7 d’abril de 2010

Electra al TNC


Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l’arquetipus perfecte de l’heroïna tràgica, prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo fatalment ja havia predit.

Per fi arriba el gran dia. Demà els alumnes de grec anem a veure a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya l´Electra que es va estrenar el passat 17 de març i que es representarà fins al 25 d´abril. Aquests dies n´hem parlat a classe i em sembla que l´expectació és gran. Ja us he comentat que l´actriu que interpreta el paper de l´heroïna tràgica, la Clara Segura, ja va donar vida a una Antígona inoblidable l´any 2006 a la Biblioteca de Catalunya, també sota la direcció de n´Oriol Broggi. És una oportunitat d´or per gaudir del teatre amb majúscules: un text que encara avui té una força i una intensitat sorprenents, una història que parla de passions humanes portades al límit, uns personatges que desperten la reflexió i que ens allunyen de la indiferència vers el gènere humà (què necessari és això ara mateix!) i uns actors que, de ben segur, ens emocionaran amb les suggeridores i belles paraules del vell mestre Sòfocles. Espero de tot cor que us agradi i que junts poguem gaudir d´un espectacle memorable. A partir de demà espero, també, els vostres comentaris i opinions sobre el que hàgiu vist, escoltat i sentit.


30 comentaris:

anna-rn ha dit...

Segur que demà gaudirem molt! :D

ELS ATRIDES:
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia. L'enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats. D'Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia: el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d'Agamèmnon. Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia. A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d'Agamèmnon. El primer, amb l'ajut de la seva germana, matà la seva mare i el seu amant, i fou perseguit per les fúries.

Una cosa: en comptes de les fúries no serien les Erínies?

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Són les mateixes, Anna. Però el nom de Fúries correspon a la mitologia romana.

Noemí ha dit...

¡Saludos!

Aunque no sé si es en esta entrada donde debo opniar sobre Electra, dejaré mi comentario.


La obra en general me ha gustado y a pesar de que no conocía a los actores, me ha agradado el personaje de Orestes por la interpretación y la tonalidad dramática de sus frases.

La puesta en escena y el desarrollo de la trama ha sido muy acertada gracias al esclavo, creo, que ambientaba los diálogos más tensos al son de su guitarra, siendo así bastante original (sin pasar por alto la cervecilla que traía consigo al principio, fomentando el consumo a los menores -broma-)

Para mi, hay dos momentos de la representación donde la catarsis se hace presente. El primero, al anunciarse en el palacio de Egisto la muerte de Oreste mientras Electra, hundida, tan sólo resiste gracias a los recuerdos de su hermano (de hecho, el personaje está a su lado, rodeándole la frente con la mano, como diciendo de algún modo que el calor de su cuerpo, su espíritu, únicamnete se halla en la mente de Electra). El sengundo, tras asesinar Orestes a Clitemnestra, éste cae en el suelo con un profundo llanto como si se hubiesen encontrado dentro suyo el deseo y el arrepentimiento de haber matado a su madre.

P.D: Me hizo gracia el modo con el cual la nodriza narraba la carrera de caballos donde murió Orestes, pues se parecia a un locutor actual de fútbol o a uno de nosotros comentando una jugada de algún partido.

Judith ha dit...

Nomé diré dues paraules : Mare meva!!
En general molt bona actuació de tots i totes les actrius, però he de confesar el sentiment que em despertava Electra....!
Era tan real aquell dolor, aquella engoixa! El patiment que patia me la fet sentit super aprop, com si es tractés d'una germana o d'una bona companya..I quin plor quan Orestes li diu que ell no és mort i que es tot una mentida!
Era tan real l'amor que sentien i les llàgrimes d'alegria.

Resumin: M'ha encantat!

Us deixo amb algunes de les frases més maques que han dit:

Què té límits el dolor?

Per viure en llibertat he d'beir a aquells que manen

si sents injuries no són res més que l'eco de les teves paraules

m'has donat permis per parlar però no em saps escoltar.

No vull viure segons aquests principis.

