 |
| La reina Boudica, John Opie (1761 - 1807) |
“Ella era una dona
alta i corpulenta, de veu aspra, mirada ferotge i cabell pèl-roig fins la
cintura. Vestia túniques de molts colors i duia un mantell gruixut ajustat amb
un fermall. El seu coll era guarnit amb un gruixut collar d’or i duia una
llarga llança per atemorir l’enemic”
Així va descriure
l’historiador romà Dio
Cassius a Boudica, esposa del rei dels icenis, una tribu celta
assentada en l’actual comptat de Norfolk,
Anglaterra, des del segle I aC fins el I dC.
Sent conscient de
l’avanç de les tropes romanes per les terres britanes i de la seva forta
capacitat militar, Prasutagus, rei dels icenis, va postrar-se davant de
l’emperador Claudi tot
oferint-li un pacte: a canvi de no oposar resistència a l’exèrcit romà, les
seves dues filles havien d’heretar el regne un cop ell fos mort. D’aquesta
manera, s’assegurava que el poble iceni restés amb una certa independència
política respecte Roma.
Tot i així, però,
després de la mort de Prasutagus, els romans, sota les ordres de l’emperador Neró,
tot ignorant la darrera voluntat del rei iceni, annexionaren el regne tot
confiscant-li els béns i les seves terres i esclavitzant-ne la seva població.
Les seves dues filles, juntament amb la seva dona, Boudica, van ser
empresonades i torturades.
Paral·lelament,
però, al nord de la Britània s’havien succeït un seguit d’aldarulls,
protagonitzats per certes tribus britones, que van requerir la presència de
l’exèrcit romà. D’aquesta manera, Boudica va quedar en llibertat, i,
recolzada pel seu poble, el qual estava fart del maltracte rebut per part dels
soldats romans, l’any 60 dC organitzaren, juntament amb d’altres tribus
britones que se’ls afegiren, una de les majors revoltes a les que l’Imperi Romà
va haver de fer front.
L’exèrcit britó,
liderat per Boudica, aprofitant la coneixença del territori, va avançar
ràpidament cap al sud tot prenent pel camí ciutats com Camulodonum (Colchester),
entre d’altres, fins arribar al centre de la mateixa Londinum (Londres).
Aquestes ciutats foren incendiades i la seva població massacrada.
Tot i així, però,
l’exèrcit romà, comandat per Gai Suetoni Paulí,
disposava d’unes armes molt més sofisticades que les dels britons i d’una
organització i tàctica superiors, així que, un cop reorganitzat, va poder posar
fi a la revolta tot capturant la mateixa Boudica. Aquesta, però, va poder
escapar-se i fugir fins al territori iceni, on, per tal de no ser capturada
pels romans, va prendre una metzina tot posant fi a la seva vida l’any 61 dC.
Amb la seva mort, doncs, moria la revolta britona i començava a estabilitzar-se
el domini romà a Britània.
Júlia Vallespir
Grau d'Arqueologia, UB
49 comentaris:
Moltes gràcies, Júlia, per aquesta nova entrada tan interessant sobre una dona que per als anglesos és una autèntica llegenda. El conjunt escultòric que es pot contemplar a tocar del Parlament britànic així ho testimonia. Les teves aportacions són sempre molt ben vingudes, ja ho saps. Una abraçada.
Moltes gràcies Jordi, ja saps que és un plaer.
És realment interessant poder contemplar la història des de "l'altre cantó". Ens fa descobrir autèntics tresors, deixats moltes vegades en un segon pla, com és el personatge de Boudica i la seva gesta o com molts d'altres que, en el cas de la història de Roma, van aconseguir, encara que fos per uns instants, fer tremolar la seva estabilitat.
Vale!
Aquesta és una molt bona reflexió, Júlia. Sovint la història dels vencedors silencia el mèrit i la vàlua de cultures minoritàries però d'una riquesa extraordinària. La Història Oficial, la que expliquen els cronistes del poder és un tema de debat a tenir en compte. Gràcies.
