Lluita de titans, el mite de Perseu

Sembla que la mitologia grega ha tornat amb força als despatxos dels productors de Hollywood. Després d´en Perseu ("Percy") Jackson, ara li toca el torn a una adaptació del mite de l´autèntic heroi hel·lènic. Avui s´estrena Lluita de Titans (Clash of the Titans), una nova versió de la pel·lícula homònima del 1981. Els nostàlgics encara disfrutem dels fantàstics efectes especials d´en Ray Harryhausen però la realitat s´imposa i és de suposar que en aquest sentit l´espectacularitat de la cinta deu haver pujat en intensitat (es pot veure també en format 3D un pèl descafeïnat, diuen). Millorarà l´entranyable film de Desmond Davis? Quan tornem de vacances podem organitzar una expedició a la recerca del cap de la gòrgona Medusa, si us sembla. Mentrestant, i per anar fent boca, expliqueu-nos qui és qui en la història del gran heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae (trieu un sol personatge i presenteu-lo en primera persona). Qui serà Zeus, qui Dànae, Acrisi, Medusa, Dictis, Polidectes, Hermes, Atena, Hades, les Graies, Pegas, Andròmeda, Cassiopea, Fineu, etcetcetc?

Màxim Dècim Meridi, un general virtuós

Aprofitant que per acabar el trimestre hem vist la pel·lícula Gladiator i que estem a finals de març, us vull parlar sobre algunes particularitats relacionades amb l´organització de l´exèrcit romà, un tema que sempre m´ha interessat. Recordem que aquest mes –Martius-, el dedicat a Mart, déu de la guerra, és el que encetava el calendari romà, començament de la primavera i de les campanyes militars. El moment, en definitiva, en què la vida despertava de nou després del dur hivern.
La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Va arribar a estar formada per 6000 soldats d'infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l'època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número. Se n'han identificat cap a 50, tot i que mai no va arribar-se a aquest nombre simultàniament. Durant la República, amb excepció de les Legions I a IV, que formaven l'armada consular (dues per cònsol), les altres unitats es reclutaven per campanya. El caràcter permanent va tenir lloc fonamentalment per qüestions internes; en particular, per garantir la seva lleialtat a l´Estat i no als seus generals. Durant l'Imperi, la legió va ser estandarditzada, amb símbols i una història individual on els homes servien amb orgull. Les legions eren comandades per un legatus o comandant suprem. Rondant els trenta anys d'edat, usualment ocupava el càrrec per tres o quatre anys. Els subordinats immediats del legatus eren els tribuni laticlauii o tribuns laticlavis (anomenats així per l´ampla toga que duien i que delatava la seva pertinença a la classe senatorial). Hi havia també un grup d'oficials prestant serveis mèdics, enginyers, cronistes (tribuni angusticlauii o tribuns angusticlavis, pertanyents a la classe eqüestre) i el praefectus castrorum (prefecte o comandant de camp), un veterà de reconeguda experiència a l´exèrcit i a qui tots respectaven enormement. Finalment, el primipilus o primipil, centurió en cap d´una legió. Era el primer centurió de la primera cohort i també el primer en entrar en combat. Quan es retirava, accedia a la classe social dels equites o cavallers. Tenia un sou 60 vegades superior al dels soldats rasos.

Qui comanda les legions a Gladiator? Quina relació té amb l´emperador, amb els seus lloctinents i amb els soldats? Creieu que és un bon general? Per què? Amb quina batalla comença la pel·lícula? Quina tàctica fan servir les legions durant la batalla? Quin armament hi apareix? Per què el déu Mart és tan important per a la civilizació romana? A l´entrada es parla de termes com centurió, cohort o classe eqüestre. Ampliem informació?

Carlos Cuenca

1r Batxillerat

Hybris?

És el naufragi d´aquest vaixell una història moderna de hybris? Per què? Què opineu sobre la relació que actualment hi ha entre l´home i la natura? És una relació d´equilibri? Pot la tècnica solucionar els nostres problemes de sostenibilitat? En què creieu que ens podria metamorfosar Ovidi?

