15 de març del 2012

Alea iacta est

                                                                                                             
La Història de Roma (en majúscula) va escriure un episodi violent i decisiu per a la República un dia com avui de fa 2.056 anys. El 15 de març de l´any 44 aC, les famoses idus, l´home més poderós de la nació més poderosa del món conegut, Gai Juli Cèsar, il·lustre representant de la gens Iulia, descendent segons la tradició d´Ascani (o potser Iulus), fill d´Enees i nét de Venus, moria al Teatre de Pompeu, a peus de l´estàtua del general que havia estat el seu principal enemic públic (ironies del destí!), víctima d´una conspiració política que desitjava alliberar Roma del jou del dictador. Ens podem imaginar (i fins i tot visualitzar) un moment de tanta trascendència gràcies a la crònica d´il·lustres historiadors com Suetoni, Plutarc o Apià i l´espectacle d´un fet així devia ser terrible fins i tot a ulls dels propis conspiradors. Quines paraules reals devien creuar-se? quines mirades, quins gestos? Recordaria Cèsar en aquells darrers moments de la seva vida que la sort ja havia estat decidida i que no hi havia volta enrere, o pensaria que no n´hi ha prou amb arribar, observar i sentir-se victoriós amb només pronunciar el teu nom per il·lustre que sigui? Mai no ho sabrem i és per això que sovint la solemnitat de la tragèdia o la irreverència de la comèdia ens serveixen per interpretar i reconstruir el passat des d´una mirada sempre humana. I mentrestant, sic transit gloria mundi ...
  





11 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

A propòsit de la nova pel·lícula d´en George Clooney com a director, "Les idus de març", potser algú ens en podria fer cinc cèntims. Em sembla, Yas, que l´altre dia a classe vas comentar que l´havies anat a veure i que no t´havia fet gaire el pes. Probablement Clooney vol fer una crítica sobre el poder, l´ús i l´abús que se´n fa, als EEUU. Ens consta que és un home crític i compromès i alguna altra pel·lícula té sobre el tema. Recordar Cèsar sovint equival a fer un examen de consciència sobre els límits del poder, sobretot concentrats en una sola persona, i dels perills que això comporta. Què en penseu?

Yasmin ha dit...

Bones companys!!

Com ja ha esmentat el Jordi, vaig anar a veure el film, i la veritat, és que no me va agradar gaire en especial. Trobo que li faltava acció i fluidesa.
La pel·licula gira al voltant d'un director de comunicació del candidat demòcrata (George Clooney. Aquest que és molt bo en el seu camp, pot proporcionar la victòria a qualsevol que el tingués al seu servei.
A partir d'aquí, comença a embolicar-se la trama amb compres i promeses dels republicans per aconseguir el seu servei. Després, també hi ha la part on apareix la típica noia que acaba de fer veure la corrupció que hi ha en el sistema nord americà.
Per mi, la trobo una pel·licula molt bàsica, Bill Clinton ja ha protagonitzat alguna cosa així en la realitat; i si mirem el telenoticies ja ens podem fer una idea que els sistemes en general estan tots molt pervertits.

Si us agrada molt la política, els actors són bons i crec que us pot agradar.

En el cine, el títol del film em va fer recordar el magnicidi de Juli Cèsar, i quina gràcia que recordava l'any i tot!! Vaig poder lligar el títol amb el contingut de la peli ajaja.

PD: El video del José Mota molt graciós!

Valete!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Yas, per fer-nos-en cinc cèntims (opinió inclosa, la qual cosa em sembla fantàstic!). En moments de crisi com l´actual, però, pel·lícules que parlin de les fosques escletxes del poder són, certament, més necessàries que mai. Caldrà veure-la.

Anònim ha dit...

Bones!

Llegint el teu comentari Jordi sobre l'esperit crític del George Clooney, fa pocs dies va sortir la noticia que va ser detingut per protestar davant l'ambaixada del Sudan a Washington denunciant la crisi humanitària que travessen les zones frontereres entre el Sudan i Sudan del Sud.