Ara que em puc expresar amb llibertat no em facis callar.

Ens hi estariem molts dies i les mateixes nits.

anna ha dit...

Hola!
Ei ahir em va agradar molt l'obra, la veritat els personatges actuaven genial, i a més l'escenari al centre i els espectadors al voltant li donava un ambient encara millor.
Personalment penso que el llenguatge no era molt adequat, tenint en compte el públic que hi havia... però tot i així em va encantar!
Fins demà! :D

Anna!

anna-rn ha dit...

Hola!

Em va agradar molt l'obra, especialment en el moment que Orestes li diu a Electra que ell no és mort, que éll es troba al seu costat, realment trobo que és una obra molt bona, encara que en algun moment em perdia amb els persobatjes ja que s'anaven canviant uns i altres.

I a més cal afegur-hi que el fet de tenir el escenari al davant, amb el públic als voltants i que no fos escenari aixecat donava un to molt més proper a l'obra que te la feia sentir molt més en primera persona. També que els actors ho feien genial, sobretot Electra. I el fet que estiguessin tocant la guitarra allà (no sé qui era, qui la tocava) treia tensió als diàlegs i feia l'obra més amena.

En definitiva, m'ha agradat molt!

Anna Ruíz de la Fuente Núñez.

Anna.V ha dit...

Hola!
Respecte a l'obra que vem veure ahir, Electra, he de comentar que em va agradar molt, els actors actuaven genial i savien ficar-se molt bé en els seus papers, tan bé que fins i tot ens feien creure que estavem dins de la mateixa història.
Personalment em va agradar molt com actuava l'actriu que feia d'electra, cada cop que parlava amb aquella intensitat a la veu i els gestos que l'acompanyaven.. ho feia tan bé!! Però en general tots eren boníssims!
La idea de fer així l'escenari m'ha semblat del tot acertat perquè implica que t'introdueixis més en l'obra, sembla que tu hi participis i fins i tot et sentis com un dels personatges allà presents.
Tot i així hi havia moments a la obra que s'em van fer una mica pessats, i també opino que hi havia massa música, perquè en un moment de tensió que hauria d'estar tot en silenci per haver més emoció no quedava molt bé aquella musiqueta de fons...
La obra està molt bé però tot té les seves coses positives i negatives.

M'ho vaig pasar molt bé ahir! Petons!

esther ha dit...

Hola!!!

L'obra va ser genial!!! Tant els actors com les actrius van saber interpretar molt bé el seu paper, sobretot Electra, que tot i ser un paper molt difícil, la Clara Segura el va saber defensar molt bé i amb molta intensitat. Penso que la música de fons era un element molt encertat, perquè acompanyava molt bé a l'obra i a més a més el fet que l'escenari estigués tant proper et feia endinsar-te molt més en l'escena. Fins i tot i ha hagut moments que s'em posaven el pels de gallina!! Per últim comentar que jo em pensava que començarien des del moment en què Clitemnestra mata a Agamèmnon i Electra o presencia, però clar suposo que llavors hagués sigut massa llarga. En definitiva és una obra molt interessant i que et fa passar una molt bona estona (tot i ser una tragèdia).

Vale!!

laa.neuus ha dit...

Hola!

Em va semblar una obra molt interessant, mai havia estat a la sala petita i em va semblar molt propera. L'obra estava molt ben representada, a part que si els actors són coneguts es fa més amè. La història va ser tal i com ens la vas explicar a classe, a part va ser molt entretinguda i la història és molt emocionant.

Adéu

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!

La meva primera impressió ja va ser molt bona al entrar a la sala. Mai hi havia estat i em va encantar: tan recollida, tan íntima i tan a prop que t’introduïes fàcilment en l’historia. L'obra em va agradar bastant, sobretot pel bon treball dels actors i en especial pel paperàs que va interpretar la Clara Segura. L'escenificació i la manera d'intercanviar els personatges l'ha vaig trobar molt original i, tot i que en alguns moments de l'obra vaig pensar que faltava una mica de ritme, en general, em va agradar molt.

