4 de maig del 2011

Νάρκισσος καὶ Ἠχώ

Echo and Narcissus, John William Waterhouse (1903)

Divendres passat vam celebrar a l´escola la Festa de Sant Jordi que per motius de calendari vam decidir aplaçar fins a després de vacances de Pasqua. Enguany, en el tradicional certamen literari, el segon premi de la categoria C de prosa catalana va ser per a l´Anna Ruiz, alumna de segon del batxillerat humanístic, amb una preciosa recreació sobre el mite ovidià de Narcís i Eco. Aquí la teniu. Feliciter, Anna!

Tu eres bell, bell com les més boniques flors que poden ser regalades, bell com una rosa acabada de collir, com el paisatge més tendre que algú pugui arribar a imaginar, bell com la pròpia perfecció. El somriure sempre tan brillant que portaves dibuixat als llavis a tothora, sense que res no importés, sense que res ni ningú no pogués prendre-te’l mai. Els teus ulls verds que sempre reflectien una emoció profunda i uns sentiments tan vius i massa bonics, però, per ser meus. I a pesar de tot ho eren, com tu, i com la teva bellesa. Els teus cabells rossos sempre voleiant al vent, atrapant un instant de vida, sense cap preocupació. Així eres tu, tan bell, tan perfecte, com el millor dels somnis, com la més perfecta de les realitats. Jo t’estimava, des de sempre, però sabia que tu no m’estimaves –el cor no sap d´enganys!- i que no ho faries mai, no tenia cap esperança d’aconseguir-te, però a pesar de tot, malgrat aquesta roent certesa, jo no podia deixar d’estimar-te, no et podia oblidar de cap manera. Es pot oblidar la perfecció metamorfosada en tu? No, jo sabia que no podria oblidar-te mai.

Tu no havies estimat mai cap dona, i mai ningú no sabria per què. Jo sí, Narcís, talment perquè havia pogut tenir-te molt a prop. Havia tingut aquesta immensa sort. La llum dels teus ulls m´havien revelat la veritat que el meu cor sabia feia temps: tu estimaves algú amb passió secreta, algú que mai no podria ser de ningú, perquè eres tu mateix. Vas jugar amb els meus sentiments, fent-me fins i tot arribar a morir d’amor per tu, però jo t’havia perdonat un i altre cop com et perdonaria totes i cadascuna de les teves accions perquè l’amor que per tu sentia era el més gran amor mai no escrit. Jo he deixat de viure, és cert, però ha restat la meva veu per parlar-te entre les muntanyes, la meva veu que segueix predicant el meu amor als quatre vents. La tinc encara per repetir el que tu em deies i el que em deien els altres de tu.

Però un dia vas arribar al teu destí, aquell que de petit t’havia estat assignat pels déus i que, irremeiablement, s´havia d´acomplir, inexorable. Et vas mirar en les aigües cristal·lines d’una deu única en què només tu podies paladejar la bellesa perfecta que brollava de tu. Aquelles aigües mai no havien estat contemplades per cap mortal i divina era la seva naturalesa com el més bell dels somnis. Quan et vas emmirallar, m´han contat, vas quedar-te bocabadat, contemplant-te a tu mateix, admirant la teva bellesa sense poder apartar-ne la mirada i sense concebre que aquest amor teu que estava naixent, que senties per tu mateix, era el foll sentiment que els altres també havíem experimentat i que tu ens havies negat. No puc desitjar-te, Narcís, cap mal, ni mostrar-me cruel perquè t’he estimat massa, però he pensat mil cops que finalment vas entendre com m´havia sentit jo, quins havien estat els meus sentiments cap a tu. Estaves massa obsedit, però, pel teu propi amor i aquest amor no et deixava pensar en res més que en tu mateix. Diuen que vas intentar agafar-te, tocar-te, tenir una porció de tu mateix, perquè ho tenies tot i alhora res. I a poc a poc el teu amor ens va anar ofegant tots dos sense que poguéssim fer-hi res, una veu i un rostre, un cos. Sense haver arribat mai a fer realitat el meu somni, vaig acabar morint d’amor per tu, un amor massa profund i, com sol passar, massa irreal per ser real.

