Aprofitant que per acabar el trimestre hem vist la pel·lícula Gladiator i que estem a finals de març, us vull parlar sobre algunes particularitats relacionades amb l´organització de l´exèrcit romà, un tema que sempre m´ha interessat. Recordem que aquest mes –Martius-, el dedicat a Mart, déu de la guerra, és el que encetava el calendari romà, començament de la primavera i de les campanyes militars. El moment, en definitiva, en què la vida despertava de nou després del dur hivern.La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Va arribar a estar formada per 6000 soldats d'infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l'època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número. Se n'han identificat cap a 50, tot i que mai no va arribar-se a aquest nombre simultàniament. Durant la República, amb excepció de les Legions I a IV, que formaven l'armada consular (dues per cònsol), les altres unitats es reclutaven per campanya. El caràcter permanent va tenir lloc fonamentalment per qüestions internes; en particular, per garantir la seva lleialtat a l´Estat i no als seus generals. Durant l'Imperi, la legió va ser estandarditzada, amb símbols i una història individual on els homes servien amb orgull. Les legions eren comandades per un legatus o comandant suprem. Rondant els trenta anys d'edat, usualment ocupava el càrrec per tres o quatre anys. Els subordinats immediats del legatus eren els tribuni laticlauii o tribuns laticlavis (anomenats així per l´ampla toga que duien i que delatava la seva pertinença a la classe senatorial). Hi havia també un grup d'oficials prestant serveis mèdics, enginyers, cronistes (tribuni angusticlauii o tribuns angusticlavis, pertanyents a la classe eqüestre) i el praefectus castrorum (prefecte o comandant de camp), un veterà de reconeguda experiència a l´exèrcit i a qui tots respectaven enormement. Finalment, el primipilus o primipil, centurió en cap d´una legió. Era el primer centurió de la primera cohort i també el primer en entrar en combat. Quan es retirava, accedia a la classe social dels equites o cavallers. Tenia un sou 60 vegades superior al dels soldats rasos.
Qui comanda les legions a Gladiator? Quina relació té amb l´emperador, amb els seus lloctinents i amb els soldats? Creieu que és un bon general? Per què? Amb quina batalla comença la pel·lícula? Quina tàctica fan servir les legions durant la batalla? Quin armament hi apareix? Per què el déu Mart és tan important per a la civilizació romana? A l´entrada es parla de termes com centurió, cohort o classe eqüestre. Ampliem informació?
Carlos Cuenca
1r Batxillerat
18 comentaris:
Ha estat interesant llegir la teva entrada Carlos i no sabia que la paraula prefecte tingués aquest significat. Qui comanda les legions a Gladiator és Màxim. La relació que manté amb l' emperador es amb força confiança perquè sinó recordo malament Marc Aureli li diu que li hagués agradat que el seu fill Còmmode fos com ell o alguna cosa per l' estil i pel que fa la relació amb els soldats és de molt respecte i una bona relació. La pel·lícula comença amb la batalla de Salamina sinó m' equivoco i crec que el fet de que el déu Mart sigui tan important doncs suposo que al ser un poble guerrer l' havien de venerar molt perquè les seves batalles anessin bé i aconseguissin la victòria.
Espero haver encertat les respostes.
Ostres! Està molt bé aquest canal d' història i quin sentit de l' humor que té el presentador. Potser a priori es pugui pensar que els romans eren uns copions, però també s' ha de dir que eren molt llestos perquè pensaven en tot, sobretot pel detall del coll (minut 3:00). Si que portaven pes a sobre, i quina cara ha fet l' home que es castigat per protestar i no ser un bon soldat romà.
Αδευ!
Gràcies pel comentari, Ariadna. Una observació: la batalla no pot ser la de Salamina, t´has confós i has comès un anacronisme (què significa aquesta paraula i quina etimologia té?). Per cert, on i quan va tenir lloc aquesta batalla a la que has fet referència? I una pista: el déu Mart està íntimament vinculat amb la genealogia del poble romà i, per descomptat, el tarannà d´aquest poble és conseqüència d´aquest fet. Per què dic això? Com pots (podeu) veure, queden preguntes per respondre.
