12 d’octubre del 2013

Una dona contra un imperi

La reina Boudica, John Opie (1761 - 1807)

“Ella era una dona alta i corpulenta, de veu aspra, mirada ferotge i cabell pèl-roig fins la cintura. Vestia túniques de molts colors i duia un mantell gruixut ajustat amb un fermall. El seu coll era guarnit amb un gruixut collar d’or i duia una llarga llança per atemorir l’enemic” 

Així va descriure l’historiador romà Dio Cassius a Boudica, esposa del rei dels icenis, una tribu celta assentada en l’actual comptat de Norfolk, Anglaterra, des del segle I aC fins el I dC.

Sent conscient de l’avanç de les tropes romanes per les terres britanes i de la seva forta capacitat militar, Prasutagus, rei dels icenis, va postrar-se davant de l’emperador Claudi tot oferint-li un pacte: a canvi de no oposar resistència a l’exèrcit romà, les seves dues filles havien d’heretar el regne un cop ell fos mort. D’aquesta manera, s’assegurava que el poble iceni restés amb una certa independència política respecte Roma.

Tot i així, però, després de la mort de Prasutagus, els romans, sota les ordres de l’emperador Neró, tot ignorant la darrera voluntat del rei iceni, annexionaren el regne tot confiscant-li els béns i les seves terres i esclavitzant-ne la seva població. Les seves dues filles, juntament amb la seva dona, Boudica, van ser empresonades i torturades.

Paral·lelament, però, al nord de la Britània s’havien succeït un seguit d’aldarulls, protagonitzats per certes tribus britones, que van requerir la presència de l’exèrcit romà.  D’aquesta manera, Boudica va quedar en llibertat, i, recolzada pel seu poble, el qual estava fart del maltracte rebut per part dels soldats romans, l’any 60 dC organitzaren, juntament amb d’altres tribus britones que se’ls afegiren, una de les majors revoltes a les que l’Imperi Romà va haver de fer front.

L’exèrcit britó, liderat per Boudica, aprofitant la coneixença del territori, va avançar ràpidament cap al sud tot prenent pel camí ciutats com Camulodonum (Colchester), entre d’altres, fins arribar al centre de la mateixa Londinum (Londres). Aquestes ciutats foren incendiades i la seva població massacrada.

Tot i així, però, l’exèrcit romà, comandat per Gai Suetoni Paulí, disposava d’unes armes molt més sofisticades que les dels britons i d’una organització i tàctica superiors, així que, un cop reorganitzat, va poder posar fi a la revolta tot capturant la mateixa Boudica. Aquesta, però, va poder escapar-se i fugir fins al territori iceni, on, per tal de no ser capturada pels romans, va prendre una metzina tot posant fi a la seva vida l’any 61 dC. Amb la seva mort, doncs, moria la revolta britona i començava a estabilitzar-se el domini romà a Britània.

Júlia Vallespir
Grau d'Arqueologia, UB




7 d’octubre del 2013

Quot annos natum es? Quattuor!

Dilluns, 7 d'octubre de 2013. El nostre Vaixell, amb les veles ben inflades pels esbufecs d'Èol (els sentiu?) i la protecció d'Odisseu, celebra un nou aniversari. Fer anys és un privilegi per a qualsevol mortal i és per això que la millor notícia una volta més és saber-nos vius, amb extripulants que ja han desembarcat però que mai no ens deixen del tot i amb nous navegants (una pila!) que tot just fa tres setmanes heu pujat a bord i heu salpat en un nou viatge ple de moments especials i un munt de coses per aprendre, d'això n'estic segur.

Quatre anys no són casualitat, sinò hores de treball, compromís i complicitat. El fruit, en definitiva, de saber-nos implicats en un projecte que ha viscut ja uns quants moments memorables. Tot i no ser gens fàcil, n'he volgut triar quatre, un per any celebrat, però abans em fa especial il·lusió -no sense una certa nostàlgia, us ho confesso- recordar els tres anteriors aniversaris: els de 2010, 2011 i 2012.  

Així doncs, gràcies un curs més per ser-hi i, sobretot, per fer possible aquesta entrada.

Curs 2009-2010

La nostra primera entrada...


Curs 2010-2011

El Vaixell rep el Premi Blocs Catalunya d'Educació 2010...



I el nostre anunci de presentació, tota una declaració de principis...

Curs 2011-2012

Ho sento, dos moments irrenunciables: malgrat el vent i la pluja, una Magna Celebratio espectacular i una promoció de clàssiques impossible d'oblidar...



Si no el podeu visionar correctament, cliqueu aquí

Curs 2012-13

La nostra herència clàssica a través dels textos ... 




4 d’octubre del 2013

Cançons de Carpe diem



Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.
                                
                                     Horatius, Carmina, I, XI


Tu, no esbrinis -doncs és una pèrdua de temps saber-ho- quin serà
el darrer dia que a mi, que a tu, ens han concedit els déus,
Leucònoe; no consultis els càlculs dels babilonis. Val més

suportar el que passarà, sigui el que sigui!

tant si Júpiter et permet  viure més hiverns com

si aquest, que ara debilita el mar Tirrè

contra les roques foradades, és l’últim:

tingues seny, filtra els teus vins i, ja que la vida és breu,

talla la llarga esperança.

