En medicina, una síndrome (de la preposició grega σύν -amb- i el nom δρόμος -cursa-) és el conjunt de símptomes que defineixen clínicament una malaltia ja sigui somàtica (d´on ve, aquesta paraula?) o psíquica (parlem, així, de síndrome nefrítica o d´immunodeficiència adquirida -la SIDA- en el cas de malalties del nostre cos però també ens referim a la síndrome d´Estocolm o a la d´Ulisses pròpies d´un transtorn de naturalesa psicològica). Moltes d´aquestes síndromes porten el nom del primer científic que les va descriure, com la de Down o la d´Asperger (relacionada amb l´autisme). En relació amb la síndrome que es relaciona amb el nostre estimat Ulisses, visioneu aquest vídeo del programa "Tot un món" on es parla d´aquest transtorn psicològic.
Qui afecta? Quina simptomatologia presenta? Què la provoca? Per què va ser batejada amb aquest nom? Rellegiu aquesta entrada per prendre´n més consciència. Quina altra síndrome prou coneguda porta el nom d´un filòsof grec, un dels representants més il·lustres de l´escola cínica? Qui ens la descriu? Què en penseu, de tot plegat?
16 comentaris:
La síndrome d'Ulisses és una síndrome de naturalesa psicològica caracteritzada per un estrés crònic, molt relacionat amb els emigrants.
Aquesta síndrome té quatre factors: solitud, en no poder portar la seva família; sentiment intern de fracàs, en no tenir possibilitat d'accedir al mercat laboral; sentiment de por, per estar moltes vegades vinculat a màfies; i sentiment de lluita per sobreviure"
S'anomena d'Ulisses, ja que aquest heroi grec, com ja sabem, va estar deu anys fora de casa seva i constantment es trobaba en la impssibilitat de tornar-hi, encara que al final ho va aconseguir :)
Anna Ruiz de la Fuente Nuñez.
Mai no havia escoltat això!
Qui ho diria! Trobo molt bona la comparació amb Ulisses!
Una petita aportació:
Segons el doctor Joseba Achotegui, qui va descriure i denominar aquesta síndrome per primer cop, psiquiatre del SAPPIR i professor titular de la Universitat de Barcelona, "és una situació d'estrès límit, amb quatre factors vinculants: solitud, en no poder portar la seva família; sentiment intern de fracàs, en no tenir possibilitat d'accedir al mercat laboral; sentiment de por, per estar moltes vegades vinculat a màfies; i sentiment de lluita per sobreviure"[cal citació]. Es calcula[cal citació] que a Espanya hi pot haver[Quan?] unes 800.000 persones afectades per aquesta síndrome.
La síndrome d'Ulisses no solament actua per si mateix sinó que, com tota situació d'estrès, contribueix a accelerar o desenvolupar certes patologies que podien trobar-se latents en aquells que els sofreixen. Per exemple, pacients amb predisposició a desenvolupar brots psicòtics poden veure accelerada o augmentada la seva aparició a causa de l'estrès, d'allà que la taxa d'aquestes patologies siguin majors en el col·lectiu d'immigrants que en la població general.
Podeu opinar sobre els quatre factors que es vinculen a aquesta síndrome? Què en penseu sobre el debat que gira al voltant de la immigració? Quina altra síndrome té com a protagonista un personatge històric de l´antiga Grècia? Feu-ne la descripció.
Hola!
He Torbat altres síndromes relacinants en personatges coneguts durant aquella època.
-El síndrome de Pigmalió denota aquest desvari que cometen molts al confondre una imatge de la realitat amb la realitat mateixa.
-Es caracteritza pel total abandonament personal i social i per l'aïllament voluntari a la pròpia llar, acompanyats en molts casos de l'acumulació de grans quantitats de diners o de deixalles domèstics.
