L´australiana Kylie Minogue va publicar el 30 de juny de 2010 el seu darrer disc anomenat Aphrodite. La cantant ha utilitzat com a tema d’inspiració la mitologia grega, metamorfosada en la deessa Afrodita que, com tots sabem, és la dea de l’amor, de l’atracció sexual i de la bellesa. I ho ha fet ex professo per reivindicar el seu singular estil seductor i ballable.
A la portada de l’àlbum ja podem apreciar una Minogue vestida amb abillament afrodisíac de color blau hel·lènic, d´aspecte vaporós i complements de metall. Probablement utilitza aquest color perquè és un dels distintius d’ Afrodita pel seu origen marí mentre que la textura del vestit representa adequadament la sensualitat que la caracteritza. Com a últim atribut d´identitat veiem que duu penjada una mena de petxina argentada que cobreix part del cos. Qui ens explica per què?
A la lletra de la cançó que dóna nom al disc es parla del poder dels déus (“sóc forta i em sento poderosa, sóc una noia d´or, jo sóc una Afrodita”) i del de l’amor, de la influència que aquest sentiment exerceix sobre els homes i de com se sent ella quan l´experimenta.
A la portada de l’àlbum ja podem apreciar una Minogue vestida amb abillament afrodisíac de color blau hel·lènic, d´aspecte vaporós i complements de metall. Probablement utilitza aquest color perquè és un dels distintius d’ Afrodita pel seu origen marí mentre que la textura del vestit representa adequadament la sensualitat que la caracteritza. Com a últim atribut d´identitat veiem que duu penjada una mena de petxina argentada que cobreix part del cos. Qui ens explica per què?
A la lletra de la cançó que dóna nom al disc es parla del poder dels déus (“sóc forta i em sento poderosa, sóc una noia d´or, jo sóc una Afrodita”) i del de l’amor, de la influència que aquest sentiment exerceix sobre els homes i de com se sent ella quan l´experimenta.
Fa tot just una setmana que va actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona per presentar aquest nou àlbum en la seva gira mundial que ha batejat com Les Folies Tour 2011.
Quins referents clàssics de vestuari i d´escenografia observeu en el vídeo del concert?
Anna Ruiz de la Fuente
2n Batxillerat
Anna Ruiz de la Fuente
2n Batxillerat
17 comentaris:
La petxina no és la que la va dur mentres anava pel mar? Com la del quadre de Boticcielli... Gràcies!
He buscat una miqueta d'informació sobre Afrodita:
Afrodita va néixer de l' escuma de mar que es va formar allí on van caure els genitals d'Urà quan Cronos el va castrar. Per això es creu que el nom d'Afrodita vol dir “ nascuda de l'escuma ” perquè “escuma”, en grec, és ἀφρός. Probablement per això Afrodita sempre dugui la petxina, per representar el mar.
No he sabut trobar gaires referents clàssics de vestuari, però crec que Kylie porta el barret alat de Mercuri.
Exacte, Clàudia, barrejem els atributs dels déus i aquesta Afrodita duu un simulacre de "patàs", el barret alat de Mercuri. Quantes columnes té el temple que domina l´escenari? Olga, amb qui tenim el plaer de comptar com a col·laboradora del nostre vaixell?
Es veritat, t'ho volia comentar Jordi. Vaig veure la notícia de TV3a la televisió i em va cridar molt l'atenció. Fins i tot a casa em van dir que podiem fer una entrada al blog sobre la cantant aquesta...
Que acabeu de passar un bon cap de setmana :D
Kylie Minogue porta una petxina perquè es una de les coses amb les quals es representa a Afrodita (dea de la sensualitat i de la bellesa), com també ho son una coloma, la vegetació o una poma.
El vestuari que llueix en aquest concert es un tratje de color blanc, unes sandàlies altes i un barret alat suposadament de Mercuri.
A l'escenari, banyat de color blau hel·lènic com el vestit que presenta la cantant a la portada del seu nou àlbum, hi podem observar un temple grec.
Un temple grec és l'estança d'un Déu a la terra; a dins, a la naos, se situava la imatge divina. El temple grec està dissenyat com a dedicatòria a una deïtat. En aquest que podem veure a l'escenàri hi veiem que té quatre columnes, és a dir, que es un temple tetràsil.
He aprofitat per buscar una mica més d'informació sobre els temples, les seves parts:
·Naos o cel·la: la cambra interior on es troba l’estàtua del déu.
·Prónaos: vestíbul que sol precedir el naos.
·Opistòdomos: cambra posterior al naos.
·Àditon: una segona cambra que en alguns temples es troba connectada al naos.
·Basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s’anomena estilòbat.
·Peristil: columnata exterior, a tot el voltant (perípter) o només a la façana (pròstil quan l’ocupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples són tetràstils (quatre columnes), hexàstils (sis), octàstils (vuit)... Les columnes són d’ordre dòric o jònic, mentre que l’ordre corinti n’és una derivació posterior.