D´ençà la teva mort sóc tan sols una veu que repeteix des del fons de les muntanyes les últimes paraules que sento dels altres per poder, així, recordar el teu nom. Jo vaig ser eco i tu el meu narcís, aquella flor en què et van metamorfosar els déus immortals, del color del sol i amb els pètals d’un blanc únic, com la bellesa i la perfecció que t’havien acompanyat en vida.

Anna Ruiz de la Fuente
2n Batxillerat

28 comentaris:

Clàudia ha dit...

Moltes Felicitats Anna!
Trobo que és una idea excel.lent la de fer una recreació del mite de Narcís. M'agrada molt :)

És curios, l'amor pot ser la causa de les nostres alegries però també la causa del nostre dolor. És fascinant que una sola paraula pugui significar tantes coses alhora. És l'amor el que ens neguiteja, el que ens fa patir, el que ens fa plorar... però també es l'amor el que ens fa somriure, el que ens fa gaudir i el que en més d'un cas ens atorga la felicitat!

albaa! ha dit...

El tema és molt original però sobretot m'agrada la manera de transcriure'l. Realment hi has posat expresions molt maques (un amor massa profund i, com sol passar, massa irreal per ser real, aquesta m'ha encantat!)

Moltíssimes felicitats guapa, un petonet :)

Laia Ruiz ha dit...

Hola,
m'agrada't molt llegir una historia sobre un mite, ademes es preciosa i m'encanta com descriu Eco a narcís amb frases molt maques.

Moltes felicitats pel premi ~

Ignasi ha dit...

Hola!
Moltes felicitats pel premi, Anna!

El text m'ha encantat, ademés de per com està escrit, per ser un tema que vam tractar fa poc a classe i un mite que em va pertocar explicar a través del quadre de Narcís, de Cossiers.

Vale i Moltes felicitats de nou!

eulalia ha dit...

Primer de tot moltes felicitats Anna, sincerament crec que t'ho mereixes molt. Aquest mite és un mite molt bonic, i que suposo que ara per ara a al societat en la que vivim, hi ha molta gent que pot ser se sent identificada amb les paraules que Eco li envia a Narcís, i que moltes vegades costa molt aconseguir una cosa que saps que no pot estar o simplement no vol estar al teu costat, i això moltes vegades ens pot semblar frustrant però jo crec que a l'hora ens ajuda a fer-nos forts. M'agrada la manera com ho has escrit, perquè és de tu a tu, com si fossis un dels personatjes, i això vol dir que en aquest món sempre hi podem trobar un Narcís i una Eco.M'agarada aquest mite i per tant també la història de l'Anna, perquè moltes de les històris d'amor que ens ensenyen o ens expliquen des de ben petits, sempre acaben bé i aquest mite, entre molts d'altres no. I això ens fa veure que pot arribar a ser una història molt real.
Felicitats!

Castillo ha dit...

Hola!

Moltes felicitats Anna!
M’agrada molt, la recreació del mite és genial, i frases com ”Però un dia vas arribar al teu destí, aquell que de petit t’havia estat assignat pels déus i que, irremeiablement, s´havia d´acomplir”
Repeteixo; moltes felicitats pel premi.

Aina ha dit...

Moltes felicitats Anna!
M'ha encantat el teu relat. I penso que tens molt bona capacitat per escriure i expresar-te. L'he trobat molt proper a la realitat, al avui, que ens enamorem bojament d'una persona inalcansable per a nosaltres, i que aixo ens porta a una il·lusió que acaba amb un desengany desespreant.

Marc Palau ha dit...

Salve!

M'ha agradat molt la magnifica explicació d'aquest mite, està molt ben explicat, am une frases molt maques i q realment t'arriben. En aquest relat es pot veure com l'amor és present a tot arreu i ens pot aportar el millor a nosaltres pero no sempre és aixi sino que avegades també ens pot portar alguna decepció.
Moltes felicitats pel premi, es ben merescut!

Vale!

Eulàlia ha dit...

Moltes Felicitats Anna!

