants. La por dels governants a patir un setge que deixés sense aigua la població de la ciutat, uns 50.000 habitants quan fou construïda, va fer que aquests ordenessin dissenyar tota una xarxa de cisternes, gairebé 100, amb una capacitat total d´1.000.000 de metres cúbics d´aigua.

Les columnes, que formen un espès bosc subterrani, són d’estils diferents però hi predominen les corínties bizantines i les gregues d’estil dòric. Tot i això, al tram final de la Cisterna, a la part est, hi ha dues columnes ben curioses ja que a la seva base hi ha representats dos grans caps de Medusa, l´un del dret i l’altre de costat. No se sap del cert d’on provenen, però és com si haguessin estat cisellades allà per atzar. Vaig intentar esbrinar-ho fent algunes preguntes i pel que sembla hi ha a Èfes un temple dedicat a Medusa i, a la part frontal, hi falten dos caps de la pròpia Gorgona. També hi ha qui diu que és pura casualitat o que és part d´un altar dedicat a les nimfes d´aigua o, fins i tot, existeix la hipòtesi que haguessin viatjat, juntament amb altres columnes de diferents temples de l´Àsia Menor, a Istambul per construir-hi la Cisterna.

Què en sabeu de Medusa? Quin heroi la va vèncer? Quins poders tenia? Quin ús en feien de l´aigua els antics romans? Quines construccions, domèstiques i publiques, van inventar per resoldre els problemas hidrològics?

Si mai passeu per Istanbul, la ciutat fundada per l´emperador Constantí el Gran, no dubteu en descubrir les meravelles que amaga el ventre d´aquesta preciosa ciutat.

Clàudia Hurtado
1r Batxillerat


18 comentaris:

Anna Ruiz ha dit...

Holaa!
M'ha semblat súper interessant aquesta entrada, ja que permet descobrir com en molts llocs on no ho imaginaríem també trobem alguna referència o element clàssic.

Medusa era una de les tres gòrgoles, la única mortal i una humana molt bella que va ser seduïda per Posidó dins del temple dedicat a Atena (deesa verge). Per tant aquesta, furiosa per la profanació que havien fet del seu temple decideix treure-li la bellesa a Atena convertint el seus cabells en serps.
Medusa va ser vençuda per l'heroi Perseu ajudat per Atena i Hermes. Al morir Medusa va brollar sang del seu cap i van nèixer el cavall alat Pegàs i el gegant Crisàor. Més tard Perseu va utilitzar el cap de Medusa per rescatar Andrómeda, matar a Policlet i petrificar a Atlas, i després li va oferir a Atena qui va colocar el cap al seu escut, la ègida.
Per tant els poders que tenia el cap de Medussa, un cop morta eren el de petrificat tothom el que la mirava.

Anna Ruiz de la Fuente.

Maria ha dit...

Hola!!

Una ciutat romana necessitava una gran quantitat d’aigua, la qual no podia ser garantida pels pous, les cisternes i les fonts naturals. Doncs les insula (illa de cases), que no disposaven d’aigua corrent i per tant recorrien a una font pública, les diverses termes que hi havia construïdes, i els jardins que havien de ser constantment regats creaven una gran demanda d’aigua. Per això els romans, que eren grans enginyers, van crear els aqüeductes. Aquests funcionaven així: l’aigua era desviada dels rius a una canalització que superava els obstacles naturals amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d’arcs sobreposats. Quan l’aigua de l’aqüeducte arribava a la ciutat anava a parar a una torre d’aigua, castellum aquae, on es filtrava d’impureses i des d’on es distribuïa a les fonts públiques, a les termes i a les cases privades.

Clàudia felicitats per l'entrada!!! M'ha semblat molt interessant i la veritat és que m'han vingut ganes de visitar Istanbul!!!
Fins demà!!

oriol ha dit...

Hola!

Felicitats per l'entrada m'ha agrada't molt. He buscat informació sobre Perseu, el jove guerrer que va vèncer la gorgona, aquí us la deixo:

-El guerrer que va matar a Medusa va ser Perseu, fill de Dànae i Zeus, el qual va concebre a la jove transformat en una pluja d'or.