En l'any 1960 es va realitzar el primer estudi d'aquest patró de conducta, batejant el 1975 com a síndrome de Diògenes, amb una definició probablement errònia, que feia referència a Diògenes de Sinope, filòsof grec que va adoptar i va promulgar fins a l'extrem els ideals de privació i independència de les necessitats materials
- Sindrome de Medeas: us deixo l'enllaç, perquè explica qui es Medeas i alguns casos que els hi ha pasat en algunes persones.
http://sogradargos.blogspot.com/2008/02/sndrome-de-medea.html
- Sindrome de Penèlope: no ho se'l puc explicar perquè no l'he entés gairebé. Haveu-re si algú m'ajuda
Molt bé, Jordi! Síndromes amb referents clàssics: Pigmalió, Diògenes, Medea, Penèlope. Si seguiu investigant podreu relacionar el personatge amb el transtorn com de ben segur hem entès amb Ulisses. Cerqueu informació i compartiu-la per aprendre molt més al voltant d´aquestes malalties. Per cert, preguntava jo que quina era la vostra opinió sobre els símptomes de l´immigrant. A comentar!
Hola!
He anat buscant coses sobre el síndrome de Ulisses i he trobat una sèrie amb el mateix nom que la malaltia. No he vist mai aquesta sèrie, però pel que he llegit, crec que la sèrie porta aquest nom perquè el protagonista treballa de metge en el cap d'un barri molt confliuctiu,després de canviar-se de ciutat, on tot el dia està molt enfeinat, i sempre està estressat.
Oriol T.
Hola!
Jo crec que si em passés al que a ells també em sentiria igual, però crec que no hi ha lloc per tothom, que ni nosaltres mateixos no tenim feina i hi ha molt d'atur, em sembla que el govern actua malament, perquè si no hi ha no hi ha, no sé que pretenen.
El síndrome de Penèlope el pateixen dones que viuen en zones rurals on hi ha molta migració, per l'increment de responsabilitats davant de la migració del marit. Pateixen ansietat, tristesa, falta de motivació, sentiments de culpa...
Adéu
Hola!!
He trobat més síndromes relacionats amb personatges grecs:
- síndrome d'Antígona: és el mite que Sòfocles va plantejar, entre altres significacions, com la qüestió de la lleialtat d'una persona amb els seus éssers estimats, germans, amants o amics, sense que aquesta fidelitat pugui ser abolida pel fet que aquestes persones estimades siguin transgressor de la llei i perseguides per la justícia o condemnades pels tribunals.
-síndrome d'Èdip: és un problema psicològic, que té els seus orígens en el mite grec d'Èdip, que es casa amb la seva mare (sense saber-ho), per tant es dedueix del mite que consisteix a establir una relació especial amb la mare, potser no de tipus sexual com molta gent creu, sinó de codependència per així dir-ho, com viure ancorat en la infantesa en què no ets autosuficient i és la teva mare qui fa tot per tu.
- Síndrome d'Electra: és un concepte psiquiàtric que procura explicar la maduració de la dona. El Complex de Electra és una cosa molt comú entre la majoria de les nenes en algun moment de la infància encara que, en algunes ocasions, va més enllà. Aquesta fixació afectiva o enamorament cap al pare pot generar una situació de rivalitat amb la mare.
Vale!!
Mira he buscat síndromes i hi ha una que es diu clinodactília que es una deformació als dits o podem troba als síndrome de Klinefelter i al de Edwards, alguns cops també al síndrome de Down m'ha semblat curiós això ja que em estudiat la etimologia de dàctil i per això l’he explicat breument.
Tot i que ja hagin comentat el síndrome d'Ulisses el comentaré breument coneguda com a síndrome de l'emigrant amb estrès crònic i múltiple o dol migratori, és una síndrome de naturalesa psicològica que es caracteritza per un estrès crònic que ve associat a la problemàtica dels emigrants en establir-se en una nova residència. El nom ve donat de l'heroi mític Ulisses el qual, perdut durant molts anys al seu camí d'anada i tornada d'Ítaca, enyorava la seva terra d'origen però es veia impossibilitat de tornar a ella.
HOla!
