6 de febrer del 2010

Curses olímpiques

Recordeu el que ens diu el poeta romà Juvenal : Mens sana in corpore sano. Els antics grecs ho tenien molt en compte i és així com a partir del 776 aC, cada cinquanta o quaranta-nou mesos lunars, és a dir, cada quatre anys, durant l´estiu van celebrar diverses competicions atlètiques al santuari d´Olímpia. Amb aquesta entrada us vull introduir en el món de les antigues curses olímpiques.
Als antics Jocs Olímpics hi havia quatre tipus de cursa. La de velocitat era, originalment, la més antiga i de més prestigi, amb un recorregut d´un estadi (192 metres). Més tard, però, es va anar desenvolupant la tècnica i l´estratègia d´aquesta i van aparèixer diferents modalitats. També hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes. Un altre tipus de curses eren les de carros, celebrades a l´hipòdrom. Aquestes comptaven amb diferents competidors amb els seus respectius carros, tirats per dos (bigues) o quatre cavalls (quadrigues). La distància recorreguda podia oscil·lar entre els 6 i els 14 quilòmetres. Un aspecte que avui ens crida l´atenció és el fet que els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros (les modernes escuderies) i no pas els genets o aurigues (els nostres pilots actuals). Un altre tipus de cursa eren les proves hípiques, en les quals no hi havia carros i els genets anaven muntats sobre el seu cavall. Tant aquesta cursa com la de carros es feien en un circuit de 1540 metres. Finalment, se celebrava la prova per excel·lència, la preferida de tots els espectadors, el Pentatló, que era una combinació de cinc modalitats: el llançament de disc, el de javelina, el salt de longitud, la cursa de velocitat i la lluita.
El guanyador de qualsevol prova era considerat una divinitat i era un heroi per al poble, però qui guanyava el Pentatló era més important que qualsevol guanyador d’una altra celebració atlètica.

Després d’aquesta breu explicació de les curses us proposo unes preguntes. Exactament quin era el premi que rebien els guanyadors i què en feien, d’ells? Què passava amb els participants que no eren guanyadors? Quines modalitats es van desenvolupar a partir de les curses de velocitat? Quins vestigis dels jocs de l´antiga Grècia perviuen en l´actualitat? Quin és el lema llatí dels Jocs Olímpics? Què significa? Recordeu: Una ment equilibrada en un cos equilibrat. Feu cas dels antics!

Aitor Font
1r Batxillerat


16 comentaris:

Clàudia ha dit...

Només es premiava el primer de cada prova amb una branca d'olivera i unes cintes de llana. Els noms dels guanyadors, a més, eren gravats en inscripcions i se'n permetien erigir estàtues dins el recinte d'Olímpia.
Quan un atleta triomfador als Jocs Olímpics arribava a la seva ciutat era rebut amb tots els honors com a heroi nacional, la multitud l'aclamava i els poetes el cantaven. A Atenes els campions olímpics rebien premis en metàl.lic i podien arribar a tenir exempcions d'impostos o mantenutenció de per vida a càrrec de l'Estat.

he trobat també l'origen dels jocs:
L'origen dels Jocs Olímpics es perd en la foscor dels temps dels herois. Segons el mite qui va establir per primer cop els Jocs a Olímpia va ser Pèlops. Aquest heroi, després de ser expulsat del seu reialme, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Enòmau no volia casar la seva filla Hipodamia a causa d'un oracle segons el qual el seu gendre el mataria. Tot i així la bellesa d'Hipodamia atreia molts joves desitjosos de prendre-la en matrimoni i, per evitar que s'hi casessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si vencien, els atorgaria la mà de la seva filla però que, si perdien, serien executats. Gràcies a l'extraordinària velocitat dels seus cavalls, regal del déu Ares, Enòmau havia vençut ja dotze dels pretendents de la seva filla i havia penjat els seus caps a la porta del seu palau per dissuadir altres d'intentar-ho. Tanmateix això no va espantar Pèlops, que, només arribar, es va enamorar d'Hipodamia i va reptar el rei. Abans de la cursa Hipodamia, també enamorada de Pèlops, va subornar el cotxer d'Enòmau perquè substituís l'eix de fusta del carro del seu pare per un de cera. Quan el carro es va trencar durant la cursa, Enòmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. Així Pèlops es va poder casar amb Hipodamia i va esdevenir rei de Pisa, però no devia tenir la consciència del tot tranquil·la perquè va instituir uns jocs a Olímpia en record d'Enòmau. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar fins que un altre heroi, Hèrcules, els va restaurar.