Salvete!
La història és en un principi quelcom objectiu. Objectiu ja que els fets són els fets. Però qui ens explica la història, els vencedors o els perdedors? Realment són dos punts de vista molt diferents. Per una banda ens explicaran un punt de vista perdedor, i per altra banda el punt de vista guanyador. Nosaltres no ens hem de creure un o un altre, sinó ser conscients que hi ha diferents punts de vista i diferents vivències per part de cada banda. I el que hem de fer és: analitzar-ho i contrarestar la informació obtinguda, i així tenir tota la informació i poder valorar cadascú per si mateix. Quan la història ens la expliquen els vencedors, només tenim una part de la història. Tenim la seva manera de veure el que ha passat. Tot són flors i violes. Però i l’opinió dels perdedors? Què se’n va fer d’ells? Sorgeixen tot un grup de preguntes que haurien de ser respostes. Podrien canviar molt les coses si tot fos explicat de les dos maneres, i podríem interpretar-ho tot diferent.
Així doncs, veiem que la història pot ser manipulada, i normalment manipula per interessos. Normalment no coneixem tota la informació, i amb una sola font ja en tenim prou per fonamentar el què diem, però això demostra la nostra ignorància i el nostre conformisme. Hem de ser més crítics i anar més enllà, i de tant en tant preguntar-nos sobre allò que llegim o ens expliquen.
Hola tripulants!!
Aquesta dona ens demostra una gran valentía, una defensora del seu propi poble.
És un cas extrany de saber, perquè durant tota la història hi han hagut poques dones defensores del seu propi poble o revolucionàries en general. Opino que moltes han sigut les dones que han defensat les seves terres i que, a diferència d'altres persones han sigut excloses o no explicades durant la història, crec que se li dóna menys importància pel fet de ser una dona.
O també aquesta història no és massa coneguda perquè els que vencen, els romans, treuen el valor a les tribus més petites, més minoritàries, llavors això els hi treu més mèrits.
Salvete:
El que va dir aquesta historia, va voler que signifiques que els icenis van aguantar una mica però no va ser suficient. Depèn el bàndol que ho hagués escrit, ho sabríem d’una forma ho d’un altre. Normalment els que diuen el que va passan durant la historia, són els guanyadors, però si fossin els perdedors ho podríem saber d’una altre forma que en alguns casos podríem saber-ho millor. Per això com no sabem el que van dir els dos bàndols, per les generacions del futur no estaran informats amb detall del que va anant passant durant la historia.
Salvete omnes!
La historia és molt manipolable ja que normalment quan ho pensem, diem que la història és objectiva, però normalment no som prou conscients d’aquest tema; tot i així podem arribar a la conclusió que la historia és objectiva pot també pot ser molt subjectiva.
La historia canvia depèn de qui ho expliqui? Que passaria si la historia estes explicada/narrada pels vençuts?
Ara que ho penso jo crec que la historia, ja que sempre ha estat explicada pels vencedors, no podem saber tots els punts de vista sobre un fet real. I si ens o expliquessin els perdedors veuríem la situació d’una altre manera. Però com que no tenim cap fet històric on els perdedors ens donin la seva opinió, hem de saber triar la informació i valorar-la a mesura de les nostres possibilitats.
Valete!
Salvete!
La meva opinio sobre que aquesta historia estigui escrita desde un punt de vista vencedor es que sigui possible de s’hagin inventat un tros de la historia i que vull dir amb aixo doncs que quan s’escriu una historia hauria de ser escrita per els punts de vista perdedors i guanyadors perque si hi hagues un punt de vista perdedor aquesta historia podria canviar i a la vegada crear un text més complet.
Les conseqüencies son que com que no hi ha part escrita per els perdedors no sabem exactamente fil per randa que va pasar amb ells.