Una història de fantasmes

Fa dues setmanes, en un capítol de la sèrie de por i intriga Hay alguien ahí que s´emet per la cadena Cuatro, van fer referència a una història de fantasmes escrita per Plini el Jove, els escrits del qual han estat recollits en forma de cartes. Fins i tot alguns estudiosos consideren que va ser l’inventor d’un nou gènere, el de la carta escrita per ser publicada (gènere epistolar).
És autor d’un dels primers relats d’horror en el qual ens explica com l´ànima d´un home que havia estat enterrat en un pou vagareja per una casa encantada fins que el seu cos no és recuperat. El trobem a la Carta XXVII de Plini al seu amic Sura dins l´obra Epistulae (Liber VII). He cercat el text en llatí i la seva traducció en castellà. I encara que no he pogut trobar la seqüència de la sèrie en què s´esmenta Plini i el seu relat, sí he descobert al youtube aquesta narració en ombres xineses d´aquesta inquietant història (amb alguna que altra rialla). Us agraden les històries de fantasmes? Què us ha semblat aquesta? En recordeu alguna (real o de ficció) que us hagi impressionat? Ens la podeu explicar hic et nunc? Recordeu algun llibre de gènere epistolar que porti per títol Cartes... com el de Plini?

Erat Athenis spatiosa et capax domus sed infamis et pestilens. Per silentium noctis sonus ferri et strepitus uinculorum longius primo, deinde e proximo reddebatur: mox adparebat idolon; cruribus compedes, manibus catenas gerebat quatiebatque. Deserta inde et damnata solitudine domus totaque illi monstro relicta; proscribebatur tamen, seu aliquis emere seu aliquis conducere ignarus tanti mali uellet.
Venit Athenas philosophus Athenodorus, legit titulum et domum conducit. Vbi coepit aduesperascere, iubet sterni sibi lectum in prima domus parte, poscit pugillares, stilum, lumen, suos omnes in interiora dimittit; Initio, quale ubique, silentium noctis; dein concuti ferrum, uincula moueri. Ille non tollere oculos, non remittere stilum, sed offirmare animum auribusque praetendere. Tum crebrescere fragor, aduentare et iam ut in limine, iam ut intra limen audiri. Respicit, uidet agnoscitque narratam sibi effigiem. Stabat innuebatque digito similis uocanti. Hic contra ut paulum exspectaret manu significat rursusque ceris et stilo incumbit. Illa scribentis capiti catenis insonabat. Respicit rursus idem quod prius innuentem, nec moratus tollit lumen et sequitur. Ibat illa lento gradu quasi grauis uinculis. Postquam deflexit in aream domus, repente dilapsa deserit comitem. Desertus herbas et folia concerpta signum loco ponit.
Postero die adit magistratus, monet ut illum locum effodi iubeant. Inueniuntur ossa inserta catenis; collecta publice sepeliuntur. Domus postea rite conditis manibus caruit.

Había en Atenas una casa muy grande y con muchas comodidades, pero desacreditada y desierta. En el profundo silencio de la noche, oíase ruido de hierros que chocaban entre sí; y si se escuchaba con más atención, rumor de cadenas que al principo parecía venir de lejos y que se acercaba en seguida. A poco veíase un espectro en forma de anciano muy escuálido y abatido, con luenga barba, cabellos erizados y cadenas en los pies y en las manos, sacudiéndolas fuertemente. De aquí noches espantosas y sin sueño para los que habitaban aquella casa: a la larga, el insomnio acarreaba enfermedad, redoblaba el terror y producía la muerte; porque durante el día, aunque el espectro no se presentaba, la impresión causada lo reproducía ante los ojos constantemente y el temor primero daba origen a otro. Al fin quedó abandonada la casa y entregada completamente al fantasma. Anuncióse, sin embargo, que se alquilaba o vendía, creyendo que alguno, ignorante de lo que contenía, podría ser engañado. Fue a Atenas el filósofo Atenodoro; vio el anuncio y preguntó el precio. La baratura le hizo desconfiar: informóse, le enteraron del caso, y, lejos de disuadirle del contrato, instó para terminarlo cuanto antes. Alojóse en la casa y al oscurecer dispuso que le colocasen el lecho en las cámaras anteriores, que le trajesen tablillas, estilo y luz, y que se retirase la servidumbre a lo último de la casa. Por su parte, para evitar que, libre su imaginación, a merced de frívolos temores, crease fantasmas, aplicó su atención, sus ojos y su mano a la escritura. Al cerrar la noche, profundo silencio reina en aquella casa como en todas partes. En seguida oyó chocar hierros y cadenas. No levantó los ojos ni abandonó el estilo, sino que se afirmó y esforzó en dominar sus oídos. El ruido aumenta, se acerca; parece que lo hacen en la puerta de la cámara; y al fin en la cámara misma. Mira, y ve al espectro tal como si nada ocurriese. El espectro comenzó de nuevo su estrépito de cadenas, que hizo sonar en los oídos del filósofo. Éste miró otra vez y vió que continuaba llamándole con el dedo: entonces, sin esperar más, se levantó, cogió la luz y le siguió: el fantasma caminaba con paso lento, como si le abrumase el peso de las cadenas. Cuando llegó al patio de la casa, desapareció de pronto, dejando allí al filósofo, que recogió hierbas y hojas colocándolas en el punto donde le había dejado para reconocerle. A la mañana siguiente se presentó a los magistrados y les suplicó que mandasen cavar en aquel punto: hiciéronlo, y encontraron huesos trabados todavía con cadenas; el tiempo había consumido las carnes. Después de reunirlos con mucho cuidado, los enterraron públicamente; y desde que tributaron al muerto los últimos deberes, no turbó ya la tranquilidad de la casa.

