No fa gaire, vaig decidir fer una escapadeta, molt ben acompanyada per cert, a Madrid, que en època romana es trobava situada com a primitiu assentament a la província de la Hispania Citerior Tarraconensis.Mentre voltava per la ciutat, em vaig topar amb aquesta cerveseria anomenada “Magister”. Òbviament el seu nom em va sorprendre i vaig començar a preguntar-me quina relació hi hauria entre els productes i serveis que oferien i el nom ben llatí amb què havien decidit batejar el negoci.
Em vaig acostar a la porta i hi vaig llegir un cartell que deia que la cervesa que més es consumia al local era l’artesana, és a dir, la que ells mateixos feien. Just al costat s´hi podia llegir un altre escrit on oferia els seus coneixements un “mestre” que donava classes per a tothom qui volgués aprendre a fer aquesta beguda tan famosa, ja des de l’Egipte faraònic passant per l´antiga Roma.
Mai no m’havia parat a pensar quin era l’origen de la cervesa, i com no, després de documentar-me al respecte el llatí (i l´atzar) m’han donat la resposta!
Aquí en teniu algunes dades ben curioses: la cervesa va començar a elaborar-se a base de blat, sègol o civada, però més endavant s’utilitzava l’ordi, molt més barat. També existia la cervesa dolça que contenia dàtils o mel. Era una beguda força consumida així que van continuar experimentant fins arribar a l’amarga, la cervesa actual, aconseguint el gust tot barrejant-la amb absenta, licor fet a base de donzell. La paraula deriva, doncs, -segons algunes versions- del nom de Ceres, dea dels cereals en honor a l´ús d’aquests productes per fer qualsevol tipus de cervesa. És curiós com fins i tot una beguda de consum tan habitual i extesa arreu del món com la cervesa ens pot portar fins als inicis de la nostra tradició clàssica i per això ho volia compartir amb tots vosaltres.
Coneixeu alguna paraula de l´àmbit gastronòmic que tingui també una etimologia clàssica? És el meu repte!
Anna Carbó
2n Batxillerat
16 comentaris:
Hola!
Cada dia aprenem i descobrim més coses que venen dels nostres avantpassats romans, i veiem que com bé has dit, Anna, una beguda tant habitual per nosaltres ja la prenien els romans, i no només això, sino que molt temps abans els egipcis en van ser els creadors
Em resulta curiós el nom del bar, ja que no és el més habitual que un bar s'anomeni així, però realment com s'ha explicat queda molt bé perquè té tot el sentit del món.
El que m'ha sorprès és que existís la cervesa dolça ja que mai m'ho hauria imaginat, feta amb mel o dàtils!
Hola a tots!
Primer de tot, felicitats Anna per aquesta entrada tan curiosa :)
Realment, he al·lucinat perquè no m'havia plantejat mai l'origen de la cervesa i fins i tot el del seu nom, però no m'esperava per res que, com tantes i tantes coses que desconeixem, aquest estigués relacionat amb el món clàssic; i aixó que la paraula "cervesa" recorda perfectament a la deessa "Ceres" si t'ho planteges. I aquest és el punt clau segons la meva opinió, que no ens plategem les coses i per això som tan ignorants de vegades.
És curiós amb quina facilitat ens topem a la vida amb coses tan quotidianes com un bar o una cerveseria que tenen relació amb el món clàssic. De fet, si ens ho plantegem, ens adonem que tota la vida hem estat rodejats de petits detalls com aquests però fins ara mai ens n'adonàvem perquè, fins que no ho hem estudiat, no hem tingut la curiositat d'explorar i descobrir més i més sobre el món clàssic.
També dir que em sembla molt bé que, en una societat tan comercial en la que ja ens ho trobem tot fet i envasat, quedin llocs d'oci com aquest que s'interessin per conservar les tradicions de tota la vida i decideixin el·laborar els seus productes ells mateixos.
Buenas,
La mateixa paraula gastronomia que prové de gaster(estòmac)i nomia (llei), les lleis que regeixen l' estòmac. Altres paraules no he trobat.
déu,
Molt bones a tots! Molt interessant aquesta entrada, Anna, i espero que per Madrid anés tot molt bé!!
El que expliques de la cervesa ja ho coneixia [sóc una friki del canal Historia del Imagenio...] però m'ha agradat molt igualment.
He buscat alguna paraula en l'ambit etimològic clàssic-gastronòmic, però no m'ha vingut cap al cap ara mateix... Si en trobo alguna j aho comentaré després :)
Vaja, Anna! M'ha semblat molt curiosa l'entrada, moltes felicitats!! Realment estem rodejats i respirem cultura clàssica!
Vagis on vagis, sempre trobes una o altra cosa que ens recorda d'on venim i a qui debem ser qui som (en el sentit ampli de la societat, és clar).