Salvete tripulants!
La història que coneixem son un seguit de successos que han arribat a ser-nos importants durant el transcurs dels anys. Normalment acostumem a creure’ns aquella que ens expliquen, aquella que prové d’una font fiable.
Realment creiem que ens expliquen és tota la veritat? Si la història no ha estat explicada per dos punts de vista, que ens fa pensar que l’única versió que estem veient, n’és la correcta? La història que ens expliquen, normalment és la del bàndol vencedor, la que queda de manera heroica als ulls del que n’aprèn i de qui l’explica.
Tenint en compte això, crec que la història que ens estan explicant és la que oculta una part important. Si, es veritat que sabem la part de la història que els vencedors han volgut donar a conèixer, però la nosaltres coneixem és la que més els hi “escau”.
I es que els derrocats també tenien alguna cosa a dir. La majoria de cops però, aquesta part no s’ha explicat perquè donava a conèixer tot allò que es va perdre, que es van emportar per endavant i que van patir uns, fent així; que els altres sortissin guanyant.
Valete!
Salvete tripulants!
La meva opinió és que tant guanyadors com perdedors haurien de ser part de la història perquè la història no solament té una veritat (la que narren els vencedors).
També s’ha de comentar que els guanyadors d’una batalla o d’una guerra poden narrar la seva veritat i que gràcies al seu poder ho poden portar a terme perquè tenen a l’abast mitjans que els permet narrar-ho.
A la vegada la història és fàcil de manipular perquè antigament no hi havia gaires fonts d’informació (una o dues). La història actual també està manipulada però hi ha una diferència molt important: ara hi ha moltes més fonts d’informació que en el passat i per tant podem crear-nos una opinió personal contrarestant informació de diversos canals. També gràcies a aquest fet podem obtenir més informació dels perdedors.
Valete omnes!
Salve!
La meva reflexió és la següent:
Ens expliquen la historia des del punt de vista dels vencedors, i normalment acostumarà a ser tot positiu el que ens expliquin, amb una bona imatge dels que van sortir guanyant. És una qüestió de poder, domini i d’orgull.
Les conseqüències són que les generacions futures, si són d’un mateix país dels que van vèncer, se senten orgulloses o inclús creuen algunes coses que no són del tot certes o només veuen el fet històric des d’un punt de vista fix sense plantejar-me altres possibilitats.
Salvete!
La història, tota la cultura i els punts més importants que hem après al llarg de la nostra vida m'inquieta una mica.
Com seria la història explicada des dels que han perdut una guerra?
Potser seria del tot diferent, o ens amaguen informació.
La meva opinió és que la història no pot estar escrita d'un sol punt de vista, perquè es perd molta informació. Ningú diu que el punt de vista que rebem sigui del tot cert, potser la versió original és una mica diferent.
Ara,actualment,és millor.Tenim molts diaris, revistes i telenoticies que ens informen de les noticies al dia dia. Com que cadascú ho fa de la seva manera i informen les coses que creuen més importants, hi podem trobar diferents punts de vista i al final obtenim molta informació.
Salvete!
Jo crec que la història és un fet difícil de canviar, ja que són cosses que han succeït a la realitat i que moltes persones han viscut. Però també es veritat que sempre hi ha diferents punts de vista i diferents formes de pensar, per aquest motiu mai et pots acabar de creure lo que diuen. Normalment hi ha dos tipus de punts de vista el del bandó guanyador i el del bandó perdedor, els dos tenen motius per lluitar, que no solen ser els mateixos per tant cadascun té la seva forma de veure la realitat.
Sobre el tema de que la història només l’hagin escrit els guanyadors no em sembla del tot bé ja que sempre hi ha alguna par de la llegenda o història que no sabem, i que coses que han succeït per un bandó alo millor no són rellevants i per l’altre bandó sí.
Salvete tripulants!