Primer de tot felicitats pel premi, crec que es una història molt ben escrita i amb una idea molt bona d'agafar un mite i posar-te en un dels personatges, d'aquesta manera t'asseguro que ningú no n'escriurà un igual, cadascú els farà pensar d'una manera o una altra, segons el que vulgui destacar de cada un d'ells. Torno a dir-t'ho pe`ro moltes felicitats!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Moltes felicitats Anna, un text preciós! Realment la tràgica història de la nimfa que va ser convertida en l'eco de les muntanyes per Hera és commovedora!
Segueix escrivint!

Vale!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Anna Ruiz!

No hi ha paraules per descriure el que transmet aquest text. Em vaig molt sorpresa quan el vas llegir però no sabia que era dirigit a Narcís!

valete!

Esther Soria ha dit...

Hola!

Moltes felicitats Anna! tant pel premi com per aquest maravellós text ple de sentiment. Crec que has sapigut transmetre molt bé els sentiments que, segurament, estaria experimentant Eco.
Dei ni do l'efecte que pot causar l'amor!

vale!

Judith Garcia ha dit...

Hola

Primerament felicitar-te Anna, és un text fantàstic, m'he quedat sense paraules,ple de sentiments, molt merescut el premi.

Deixo el mite d'Eco i Narcís:


Eco és una de les nimfes del bosc, i és la que dóna origen al so que coneixem com eco.

La deessa Hera havia castigat a Eco, i li impedia parlar. La nimfa només podia tornar a sentir la paraula que pronunciés el seu interlucotor. Això es va deure que Eco cobria a Zeus la seva infelicitat cap Hera, i la entretenia amb eloqüents converses, mentre el déu de déus es divertia amb els seus amants.

Eco s'enamora perdudament de Narcís de qui l'endeví Tiresias va predir, en el seu naixement, que tindria un llarga vida si no es contemplava a si mateix. Aquest jove era molt bonic però menyspreava l'amor de tots.

La pobra nimfa no va ser l'excepció i Narcís menysprear el seu cor quan la va veure al bosc i ella no va ser capaç de respondre més que les seves pròpies paraules. Llavors, ella desolada, ofesa es va tancar en un lloc solitari i allà va deixar de menjar i de cuidar-se. Així es va anar consumint a poc a poc, i el dolor la va anar absorbint fins que va desaparèixer i es va desintegrar en l'aire, quedant només la seva veu que repetia les últimes paraules de qualsevol. Aquesta veu és el que anomenem ressò.

A causa d'això els déus es van molestar i totes les altres dones rebutjades van pregar als déus per venjança. Nèmesi (la venjança) les va escoltar i va fer que Narcís contemplés la seva pròpia imatge. Quan el jove ho va fer, es va enamorar de la seva pròpia bellesa i ja no li va importar res més que la seva imatge.

Es va quedar contemplant a l'estany i es va deixar morir, totalment indiferent a la resta del món.
En el lloc en que Narcís va morir, va néixer la flor homònima.


Vale!

Helena ha dit...

Hola!

Primer de tot dir que m'ha agradat molt el text. Crec que és una feina molt difícil de realitzar, expressar el que sents. Moltes vegades, quan ens pregunten què ens passa pel cap, no podem contestar. No perquè ens vagi vergonya, sinò perquè ni nosaltres mateixos sabem com expressar-ho o a què és degut. Només sabem la sensació que ens provoca. Crec que els adjectius, les comparacions i la manera de descriure sentiments tant forts està molt bé. Personalment, a mi em costaria moltíssim fer aquest text i publicar-ho. Crec que és una molt bona idea representar el mite!!
Felicitats!

Vale!

Helena ha dit...

Narcís era un jove de gran bellesa. Tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar , Eco va respondre: . Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: . Després de respondre, , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Anna, moltíssimes felicitats per aquest text tan maco i també pel premi, la veritat ésque m'ha agradat molt, felicitats de veritat.

Helena ha dit...

Molts pintors es van inspirar en aquest mite i van decidir reflectir la història en una imatge.

Com per exemple:

-Narcís de Cossiers.
http://ve.kalipedia.com/kalipediamedia/penrelcul/media/200707/18/hisfilosofia/20070718klpprcfil_118.Ies.LCO.jpg

-Picasso.
http://1.bp.blogspot.com/_n_D1NOSHAqc/TQ7i4ebScPI/AAAAAAAACLw/SzIuYz0bxYs/s1600/metamorfosis-de-narciso-salvador-dali.jpg

Raul ha dit...

