Per molts segles que passin el món clàssic segueix essent una constant font d´inspiració per a qualsevol manifestació artística i cultural de qualsevol temps històric, des de la pròpia antiguitat a la modernitat més propera. Mireu, si no, aquesta fotografia de l´artista nordamericana Eleanor Antin que s´exposa al Museu d´Art de la ciutat californiana de San Diego (2007). De quin mite parlem? Coneixeu altres artistes que l´hagin tractat en la seva obra? Quina visió té la fotògrafa dels personatges que protagonitzen aquest immortal episodi de la mitologia? Feu una descripció acurada de tot el que veieu i no perdeu de vista l´interès i la fascinació que desperta encara la riquesa del nostre patrimoni cultural grecoromà. 2 de març del 2011
Un mite mai no passa de moda
Per molts segles que passin el món clàssic segueix essent una constant font d´inspiració per a qualsevol manifestació artística i cultural de qualsevol temps històric, des de la pròpia antiguitat a la modernitat més propera. Mireu, si no, aquesta fotografia de l´artista nordamericana Eleanor Antin que s´exposa al Museu d´Art de la ciutat californiana de San Diego (2007). De quin mite parlem? Coneixeu altres artistes que l´hagin tractat en la seva obra? Quina visió té la fotògrafa dels personatges que protagonitzen aquest immortal episodi de la mitologia? Feu una descripció acurada de tot el que veieu i no perdeu de vista l´interès i la fascinació que desperta encara la riquesa del nostre patrimoni cultural grecoromà. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Hola
A lo millor t'agrada este post.
Salutacions des de València
http://elenegp.wordpress.com/2009/04/08/catalogo-de-algunas-interpretaciones-del-juicio-de-paris-en-la-historia-de-la-pintura/
Elena
Sí! Vaig veure la fotografia d´Antin publicada al suplement dominical de EL PAIS d´aquest passat diumenge en un reportatge molt interessant sobre una exposició a Madrid que porta per títol "Heroïnes" i després, remenant per la xarxa, vaig llegir la teva completíssima entrada del catàleg sobre el Judici. Espectacular! Gràcies, Elena, i rep una forta abraçada des d´aquest vaixell clàssic.
Ostres! això és el judici de Paris, no? Veig una poma daurada, una dona que podria ser Eris (a l'esquerra) i després una dona amb una apiradora que podria ser Hera (com a deessa de la llar)al costat Afrodita amb Eros (fent de deessa glamurosa) i la dona militat podria ser Atena (deessa de la guerra)és això? Si és així està molt ben representat!
(Ajá, ja em funciona el blog! :D)
Hola a tothom!
Jo també opino com la Gea ja que penso que es tracta del judici de Paris. Ho podem saber, com bé ha dit ella, gràcies a la representació de les tres deesses més o menys modernes i per l’aparició dels dos homes que representarien Hermes, amb el barret, i Paris que observen embadalits les tres belles aspirants a la poma daurada. Pel que fa a altres autors que al llarg de la història hagin representat el mite, trobem un exemple ben clar en pintura en un autor com Rubbens amb el seu magnífic quadre titulat el judici de Paris que vam estudiar l’any passat a classe.
Pd: Em fa l’efecte que pròximament hi haurà una nova versió del judici de Paris per part dels alumnes de Vedruna Gràcia!
Vale!
Hola!!
Jo també opino el mateix, és el Judici de Paris, veiem a Hermes amb el seu barret alat, a Paris en forma de pensador decidint a quina deessa otorgar la poma, i a les tres deesses "posant" davant d'ells. Veiem a Atena on s'ha canviat l'habitual escut per armes molt més desenvolupades, a Afrodita amb Eros al costat, i a Hera com a mestressa de la llar (fent honor al seu domini). Per últim comentar que a l'esquerra de la fotografia hi ha una dona que podria ser Helena, el casus belli de la guerra de Troia.
Molt encertada la fotografia!
Vale!
PD: Júlia espero la vostra representació teatral amb molt d'entusiasme :)
Doncs sí, jo també espero que abans d´acabar aquest meravellós periple de dos anys gaudim de la vostra recreació llucianesca. Di hoc faciant!!!
Jo coincideixo amb tot el que s'ha dit. El quadre representa el judici de Paris. Paris és el que es mira les tres dones amb gran atenció. Al seu costat veiem Hermes (pel barret que porta i el caduceu). Les tres dones són Hera (vestida com una dona de fer feines, representant el seu domini) després tenim Afrodita (vestida amb elegància i bellesa, altre vegada representant el seu domini), i per últim veiem a Atena (que és la deessa de la guerra, i per això té aquest arsenal).
I com a dit l'Esther, crec que la dona rossa és Helena (el regal d'Afrodita a Paris per haver-la fet guanyar).
En quant algun altre autor només he trobat a Rubens.
VAle!
Hola a tothom!