He estat pensant en paraules gastronòmiques que tinguin un orígen etimològic i només m'ha vingut al cap "productes làctis" provinents del llatí lac, lactis, que significa llet!
Valete!!
Clara
Hola!
Quina entrada més interessant! Sembla increible que d'una petita inquietud i estirant el fil podem arribar fins als clàssics.
Segurament això passa amb moltes coses actuals que desconeixem. Com perexemple el pa que antigament es deia "pannum" que significa és masa blanca. A Roma fins i tot hi havien forns públics, el menjàven sobretot amb olives.El pa per això és més antic i es podría seguir estirant el fil fins a la prehistòria, sí, a la prehistòra. Era bastan diferent ja que no tenien ni forn ni el feien amb els mateixos ingredients que els nostres. El feien amb grans mig mols, despres els humitegàven una mica i finalment l'escafàven sobre una pedra al sol.
Així amb auqesta entrada podem estirar el fil de moltes coses interessantíssimes. De tan estirar derivarem al coneixement! Ja està bé!
Adéu!!
Hola!
Moltes felicitats anna, és una entrada molt interessant. És molt curiós que a partir d'un rètol d'un bar poguem arribar a investigar sobre l'origen de la cervesa. Jo mai m'hagués imaginat que una beguda tant habitual en la nostra societat. com és la cervesa, vingués del món clàssic.
A l'antiga Roma també menjaven "pullum", el que avui dia és el nostre pollaste. Però aquesta paraula gastronòmica rep més etimologia llatina en castellà, "pollo".
Adèu!
Certament el tema del menjar romà és molt interessant (per això vaig fer el TR sobre la gastronomia romana:), i el que fa molta gràcia és observar com ha anat evolucionant l'alimentació romana fins a la nostra, en la qual encara podem trobar semblances. Per exemple la paraula figa prové del llatí ficus.
Valete!!! :)
Hola Anaaaa!!
Està molt bé l'entrada que has redactat i és una curiositat que m'alegrat saber. Estic segura que ha madrid os ho veu passar de fàbula...i aquí es demostra,en un bar de cerveses! jaja
Enfí el que més m'agradat ha estat la relació que es dona entre Magister i que la cervesa que mes és consumeix allà es l'artesana.
Molt bè,et felicito! Espero poder estar present en alguna altre escapadeta que decideixis fer!!
VALETE!!!
Hola!
Genial entrada Anna! i molt curiosa, qui ho diria que la cervesa tingués aquests origens, i encara més que en una època fos dolça!
Buscant una mica d'informació sobre la teva pregunta he torbat una curiositat. Hi ha una cita en llatí que és: "Copia ciborum, subtilitas impeditur" (L'abundancia d'aliments entorpeix la inteligencia). És una frase de Séneca contra els excessos amb el menjar.
Felicitats de nou Anna!
Vale!
Felicitats per l'entrada, Anna.
El món de la cervesa és apassionant (això m'han dit, que consti, jo quasi no la tasto...). Aquí us deixo algunes marques que certifiquen que el món clàssic hi està present:
Centurión (Argentina)
Delirium tremens (Bèlgica)
Te Deum (Bèlgica)
Atlas (Panamà)
Marathon (Grècia)
Mythos (Grècia)
Bon viatge!
Gràcies per la teva aportació, Carles. També la publicitat i el món clàssic s´agermanen aquí a l´hora de batejar una cervesa (m´ha dit un ocellet que n´ets un expert consumat i un sibarita d´aquesta beguda escumosa. Sí?)
Semper fidelis
Hola!!
Quina gran entrada! m'ha agradat molt! És molt interesant.
Jo he buscat la paraula "gastronomia" i prové de: Gaster (estòmac), nomia (llei), la qual és la llei del estòmac
Vale!
Hola!!
Un entrada molt interessant!
Jo he trobat que en l'antiga Roma existia la paraula "iecur" per a designar el fetge. I que el ficatus era el fetge de l'oca engreixat amb figues passades ("ficus") perquè li produís cirrosi i així poder menjar el "foie". Però aquest terme culinari va passar a tots els àmbits, potser perquè és d'una declinació més senzilla, i així el fetge ve d'un origen molt ric.
Valete!
Hola!
Com ja han dit em sembla una bona entrada, et felicito Anna, és curiós que apartir d'un rètol puguem esbrinar els orígens de la cervesa. Sempre he pensat, que els nostres orígens vénen dels romans, encara que amb variacions, però el món clàssic es troba a tot arreu, estem envoltats, encara que les persones no s'adonin. Hi ha vegades que la gent diu o pensa que perquè serveix estudiar grec o llatí, ho veuen una pèrdua de temps, però si en veritat sabessin que tot el que els envolta està envoltat d' aquestes llengües, no pensarien el mateix.
Vale!
Publica un comentari a l'entrada