Crec que aquest es un bon tema per reflexionar-hi i comentar-ho.
Si la història la escriuen majoritàriament els vencedors, no tindrem mai un punt de vista objectiu del que va succeir. Parlaran malament dels seus enemics i de les coses dolentes que van fer, mentres intentaran deixar-se a ells en un bon lloc (i de fet es el que pensen, si formen part d’aquest bàndol).
Fixant-nos ja en aquest primer exemple: un historiador romà descriu a la reina Boudica. Es diu, per exemple, “de mirada ferotge”. Deixa a la seva enemiga de manera que pugui semblar més “la dolenta”. No d’una manera massa evident i directa però si deixa caure la idea. Potser realment si era així, però tampoc podem dir amb seguretat que sí. Mai ho sabrem i es que es molt cert que la història es molt manipulable segons les nostres idees o necessitats.
Crec que les vencedors sempre es deixaran en més bon lloc, deixant malament als perdedors, ja que de fet son els seus enemics. Això fa que inconscientment agafem una opinió en un conflicte que ni tan sols coneixem, i del que potser estem equivocats. Es molt fàcil enganyar a la gent, i més avui en dia que hi ha tan poc esperit crític. Hauríem de ser més objectius, per això crec que l’òptim seria contrastar els dos punts de vista de les històries.
Valete!
Salvete!
Crec que la història, quan nosaltres l’aprenem creiem que es objectiva, però en realitat està escrita per el bàndol guanyador, això vol dir que es subjectiva.
També trobo que els vencedors, menyspreïn al poble vençut, i et fan creure que ells havien de desaparèixer del mapa. Però també es veritat, que ens hauríem de fer una pregunta: Ens hagués servit de alguna cosa saber el punt de vista de perdedor?
Valete!
Salvete omnes!
La meva opinió sobre aquest tema és que no només haurien de donar el punt de vista dels vencedors, és a dir els que han guanyat. També podrien explicar el punt de vista dels perdedors i així tenir dues idees diferents.
A vegades, els vencedors no són els que tenen la millor explicació sobre un fet. Per això també és necessari saber el punt de vista dels perdedors per tenir clar les dos cares de la història.
Valete tripulants!
Bonum diem Tripulants del vaixell !
Pel que fa el tema d'aquest comentari, primer de tot he de dir que si, que és cert que la historia majoritàriament l’antiga, només ens ha arribat per part del vencedor. S’ha de reconèixer que moltes vegades no fem res per evitar-ho, potser perquè el tema ens és indiferent o per altres raons, cadascú tindrà les seves. El fet es que cada cop més ens estem tornant una societat més ignorant i que ens conformem amb tot el que ens diuen: que tot va be, que tot son floretes etc. Jo penso que això ha de canviar, perquè és com si visquéssim en un món fet per la gent que te poder que pot manipula informació com a ell li convingui. I això es una cosa que ha perdurat durant els segles. I espero que acabi aviat.
Salvete!
Aquís us deixo les meves dos respostes a les preguntes d'aquest tema:
Reflexió de que opinem sobre el fet de que sovint la versió oficial de la historia sigui transmesa per el vencedor?
Jo crec que està transmesa per el vencedor ja que el perdedor li fa vergonya reconèixer que ha perdut i encara més en aquella època que l’orgull era una cosa molt important i per a ells acceptar una derrota era perdre el orgull i caure davant la humiliació.
Quines conseqüències té això per a la interpretació per part de les generacions del futur?
Doncs que sempre que perds et diuen que acceptis la derrota, i en canvi el passat et diu que no la acceptis ja que això es perdre el orgull, i això no es cert. Ja que si perds donan el màxim de tu com va fer la Reina Búdica, es perdre p’erò personalment es com haver guanyat, ja que una persona pugui arribar a fer una cosa similar, es molt i molt important.
Valete a tots!
Salvete omnes!
