Com a complement del que vam explicar a classe de Grec I sobre Creta i la llegenda del laberint us deixo aquest video que vol ser una síntesi de la seva simbologia i un interessant resum en imatges del mite del Minotaure. També he trobat aquesta preciosa cançó del grup Presuntos implicados que parla d´Ícar i de la seva tràgica història. Què n´opineu, de la lletra? Coneixeu altres referències artístiques de laberints (pel·lícules, poemes, quadres, música, etcetcetc) o de personatges relacionats amb aquesta fascinant llegenda? Recordeu que en Sebastià Giralt ens ofereix un fantàstic laberint dedicat al món clàssic i no precisament perquè ens perdem. Aprofiteu-lo!
Ícaro como un pequeño dios
desafiando al sol,
y ahora yo
que soy un joven gorrión
y quiero el nido abandonar.
Y aunque a veces me asuste volar,
lejos del cobijo de un hogar,
sé que habrá un viento cálido más
para dejarme llevar.
Ícaro, como un pequeño dios
desafiando a todo un sol,
y se marchó tan alto como un vendaval,
tan lejos como una canción.
Más envidioso el sol le abrazó
derritiendo en cera su valor
y aunque le fue advertida la lección
Ícaro se derrumbó, se derrumbó. Volaré bajito a ras del suelo,
como pluma el viento me llevará
sin perder de vista el horizonte,
como pluma el viento me llevará.
Y ahora yo que soy pequeño gorrión
y quiero el nido abandonar;
siento que no puedo estar ya más aquí,
llegó la hora de partir.
Más aunque al este no nazca el sol,
y las aves de invierno no emigren al sur,
sé que habrá un viento cálido más
para dejarme llevar, dejarme llevar
22 comentaris:
Hola!!
Penso que la cançó és preciosa i especialment el mite de Dèdal i Ícar també, ja que com tots els mites darrere té un gran missatge.
Penso que una referència d'aquest mite és la pel.lícula: El laberinto del Fauno, de Vicente del Toro.
Per cert, ja que estem parlant de laberints m'agradaria proposar fer una excurció i preparar alguna activitat per anar al laberint d'Horta, que en penseu?
Vale!!
Hola! Comparteixo amb vosaltres un poema de Margalida Pons, autora que us recomano, i que porta per títol "Laberint". Bona lectura!
Enllà del mur que vorejam perduts
els dies són més llargs i cada tarda
ens sobta amb el seu rar batec imprevisible.
Enquimerats,
amb l'ànsia a flor de pell, a flor de llavi,
ho arriscam tot:
ungles i dents roseguen la muralla
de pedra i fang
i ens acalam envers l'inabastable.
Qui sap si la promesa
de rius d'argent o riberes de coure
i ales de foc ens hauria esperat! Fóra bonic
de fer-la nostra. Ara, però,
ens feim enfora amb una certa por
perquè la mort ens comença a temptar
-discretament, com si ho fes de reüll-
amb el llenç cendrós de l'hàbit i el costum.
Així, molt lentament desactivats,
refusam tots el prat humit i moll
de l'antiga il•lusió.
Ens cal l'alè d'algú que ens sigui nou
als ulls i al cor i que ens empenyi fort
per a no dir que el mur ja és massa alt
perquè puguem saltar-lo,
per a no fer del clos un laberint.
Pons, Margalida
Em sembla que la proposta d´anar al Laberint d´Horta l´haurem de tenir molt en compte, Esther. A veure què diuen els teus companys de 4t, 1r i 2n.
Carles, gràcies pel regal d´aquest poema de Margalida Pons. Sens dubte el laberint és un dels referents clàssics més suggerents per a la literatura i aquests versos en són un excel·lent testimoni.
Hola!
Doncs m'ha agradat molt la canço i jo també opino com la Esther, estaría molt bé anar al laberint d'Horta :)
Per cert, avui he vist un llibre que portava per títol "Entrevistes Post Mortem" i m'ha fet gràcia que el títol fos en llatí!
Anna Ruíz de la Fuente Núñez.