Hola!
Carlos, m'ha agradat molt la teva entrada, la he trobat molt interessant, a més tracta sobre la pel·lícula de Gladiator, que justament la hem vist fa pocs dies.
M'ha interessat el significat de centurió, per això n'he buscat el significat, aquí us en deixo el seu significat:
El centurió era un oficial de l'exèrcit que a les legions romanes comandava una centúria. En la seva tasca estava assistit per un optione. N'hi havia de diverses categories, essent la mes alta el Primus pilus, o primer centurió de la primera cohort, i la mes baixa el darrer centurió de la darrera cohort. El seu grau, comparant-lo amb els actuals seria equivalent entre el de tinent el mes baix i comandant el Primus pilus.
Oriol T.
Ostres tu es veritat! La batalla amb la que comença Gladiator és la batalla de Vindobona (180 d.C) i la que he dit jo sorgeix el 480 a.C. Aquesta batalla forma part del que es coneix com la Segona Guerra Mèdica on es varen enfrontar els perses i els grecs a l' illa grega de Salamina. Anacronisme etimologicament vol dir fora de temps, és a dir, que he comés un error alhora de situar aquest fet històric, també vol dir passat de moda.(espero no haver-me equivocat en la definició ja que ho he escrit del que recordo d' haver fet a classe)Ah!Ara si, les teves paraules han sigut com les muses i m' ha fet recordar que Mart, déu la guerra, podriem dir que és el pare dels romans ja que juntament amb Rea Sílvia va tenir Ròmul i Rem, fundadors de Roma i del senat Roma. No entenc com no he pogut caure-hi abans si precisament jo vaig buscar aquest mite quan vaig comentar l' entrada de l' anunci de la lloba.
Gràcies per les teves paraules inspiradores!jeje
Αδευ!
De res Ariadna. Ja m´agradaria a mi tenir un 0,001 ... de musa. els teus comentaris sí que són inspiradores! I animen tant a seguir treballant en projectes com aquest!
Hola a tothom!!!
Com bé dieu la relació que manté Màxim amb l'emperador es basa en el respecte i en el profund apreci que es tenen un a l'altre. Es desviu per servir i defensar el seu imperi i anima els seus soldats a ser valents i a lluitar com ell pel que estimen. És el sentiment de pietas del qual parlàvem l'altre dia a classe: amor, respecte i devoció en aquest cas envers la pàtria.
Pel què fa al terme de cohort, és la desena part d’una legió de l’exèrcit romà.
Felicitats Carlos per l’entrada!!!
Hola!!
Molt bona entrada Carlos, és molt interessant!! Com ja han dit anteriorment, qui comanda les legions a Gladiator és Màxim, el qual manté una molt bona relació amb l'emprador, en aquesta relació hi predomina el respecte i sobretot l'amor per la pàtria. Màxim és estimat pels soldats, i sens dubte és un bon general, ja que es preocupa pels soldats, la pàtria, la família... sense deixar-se endur pels luxes. Com deiem l'altre dia a classe, és un model de uirtus.
He buscat una mica d'informació sobre les classes socials de Roma, i en especial a la que fa menció l'entrada, la classe eqüestre. Originàriament pertanyien a l'ordre eqüestre els ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria de l'exèrcit romà, però a partir del segle II a.C., després que als senadors se'ls prohibeix tenir vaixells de comerç i recaptar impostos, un bon nombre d'equites es van dedicar als negocis, deixant de banda la política. De tota manera alguns d'ells, com Ciceró, van reeixir a arribar al consolat com a homo nouus i entrar dins l'ordre senatorial. En canvi, l'ordre eqüestre, determinada a partir d'un cert nivell d'ingressos, tindrà accés a uns càrrecs administratius específics. Els equites tenien el dret de dur un anell d'or i la toga amb una prima franja de color porpra (toga angusticlàvia).