Quan Perseu ja era tot un home, i el rei va començar a molestar Dànae amb insistents proposicions de matrimoni. Dànae, amb el suport del seu fill, s'hi negava. Per desfer-se d'aquell obstacle, El rei va desafiar Perseu a matar la Medusa i portar-n'hi el cap com a prova. El noi, sense pensar-s'ho gaire, va acceptar el repte. La Medusa era una de les tres Gòrgones, monstres amb ales i unes urpes i uns ullals terrorífics i amb una cabellera de serps verinoses. Però la seva arma més terrible era la seva mirada, que convertia els homes en pedra. Zeus, sabent que tot sol el seu fill no se'n sortiria, va demanar als altres déus que l'ajudessin. Hades li dóna un casc amb el poder de fer tornar invisible, Hermes unes sandàlies alades i una falç, i Atena un escut tan brunyit que reflectia com un mirall, amb l'advertiment que mirés sempre la Medusa a través de l'escut i no directament.

Les Gòrgones vivien en una cova entre les figures petrificades de les seves vítimes. Perseu les va trobar dormint i es va anar acostant a la Medusa a poc a poc, d'esquena mirant enrera a través de l'escut. Quan tingué la Medusa a seu abast, el noi, sense girar-se, li tallà el cap. Perseu va córrer a guardar, amb l'ajut de l'escut encara, el cap de la Medusa dins un sarró de roba gruixuda, ja que, morta i tot, la seva mirada no havia perdut el seu poder petrificador. Després, amb les sandàlies alades i el casc d'Hades, se'n va poder anar a gran velocitat i sense que el veiessin les altres Gòrgones.


Oriol T.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!

Quina visita més apassionant! Realment ha d’haver estat una experiència molt interessant!

Les tres Gorgones, Esteno, Euríale i Medusa, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. De les tres germanes, la única mortal era Medusa, la qual com ja bé heu explicat va ser maleïda per Atena convertint-la en un terrible monstre. Vivien a l’extrem més llunyà de l’Occident, prop del regne dels morts, i eren temudes i respectades tan per mortals com per divinitats.
Perseu, per tal de saber on buscar-les, va visitar les tres Graies, divinitats sempre velles i amb un sol ull anomenades Enio, Penfredo i Dino, les quals eren germanes de les gorgones. Mitjançant un engany, Perseu va aconseguir que el guiessin cap a elles. Al arribar, les va trobar dormides i, aprofitant els regals que els déus li havien atorgat per realitzar la seva missió, va aconseguir tallar el cap de Medusa i, amb l’ajut del casc d’Hades que proporcionava la invisibilitat, va poder fugir sense ser vist per les altres dues. Al tornar, Perseu va oferir el cap de Medusa a la deessa Atena per retre-li homenatge i donar-li les gràcies. Des de llavors, el cap de Medusa va formar part de l’escut de la deessa amb què Perseu havia reflectit la mirada petrificadora de Medusa, l’ègida.

Vale!

meritxell ha dit...

Hola!
Claudia m'ha semblat molt interesant aquesta entrada perqué si algún dia, espero que sigui aviat, vaig a Istambul ja se que visitar!

Medusa segons la mitologia grega era un monstre femení, la mirada del qual convertia a la gent en pedra. És diu que de les tres germanes Medusa, Esteno i Euríale, ella era la única mortal.
Segons el mite, Medusa originalment era una dona humana. Posseidó es va enamorar d'ella i la va violar en un temple dedicat a Atena. Atena després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar a Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes. Els seus cavells es van convertir en serpr i la seva mirada tenia el pder de petrificar qualsevol criatura viva.

Gracies

Vale!!

Unknown ha dit...

Hola! és un tema molt interessant.
Jo parlaré una mica sobre l'aigua ja que el meu treball de recerca va sobre els aqüeductes de la Roma antiga i les font que alimenten, així que puc donar força informació:

Els romans típicament van construir nombrosos aqüeductes per servir a qualsevol gran ciutat en el seu imperi,la mateixa ciutat de Roma, sent la ciutat més gran, tenia la major concentració d' aqüeductes, construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys

els aqüeductes que van construir durant la Roma antiga van ser:

Aqua Vetus
Aqua Marcia
Aqua Tepula
Aqua Iulia
Aqua Virgo
Aqua Alsietina
Anio Novus y Aqua Claudia
Aqua Traiana
Aqua Alexandrina

El més "important", que encara s'en fa ús avui en dia és l'aqua virgo o vergine( rep aquest nom per la puresa de l'aigua) que encara en aquests moments mentre escric en el bloc va nodrint algunes fonts com : la fontana della barcaccia,fontana dei quattro fiumi o la coneguda mundialment fontana di trevi.

