En Pere em recorda de nou que els clàssics continuen ben presents en el món del segle XXI. El passat 6 d´abril el cantautor Ismael Serrano va treure al mercat discogràfic el seu nou treball, Memento vivere (Acuérdate de vivir), un disc que en paraules del propi artista “pretén mirar al futur, un futur que no és mera conjectura, que no es llegeix en els pòsits del cafè, que no és el destí tràgic i inalterable que van escriure déus capritxosos”.El títol del disc sorgeix d'una de les llegendes que acompanyaven els vells rellotges, Memento vivere (Recorda't de viure), que per al músic de Vallecas és un lema necessari quan se somia amb “un futur on es trenquen els miratges, en el qual esclaten els oxímorons, en el qual l'aturat troba treball i redempció, un futur que es cola per la finestra en forma de murmuri o que trobem en un paper escrit en la cuina, en el qual els àngels tornen a veure cremar els carrers, en el qual en la paret de davant algú escriu una salutació de pau, un bon dia”.
Segons el cantautor: “Encara que la ciutat a voltes sembla Fort Apatxe a punt de claudicar, encara que a voltes la teva pena exhala un perfum molt dolç i s'apaguen els cossos, recorda't de viure. En aquest món d'emergències rutinàries és indispensable recordar-ho. A pesar que el rellotge ens consumeixi les hores i el tedi ens congeli els somnis. O per això. Memento vivere”. [font: Revista Cultural Veu).
A quin altre llatinisme de significat oposat i que dóna títol a una altra entrada us recorda el títol d´aquest disc? Què en penseu de les paraules del cantautor madrileny? Què us suggereix aquest llatinisme? Com penseu el vostre futur? Sabíeu que una de les cançons més conegudes d´Ismael Serrano porta per títol Casandra, un nom de clara inspiració clàssica? Qui era?
Us deixo amb un tastet d´aquesta petita joia musical.
13 comentaris:
Hola!
L'oposat del momento vivere és momento mori(recorda que has de morir). Aquest llatinisme ens demostra que els nostres avantpassats no només són un record sinò que encara estan presents en la nostre llengua i cultura.
Vale!
Cassandra era filla de Priam i Hecuba i un dia Apol·lo s'enamora d'ella, per tant li diu que si s'entrega a ell tindrà el do de la profesia. Ella al principi accepta però quan posseeix el do es nega, per això Apol·lo li escup a la cara i li concedeix el do de la falsa profesia, mai ningú no la creurà quan comuniqui el futur.
Dues de les seves famoses prediccions es quan sense coneixe a Paris, és a dir, quan no s'havia reconegut com a princep, ja deia que portaria el desastre a Troia. També va ser la que es negara a duu el cavall dins de Troia.
Aquesta mort a mans de clitemnestra ja que Agamemnon se l'enduu amb ell a Micenes com a esclava sexual.
Hola!
explicare una mica de Casandra:
Casandra era filla de Príam i Hécuba, reys de Troia. Ella té el do de la profecía ja que es la sacerdotissa de Apol·lo però al rehusar Apol·lo ella la va escupir i va tindre el do de la falsa profecía o sigui, que el que preveia era veritat pero que ningu la creuria.
Adeu!
Aqui us deixo la lletra de Cassandra:
Casandra vio en sueños el futuro.
En la sombra de una pesadilla Casandra leyó
los versos de ese poema que aún no han escrito
los dioses que, riendo, la hirieron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre,
de bufones celebrando el odio, bailando entre hogueras,
de despedidas y de monstruos minerales
bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.
Casandra vio a hombres y mujeres
dormitando en sus burbujas
tras las máscaras del miedo.
Mas también vio la luz del alba
asomar por la cancela que nadie jamás abrió.
Supo que aún quedaban esperanzas,
que otros sueños la esperaban.
Casandra habló a todos de sus sueños
mas nadie la oyó.
Nadie creyó en Casandra y sus visiones
y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura.
La condenaron a vagar perdida y sola.
Herejía es mostrar la verdad descarnada y desnuda.
Abandonada tras los años la encontró
un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas.
Casandra habló con pasión de sus presagios
y de la luz del amanecer brillando tras la puerta.
—Creo en ti Casandra. No estás loca.
Se besaron y en su boca florecieron madreselvas.