I amb aquest títol tan enigmàtic, de què tractava, Anna? Què significa el llatinisme "post mortem"?
Doncs el llibre tracta sobre fer entrevistes tant a gent de plena actualitat com a personatges que ja són morts com per exemple Bob Marley o Diana de Gales, entre d'alres i el protagonista d'aquest rei és el personatge fictici de rei.
Post mortem vol dir: després de la mort, és un terme que s'aplica molt en fotografies de morts.
Anna Ruíz de la Fuente Núñez.
Gràcies, Anna. Molt amable.
Hola!
No sabia que hi había tantes referències a aquests mites, m'han agradat molt tant el video com la cançó.
Hola!
Molt bonic el poema sobre Icar. Jo n'he trobat un altre, és en castellà però espero que us agradi.El poema es titula el vuelo de Icaro i es va escriure al 1998.
Levantó sus brazos al cielo como quién de una buena vez se decidió a cumplir un anhelo.
Como quien se harto de arrastrarse por el olvidado suelo.
El alto abismo estaba frente a él, pero no lo veía.
Su deseo lo mantenía ciego.
Se acercó al borde sintió el viento traicionero.
Y saltó…
Por un momento lo ví y sentí lo que él sentía.
Sentí la gloria del cielo.
Pero fue sólo un instante fugaz el que pareció levantar vuelo.
Después cayo sin atenuantes.
Y fue a dar con su pesada osamenta al insensible suelo.
Que nada sabe de sueños,
ni de anhelos.
Mal herido y dolido,
giró su cabeza ensangrentada y vió sus rotas alas.
Que él mismo había hecho con paciencia,
pedazos de sueños y plumas encontradas.
Volar.
Sólo eso anhelaba.
Pero alguien a quien no vemos se lo negaba.
El mismo que ahora al fondo de ese abismo su vida tomaba.
Miró hacia arriba, ya sintiendo un dolor asesino,
y vió a los buitres volando en círculos,
como última burla del destino...
Para muchos parezca una locura. Un desatino.
No me importa.
Y a nadie, tal vez, debería importarle lo que dice su vecino.
No soy el dueño de la verdad, paro sabe,
que yo te admiro amigo mío.
Tal vez sea mejor morir en el intento,
que agonizar soñando haber podido...
Oriol T.
Hola!!!
La lletra del poema és molt bonica, et trasllada ràpidament cap al fantàstic mite que per cert m'encanta.
Jo també soc partidària de la proposta de l'Esther!!! Encara que espero que del laberint d'Horta en sigui més fàcil sortir-ne...
Eii que bonic el poema!! Per cert a mi em sembla genial la idea del laberint ester! :D
Molt bon nadal a tots! Gaudiu molt que els bons moments , com el nadal, passen molt ràpid i sense adonar-nos estarem amb una veu a classe que digui " tenim un blog, nois" :D !!
Anna!
Preciós el poema, Oriol. I és una pena no saber qui és el seu autor.Si publiqueu un poema o la lletra d´una cançó, etc, heu de fer-nos saber de qui és, d´acord? Ja ens ho diràs. Felicitats per la recerca.
He trobat una referència a Youtube sobre un laberint molt singular: el de la biblioteca de la novel·la "El nom de la rosa", d´Umberto Eco. El pobre Adso queda atrapat dins els seus inextricables passadissos i només podrà sortir-ne (ell i el seu mestre Guillem) gràcies als coneixements que té de la mitologia. Sabeu com? Visiteu l´enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=5-_Y_4rHY8U
Hola!! La cançó és molt maca i fa clara evidència al mite d'Ícar!
Recolço la proposta de l'Esther! tots cap al laberint!!
I en quant a referències d'aquest mite en l'actualitat, us recomano una pel·lícula de fantasia una mica antiga (En quant a efectes especials i tot això) del 1986, però que a mi de petita em va encantar, que es diu "Dentro del Laberinto". Els protagonistes són una molt jove Jennifer Connelly i el cantant David Bowie, així que la part musical de la pel·lícula està molt bé. A més, el laberint de la pel·lícula no és només una construcció, representa també el camí de la vida i les desicions que prenem en ell.