Vale!!
Jo només vull deixar escrit com vaig plorar amb el final del film!
Eus aquí un heroi encadenat, i tot havent-hi clavat '' una puñalada por la espalda '' va aguantar i el matà!
Quin valor, quin Orgull,! que maco!
Amb la veritat per davant, la fidelitat dels companys i l'amor que en desprenia!
En Màxim va ser nomenat emperador, encara que no va arribar a ser-ho i va ser un dels emperadors adoptius de Roma.
Els emperadors adoptius eren emperadors que governaven perquè havien sigut escollits pels seus valors i la seva capaçitat de poder governar, no simplement per ser fill de qui eren.
Em va agradar molt la pel·lícula tot i que era segona vegada que la veia, al final se'm van saltar les llàgrimes jaja
Anna Ruíz de la Fuente Núñez.
Màxim, Anna, mai no va arribar a ser emperador, de fet és un personatge de ficció que es barreja amb d´altres que sí foren històrics, com Marc Aureli i el seu fill Còmmode que el succeí.
La pel·lícula em va encantar, sobretot per Màxim, un general digne d'admiració!
Crec que Màxim és un magnífic general, perquè no només es desviu per servir Roma i a l'emperador, sino que a més connecta amb els seus homes, els anima i els aprecia, si no, és incomprensible la lleialtat i l'estimació que li tenen, capaços de defensar-lo fins a la mort. Aquesta relació és molt maca i arribar-la a aconseguir no és fàcil. A més és un home honest, valent, fidel, un líder nat, coherent, una capacitat de contenció digne d'admiració i d'altres adjectius positius que ja no se m'acudeixen.
En fi, molt bona pel·lícula.
Vale
Clara
λα ρελαχιό θυε μαντέ μὰξιμ αμβ λ'εμπεραδορ ρομὰ έσ υνα ρελαχιό δε ρεσπεχτε ι δε ϝαλεντια, περθυὲ σαπ θυε ηα δε λλυιταρ περ λα σεϝα πὰτρια θυε έσ Ρομα ι ηα δε προτεγιρ ελσ χιυταδαντσ.
έσ υνα γραν αχτυαχιό περ παρτ δε Μὰξιμ, δεμοστρα θυε έσ υνα γραν περσονα, ι θυε λ'ύνιχ θυε λι ιντερεσσα εσ λλυιταρ περ Ρομα ι τορναρ αμβ λα σεϝα φαμίλια.
έσ υνα βονα εντραδα, ετ φελιχιτο, αμβ ελλα εσ ποδεν τρευρε ϝαριεσ χονχλυσιονσ.
ϝαλε!
La pel-lícula va ser fabulosa, encara no l'havia vist i m'ha impressionat bastant. Com a millor personatge destacaria a Màximus, sobretot per la seva força i valor que té davant la seva familia. La pel-licula està molt ben escenificada, sobretot el Colosseu que ho van grabar a Argèlia.
La pel·lícula és boníssima i el personatge de Maximus és impressionant, ja que quan és general és capaç de mantenir el cap fred en els moments de màxima tensió i sap escollir bé en el moment adequat, i quan és gladiador permet tot tipus de burla sense tornar-se, es manté fred i no perd els papers en cap moment. Sens dubte, un exemple a seguir.
Vale!
Molt interessant l'entrada Carlos. És un dels temes que més m'agrada dintre del món clàssic. Respecte la pel·lícula, només dir que la he vista ja cinc vegades i encara no m'he cansat d'ella. Màxim és un gran personatge que et transmet la seva motivació a través del llargmetratge, emociona força per el seu coratge i els seus grans sentiments que té com ha persona envers la família.
Sergi.
Felicitats Carlos per l'entrada! És un tema del món clàssic molt interessant. ;)
Ens veiem!
Vale!!
Publica un comentari a l'entrada