7 de febrer de 2010

Pensaments d´Ícar

Què devia pensar Ícar mentre volava, lliure, pels cels cretencs? Quines sensacions experimentava mentre es deixava gronxar pels violents vents de l´Egeu? Mai no ho hem sabut, però la Júlia, finalment, ens revela el secret. Sense paraules.

Per un moment vaig tancar els ulls i vaig respirar profundament. Volia abastar la ciutat sencera i el més enllà, navegar per la foscor dels carrers i volar. Sentia com m´omplia de l´aire fresc de la nit, com el meu cos lentament s´alleugeria i em vaig disposar a saltar.

La caiguda va ser ràpida, però just en l´instant que anava a tocar terra em vaig enlairar. Jo era el vent.
Acaronava les fulles dels arbres, balancejava la roba estesa i despentinava lleugerament el tràfec de la gent. Recorria estrets carrerons foscos i grans avingudes plenes de llums de colors. En sentia totes les històries, tots els moments, tots els records. Jo era portador de cada paraula i de cada soroll. De totes les cançons interpretades per músics passatgers i me les enduia i n´omplia els carrers.

De sobte, vaig agafar impuls i em vaig enlairar ben amunt. Des d´allà, a recer de les estrelles, podia observar el moviment atrafegat de la ciutat i notar tot d´olors provinents de bulevards llunyans.

Veloçment em vaig dirigir cap al mar, volia atrapar l´horitzó. Experimentava una gran força i energia. Jugava amb els núvols i acariciava les onades. Després m´endinsava en terres desconegudes i en cercava els racons més amagats per descobrir-hi els seus secrets. Travessava boscos feréstecs i selves càlides, creuava extensos deserts i coronava les muntanyes més altes. Admirava cada color i cada textura de les regions que explorava, n´observava la seva gent, tan diferent i alhora tan semblant a la resta. En descobria els mateixos somriures, les mateixes il·lusions i els mateixos plors innocents, les llàgrimes dels quals jo assecava delicadament.

Podia abastar el món sencer. Jo era lliure, jo era el vent.

Júlia Vallespir
1r Batxillerat

24 comentaris:

Sanja ha dit...

Me quedat sense paraules, de veritat!.Magnífic, esplèndit, excel·lent, genial...!
Júlia, una gran entrada,es nota que darrere d'això hi ha un bon treball d'elaboració. Felicitats!=D

Realment moltes vegades et plantejes preguntes com aquestes, que deuen pensar els altres? en aquest cas Ícar.

vale!!

Aitor ha dit...

Felicitats Júlia, grandíssima entrada.
Realment sapiguer el que pensava Ícar en aquest moment és molt interessant, perquè la sensació de volar tal i com ho va fer ell és algo que molts pocs arribaran a descobrir.

adeu!

Júlia Vallespir ha dit...

Moltíssimes gràcies!!

Maria ha dit...

Moltes felicitats per l'entrada Júlia!!!
M'has deixat impressionada! És molt interessant poder llegir les sensacions d'Ícar al caure. De veritat moltes felicitats guapa!!!

vuale!!!

Clàudia ha dit...

Magnífic, ets una artista!
Realment a mi m'encantaria volar :)


Júlia jo t'animo a que segueixis escrivint !

oriol ha dit...

Hola!

Felicitats Julia, t'ha quedat molt bé el text, m'ha agradat moltíssim.
Trobo que és una entrada exel·lent.

Oriol T.

anna-rn ha dit...

Júlia un text preciós, et fa pensar i reflexionar sobre el que pensen els altres i sobre els propis pensaments, almenys així m'ho ha semblat.
Segueix escribint que se't dóna molt bé, felicitats!

He trobat una informació curiosa sobre l'història d'Ícar i Dèdal:
Després de la caiguda d'Ícar al mar Dèdal va arribar fis a Sicília i allà va crear un temple en honor a Apl·lo, i li va oferir les ales del seu fill.