·Frontó: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada.
entaulament és la part de les façanes entre les teulades o frontons d’una banda i les columnes de l’altra: està compost per l’arquitrau, el fris i la cornisa. El fris pot ser continu en l’estil jònic o alternant mètopes i tríglifs en el dòric.
els frotons i els frisos són esculpits amb relleus que representen escenes mitològiques, sovint relacionades amb el déu al qual es consagra el temple.
Una entrada força entretinguda!
Vale!
Hola!!
Molt bona entrada Anna, fins i tot en el món de la música trobem referents clàssics!!
Personalment crec que la petxina que duu és fruit del seu origen, ja que segons la mitologia va neixer de l'escuma del mar, d'aquí la petxina, simbol marí.
La frase que comentes trobo que és molt encertada, sobretot pel poder que tenen els déus. La part en què diu que és una noia d'or, potser no té res a veure però m'ha recordat al judici de Paris i la poma d'or que finalment és otorgada a Afrodita, d'aquí que potser digui que és una noia d'or (a part dels seus altres atributs).
Com ja han comentat, en l'ecenografia trobem el Patàs, el barret alat de Mercuri.
Vale!
Hoola!
Com ja han dit, la cultura clàssica és toba a tots els llocs :)
Aquí va informació sobre Afrodita :
La 'sorgida de l'escuma' Afrodita va néixer de l'escuma del mar a prop de Pafos (Xipre) després que Cronos tallés durant la Titanomàquia els genitals a Urà amb una falç adamantina i els llancés després d'ell a la mar. En la seva Teogonia, Hesíodo compte que els genitals «van ser després portats pel pèlag durant molt de temps. Al seu voltant sorgia del membre immortal una blanca escuma i enmig d'ella va néixer una donzella »ja adulta.
Nom grec: (Ἀφροδίτη)
Pares d'Afrodita: Urà
Descendència d'Afrodita
amb Ares:
-Ànteros Deimo Eros Fobo Harmonia Hímero
AmbAnquises:
-Eneas
AmbButes:
-Erice
Atributs:
Al segle VII aC sol aprarecer amb corona i amb sumptuosos vestits, però des del segle IV ja la representació nua o gairebé, amb un ampli repertori de posicions.
Se li representa amb la poma, coloma, petxina i el cenyidor.
Vale!
Salve!
Felicitar l'Anna en primer lloc i dir que jo també vaig sentir aquesta notícia i que coneixia aquest CD d'Afrodita des que va sortir, no sóc un gran fan d'ella, però m'interessen els nous àlbums. Te una mescla d'electrònica i pop molt "xula" no sé s'hi pot tenir alguna relació amb els clàssics.
Valete omnes!
Helena, vols dir que el temple té quatre columnes? Compta-les bé. Esther, si realment vols conèixer l´empremta dels clàssics a la música et recomano que visitis el bloc d´un alumne de la Margalida de Premià que ha convertit en el seu TR (L´empremta d´Orfeu, enllaçat al Vaixell a "Companys de viatge"). Martí, a la cançó que cita l´Anna i, que em sembla, dóna títol a l´àlbum la Kylie parla per boca d´Afrodita; la relació, per tant, ja és un fet.
Hola!
Ostres Jordi, he fet un passeig pel bloc que m'has comentat i és realment genial, sobretot que el dugui a terme un alumne i el vagi enriquint amb entrades de companys de la seva escola.
Em sembla una gran idea i innovadora com a treball de recerca!
Vale!
Ostres!! m'he equivocat! En són vuit!
El Partenó és un típic temple grec octòstil (façana amb vuit columnes).
Hola!
Molt encertat el vídeo Jordi, el vaig veure a les notícies i d'aquesta notícia em va sorgir la idea de fer l'entrada però no vaig pensar en posar-lo.
Jo també trobo molt interessant el bloc que has esmentat en un comentari anterior, L'empremta d'Orfeu, així que quan tingui una mica de temps m'aniré llegint algunes entrades :)
Per últim dir que és molt gratificant veure com la cultura clàssica és molt present avui dia, de moltes maneres diferents: tant en la música, en els llibres en forma de llatinismes (almenys jo últimament en trobo uns quants), en la publicitat o altres coses, ja que està present a tot arreu.
Buenas!!
està clar que estava vestida d' Afrodita amb la patxina, el color blau, el blanc de l' espuma i altres atributs. L' únic que m' ha semblat una mica raro han estat les ales d' Hermes a las orelles??
déu,,
Hola a tothom!
Realment Kyle Minogue ha sabut treure suc de la mitologia per poder-la adaptar en un àlbum tan sorprenent!
Afrodita, filla d'Urà, com expliqueu, va ser casada amb Hefest, divinitat poc agraciada amb la qual es va veure obligada a contraure matrimoni per ordres de Zeus. Realment, però, Afrodita mai va estimar Hefest, tot al contrari, contínuament l'enganyava, entre d'altres, amb el seu amant més conegut, Ares, déu de la guerra. Els encontres de tots dos, però, van veure’s finalitzats quan Hefest va enxampar-los in fraganti. Que curiós que l'amor i la guerra puguin unir-se no? És com si parléssim de l'amor i l'odi de vegades tan propers...