La veritat deu ser molt trist viure lluny de la teva família, i generalment, sense saber quan la tornaràs a veure.
Penso que en comptes de fer grups tancats en la nostra societat, tothom hauria de ser molt més obert i aprofitar per nodrir-se d'altres cultures i altres maneres de pensar!
Intercanviar idees entre "la teva gent" és genial però fer-ho amb gent que té una manera de viure totalment diferent a la teva és sensacional!
Tots som persones i si fóssim capaços de posar-nos en la pell del altres en adonaríem de la situació tan difcícil que viuen algunes persones que han deixat les seves vides, famílies... pero començar una vida nova, molts cops amb idiomes nous, gent diferent, i sabent que no seras ben rebut per tots.
Anna!
Hola a tothom!!
He buscat informació sobre el síndrome de Penèlope. El pateixen aquelles dones que habiten en zones rurals i, a les quals, el marit les deixa per raons de feina o simplement emigra a altres països per qüestions econòmiques. Aquest síndrome s'anomena així ja que la nostra estimada Penèlope va veure com el seu marit, l'heroi Ulisses, marxava a la guerra i va esperar-lo pacientment durant deu llargs esperançada i ansiosa per tornar-lo a veure. Aquestes dones pateixen trastorns emocionals com depresions causades per la solitud, marejos i altres dificultats físiques ja que han de tirar endavant elles soles.
Molt interessant.
Vale!!
Bones,,
Jo no he buscat res, però crec que aquest síndrome, per lògica, es tracta de una malatia en que la persona que pateix aquest transtorn troba a faltar la seva família, els seus aliments, la seva ciutat, la seva anterior vida..
Això li proboca segurament inseguretats i mal estar.
déu,,
Hola!
Bé, jo he trobat informació sobre un dels síndromes, l'anomenat Diògenes. Aquest és un transtorn de comportament que normalment afecta a persones d'avançada edat que viuen en solitud. Es caracteritza per l'abandonament personal i social i per l'aïllament voluntari en la seva pròpia llar que va acompanyat en molts casos per l'acumulació de grans quantitats de diners i de desperdicis domèstics.
Fa referència a Diògenes de Sinope, que va ser un filòdof grec que adoptà i promolgà fins a l'extrem del ideals de privació i idependència de les necessitats materials(que es coneix com a cinísme clàssic).
El seu símptoma pateix del transtorn que es caracteritza per la marginació de la persona arrivant a recluïr-se a la seva casa a demés d'una manca d'higiène a si mateix i higiène personal.
Respecte al tractament d'aquesta malaltia és precís tractar la patologia psiquiàtrica associada a la depressió i deliris crònics, visites domiciliaries, un seguiment crònic per a poder-la abolir.
Vagi bé.
Hola!
Miran aquesta entrada he recordat que fa res a antena 3 va crear una serie que es va anomenar "El síndrome de UlisSes" protagonitzada per Miguel Ángel Muñoz i Olivia Molina. El protagonista pateix gran part de aquests factors:
Solitud: el protagonista passa de ser ric a pobre i te que buscar treball en un hospital de un barri marginal on no coneix a ningú i te molt lluny al seu pare que esta al al presó.
Fracás: el protagonista te un sentiment de fracás per el que abans feia i on es troba ara.
Por: Ulisses treballa ara en un hospital d'un barri marginal on baralles entre bandes i mafias esta a l'ordre del día, ell pateix per la seva salud i també per la de la seva familia(mare i germàna)que les ha de mantenir amb el seu treball.
sobreviure és l'únic que poden fer ell i la seva familia a aqueste situació que estan passan.
Hola!
Jo no en tenia ni idea de tot el que han dit en aquest video, i crec que la dona que sortia al video, la que deia que a aquí ens parlem amb "paraules molt fortes" doncs crec que té raó i que potser, si en comptes de de ser tan agresius parlant, ens tranquilitzessim i ens parléssim amb respecte, segurament no hi hauria tants conflictes.
Publica un comentari a l'entrada