—Dulce Casandra, ponte de pie.
—Yo te he conocido antes. Quizá te soñé.
Hay quien duda ya y cree en la leyenda.
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana.
Yo, no se tú...
creo en Casandra.
En la mitologia grega , Cassandra grec : Κασσάνδρα, "la qual enreda als homes", també coneguda com Alexandra era la filla del rei Príam i la reina Hècuba de Troia . La seva bellesa va causar Apolo que li concedís el do de la profecia . En una versió alternativa, va passar una nit al temple d'Apolo, i en aquest moment el temple serps es va llepar les orelles nets perquè ella era capaç de sentir el futur. Aquest és un tema recurrent en la mitologia grega, encara que a vegades porta una capacitat d'entendre el llenguatge dels animals en lloc d'una capacitat de conèixer el futur. No obstant això, quan ella no va tornar al seu amor, la missió Apolo col.locar una maledicció sobre ella per que ningú anava a creure les seves prediccions. Ella és una figura tant de la tradició èpica i la tragèdia , on la seva combinació de profund enteniment i falta de poder exemplificar la condició tràgica de la humanitat.
Hola!
Havia sentit a parlar d'aquest cantautor, però mai no he escoltat res, i em sembla una bona oportunitat, quan sigui a casa, escoltaré el video amb la cançó!
I crec que és molt millor prendre aquest lema, el de memento vivere, que el de memento mori, ja que és millor viure el moment, i aprofitar el dia a dia i no pensar en la mort, s'ha d'aprofitar el moment i gaudir-ne, que el futur ja arrivarà i serà el que sigui, mai se sap! I aquest llatinisme em recorda molt al de Carpe diem, ja que tots dos ens recorden que s'ha de viure vui i ara, saber gaudir de les petites coses, dels petits detalls de cada dia.
(Per cert, la cançó forma part de l'àlbum "Sueños de un hombre despierto" estrenat al 2007)
He buscat més cançons relacionades amb la mitologia i el món clàssic i he trobat una del grup Tierra Sanra anomenada: "Pegaso", aquí deixo la lletra:
Viviendo en un sueño salido del mar
donde una leyenda nos cuenta
que un caballo alado surgió
y su magia fue eterna
Veloz como el viento sus alas abrió
un manto de nubes su vuelo envolvió
y en la noche brilló
como brilla una estrella
Y busca su destino
mas allá de la realidad
donde reinan los héroes
y no existe el mal
Corazón de leyenda
hijos del Dios del Mar
y una triste mortal
que con su sangre al morir
se convirtió en realidad
Y ahora vive sumido en un sueño
del que nunca podrá despertar
un mortal quiere hacerse su dueño
darle caza y poderle domar.
Anna Ruiz de la Fuente Núñez.
Hola!
Cassandra surt en algunes adaptacions modernes com per exemple el llibre d'una autora alemanya que es diu Christa Wolf a Kassandra, entre molts altres casos, que explica el seu punt de vista quan està a punt de morir.
En literatura moderna Cassandra és utilitzada com a model de tràgedia i romanç.
També existeix el sídrome de Cassandra, és utilitzat per descriure aquelles persones que poden veure el futur però que no poden fer res per canviar-lo. Això surt representat a la pel·lícula Doce Monos, de Terry Gilliam, entre els actors hi ha algun de molt conegut com ara Brad Pitt o Bruce Willis.
Adéu
CARLOTA MORETONES
hooooooola :)
com bé diu el ferran...momento vivere és just el contrari de momento mori (l'acte que feia un serf perquè l'emparador no caigués en supèrbia).És un llatinisme que m'agrada ja que em recorda al de Carpe Diem,que també m'agrada moltíssim.
En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.
De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà Helen, al temple d'Apol·lo. Les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-los les orelles, d'aquesta manera van rebre el do de la profecia.
En créixer, es va fer sacerdotessa d'Apol·lo però, en rebutjar l'amor del déu, aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sapigués que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure.
Durant la guerra de Troia, Otrioneos de Cabesos va demanar la seva mà, però el pretendent va morir a mans d'Idomenos; més tard la va demanar Corebos, però aquest va morir a la conquesta de Troia.
Després de la caiguda de Troia, va ser segrestada i violada per Àjax, fill d'Oileu, lluny de la protecció de la deessa Atenea, fet que determina la mort del guerrer per mediació de Posidó durant una tempesta en les roques Gires.