Pel que fa a la petxina que comenteu, a mi m'havia semblat escoltar que Afrodita, al néixer, va arribar cap a les costes de Xipre sobre aquesta envoltada per dofins.
Vale!
Hola a tots!
He cercat una mica d'informació sobre la deessa Afrodita:
Aquesta deessa té al seu càrrec el matrimoni i les passions amoroses.
Deessa de l'amor, els romans la identificaven amb la deessa venus, tots els déus estaven sotmesos al seu poder pels seus sentiments amorosos, exceptuant a Pal·las, Atenea, Àrtemis i Vesta. Zeus mateix accedia als seus desitjos de vegades amb la màxima complacencia.
Segons una versió la fan filla d'Urà, a qui el seu mateix fill, Cronos, el va mutilar llançant al mar els seus òrgans genitals, els quals van produir una escuma blanca que va surar sobre les seves aigües de la qual va néixer la deessa amb tota la seva bellesa i resplendor.
Tots els déus sorpresos per la seva gran bellesa volen casar-se amb ella, els quals tots van ser rebutjats, segons una altra versió la fan filla de Zeus. Zeus per castigar-la pel seu orgull va fer que es casés amb Hefest, el qual era coix de les dues cames perquè Zeus el va llençar del cel. Afrodita i Hefest no van tenir fills.
Afrodita mentia a Hefest amb Ares el Déu de la guerra, però Hèlios, el déu Sol que ho veu tot va avisar a Hefest.
Afrodita va tenir tres fills amb Ares: Dimo, Fobo i Harmonia.
També es diu que Afrodita i Dionís van tenir un fill el nom del qual era Príap.
Hermes també va mantenir relacions amb Afrodita, i van tenir un fill anomenat "Hermafrodit" i altres vegades "Atlanti".
Afrodita és considerada deessa de la bellesa de les Gràcies, la joventut era la seva missatgera i les gràcies les seves companyes i servidores, que en sortir de les ones les van cobrir el seu cos de riques vestidures.
Afrodita sempre intervé on l'amor i les passions apareixen, la gelosia inclosa.
Hola un altre cop!
Bé, respecte al vídeo de la notícia de tv3 jo crec que la cantant, vesitda d'Afrodita porta el barret alat d'Hermes per relacionar-ho amb la relació que va tenir amb aquest.
També he observat que al concert apareix un moment clau en el qual surten uns personatges en mig de l'escenari que possiblement poden representar a Ares, el déu de la guerra; i també podem veure a la pantalla de l'escenari la representació d'aquest déu.
Abans de que els personatges d'Ares apareixin també podem veure com dos personatges que potser representen a Hermes, el déu missatger, fan una reverència a Afrodita.
També m'agradaria afegir una última cosa sobre Afrodita:
La llegenda més famosa sobre Afrodita està relacionada amb la guerra de Troia. Eris, la deessa de la discòrdia, l'única deessa no convidada a les noces del rei Peleu i de Tetis, va llançar ressentida a la sala del banquet una poma d'or destinada "a la més bella".
Quan Zeus es va negar a triar entre Hera, Atena i Afrodita, les tres deesses que aspiraven a la poma, elles li van demanar a Paris, príncep de Troia, que donés la seva fallada. Totes van intentar subornar-ho: Hera li va oferir ser un poderós governant; Atena, que aconseguiria una gran fama militar, i Afrodita, que obtindria a la dona més bella del món.
Paris va seleccionar a Afrodita com la més bella, i com recompensa va triar a Helena de Troia, la dona del rei grec Menelao. El rapte d'Helena per Paris va conduir a la guerra de Troia.
Ah..se m'oblidava el més important..una entrada molt interessant Anna, felicitats!!
Valete!!
Hola!!!
Com que ja està tot dit voldria aportar en aquesta entrada amb l'explicació d'una relació que va tenir Afrodita.
Afrodita va estar amb un noi anomenat Adonis que era un jove d'origen oriental d'una extreordinària bellesa i dels del moment del seu naixement ja se'l disputa amb Persèfone, ja que ambdues s'enamoren de la seva bellesa. Zeus, per evitar conflictes, fa que Adonis passi quatre mesos amb Persèfone, quatre amb Afrodita i disposant quatre mesos per a ell. Tot i així els passava amb Afrodita, de manera que estaven junts vuit mesos. El seu amor era tan gran que Ares se sentia gelós.
Com Adonis era un gran caçador marxava llargues temporades de caçera fins que un dia Ares es personificà en un porc sanglar i el va matar endut per la gelosia. Afrodita, en veure-ho, anà corrents a socórrer-lo però ja era massa tard. Adonis havia mort i de la seva sang ella va fer-ne florir unes flors anomenades anemones en memòria seva. És per això que s'utilitza l'adjectiu "adonis" fent referència a joves molt atractius.
Publica un comentari a l'entrada