PD: Com l'Esther, jo tampoc em pensava que l'obra començaria en un moment de l'historia tan avançat però, tal i com diu ella, s'hauria fet massa llarga.

Vale!!

oriol ha dit...

Hola!

Em va agradar molt l'obra, trobo que va estar molt ben interpretada pels actors que ho van fer de maravella, alguns, havien treballat fins i tot en televisió o cinema. Trobo que la història d'Electra és perfecta per a fer una obra de teatre però crec que a l'obra pot ser era poc dinàmica i li faltava una mica de moviment per fer-la encara millor.

El que també em va agaradar molt, i concideixo amb l'Esther en aquest aspecte, és la música de fons. La melodia de la guitarra donava una mica més de tendresa a l'obra i la feia més trista i trobo que és una idea molt encertada per l'obra.

Oriol T.

Jordi Sedeño ha dit...

Hola.

Em va semblar molt interessant com van fer l'obra. Està molt ben pensat representar l'obra a la sala petita, perquè així ho podiem veure i sentir-ho més aprop.
Els actors van interpretar molt bé els personatges, ja que no són fàcils d'interpretar.
Pensava que la obra començaria amb el relat molt més atrasat, des de que Agamnèmnon arribava de nou a casa, però va estar bé des d'on va començar l'obra.
Va haver-hi alguns moments que em van impressionar molt, sobretot quan Orestes li diu a Electra que ell no està mort.
Potser a aquesta obra li faltava una mica més de protagonisme a Orestes, però ja estava bé.

Júlia Rodríguez ha dit...

Hola a tots!

La veritat és que l'obra em va agradar més del que m'esperava. Tenia molta curiositat per veure com representarien el cor, tot i que ho haviem parlat a classe no m'imaginava que es trobaria enmig de l'escenari, "barrejat" amb els actors, em va ajudar a fer-me més a la idea de com devia ser una tragèdia grega de fa més de vint segles.

Després d'haver llegit l'obra de Sòfocles hi va haver coses que em van sorprendre i coses que no. Per exemple, el personatge d'Orestes: la interpretació de l'actor li va donar més emoció; en el text, en no tenir acotacions i ser Electra el personatge principal, em va semblar que no feia gran cosa a part de matar Clitemnestra i Egist.

El que no em va sorprendre va ser que alguns diàlegs fóssin repetitius i que el personatge d'Electra acabés per fer-se cansat, perquè ja m'havia semblat molt obsessiva, insistent i egoista.

Anar al TNC sempre és un plaer! :)

Xenia ha dit...

Hola a tots!

Coincideixo amb la Júlia en el fet que també em va agradar més del que m'esperava. El saber abans d'anar quin era la tràgica història d'Electra crec que em va ajudar molt a no perdre el fil de l'obra.
Cal remarcar la gran interpretació de la Clara Segura. Em va agradar moltíssim l'emoció que li posava, es notava que ho estava vivint i això crec que és essencial perquè el públic pugui gaudir com crec que va gaudir.
La interpretació d'orestes també em va agradar bastant. Per altra banda com vam dir a classe, algunes estones em sobrava la música de fons, però pel reste em va semblar molt interessant.
Espero repetir aviat al TNC!

Maria ha dit...

Hola!
La veritat és que estic d'acord amb tots els vostres comentaris, doncs a mi també em va agradar molt l'obra. Jo no coneixia aquesta història i quan el Jordi ens la va explicar a classe em va fascinar però veure-la en directe va ser meravellós!!! A més crec que els actors van fer una molt bona actuació, sobretot la Clara Segura, la qual es va posar dins el paper completament i va aconseguir transmetre tots els sentiments d'Electra (precisament no gaire fàcils d'interpretar) al públic. Resumint que va aconseguir que se'm posés la pell de gallina! Per cert em va agradar l'acompanyament de la guitarra de tant en tant. Només hi ha una cosa que no em va acabar d'agradar, i és que em va costar una mica d'entendre qui eren les dones que acompanyaven a Electra, al principi vaig pensar que eren les Erínies o simplement el seu subconscient, fins que vaig veure que eren unes donzelles que l'acompanyaven.
Apart d'això va ser una experiència fabulosa.
Adéu!!

rosa ha dit...