Mentre parlem, haurà fugit, envejós, el temps; esprem el 

dia d'avui i no confiïs gens en el de demà.


                                    Horaci, Odes, I, 11




Definició de Carpe diem: típica i tòpica expressió, que devem a l’immortal vers d’Horaci, que ens convida a viure amb intensitat els instants irrepetibles que ens regala la vida i que les persones hem anat assimilant al llarg dels segles i alguns procurem fer ben nostra.

Cal dir, però, que no tothom de la mateixa manera. Tanmateix, si ens allunyem de la interpretació equivocada (la de cremar la vida) i ens apropem a l’essència de les paraules del poeta de Venusa, el ressó de les quals encara ens arriba amb força, podrem veure la importància i la magnitud dels mots: si parem atenció a tot el que ens envolta, el simple somriure d’un nen a primera hora del matí pot canviar-nos el dia sencer.

Per això, els alumnes de 2n de batxillerat hem volgut triar una cançó (o més d’una!) que ens recordés el CARPE DIEM. Perquè ens sembla una manera original de fer aquest pensament més nostre i més amable el nostre món i tot el que l’envolta.
Així, potser la propera vegada estarem més alerta a la remor de les fulles mogudes pel vent o enyorarem aquells ocellets de la plaça que ens donaven la benvinguda cada matí.

Alba Legide
Alumnes de 2n de batxillerat


Alejandra Abucay          Celebra la vida (lletra)                AXEL (vídeo)

Marina Bahí i 
Joana Bassó                  Live your Life  (lletra)                MIKA (vídeo)

Carla Bartra                   It's my life    (lletra)                   BON JOVI (vídeo)

Ona Contreras               La vida sense tu (lletra)              OBRINT PAS (vídeo)

Ferran Guijarro             Seasons of Love (lletra)              RENT (vídeo)

Clara Jorquera i
Àlex Molera                   Llença't (lletra)                           LAX'N'BUSTO (vídeo)

Alba Legide                   Volveremos (lletra)                     TXARANGO (vídeo)
                                     Bébete la vida (lletra)                 LÍDIA GUEVARA (vídeo)

Mireia Mateo                 Mil Vidas (lletra)                         NACH (vídeo)

Eric Montesinos             Hakuna Matata (lletra)                BSO El rei lleó (vídeo)

Arnau Pérez                  Something about us (lletra)         DAFT PUNK (vídeo)

Maria Ros                      Feeling Good (lletra)                  NINA SIMONE (vídeo)

Gemma Serrano            Burn (lletra)                                ELLIE GOULDING (vídeo)

Jordi                            Inténtalo encontar (lletra)           MAYTE MARTÍN (vídeo)           


Esperem que us agradin!

30 de setembre del 2013

Tiquismiquis

Tira còmica d'Àlex Roca

Tornem a les nanolliçons etimològiques per no perdre el fil de la proposta que la Marta ens va fer a finals del curs passat. Avui parlarem de l'origen de l'expressió paremiològica ser un tiquismiquis, que de ben segur trobareu curiosa... 

Recordeu a què ens referim quan parlem d'una discussió bizantina? Algú podria pensar que els monjos medievals, tancats entre les quatre parets dels seus monestirs i amb el pensament acotat pels murs de la filosofia escolàstica, mantenien entre sí converses i disputes trivials, limitades a la vida quotidiana o a especular sobre qüestions poc rellevants. Sembla que en aquestes discussions es va fer habitual l'expressió tichi michi, "per a tu, per a mi" en llatí medieval, una variació de les formes en datiu dels pronoms personals clàssics tibi i mihi. I així és com a partir del segle XVII ja es registra l'ús d'aquesta paraula composta per referir-se a una persona primmirada, observadora en excés dels detalls o massa susceptible, o als escrúpols o objeccions per alguna cosa que no té importància. També la podem trobar escrita en les variants tiquis miquis o tiquis-miquis. El seu, plural, òbviament, és invariable. En aquest article d'opinió trobareu un exemple d'ús.

Us animeu a continuar vosaltres?


20 de setembre del 2013

Anem al cinema?

Us agrada el cinema? Avui us convido a una activitat pensada per treballar la llengua llatina des de la butaca d'una sala de projecció: trieu, esbrineu i digueu quin seria el títol en llatí d'aquesta selecció de 50 pel·lícules i sèries de televisió que, en alguns casos, ja formen part de la història del cinema i de la petita pantalla. En el vostre comentari, haureu d'associar la diapositiva numerada amb el títol corresponent en la nostra estimada llengua. Gaudete, spectatores!

    

15 de setembre del 2013

El retorn a la casa, un nou viatge?

El retorn d'Ulisses (1968), Giorgio de Chirico

Tornem a casa, una casa diferent, la llar que ens acull des de fa gairebé quatre anys. Us retrobo, us retrobeu, nous tripulants, un nou i bell viatge ens espera. Amb l'heroi Ulisses com a estel que ens inspira i ens guia, hissem novament les veles i salpem a la recerca d'una nova pàtria, que sempre és la mateixa: aprendre per ser millors. Deixeu-vos acompanyar pels versos del poeta Jordi Pàmias i la partença us serà més dolça. Benvinguts a bord i bon viatge!


Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el periple que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.


                               Narcís i l'altre, Edicions 62/Empúries, Bcn 2001