El meu interès per la cultura egípcia ve de lluny. És un món ple de misteris que sempre ha estat relacionat amb descobriments científics que han donat la volta al món i que han servit per comprendre un graó més aquesta civilització que va fascinar i influir per igual el nostre estimat món grec. Avui us parlaré d´un d´aquests descobriments: el de la Pedra de Rosetta.La Pedra Rosetta és una pedra de granit fosc –granodiorita- on hi ha gravat en dues llengües diferents (egipci i grec), però en tres escriptures també diferents (jeroglífica hieràtica o sagrada –pròpia dels sacerdots-, demòtica egípcia –utilitzada pel poble i d´ús diari-, i grega –l´idioma dels governants-) un decret de Ptolomeu V del 196 aC. Va ser la llengua grega la clau per desxifrar els jeroglifics egipcis. La pedra va ser descoberta durant l'expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte el 1799.
El 1822, l´orientalista francès Jean François Champollion va descobrir la manera de llegir els jeroglífics egipcis mitjançant l'estudi comparatiu del contingut de la pedra de Rosetta.
Ja ho tinc! (Je tiens l´affair!) serien les primeres paraules de Champollion al seu germà, abans de comunicar-li que era capaç de desxifrar l'escriptura sagrada de l' Antic Egipte. Com ho va fer? En primer lloc va comparar el nombre de caràcters egipcis (1419) amb el de paraules gregues (486). Amb això va deduir que els jeroglífics no podien representar paraules, sinó fragments de paraules que, segons es pensava, havien de designar noms de personatges regnants i que, per tant, feien referència a noms propis que tant en grec com en jeroglífic s'haurien de pronunciar de la mateixa manera. Si el text grec parlava d'una lloança al rei Ptolmis (Ptolomeu), descendent del general d' Alexandre Magne, no costaria gaire localitzar els corresponents cartutxos (conjunt tancat de símbols o pictogrames en escriptura jeroglifica) que feien referència al mateix text.
El seu mètode comparatiu el podem il·lustrar amb el següent exemple: les lletres que Champollion coneixia eren les següents,
1 2 3 4 5 6 7 8 9
A L ? S E ? T R ?
Així, va deduir que aquest nom era el d' ALKSENTRS (ALEXANDRE), i va afegir tres símbols nous al seu diccionari. Mitjançant aquest procediment, en poques setmanes, estudiant nombrosos cartutxos disponibles no traduïts encara, va arribar a definir al voltant de 100 signes jeroglífics.
Un cop traduïda, la pedra mai va arribar al seu destí, França, després de la victòria dels anglesos sobre els francesos a Egipte. La seva destinació definitiva va ser el Museu Britànic de Londres, on hem de viatjar si la volem contemplar in situ.
Un cop traduïda, la pedra mai va arribar al seu destí, França, després de la victòria dels anglesos sobre els francesos a Egipte. La seva destinació definitiva va ser el Museu Britànic de Londres, on hem de viatjar si la volem contemplar in situ.
Aquí us deixo amb aquest vídeo de la BBC sobre un dels descobriments més importants relacionats amb el desxiframent de llengües antigues. En coneixeu algun altre? Què opineu sobre l´Antic Egipte?
Meritxell Masana
1r Batxillerat
Meritxell Masana
1r Batxillerat
11 comentaris:
L'antic Egipte és fascinant, ha de ser tota una experiència viatjar-hi.
M'agradaria anar-hi, descobrir les olors i els colors que amaga, visitar les piramides i passejar a la vora del Nil :)
Recordo que quan era petita els meus pares em van portar al museu Britànic, però aleshores no vaig saber apreciar el que veien els meus ulls, ara desitjaria tornar-hi i aprofitar el que en aquells temps no vaig saber fer, no tothom té la sort de poder estar cara a cara amb la pedra de Rosetta.
Felicitats per l'entrada Txell, m'ha agradat molt !
Primer de tot felicitats per l'entrada Meritxell!!!
Com a tu a mi també em fascina el món egipci, i és que tenien una cultura molt interessant, amb molts déus (com els grecs) i amb rituals força interessants, com per exemple el ritual que es feia quan un faraó moria (momificació, etc). A més també eren grans arquitectes doncs van dissenyar les piràmides!
Jo, per sort, sí que he tingut la oportunitat de veure la pedra Rosetta més d'un cop, i la veritat és que impressiona veure-la i pensar que aquesta pedra tingui tants i tants anys i que amagui tanta informació. Realment devia ser molt emocionant ser Champillon quan anava desxifrant els jeroglífics.
No sé si algun de vosaltres a pensat mai en estudiar egiptología, però de ben segur que és molt interessant ja que aprens tot el que envolta la cultura egípcia i evidentment estudies els jeroglífics (tot i que m'han dit que és un procés d'aprenentatge llarg i difícil).
Per cert molt i interessant el video :D
Fins demà!!!
Maria Canales
Ostres! que interessant!! sempre m'havia preguntat com ho va fer exactament...
Molt bona entrada Meritxell!
Hola a tothom!
