 |
| La reina Boudica, John Opie (1761 - 1807) |
“Ella era una dona
alta i corpulenta, de veu aspra, mirada ferotge i cabell pèl-roig fins la
cintura. Vestia túniques de molts colors i duia un mantell gruixut ajustat amb
un fermall. El seu coll era guarnit amb un gruixut collar d’or i duia una
llarga llança per atemorir l’enemic”
Així va descriure
l’historiador romà Dio
Cassius a Boudica, esposa del rei dels icenis, una tribu celta
assentada en l’actual comptat de Norfolk,
Anglaterra, des del segle I aC fins el I dC.
Sent conscient de
l’avanç de les tropes romanes per les terres britanes i de la seva forta
capacitat militar, Prasutagus, rei dels icenis, va postrar-se davant de
l’emperador Claudi tot
oferint-li un pacte: a canvi de no oposar resistència a l’exèrcit romà, les
seves dues filles havien d’heretar el regne un cop ell fos mort. D’aquesta
manera, s’assegurava que el poble iceni restés amb una certa independència
política respecte Roma.
Tot i així, però,
després de la mort de Prasutagus, els romans, sota les ordres de l’emperador Neró,
tot ignorant la darrera voluntat del rei iceni, annexionaren el regne tot
confiscant-li els béns i les seves terres i esclavitzant-ne la seva població.
Les seves dues filles, juntament amb la seva dona, Boudica, van ser
empresonades i torturades.
Paral·lelament,
però, al nord de la Britània s’havien succeït un seguit d’aldarulls,
protagonitzats per certes tribus britones, que van requerir la presència de
l’exèrcit romà. D’aquesta manera, Boudica va quedar en llibertat, i,
recolzada pel seu poble, el qual estava fart del maltracte rebut per part dels
soldats romans, l’any 60 dC organitzaren, juntament amb d’altres tribus
britones que se’ls afegiren, una de les majors revoltes a les que l’Imperi Romà
va haver de fer front.
L’exèrcit britó,
liderat per Boudica, aprofitant la coneixença del territori, va avançar
ràpidament cap al sud tot prenent pel camí ciutats com Camulodonum (Colchester),
entre d’altres, fins arribar al centre de la mateixa Londinum (Londres).
Aquestes ciutats foren incendiades i la seva població massacrada.
Tot i així, però,
l’exèrcit romà, comandat per Gai Suetoni Paulí,
disposava d’unes armes molt més sofisticades que les dels britons i d’una
organització i tàctica superiors, així que, un cop reorganitzat, va poder posar
fi a la revolta tot capturant la mateixa Boudica. Aquesta, però, va poder
escapar-se i fugir fins al territori iceni, on, per tal de no ser capturada
pels romans, va prendre una metzina tot posant fi a la seva vida l’any 61 dC.
Amb la seva mort, doncs, moria la revolta britona i començava a estabilitzar-se
el domini romà a Britània.
Júlia Vallespir
Grau d'Arqueologia, UB