Hola!!

A mi m'agradat moltìssim la obra del TNC esperu que tornem a veure una obra tan bona com aquesta i també la bona actuació de Clara Segura en el paper d'Electra


Adéu!

Noèlia ha dit...

Salve!
L'obra no va esta gens malament.Els personatges estaven molt ben representats tot i que va a haver trosos que em perdia perque no s'havia qui era qui.
Crec que Electra va interpta gen seu paper.És una bona història amb moltes morts.
Dons res di quem va agrada.
Vale!!

Laia G. ha dit...

Hola a tots!

Amb tot el que he llegit ja tinc ganes d'anar-la a veure!
Em va saber molt greu no haver pogut anar i gaudir amb tots vosaltres, però espero disfrutar molt quan hi vagi. Tinc ganes de veure com els actors interpretan els personatges de la magnífica tragèdia i espero anar-hi ben aviat.



Laia G

Ariadna ha dit...

Oh, Electra!Quina meravella d' obra! M' ha encantat, s' ha de dir que la Clara Segura és molt bona actriu i els altres actors també, només faltaria. Fins ara jo no veia a Electra manipuladora, és més, l' entenc molt bé. Però, amb l' interpretació de la Clara m' ha pogut fer veure el que no havia vist llegint l' obra i es que una mica manipuladora si que és i també un xic víctima, tot s' ha de dir. Pel que fa alguns comentaris que he llegit, estic d' acord en que la música queda molt bé però crec que en alguns moments no hauria de sonar perquè havia moments en que sentia més la guitarra que el que deien els actors o actrius. A més, a més, és cert que com estem acostumats a veure que els personatges masculins siguin representats per homes i els femenins per dones hi hagués gent que per alguns moments puntuals es perdessin, incluida jo, i això que me llegit l' obra. També, esmentar que jo no estic d' acord en que el fet que l' escenari estigui a tocar de l' espectador puguis empatitzar més amb els personatges perquè trobo que no té res a veure amb la situació de l' escena.






Αδευ!

Lidia ha dit...

Hola!
Tot i que l'obra no va resultar per res com me l'esperava, em va agradar força. La veritat és que potser no m'hagués agradat tant si no hagués estat pels actors, que li donaven molt realisme i emoció, especialment la Clara Segura. Era una mica difícil d'entendre en certs moments, però hi havia moments, com quan Electra descobreix que Orestes és viu de la seva pròpia boca, que se't posava la pell de gallina. A més a més, tot i que no estavem a primera fila, el fet de tenir-los tant a prop ho feia encara més real i agradava més.

Adéu a tots!

Mari ha dit...

Hola a tots!

L'obra m'ha agradat moltíssim de debò, en cap moment m'ha semblat cansada.
Els personatges han interpretat molt bé el seu paper, però el que més em va agradar va ser el personatge d'Electra, perquè ha sigut capaç de transmetre'm el seu dolor davant de l'assassinat del seu pare, ha actuat molt bé ja que semblava que aquest dolor el sentís de veritat.
La música que hi havia de fons també em va agradar molt, però hi havia moments que hagués preferit més que no hi hagués tanta música, perquè el que deien els personatges era important.
Espero que tornem a fer una altra sortida com aquestes que ja queda poc per acabar el curs.


Fins aviat!!!

Ferran ha dit...

A mi el teatre em va agradar, però era una mica monòton i lent. Però com sempre ha estat be trobar-nos amb tots els humanistes.

PD: Excel·lents monitors de grup!

Aitor ha dit...

L'obra estava molt bé, però a mi em va semblar que es feia una mica lenta, perquè no estic acostumat a veure obres en que només es parla. L'escenari crec que estava molt bé perquè permetia apropar-se molt als actors, i d'alguna manera els seus sentiments ens arribaven més endins.

adeu!