Neus Blanch
1r Batxillerat

Feliç aniversari, Ovidi!

Ahir va fer exactament 2053 anys que Ovidi va néixer, un 20 de març de l´any 43 aC a Sulmona, una ciutat del centre d´Itàlia. Per celebrar-ho, i aprofitant que avui, 21 de març, celebrem també el Dia Mundial de la Poesia, li vull retre aquest petit homenatge en forma d´entrada a un poeta que s’ha guanyat la immortalitat del seu nom. Recordem el final de Les Metamorfosis: "Viuré en la fama per tota l´eternitat, si és que són certs els presagis dels poetes".
Com que tot just començarem la lectura del llibre Narracions de mites clàssics, una adaptació de les seves Metamorfosis, el meu petit homenatge vol ser una proposta didàctica: que cadascun de nosaltres triem el mite d’Ovidi que més ens agradi i sobre aquest preparem alguna activitat (escriure una poesia, composar una cançó, fer un vídeo, un PowerPoint, una recreació literària, etcetcetc). Ja en parlarem a classe. La meva història és la del mite de Dafne i Apol·lo, amb un final tràgic de desamor, de pèrdua, en què Apol·lo veu com se li escapa de les mans l’amor de la seva vida i com la seva estimada es transforma en un majestuós llorer, i bo i tenir-lo ben a prop seu mai no la podrà posseir, mai no formaran una sola ànima.

A tall d´exemple del que podríem fer, mireu aquest vídeo d´uns estudiants anglesos adaptant el mite del déu solar i la nimfa filla d´un riu. Què us sembla la meva proposta?

Judith Reyes

1r Batxillerat

Statuae, per obrir la gana

Dilluns vam encetar amb els de 4t el Projecte Statuae, id est, vam començar a parlar sobre la futura representació d´una obreta de teatre en llatí que porta per títol Statuae, un text de Dick Burnell inclòs en la recopilació Vesuvius y otras obras de teatro en latín (Edunsa 1992 /Cambridge University Press 1991). Primer de tot els he demanat que el tradueixin per grupets i un cop revisem les diferents traduccions en una posada en comú repartirem els dramatis personae (ja tenim molts candidats). L´any passat els que feien 4t ja la van representar per als seus companys de curs i l´acollida i els aplaudiments van ser molt reconfortants. La llàstima és que no la vam gravar en vídeo i només tenim algunes fotografies que donen fe de la feina ben feta. Però enguany no podem perdre l´oportunitat de fer un muntatge audiovisual com els déus manen (oi, Cesc & cia?) i esperem penjar la fruita de l´arbre quan estigui madura. Mentrestant, i per obrir la gana, us penjo el video de Statuae protagonitzat pels alumnes de na Margalida de l´IES Cristòfol Ferrer de Premià (juny de 2008). És un muntatge extraordinari i ens anirà d´allò més bé per prendre bona nota del que veureu i interpretareu. Ja sabeu que necessitem la col·laboració de tots (escenografia, atrezzo, enregistrament, so, llums, etc). Som-hi!

PS: i els de 1r, alerta! que no m´oblido de Poppaea purpurea. Sereu els següents!

Clicant aquí llegireu el text sencer de Vesuvius.

Una lloba d´anunci

Una empresa italiana de cafès i una fotògrafa nord-americana formen un binomi publicitari: Lavazza i Annie Leibovitz. El resultat va ser una sèrie de fotografies per al calendari del 2009, algunes de les quals fan referència a coneguts mites de la tradició clàssica. Mireu aquesta fotografia i descobriu-nos la llegenda que s´amaga al darrera. I el cafè, on és? I el paisatge, el reconeixeu? Encara hi ha una altra imatge de la sèrie que recrea un naixement espectacular, qui ens penja l´enllaç amb comentari inclòs?