Personalment, crec que en Ramon Vendrell no va mal encaminat dient que la història és, en un principi, un fet objectiu, però, que depèn de qui l'escrigui pot ésser manipulada. Crec, també, que mai podem dir que hi ha un bàndol de ''bons'' i un altre de ''dolents'' ja que, com hem pogut veure en aquesta publicació, el bàndol dels perdedors també conté tot un món ple de fets interessants com el de la reina Boudica. És per això que penso que, si la història fos únicament escrita pels vencedors,ens perdríem totes aquestes històries i ens quedaríem amb una informació pràcticament incompleta.
Valete.
Salvete omnes!
Jo crec que no està bé que sempre totes els fets històrics hagin estat explicats per el bàndol vencedor, perquè si ho expliquessin tots dos bàndols sabríem moltes coses que mai hem arribat a saber per culpa d’aquest problema i també veurem els diferents punts de veure des d'on es van viure aquests fets, perquè per exemple si hagués guanyat la reina Boudica sabríem com va viure ella i com va ser i moltes més coses sobre la seva civilització.
Si tot hagués sigut al revés ara tot hagués cambiat molt.
Valete!
Salvete omnes!
Estic d'acord amb el Javi perquè si hagues guanyat l'altre banda les coses no haurien sigut igual, tothom té un punt de vista diferent en aquest cas.
També crec que mai se sap quin bàndol és el bo i quin és el dolent, perquè els dos fan coses bones i coses dolentes.
Valete!
Salve tripulants!
Aquest és un clar exemple de dona lluitadora, sí, però quina pena que no en poguem saber més la veritat, i per què? Perquè la història sempre és escrita pels vencedors, els grans herois que han guanyat la batalla gloriosa i retornen entre aclamacions, oh el gran exèrcit "Nos vincerimus bellum!" criden gloriosos, o no? Espera, potser aquests van ser els vencedors sense pietat que mataven a sang freda als nens davant de les seves mares que després violaven per seguidament cremar tot el seu poblat o tota una ciutat? Doncs potser sí, i què passa doncs? Que ja no sabem la veritat per complet! Nosaltres, les generacions futures llegim les batalles com gloriosos fets plens d'honor però realment no ens en adonem que és molt possible, a més dir, és molt provable que hagi estat manipulada! Els vencedors, ja siguin bons o dolents, són els vencedors i sempre es veuran com el bàndol bo que es mereixia vèncer. Això no vol dir de cap manera que els vencedors siguin sempre els dolents, ni molt menys, però potser ens hauriem de replantejar els nostres herois de batalla, no?
Mai podrem saber la vertadera realitat, què hi farem, nosaltres ja ben poc, o potser si...
Una boníssima entrada que comporta una gran reflexió!
Vale!!
Salvete!
-Que opineu sobre el fet que sovint la versió de la històtia sigui escrta per els vencedors?
Jo opino que no està bé, perquè potser el “perdedor” tenia coses en contra del vençedor, i coses que el vençedor no vol explicar perquè vol conservar la seva magnificiència davant la gent que llegeix la versió de la història.
-Quines conseqüències té per les generacions del futur?
Les conseqüències que comporta això són que a les generacions futures, la versió de la història que els hi arriba, pot ser contenir una part d’incorrecció, i això pot comportar que a l’hora d’ensenyar història s’ensenyi de forma erronia.
Salvete tripulants!
Júlia gràcies per aquest vídeo, l'he trobat molt interessant.
Aquest vídeo ens mostra de lo valenta i lluitadora que podia ser la Boudica. És un tema que s'ha de pensar molt i reflexionar. És una llàstima que no es pugui tenir més informació sobre el tema perquè val molt la pena, de veritat.
Nose què en penseu vosaltres, però per mi la Boudica és una heroïna de cap a peus.