Bones Festes!!
Clara
Aquesta última referència que fas del laberint com a metàfora de la vida és molt interessant, Clara. Com la podríem explicar amb les nostres paraules?
Hola!
molt bonica la cançó! estic d'acord amb l'Esther, haveure si anem al laberint d'Horta.
HOLAAA :)
La cançó és molt bonica.
Penso que hauríem d'anar algun laberint , sería molt divertit :)
AAdÉÉUU NOOiiSS ;)
L'argument tracta d'una adolescent, Sarah, que cansada del seu germà petit, d'amb prou feines un anyet, i d'haver-li de fer de cangur, l'encomana a un imaginari rei dels goblins a partir d'un conjur escrit en l'obra de teatre que està preparant. És un gest egoísta però en principi sense importància, si no fos perquè el rei dels goblins (David Bowie) se li apareix i s'emporta el nen. Ella, penedida, li demana que li torni el germà, però no és tant fàcil com això: la Sarah té 13 hores per travessar el laberint que la conduïra fins al castell dels goblins i recuperar el nadó. I aquí està la història. En el laberint coneix nous companys que l'ajuden per uns motius o altre, molt diferents d'ella, que en un principi és una noia insegura, sense capacitat per decidir, que es deixa enganyar fàcilment, però que al llarg del laberint va recuperant el seu valor i confiança en sí mateixa, vencent obstacles i decidint cap a on tirar, equivocant-se o no però sempre tirant endavant, que de fet és el que fem tots amb la nostra vida, que se'ns presenta com un laberint en el qual hem de traçar el nostre camí, desfer-lo i refer-lo si ens equivoquem, madurant amb cada pas. Així, a mesura que avança posant a prova el seu enginy i maduresa, veiem que va transformant-se d'una noia immadura i egoísta en algú altruïsta, a qui no li importa admetre que necessita els seus amics, perquè és així, que s'arrisca per els altres i que segueix un sol objectiu fixe, sense deixar que res li faci canviar la opinió: rescatar el seu germà.
Tots tenim objectiu a la vida, tots madurem, tots tirem endavant, i això representa l'historia, evidentment adaptada a un públic més aviat infantil, però amb una plenitud a l'hora de referir-se a la vida i a l'hora de captar-ne el doble sentit si t'hi pares a pensar admirable.
Que com acaba? Si teniu curiositat mireu-la, que està molt bé encara que sigui antiga!
Apa siau, a disfrutar la vida i a escollir els camins del nostre laberint, que tots en som capaços!
Vale!
Clara
Sembla mentida que grups com el de Presuntos Implicados, que es un grup molt famós,tinguin cançons com aquestes!
Sembla que no,pero estem molt relacionats amb tots els mites de l'antiguitat!
És molt interessant veure tot aixo :)
Petons.
m'ha agradat molt la lletra, es molt bonica!!
El tema dels laberints és un tema que surt molt en la mitologia, com per exemple el laberint que va contruir el gran constructor Dèdal on va ser tancat el minotaure.
Bueno una molt bona entrada
vale!!
salve! el video del mite m'ha agradat molt, esta molt ven explicat i s'enten a la perfecció a part m'agradan molt els mites i aquest és un dels meus preferits.
Bona nit companys i companyes
bé jo volia fer una petita reflexió sobré ícar...
crec que és un exemple d'una persona que desitja tant el que vol que no es preocupa del mateiral amb el qual ha elaborat ''l'escala'' que el durà al seu camí... vull dir que desitjava tant poder arribar a l'alçada del sol que esva oblidar que la seva ''escala'' era tan fràgil que no podria suportar el pes de tan gran somni .... pot ser ícar ens vol d'una un consell : si volem quelcom fem-ho a poc a poc de la manera indicada doncs sinó ho fem així i elaborem una escala de fullola aquesta sempre es trencarà , no?
estic amb l'estheeeer! anem al laberint! :D
Publica un comentari a l'entrada