Sanja ha dit...

Hola!

Doncs ami l'obra hem va agradar mooolt :)
L'únic que havies d'estar molt atent al fil de la trama, en qualsevol moment et podies perdre.
Els personatges eren molt propers al públic (si estaves assegut al costat de l'escenari) i per la seva actuació,expressió... han transmès l'essència pura! Era molt real!
El detall de la música, creava més misticisme però en certs moments crec que era inoportu.

Carlotah. ha dit...

Reconec que els personatges ho van fer molt i molt bé,el que em va sobtar va ser el tipus de llenguatje que van utilitzar,nosé si m'explico.
L'obra va estar força bé,pero no la vaig entendre massa.

Aveure si anem més sovint al teatre!L'experiència de viure coses noves està molt bé :)

**Carlos** ha dit...

L'obra va estar molt bè i penso una el mateix que l'Aitor i el Ferran que va ser una mica lent, però el que més em va agradar va ser la forma en que canvien de personatges(nomès amb dues capes) a l'hora de entregar a clitemnestre morta al seu amant i desprès el portan a ell cap la mort i no es resisteix a ella perque es el seu destì

Irene ha dit...

Hola, l'obra és molt bona penso que han donat un toc de modernitat que ha fet apropar molt més al públic a un gran clàssic. Per mi l'ambient que van crear i la interpretació van ser el millor. Un plaer haver-la vist.

nmastobia ha dit...

Heu estat mai al teatre Grec a Montjuïc? Si no hi heu estat mai, quan entreu al TNC senzillament us sorprendrà l’escenografia, probablement la trobareu adequada per una tragèdia grega i valorareu l’esforç de muntatge. Si hi heu estat serà impossible que no us vingui una imatge vívida d’alguna de les nits que hagueu gaudit en un escenari tan imponent com aquell. El terra, el xiprer, fins i tot els grills que se senten sempre a les caloroses nits d’estiu ... tot us transportarà a l’escenari mare (o germà, perquè l’escenari mare és el teatre d’Epidaure, que vaig tenir la sort de trepitjar i sentir ja fa gairebé quatre anys).
Aquesta entrada és només el preludi del cúmul de sensacions i emocions que us envairan al llarg de l’hora i mitja que dura aquesta fantàstica Electra. Viureu moments tendres, moments colpidors, i moments on us adonareu que esteu tan posats en la història, heu empatitzat tant amb els personatges, que no podreu evitar que una petita llàgrima rodoli per les vostres galtes. No espereu grans efectes especials, no espereu un munt d’actors, no espereu canvis d’escena ... senzillament el text i la interpretació dels actors omplen l’escenari sobrerament.
L’amor incondicional d’uns fills cap al seu pare que porta a la venjança, tot i que aquesta hagi de ser perpetrada contra la seva pròpia mare. La llei del Tal•lió, de l’ull per ull. El joc de complicitats entre els germans...
Si encara no heu anat a veure-la, aprofiteu aquesta setmana, perquè diumenge és l’última representació. Estic convençuda que no us en penedireu.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per aquest comentari, Natàlia. Transmet passió pel teatre i reivindica, a més, el més important, la força de la paraula dita, la nuesa de les paraules que arriben al cor i l´inflamen. Sentiment en estat pur. Una abraçada.

Lah''heLena ha dit...

Bones,

El mite d' electra quan el va explicar el Jordi a classe hem va semblar molt interesant, però quan vem anar a veure la obra de teatre encara que els actors ho fessin amb molt d'art, no ha sigut una de les obres de teatre que més m' hagin agradat. Possiblement perquè estic acostumanda a pel·lícules d' acció i amb menys diàleg. La veritat es que m' esperava més acció i això hem va defraudar una mica.
Però una de les cosas que no hem va agradar gens va ser la contínua música de fons ja que això hem va fer perdre més durant tota la obra. Però la que menys hem va agradar va ser el fet de que es possessin a cantar al mitg de l' obra quan no venia a cuento.

déu,