Cassandra,va ser entregada com a concubina d'Agamèmnon i va morir, junt amb ell, a mans de la seua esposa Clitemnestra i de l'amant d'aquesta, Egist. La seva suposada tomba era a Amicles o a Micenes.
Hola a tothom!!
Quina frase més maca: recordat de viure! I és que al llarg del dia atrafegat i les tardes ocupades no ens donem cap estona per parar un moment i disfrutar del que ens envolta. A vegades no ens adonem del que realment hauríem de valorar perquè estem massa pendents de córrer enfeinats. Com diu un grup de música que m'agrada molt, la vida és el que et passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat. Per tant, de tant en tant, cal recordar-se de viure i disfrutar al màxim del que tenim!
Vale!!
Hola a tots!
Em sembla molt bé que encara hi hagi gent que tngui tan present com nosaltres el món clàssic a les seves vides, i encara em sembla millor el fet que ho vulguin transmetre als altres com aquest cantautor.
Crec que el llatinisme que utilitza per donar títol a aquest nou disc està molt relacionat amb un alre llatinisme que els de segon de batxillerat hem esbrinat fa poc a classe que és Carpe Diem. Aquest pertany a un tòpic literari de l'autor llatí Horaci. Carpe Diem vol dir Viu el present sense preocuparte per el futur, ja que la gent tendeix a mirar sempre en el demà sense fixar-se en el moment, per tant perdent moltíssims moments importants.
Esperem que poc a poc anem aplicant el significat d'aquest topic a les nostres vides encara que això ens suposi un esforç bastant gran.
Fins un altre!
Hola!
Crec que ja havia sentit aquest artista, he escoltat algunes de les seves cançons i són bones.
He buscat informació de la seva vida per internet i aquí us n'he fet un petit resum:
Ismael Serrano és un cantautor que va nèixer el 1974 i el 1997 ja va grabar el seu primer disc "atrapados en azul", disc d' or a l'Argentina. A partir d'aquí comença la seva carrera com a músic, va ser nominat a premis Goya, per la cançó més original, va fer diferents gires per Sudamèrica i va grabar un disc juntament am Joan Manuel Serrat i Luis Pastor. Ismael Serrano ha fet més de 7 treballs, l'últim dels quals és Memento Vivere.
Oriol T.
Hola!!
Com ja han dit en anteriors comentaria, Memento Vivere (recorda't de viure) és molt similar al Carpe Diem, és a dir, viu el moment i aprofita'l al màxim, per tant es contraposa totalment a l'entrada que fa referència al memento mori (recorda que has de morir). Jo he buscat una mica d'informació sobre Ismael Serrano:
Ismael Serrano sempre s'ha definit per la seva consciència social y la cançó de protestacanta. Canta sobre els problemes de la humanitat i anima els seus oients a cercar una nova realitat. Ja en el seu primer disc, en Papá cuéntame otra vez, fa referència a una joventut que ha perdut l'esperit combatiu de generacions passades. Ismael ha escrit sobre la guerrilla zapatista a Méxic, sobre les víctimes de la repressió de les dictadures a Xile i Argentina, a las madres de Mayo i Vine del norte, sobre les guerres en l’Orient Pròxim, sobre la recuperació de la memòria de la Guerra Civil espanyola, etc. Ha col·laborat en multitud de concerts benèfics, discs, o concerts homenatge com el realitzat als republicans espanyols el juny de 2005 a Madrid, on interpretà Al bando vencido.
Vale!!
Estic totalment d'acord amb el que han dit els meus companys anteriorment.
M'agradaria afegir que trobo molt interessant les paraules dites per en Isamel Serrano. Penso, en relació a les paraules del cantautor, que a vegades estem tant estressats i vivim el dia sense donar-nos compte per poder començar un altre, per poder trobar el nostre moment feliç; i no ens adonem dels moments que estem vivim.
A vegades ens trobem en situacions que no sabem com reaccionar ni que dir. I, a més a més, de dir, MOMENTO VIVERE (Acuérdate de vivir) també podríem dir DISCE VIVERE(Aprende a vivir).
Espero que hi esteu d'acord!
Valee!
Publica un comentari a l'entrada