També puc dir, què encara que siguin guanyadors o vencedors i perdedors o derrotats, s'hauria de saber alguna cosa sobre ells, encara dient que una persona el va vèncer, també hi tenen el dret de poder ser reconeguts com a altres herois però que van ser vençuts.
Valete!
Salvete tripulants!
-Jo opino que es una historia molt interessant pel fet de que una dona s’enfrontés a tot un imperi. Que l’historia sigui escrita pels vencedors per una part no em sembla bé, ja que potser als perdedors els hi hagués agradat més que quès lo que ells van dir. Però per una part està bé per què si no ho haguessin fet no coneixeríem aquesta historia. Pel fet de que ho hagin fet els vencedors, no sabem amb certesa si realment va ser així. L’historia es pot manipular fàcilment i probablement la majoria de les coses que estudiem a historia deuen estar manipulades.
Salvete!
En primer lloc trobo molt interessant la història de Boudica, realment sap greu com els humans trenquem promeses per guanyar poder. És trist que amb la mort de la reina morís tambés la revolució i els britons fossin conquerits.
Sobre la pregunta plantejada a classe, crec que, naturalment, és injust que la versió oficial de la història sempre l'escriguin els vencedors, però està clar que si han vençut tenen el poder per fer-ho, i per tant és lògic que passi. No estic defensant aquest fet, això que quedi clar.
Penso també que tampoc estaria bé que la versió que passés a la història fos únicament la dels vençuts, tot i que crec que s'aproparia més a la veritat. Penso que no és bo que només hi hagi una versió de la història.
Per això el que penso que s'ha de fer, i que es fa al cap d'un temps de passar els fets, és comparar les dues versions i intentar treure'n la veritat.
Crec que les generacions posteriors a un conflicte bèl·lic seràn inculcades amb la versió que els donin els vencedors, però al cap d'un temps, poc o molt, aquests vencedors desaparaixeran i sorgiran les altres versions, i al final sempre aconseguirem trobar la veritat.
Aquesta ha estat la meva opinió, Valete!
Salve!
Aquesta és una entrada molt interessant, ja que convida a una reflexió necessària per a tots nosaltres. A vegades caldria pensar si el que estudiem o el que sabem d'història és tot el que va passar o si es va ometre el punt de vista de l'altre bàndol i estem en certa manera "desinformats".
Crec que és important conèixer el punt de vista de tothom (i no només en l'àmbit de la història, sinó també en les nostres vides) i que només així podríem arribar a comprendre o a conèixer la veritat en certa manera "absoluta", ja que el que coneixem és la "veritat dels vencedors".
És trist que perdem informació tan destacable com la de la reina Boudica només pel fet que els qui van escriure la història en el moment fossin els romans i no els bretons. Justament per això, la era en la que estem vivint és tan beneficiosa, gràcies a la globalització i al gran nombre de medis de comunicació dels que disposem ens podem arribar a informar de tot i a contrastar bé la informació per tal de trobar una veritat més absoluta.
Bé, és trist que haguem perdut tantes parts de la història de la humanitat perquè certa gent no sortís victoriosa en les batalles, i aquest és un error que espero que no es repeteixi en tot el que quedi d'existència humana.
Vale
Salve!
La meva reflexió sobre les preguntes que ens va plantejar en Jordi, ha sigut aquesta:
Crec que no és molt just que la història sempre estigui escrita per els vencedors. És per això que jo penso que quan s’estudia història s’ha de ser imparcials, no ens hem de posicionar ni amb el bàndol que en surt victoriós, o el que surt perdedor.
Però realment, els que nosaltres anomenem vencedors, ho són? És a dir, per què els adorem? És per la seva brutalitat contra els altres pobles? O és per la submissió en que la sotmeten al poble enemic? Realment penso, primerament, que a la guerra no hi ha ni vencedors ni perdedors, simplement hi ha morts. I en segon lloc no trobo gens bé que sotmetin a pobles que tenen la seva pròpia cultura, la seva llengua i els seus costums.