Pel que fa la pel·lícula no he tingut la oportunitat de veure-la, després de la opinió de la Yas m'ha entrat la curiositat!

Fins demà!
Cesc

Enrique P ha dit...

Vale, doncs l'entrada parla de l'història de Roma per en George Cloney, la veritat, que el tros que ha posat de youtube, em va cridar molt l'antenció, i a lo millor me animo a veure-la, fa ya 2056 anys del descobriment de roma, que despres de tant temps encara es continua parlant com si fos el primer dia, i cada vegada surten més coses i mes referents el qual més interesant,i per últim me ha encantat el video de Jose Mota ja que és un dels meus humoristes preferits una entrada molt bona vale!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Com no aquesta frase tant i tan recordada i que probablement tothom la escoltat més d'un cop i sobretot nosaltres ja que el Jordi de tant en tant ens la recorda a classe.
Pel que fa al món romà és impressionant com avui en dia, gairebé tothom té un interes fascinant per aquest món que tan agrada, la gent visita museus, busca informacions, estàn atents als nous descobriments... ja que aquest món romà sempre atrau a tothom. Impresionant.
Per últim, aviam si tinc l'opotunitat d'anar a veure aquesta pel.lícula de la qual parleu ja que segur que està molt ben representada i argumentada.

Valete!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Trobo que la vida i història de Juli Cèsar és molt interessant, i més la seva mort, la traïció i la història que s'hi amaga al darrera. Ademés "Sic transit gloria mundi" és una locució llatina que significa literalment: "Així passa la glòria del món", la trobo una frase molt inidicada.

Valete!

Mayte ha dit...

Juli César, com tants altres poderosos va arribar al poder i es va popularitzar no ben bé per mérits propis. I la seva fama , les seves memòries , i la seva petjada dins de la història perdura encara. I és conegut per tothom , i utilitzat per fer pel·lícules , anuncis publicitaris , eslogans, etc.
Però la sort està decidida com ell mateix va dir i el destí li va planificar una mort així. I lo bo no dura per sempre , i quan fem les coses no correctament tard d'hora algú o alguna cosa ens posa al nostre lloc i ens dóna una lliçó...

Juli César! Grandíssim i es pot dir que Juli Cesar encara viu. Perquè mentres el recordem , mai morirà... Com diu una cançó: Hi han dues maneres de morir , una quan el cor deixa de bategar i l'altre quan algú t'oblida.

Martí ha dit...

Salvete!

Feliciter Caesar!
Després d'aquesta entrada excel.lent cal dir que Cèsar va ser una persona molt important per la societat i que fem molt bé al recordar-lo.

Fent menció als vostres comentaris sobre la pel.lícula de George Clooney, m'agradaria dir que aquest actor quasi sempre ha fet pel.lícules excel.lents, tot i que va a gustos es clar, però també tinc força curiositat per veure-la i poder fer-ne un petit "simposium"...

Valete omnes!

meritxell ha dit...

Hola!!

Estic totalment d'acord amb el Martí, fem molt be recordar la mort de Juli Cesar, ja que va ser una figura molt important a la ciutat de Roma.
Crec que si seguim recordant a figures més recents, ja siguin bones o dolentes per la societat o per un propi territori, per què no recordar a figures de més de 2000 anys d'antiguitat que també van formar part d'una cultura i que va marcar un abans i un després de la cultura?
Recordar figures com Juli Cesar ens recorda, a nosaltres, als temps que corren, ha millorar la societat en la que vivim.

Vale!!

Charlene ha dit...

Salvete!
Juli Cesar va viure fa uns quants milers d'anys però no per això ha estat oblidat. Hi ha molta gent que va morir fa uns 10 anys i quan un en sent parlar, no sap qui és, que va fer ni res, però amb Juli Cèsar va passar el contrari. Ja han passat 2.056 anys des d'aquell dia i encara avui dia és recordat. Que important va ser en el seu dia i com ho és en aquests! Sempre el recordarem. Potser no per el que va fer però el seu nom, mai serà oblidat.

Vale!