Hola!

Primer de tot, moltes felicitats, Anna, pel premi. M'ha agradat molt la manera en que fas que Eco expressi els seus sentiments cap a Narcís, ja que realment son sentiments que tots nosaltres sentim o hem sentit algun cop.

Un text genial, Vale!

Yasmin ha dit...

Hola!!
Moltíssimes felicitats Anna! Realment un text preciós, trobo que has sabut plasmar molt bé els sentiments.

Trobo que la Clàudia té molta raó sobre el que ha comentat de l'amor, però jo crec que totes les alegries i/o penes que sentim són causades perquè nosaltres idealitzem a la persona que estimem. Bé, en això consisteix l'amor.
Jo opino que la millor forma per no patir és conscientciant-nos sobre el que en realitat és l'altre persona, per així, no atribuïr-li tantes característiques ni trets que en realitat no en té. Bé, el fet d'enamorar-se és caure en aquest parany i no poder evitar veure amb bons ulls a l'altre persona.

Valete!!

Judith Garcia ha dit...

Hola un altre vegada!!

M'agradaria deixar una petita reflexió sobre l'amor.

L'amor dóna molta felicitat, però també molt de dolor, però és inevitable enamorar-se, a vegades hi haurà moments felicos i uns altres d' amargura, però sempre has de treure el somriure, i seguir endavant, costi el que costi.
Pots arribar a estimar molt a una persona, i aquesta persona no et correspongui, llavors tot el que té de bonic l'amor és converteix en dolor, en canvi si aquest amor és correspost, és el millor que et pot arribar a passar, perquè et dóna forces per poder continuar endavant. Per l'amor, arribes a fer coses que mai pensaries que faries, i fins i tot perdones el que mai imaginàries. Com a dit la Clàudia, una sola paraula, un sol gest pot arribar a significar molt per a una persona.


Vale!

Paula ha dit...

Hola!
Anna moltíssimes felicitats per el premi! M'ha encantat la forma en que expreses desde el punt de vista d'Eco el mite de Narcís. De seguida t'imagines a la pobre Eco admiran al seu amor. No sempre podem tenir el amor que realment volem i aquest és un clar exemple, tan Nercis com ella.

Vale!

meritxell ha dit...

Hola!

Moltissimes felicitats pel premi tan merescut.
M'ha encantat aquest text, és preciós!
Moltes felicitats Anna!!

Anònim ha dit...

Anna, Moltes felictats pel premi !!!

A vegades, com ha aputnat la Paula, no sempre es té l'amor de cara, i aquest n'és un clar exemple.

Fins aviat !!!
Cesc

Anna Ruiz ha dit...

Hola!
Moltes gràcies a tots! :) Penso que per escriure bé fa falta tenir un moment inspirat o alguna cosa o persona que t'inspiri i en el moment del text ho vaig trobar i ho vaig saber aprofitar.
A més vaig triar aquest perquè penso que l'amor pot tenir molts punts de vista i aquest mite representa el punt de vista que de vegades no volem veure, ja que és el més negatiu però que també existeix.

Lah''heLena ha dit...

Buenas!

Felicitats és una redacció molt bona!!
Segueix així perquè ens ensenyas la forma en que Narcís era i que li va passar de forma molt iteresant de representar-lo.

déu,

Aitor ha dit...

Hola a tots!

Anna, moltíssimes felicitats per aquest text. Es nota que és un text molt treballat i has mostrat bé l'altre cara de l'amor, quan no és favorable.

Adèu!

Carlotah. ha dit...

Anna! El text és impresionant està molt ben escrit i a més a més,et felicito pel premi que et van otorgar! Estic segura que te'l mereixies ,és una recreació molt bona del mite de Narcís i Eco i és nota que te l'has treballat molt i molt!


Carlota!!

Jordi Sedeño ha dit...

Anna moltes felicitats pel text, està molt ben escrit. Crec que has sapigut expressar molt bé els sentiments que volies demostrar en aquest text. Repteixo felicitats.