Antigament, les guerres eren portades a terme per a una extensió de terreny i per què la gent normalment era analfabeta i estaven disposats a morir per la pàtria. Però avui en dia, les guerres són portades a terme per una planta petrolífera. Que això encara em sembla més denigrant.
Valete!
Salvete!
El fet que la història estigui escrita pels vencedors és obvi que condiciona, i molt.
Sempre hi haurà dues versions i poden arribar a ser molt diferents, però esta clar que hem d'intentar ser el més neutrals possibles a l'hora de parlar d'història.
Penso que les generacions futures arribaran a estudiar els moments de crisi que estem patint avui en dia, ja que considero que és un fet rellevant, del que esperem sortir-ne aviat.
Salvete!
El fet que la història vingui escrita només pels vencedors, se'ns presenta com un problema i/o a vegades, com un inconvenient des del moment en que només queda plasmada una de les cares d'una mateixa moneda; és a dir, què en fem de les minories, què en fem dels derrotats, què en fem d'aquells que no han aconseguit arribar a la meta, què en fem d'aquells que suant sang han fracassat en l'intent.
Òbviament, tots ells, formen part de la història; és més, també ells SÓN història.
Salvete!
La meva opinió és que aquesta dona va ser una gran lluitadora pel seu poble, potser no va guanyar la victòria, però pel simple fet de defendre la seva tribu ja havia vençut la verdaderament batalla.
La història ens ensenya que sempre està narrada pel punt de vista dels guanyadors i això ens indica que no ens explica realment el que va succeir.
Personalment crec que la història hauria d'estar explicada tant pels guanyadors com pels perdedors, per tal de saber els esdeveniments verdaders i així en el futur aprendre i no caure en la mateixa errada.
Actualment es poden conèixer les opinions dels dos bàndols per les grans dades d'informació que tenim, però realment avegades en el passat hi han hagut esdeveniments importants i nosaltres hem tornat a caure en la trampa.
Per tant, encara que tinguem les opinions de cadascú normalment continuem caient en les mateixes equivocacions.
Salvete! Abans de començar el meu comentari, sempre m’agrada veure una mica què és el que n’opina la gent, i em llegeixo alguns dels comentaris sobre l’assumpte. Per desgràcia aquesta vegada, he de dir que no estic d’acord amb molts d’ells. O potser només han passat per alt un detall que a mi em sembla prou important. No és discutible el fet que la història està escrita pels guanyadors, però, realment creiem que les altres experiències històriques que han sigut llevades del fil principal, ho han sigut per l’absència de la seva importància? Jo més aviat considero que és una actitud interessada. Tots tenim un concepte de guanyador molt heroic, valent i fort. I aquests, l’últim que volen és que la seva imatge es vegi agreujada per quatre veus minoritàries que intenten furtar-los el poder. Per ells la lluita del “carrer” no és més que un simple paràsit, que amenaça amb corrompre el seu poder. Per tant els guanyadors no volen que aquesta imatge immaculada de si mateixos, es vegi tacada i les silencien a l’hora de deixar constància. L’heroi és sempre un ésser savi i invencible. O això és el que ens pretenen fer creure.
I, per seguir reflexionant, podríem també a partir d’aquí crear un paral•lelisme amb l’actualitat. No hem de permetre que silenciïn els nostres drets.
El que va fer aquesta dona és un fet impresionant! Al haver escapat per primera vegada, i tot i que podia haver fugit, va ajuntar el seu poble amb altres i va plantar cara als romans. Això demostra una gran valentia. I que decidís treure's la vida abans de que la tornesin a prendre presonera, demostra un gran orgull i valentia, altre cop.
El fet de que la història la expliquin sempre els vencedors, és una forma poc fiable per a les generacions futures, ja que la majoria de vegades s'exagerava, o inclús es mentia per quedar millor ells o honrar a algú. Per tant, no és bo per ningú, més que ells.