Posteriorment s'han construït més aqüeductes per la Roma moderna o aqüeductes papals.

Molt bé Claudia, aquest any els de primer van forts, eh?

Fins demà!

Anna!

Yasmin ha dit...

Hola :)

Clàudia felicitats per l'entrada, m'ha semblat molt interessant!
Gràcies a la informació que ens has proporcionat m'han entrat ganes de visitar Istanbul i els seus meravellosos paratges.

He cercat informació sobre aquest personatge mitològic i he trobat que Medusa era una de les tres germanes gorgònes, l'única mortal.
Esteno, Euríale i Medusa eren filles de Forcis i Ceto (dues divinitats marines). L'aspecte de la Medusa era terrible, del cap li creixien serps en comptes de pèl i el cos el tenia recobert d'escates de drac.
Les tres germanes, en el seu somriure lluïen un parell d'afilats ullals de senglar; les seves mans eren de bronze i les dues ales eren d'or, la qual cosa no els impedia utilitzar-les per volar, i si miraven directament a algú als ulls, al moment el deixaven petrificat.

L'heroi que la va vèncer va ser Perseu.

Sobre l'ús de l'aigua he trobat que els Romans van ser els majors arquitectes en construccions de xarxes de distribució d'aigua que ha existit al llarg de la història.
El sistema de tractament per airejament l'utilitzaven com a mètode de purificació.
L'aigua de millor qualitat i per tant més popular era la que provenia de les muntanyes.
Els romans per transportar l'aigua feien servir els aqüeductes i van deixar d'utilitzar-los després de la caiguda de l'imperi Romà.

Esther Soria ha dit...

Hola!!

Felicitats Clàudia, una entrada molt interessant!

He buscat una mica d'informació sobre Medusa:
Medusa era originalment una bonica dona humana. Poseidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena.Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada més enllà de les terres dels hiperboris.

Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu,enviat pel rei de Sèfiros, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atenea el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

Vale!

Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

Hola!

Llegint la teva entrada i veient les imatges ,m'entren ganes de anar de viatge a Turquia! Es impresionant la infrastructura que tenien per a les cisternes... deu ser molt impresionant visitar-les.

Vale!

Judith Garcia ha dit...

Hola!

Clàudia felicitats per aquesta entrada, m´ha sembla molt interessant.

En mitologia grega, Medusa era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra.La descriuen com una de les tres germanes Gòrgones ,Medusa, Esteno i Euríale, ella era l'única mortal.
En la versió més coneguda del mite, Medusa era originalment una bonica dona humana. Poseidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena. Poseidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Poseidó.

Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva.
Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae.


Adéu!

Unknown ha dit...

es bastant interesant , la entrada m'agradat .

adeu.

Clàudia ha dit...

Hola :)
Merci a tots, la veritat és que Turquia és sorprenent, quan caminava entre les columnes de la cisterna un sentiment de felicitat s'apoderava de mi, era fascinant.

Anna m'ha agradat això de l'aigua, no en sabia res :)

Anònim ha dit...

Molt bé Claudia, felicitats per l'entrada. En la mitologia grega Medusa, en grec antic Μέδουσα, un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gòrgones (Medusa, Esteno i Euríale). Ella era l'única mortal. Els romans van ser la població que va exponenciar més les construccions de distribució d'aigua en tota la història. El transport de l'aigua el feien mitjançant aqüeductes que van deixar de ser utilitzats després de la caiguda de l'imperi Romà.

Valete !!

Guillem Fargas ha dit...

Com que el mite de Medusa, ja l'han explicat els meus companys, jo afegiré que Medusa en grec era: Μέδουσα, i que provenia del verb med que en català significa "manar o reinar".I també afegir que la sang de Medusa desprès de tallar-li el cap, va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi (déu de la medicina, el qual té un temple dedicat a Empúries)ja que aquesta sang tenia la capacitat de ressuciar als morts.