Clàudia

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Fantàstica recerca, Clàudia. Felicitats! I l´ortografia, de primera! Anem fent una feina cada cop més reeixida.

Vale

Sanja ha dit...

Hola!
Bé aquí teniu una mica més d'informació i curiositat...
El premi que rebien com bé ha dit la Clàudia es una branca d'oliva, que es anomenada "continus" que provenia un arbre "calistéfanos", que segons la mitologia va ser plantat per Heracles al temple de Zeus a l'Olimp.

Una curiositat: El emperador Neró, volia ser coronat campió olímpic i obtenir el continus, per aconseguir-ho va participar a la cursa de quadrigues dels Jocs de l'any 67 d.C en la que competien amb 4 cavalls per empenyer el carro. Per assegurar la victòria es va presentar al hipòdrom amb 10 cavalls! Els altres competidors en veure això es van indignar, i es van retirar. Neró va córrer solet i tot això gairebé no guanya, perquè es va caure dues vegades del carro!

adéeu, ens veiem a classe! =D

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bona l´anècdota de Neró, Sanja. Realment ja es veia a venir que aquest emperador seria una ruïna per a Roma i així va ser. Literalment. D´això se li´n diu "megalomania" (per cert, què significa aquesta paraula i quins ètims grecs la composen?)

Esther Soria ha dit...

Hola!!

L'entrada m'ha semblat molt interessant, felicitats Aitor!!
Només afegir que els Jocs s'inaguraven amb el jurament d'atletes i jutges de respectar les regles de les competicions. Tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses (sacrificis, ofrenes) i actes culturals (conferències, recitals poètics). Durant els cinc dies següents se celebraven totes les proves esportives i els Jocs es cloïen amb la processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebració. Com ja han dit abans, solament es premiava el primer de cada prova amb una branca d'olivera i unes cintes de llana.

Per cert, Megalomania (del Grec μεγαλομανία) és una condició psicopatològica caracteritzada per fantasies delirants de riquesa, poder, genialitat o omnipotència - normalment anomenades genèricament com a deliris de grandesa. La paraula és una conjunció de "mania", que significa bogeria, i la paraula grega "megalo", que significa obsessió amb grandiositat i extravagància.

Vale!!

Anna Ruiz ha dit...

Una entrada fantàstica, felicitats Aitor! :)

El lema en llatí dels jocs olímpics era: "Citius, Altius, Fortius", és a dir: més ràpid, més alt, més fort".

A partir de les curses de velocitat es van desenvolupar tres tipus d'atletisme: les curses (velocitat, tanques, resistència, marxa, relleus...),els concrsos (salts i llançaments) i les proves combinades (decatló i heotatló).

Per cert després de veure les proves combinades he pensat que la botiga Decathlon té el seu nom d'aquestes proves ja que és una botiga d'esports.

Anna Ruíz de la Fuente Núñez.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bé, Anna, felicitats! Has encertat de ple. De nou el món clàssic (en aquest cas l´esportiu)com a inspirador de la modernitat. I d´exemples i referents n´hi ha a dojo!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola!!


Els jocs Olímpics, com bé ja heu dit, van néixer a Olimpia el 776 AC però, tot i així, anys enrere a Grècia ja s’organitzaven jocs esportius a les ciutats com Corint, Delfos i Argòlida en honor als deus grecs. Tanmateix els més importants d’aquell moment eren els que es cel•lebraven a la ciutat d’Olímpia durant l’estiu en honor del deu Zeus. Aquest, són els que van anar perdurant al llarg dels anys.
En aquests jocs participaven atletes de totes les zones de Grècia, i eren tan importants, que si en aquell moment hi havia guerra s’imposava un període de pau per així poder realitzar els jocs.
Grans quantitats de persones de diferents classes socials assistien a la ciutat per poder veure els jocs, des de comerciants, polítics o artistes, però només hi podien anar els homes, ja que les dones en tenien prohibida l’entrada. La ciutat es preparava i guarnia els carrers, eren un gran esdeveniment.

Vale!!

oriol ha dit...

Hola!