Com diuen anteriorment és el Judici de Paris.
Es diferencien dues escenes, en la del fons Hermes explica la seva missió a París, que està cuidant les seves cabres, mentre les tres deesses, vestides a la manera de l'època, juguen amb la poma de la discòrdia. En l'escena de primer pla, Paris lliura la poma a la deessa del centre, Afrodita. Ella és l'única que porta un adorn especial al cap, cap dels símbols habituals de les deesses permet diferenciar-les.
Jo he trobat alguns autors:
-Paul Cézanne
-Peter Paul Rubens
-Antonio Mingote
Vale!
Hola!!
M'encanta veure que la nostra estimada cultura clàssica segueix tan present en l'art i és que els mites sempre seran una bona font d'inspiració!!!
Aquesta imatge representa el Judici de Paris. Hi apareixen diversos personatges: al centre hi ha dos homes, Hermes amb el seu cadoceu (o almenys ho sembla) i la poma, i Paris que està pensatiu observant a les tres dones que se li presenten al davant. En el mite grec representen les tres deesses més belles, Atena, Afrodita i Hera. La de l'esquerra evidentment és Atena perquè va vestida com una militar i amb un fusell, la del centre és Afrodita que va vestida molt elegant i l'acompanya un petit eros, i la tercera és Hera, suposo que està representada com una mestressa de casa dels anys 60 perquè ella era la dona de Júpiter i la deessa del matrimoni i de la llar.
Com alguns ja heu dit, jo també crec que la dona que està assentada a l'esquerra del quadre podria ser Helena.
Probablement el quadre més conegut (o el que nosaltres coneixem millor perquè l'hem treballat) és el que va fer Rubens, però altres artistes també l'han pintat com per exemple: Antonio Mingote en va fer una versió humorística el 1919; Philippe Parrot; Enrique Simonet; Paul Cézanne; entre molts altres.
Vale :)
Hola!
És molt agradable de veure com la cultura clàssica segueix present avui dia de moltes maneres diferents, i és que és una font de recurssos inesgotable.
Aquest quadre com ja s'ha comentat fa referència al judici de Paris.
Veig que gairebé tothom a comentat el quadre, i els elements que el formen, així que jo em centraré més en explicar el mite:
Explica el mite que quan es celebraren les noces de Peleu (mortal) i Tetis (nereida divina) al cim del mont Pelió, a Tessàlia, foren convidats tots els mortals i totes les divinitats menys Eris, doncs aquesta personificava la Discòrdia. Tot i així, Eris s’assabentà d’aquesta celebració i es va presentar enmig del banquet. Tothom va emmudir i ella tampoc digué res. Quan va arribar a la taula dels nuvis va deixar caure una poma daurada amb unes lletres gravades: ‘’ A la més bella ‘’. Ràpidament foren a agafar-la tres deesses: Hera, Atena i Afrodita. Totes tres s’aturaren davant de la poma mirant d´esguard Zeus per veure el que ell decidia. Però Zeus no volia ésser el jutge d’aquest conflicte ja que Hera era la seva esposa, Atena la seva filla i Afrodita la deessa més bella.
Per tant, va traspassar la decisió a un jove anomenat Alexandre, fill d’uns pastors que vivien a les afores de Troia... o això creia ell, perquè en realitat era Paris, fill dels reis de Troia.
Se’l caracteritzava pel seu judici, la seva honestedat i la seva sinceritat i és per això que Zeus el tria.
Quan passejava el ramat es va quedar adormit a l’ombra d’un arbre, en aquest somni aparagué Hermes explicant-li que l’enviava Zeus i que ell havia de triar quina deessa era la més bella. Tot seguit aparegueren les tres deesses mig nues (o nues del tot).
Totes tres el subornen; Hera li promet convertir-lo en el cabdill més poderós de tota Europa, Atena fer-lo un gran guerrer de nom immortal i vencedor de mil batalles i Afrodita li promet l’amor de la dona més bella de tota l´Hèl•lada: Helena d´Esparta. Pels seus valors escull Afrodita i aquesta decisió desencadena la Guerra de Troia i, evidentment, influeix en els bàndols que prendran les deesses durant aquest conflicte.
Salve!
Quan he vist aquesta fotografia, de seguida he vist que es tracta de una escena del Judici de Paris. Ara que he estudiat tota la història del Judici de Paris, dubto molt que se m'oblidi, ja que, aquella imatge de Paris amb la poma a la mà, pensatiu, per a qui podria triar per a donar-li la gran Poma tant cotitzada entre Hera,Atena i Afrodita. Així que en aquesta imatge,encara que l'autor l'hi hagi volgut donar un toc més actual,seguiex tenint, per a mí el seu sentit mitològic, i crec que és una fantàstica idea,ja que per a molt temps i estils que passin, sempre recordarem la mítica història, Del Judici de Paris!
Vale!:)
Publica un comentari a l'entrada