Per cert, m'ha agradat molt l'entrada, felicitats Clàudia, i a veure si ens fas algun dia una presentació en imatges dels llocs més bonics i emblemàtics de l'antiga Constantinoble.

Vale

Paula ha dit...

Moltíssimes felicitats per l'entrada Clàudia!
Medusa era un monstre femení que amb la seva mirada convertia la gent en pedra. Era una de les tres germanes Gòrgones,la única mortal.
Medusa era una bonica dona humana de la qual Poseidó es va enamorar. Aquest la va violar en el temple d'Atena. Ella quan va descobrir la profanació que havia sofert el seu temple va castigar a Medusa transformant el seu cabell en serps i fent que la seva mirada petrifiques a qualsevol ésser viu.
Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus. Al noi l'havien enviat a matar a Medussa esperant que fracasses, però Atenes i Hermes el van ajudar donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

Vale!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Medusa és filla de Forcis i Creto (que són monstres arcaics)les seves germanes són Esteno i Euríal anomenades "les germanes gorgones".
Medusa sempre havia sigut representada com una noia molt bella, però després de ser violada per Posidó, es va enfadar tant que va convertir els seus cabells en serps i va fer que els seus ulls tinguéssin el poder de petrificat a tot aquell que la mirés als ulls.
Finalment quan va ser derrotada per Perseu (que la va matar fent que es reflectís la seva mirada en un mirall i així, que morís amb la seva pròpia medicina)va ser decapitada, però a causa de la relació qua havia tingut amb Posidó, Medusa, havia quedat en estat i quan en la decapitació va caure el cap, de dintre en van sortir Pegàs i Crisaó.

Marc Navarro ha dit...

Hola!

Trobo que l'entrada és molt interessant Clàudia i també et fa pensar en els misteris que amaga aquesta ciutat. En quant a les preguntes tinc aquestes respostes :

1- Medusa era una dona molt bonica i segons el mite, quan Posidó la va veure va quedar perdudament enamorat i va baixar des de l'Olimp per posseir-la. Aquesta fugint del déu es va refugiar al temple d'Atena pensant que la protegiría del déu, però en comptes d'aixo Atena va repudiar el fet i perque ningú mes es fixes en la meravellosa Medusa, Atena la va transformar en gorgona, però Medusa era l'unica mortal de les tres.

2-Medusa va ser vencuda per Perseu, fill mortal de Zeus i Dànae.

3-Medusa no posseia la inmortalitat com a gorgona que era perque va ser transformada en aquest, però si posseia el poder de transformar la gent en pedra en una sola mirada.

4-La utilitzaven per rentar-se i banyar-se en les termes on es relaxaven i es netejaven tot i que ara és la veguda mes frequent amb la que es fan els apats abans era el ví.

5-Van inventar els aqueductes en els quals es redireccionava l'aigua potable a tota la ciutat i els llocs habitables com els banys, les fonts, les cases, et cetera. Van modificar i facilitar el mètode utilitzat anteriorment per recollir l'aigua.

Valete Omnes!

zamora ha dit...

Hola!
Clàudia moltes felicitats per aquesta entrada tan bona.M'ha agradat molt.
És pot veure que las fet amb molta cura i amb molta concentració per què està mol ben treballada.

-Sobre les preguntes que fas en l'entrada, he buscat informació en el viquipèdia per poder fer una bona resposta.
Medusa la descriuen com una de las tres germanes Gòrgones(Medusa-Esteno-Euríale).Ella era l'única mortal.
El mite de medusa diu que Medusa era una bonica dona. Poseidó és va enamorar d'ella, i la va violar en un temple d'Atena. Poseidó i Atena eren rivals.Atena va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells eran serps i la seva mirada tornava pedra a qualsevol.Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va ser enviat pel rei de Sèfiros.Hermes i Atenea el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.De la sang del coll va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Perseu va regalar el cap de la Gorgona a Atenea, que el portà al seu escut com a arma.
Aquí deixo la primera part del comentari per què ha tocat el timbre.Demà penjare la segona part.