Anna Ruíz de la Fuente Núñez.

Laura Guillén ha dit...

M'ha agradat molt!
És preciós! De veritat que per un moment semblava que estigués volant.

esther ha dit...

Hola!!

Felicitats Júlia!!! l'entrada és genial, ho has descrit molt bé, i és molt interessant llegir els sentiment d'Ícar a través del teu text, sembla ben bé que estiguem en aquell precis instant i ens endinsem juntament amb ell a volar.
Felicitats i t'animo a seguir escribint que ho fas molt bé!!

Vale!!

Clara ha dit...

Júlia, una passada! Et vull veure dedicant-hi em sents? De debò, vaja un text, poques vegades n'he llegit un d'així. Sense més ni menys FELICITATS amb majúscules i milers de signes d'exclamació! M'ha emocionat molt! Segueix escribint, que ho fas genial i tens talent!!!

Valete

Clara

albert muñoz ha dit...

Hola
Es meravellos aquest sentiments que expressa Ícar i sobretot el mite de Ícar i per cert felicitats Júlia per aquesta entrada esta molt ben feta



Vale

Martí ha dit...

Realment un treball magnífic Júlia i molt treballat. Amb molta informació que val molt la pena, ha sigut molt interessant i increíble el que ens has pogut explicar en unes quantes línies, gràcies i et demano si us plau que segueixis escrivint i participant com fas, que els altres ens ajudes i ensenyes molt!!

Valete omnes!!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

felicitats Júlia!!!

m'ha agradat molt el text, està molt ben treballat, està molt ben expressat el sentiment d'Icar en la sensació de volar.

De veritat Felicitats.

Ariadna ha dit...

Magnífic,Júlia!
M'ha encantat, sobretot l' última frase. Mentre anava llegint pensava que coincidia amb l' autor/a del fragment pel que feia les respostes de les preguntes del principi. Quan li he preguntat al Jordi i m' ha dit que era teu m' he quedat parada. Ho has descrit amb un detall increible que et feia posar a la seva pell i semblava que fossis Icar.



Adeu!

Nuria ha dit...

HOLA A TOTS !!
Júliaaaa molt ben fet ! :D
ha quedat impressionant m'agradat molt.





Saludos.

laa.neuus ha dit...

Hola:)


Felicitats Júlia per la teva entrada! Gran text sobre Ícar. Júlia es nota que treballes molt, fas molt bones entrades!


Adéu!

Noèlia ha dit...

Júlia, felicitats, és genial l'entrada.
Es nota que l'has treballat i que t'has esforçat molt en fer aquesta entrada perquè poguem disfrutar-la tots.I gaudir amb aquesta història.
Gràcies per respondre'ns.

Xavier Garcia ha dit...

Grandísima entrada, m'encantaria volar encara que fos només una vegada per poder experimentar tots aquets sentiments. M'ha agradat molt ;)

Xavi

victor ha dit...

La veritat és que aquestes paraules en els seus últims instants són increïbles!
Quina entrada més preciosa Julia, felicitats!

adeu

Guillem Fargas ha dit...

Molt bona entrada!
Realment et fa sentir el que deuria sentir Ícar, m'he quedat molt impressionat.
Enhorabona!!!!!!!!!!!!!!

Marc Navarro ha dit...

Opino igual que el Guillem i que quan acabes de llegir aquest text et fa pensar com es sent Ícar i en la sensació de volar.

marc ha dit...

m'ha agradat molt l'entrada, esta molt be jo crec que as describit perfectament com se sentía Ícar quan volava a mi també m'agradari sentir aquestes sensacions alguna vegada:)
Vale!

Giancarlo ha dit...

Increïble sensació i descripció. Perfecte!
Moltes felicitats per l'èxit de l'entrada!

Paula ha dit...

Me quedat sense paraules, s'he m'ha posat la pell de gallina!!
Felicitats!!