He buscat informació sobre les diferents proves que l'Aitor ens parla.

La jabelina i el llençament de disc, consistia en aconseguir tirar l'instrument en aquest cas la jabelina i el disc la distància més lluny possible(com passa actualment).

En canvi, en la modalitat del salt de llargada, els participants s'ajudaven d'unes peses anomenades hatlers per agafar impuls. Aquesta prova consistia en un seguit de salts consecuitius sense embranzida que podien arribar a uns 16 metres de llarg.

Oriol T.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

El nom correcte de les peses és ἅλτεροι, Oriol. D´aquí ve el nom d´una modalitat esportiva que consisteix en aixecar una barra als extrems de la qual s´hi van afegint discos de mides diferents i cada cop més pesants. De quina prova parlem?

Unknown ha dit...

Hola a tothom :)


molt curiós la forma en que premiaven , perquè només es premiava el primer de cada prova amb una branca d'olivera i unes cintes de llana,mai m'ho imaginaría que un premi fos així.



Saludos.

laa.neuus ha dit...

Hola!

Molt bona entrada!
El tema del Pentaló em sembla curiós perquè estaven aquests esports junts, a mi principalment m'agrada veure el llançament de javalina. Avui en dia dubto que els més bons de cada esport d'aquests destaqués en els altres que anaven dins del Pentaló.

Adéu

Jordi Sedeño ha dit...

hola!

el que m'ha cridat més l'atenció d'aquesta entrada es que els premiats no són els que condueixen els cavalls a les carreres, sinò que els propietaris dels cavalls.

**Carlos** ha dit...

La prova de la que parlas es la Halterofilia o aixecament olimpic de pesas que consisteix en aixecar una quantitat de pes possible en una barra en la qual en els extrems es col·locan discos de diferents pesos. Es una competicició molt dura on s'ha de estar molt ben entrenat.

Xavier Garcia ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada, ja que l'esport per mi es molt important, i m'ha encantat saber la historia i modalitats que hi havien dels jocs.
Gran entrada Aitor!

Xavi

Ariadna ha dit...

Ei! Un cop més llegint un altre entrada he aprés coneixements nous (cosa que m' agrada molt), sobretot Aitor quan has explicat això que els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros, haig de dir que m' ha sobtat bastant, la veritat. Doncs no ho trobo just si és l' auriga o genet qui s' hi juga la pell, per què se li ha de reconéixer el merit a l' amo? que els genets i els aurigues eren esclaus? perquè sinó no li trobo explicació. Tot i que si fos així, tampoc estaria bé però sabent com eren tractats aleshores tampoc resulta tant extrany. La veritat no sabia que hi hagués tanta varietat de curses, pensava que hi hauria menys. Havent llegit això es nota que els hi agradava l' esport i que seguien el peu de la lletra "Mens sana in corpore sano". Ara si observem l' actualitat sembla que en general em perdut aquesta passió per l' esport perquè l' altre dia la Noemí em va ensenyar un article del diari que deia que els fills d' ara moririen abans que els seus pares per la mala alimentació, el sedentarisme i un altre motiu que ara mateix no recordo. Em va impactar bastant perquè havent avançat tant en medicina, tecnologia, el tractament d' aliments, etc, que ara per la falta del que seria en aquest cas l' esport ens tregui anys de vida. Veritablement, és una llàstima que per exemple els nens no puguin sortir a jugar al carrer com abans i es quedin tancats a casa gairebé incomunicats de la seva família (que és un fet que està passant, és a dir, la falta de comunicació amb la família) i trobo que és algu molt trist i aquesta falta d' afecte ja sigui perquè els pares estàn treballant sempre o pel motiu que sigui, després passen coses com les que passen, per exemple, noies adolescents víctimes de pedòfils. Els antics tindràn els seus pros i els seus contras però quan tenen raó, com és aquest cas, se' ls hi ha de reconéixer. He trobat que a més, a més, de rebre com a premi una branca d' olivera i unes cintes de llana, els noms dels guanyadors eren gravats en inscripcions, aixecaven estàtues dins el recinte d' Olímpia, rebien premis en metàl·lic i podien lliurar- se de pagar impostos o podien rebre una mantenutenció vitalicia a càrrec de l' Estat. Acabar dient que has fet una molt bona sintesi Aitor! Felicitats!



Αδευ!