Moltes felicitats per l’entrada! Realment jo també opino que l’antic Egipte consta d’un gran encant que desperta, en aquell que s’interessa per ell, el desig de voler-ne descobrir més coses! Fa uns anys, vaig tenir la sort de veure, en persona, la pedra Rossetta al British Museum. Em sembla recordar que allò redactat a la pedra era un tractat comercial, no és així? Va ser genial poder veure allò que va desxifrar un dels misteris més grans de la història, i és que dels antics egipcis no se’n saben moltes coses al cent per cent, i potser és per aquesta raó que encara ara desperta ganes d’aprendre’n més o, fins i tot, qui sap, el somni de poder ser un dia, allà, cercant la resposta a la gran quantitat d’enigmes que queden encara per desxifrar!
Vale!
Hola!!
Felicitats per l'entrada Meritxell! és molt interessant i curiosa.
Jo també he tingut la sort de veure la pedra Rossetta en persona, concretament aquest estiu quan vaig anar a visitar el British Museum. És fascinant pensar que darrera d'aquests jereoglífics s'amagi tanta informació egipcia i que per desgràcia molta de la seva cultura va ser arrabassada pels anglesos.
Vale!
Hola!
Felicitats per aquesta entrada tant interessant! Sempre m'ha encantat l'història i la veritat és que quan llegeixo coses com aquesta m'ho passo genial! No sabia que la cosa havia anat així, però és interessantíssim veure com la curiositat humana i les ganes que tenim de descobrir fan que ens empesquem el que calgui per desxifrar allò que no entenem. Ja em puc imaginar la satisfacció de Champollion en treure'n l'entrellat!
M'encantaria anar a Londres a veure-la, la veritat!
En fi, una entrada genial!
Valete!
Clara
M'enrecordo quan vaig anar al Museu Britànic i la vaig visitar. Es molt interesant veure com s'ha conservat la escriptura a la pedra. També es molt impressionant veure que gracies a aquesta escriptura, poden saber que signifiquen els jeroglífics. Es una gran troballa arqueològica que cal visitar una vegada a la vida!
Felicitats,una gran entrada.
Valete!
Hola!
Principalment donar l'enhorabona a la Meritxell, per aquesta entrada, m'ha semblat molt interessant, jo no he tingut la sort de poder veure la Pedra de Rosetta personalment...
Com m'ha semblat tan interessant he buscat més informació.
Aquí deixo la traducció d'un tros del text de la pedra de Rosetta:
Bajo el reinado del joven, que recibió la soberanía de su padre, señor de las insignias reales, cubierto de gloria, el instaurador del orden en Egipto, piadoso hacia los dioses, superior a sus enemigos, que ha restablecido la vida de los hombres, Señor de la Fiesta de los Treinta Años, igual que Hefaistos el Grande, un rey como el Sol, gran rey sobre el Alto y el Bajo País, descendiente de los dioses Filopáteres, a quien Hefaistos ha dado aprobación, a quien el Sol le ha dado la victoria, la imagen viva de Zeus, hijo del Sol, Ptolomeo, viviendo por siempre, amado de Ptah. En el año noveno, cuando Aetos, hijo de Aetos, era sacerdote de Alejandro y de los dioses Soteres, de los dioses Adelfas, y de los dioses Evergetes, y de los dioses Filopáteres, y del dios Epífanes Eucharistos, siendo Pyrrha, hija de Filinos, athlófora de Berenice Evergetes; siendo Aria, hija de Diógenes, canéfora de Arsínoe Filadelfo; siendo Irene, hija de Ptolomeo, sacerdotisa de Arsínoe Filopátor, en el (día) cuarto del mes Xandikos (o el 18 de Mejir de los egipcios).
Vale!
Hola!!
Felicitats per l'entrada Txell!
M'ha semblat molt interessant i curiosa, no sabia pas com van deduir els jeroglífics de la pedra.
A mi també m'agrada molt la cultura egípcia, i la història en general ja que és una via que fa possible la preservació de la cultura del països.
Tot el que coneixem del passat ho hem d'agrair a la història.
Valete!
Hola!!!
Felicitats per l'entrada, m0ha agradat molt.
Si no recordo malament, l'any passat vam parlar una mica d'ella, però molt per sobre. Aveure si aquest any tenim un espai i en parlem d'ella.
Per mi tot el que està relacionat amb geroglífics o en la història ho trobo magnífic, ja que em sembla molt interessant tot aquest tema de descobriments i deduccions.
Hola triunplants!
La veritat es que si, Egipte es un pais maravellos, he tingut la sort de haver viatjat un parell de cops, i poder veure i sentir tot el que transmet.La seva riquesa, els maravellosos temples la inmensitat de les seves construccions i el gran saber d'aquest poble et fan sentir petit...
El fet de navegar per el nil i poder contemplar els mateixos paisatjes que van contemplar els antic faraons es una sensació insuperable. El silenci, la pau de les aigües que transporten a altres temps.La majestuositat de les piramides, que encara conserven tot el seu esplendor, les sales de momificació que conserven el misteri del pasat.
El desert i la seva sorra deurada i la alegria dels seus pobles, Egipte desperta pasiò i jo soc un apasionat de Egipte.En el museu del caire vagi poder contemplar la replica exacte de la pedra rosseta,
i la veritat esque es increhible les portes que ens ha obert aquesta maravellosa pedra.
valete!
marc r.ll
Publica un comentari a l'entrada