Salvete!
Primer de tot, agrair a la Júlia per haver-nos publicat aquesta entrada ja que hem pogut conèixer a aquesta valenta heroïna.
Boudica va poder salvar a la seva tribu dels icenis de l’Imperi Romà.
Aquesta història ens fa veure que els romans la passaven per alt perquè van sofrir una derrota, que per ells l’important és vèncer. I com que els va guanyar una dona, encara era més humiliant, perquè era molt estrany que una dona ho fes.
Jo crec també que aquesta història ens dóna molt per reflexionar i em recorda a una tema actual: la política. Trobo que els romans, en aquest cas, fa referència als polítics. Fan promeses per desprès no complir-les, tenen una gran similitud entre ells. La gent hi confia, però desprès s’adonen del seu error i es queden callats per por. Això és l’actualitat, només falta alguna persona que s’oposés a ells, com Boudica, i la resta es comencés la recolzés.
Crec que necessitem algú com ella en l’actualitat.
Raquel.
Es de valent que una dona s'enfrontes a un imperi per ajudar al seu poble i de possar-li cara als romans que venian a atacar. No em sembla bé que el vencedors sempre hagin d'escriure l'história perque sempre intentaran quedar com els millors i també pot ser que hi manipulin l'história sobre com han succeït els de fets.
Salve,
Primer de tot dir que ni tot és el que sembla, ni sembla tot el que és. Quan llegim un llibre d'història, donem per segur que allò que llegim, allò que esta escrit és tota la història. Però deixem de banda que potser només sigui una part d'aquesta. Posem per cas una guerra com la de Boudica contra els romans, s'hauria de fer renom a la situació dels dos Imperis, dels dos pobles, també fer referència que l'Imperi romà pretenia conquerir tota Europa i que degut a aquest fi van humiliar al poble Iceni, fustigant a la reina Boudica desprès de que moris el seu marit Rei i violant a les seves filles. Són dos punts de vista de la història vists diferents, però els dos formen part del mateix esdeveniment. El que perd i el que guanya, els danys i les victòries, les morts i els miracles. Van per camins paral·lels per tan son dos històries annexionades que segueixen un mateix rumb.
Vale!!
El que va fer aquesta dona és increïble.
Tampoc estic d'acord de que la història estigui escrita pels vencedors. Per que podrien canviar alguns fets, accions, etc. Mentre expliquen la seva versió. Per això estaria bé saber també sobre les versions dels no vencedors. Ja que cada un té la seva opinió personal i pot interpretar la història com cadascú vulgui.
Salve
En primer lloc felicitar a la Júlia per aquesta meravellosa entrada que fa que el vaixell s’enriqueixi. Trobo molt interessant el que ens ha explicat ja que així coneixem la història d’una verdadera heroïna, Boudica.
Pel que a referència a la pregunta plantejada pel Jordi que diu: Que opines que la història oficial sigui escrita pels vencedors? Personalment no ho trobo correcta perquè d’aquesta manera la història no és subjectiva. Penso que la història l’hauria d’escriure una persona que ni guanyes ni perdés perquè d’aquesta manera podria ser subjectiu. Si la història és escrita per un guanyador aquest podria escriure coses al seu favor que en realitat no han succeït de la manera en la que ell ho explica. La conseqüències de que la història sigui escrita pels vencedors estan clares, això fa que hi hagi molta història que no es sàpiga perquè no queda reflectida ja que els que l’escriuen no els interessa que es sàpiga. Això personalment em frustra perquè ens priva de saber la verdadera història. Qui ho sap pot ser que part de la història que coneguem avui en dia sigui inventada ho modificada ja que com he dit abans no es subjectiva. Aquesta és la meva opinió però tothom pot tenir la seva.
Valete!
Salvete!
Jo crec que la majoria de gen el que li agrada escoltar es la historia guanyadora per això mai hi han relats explicats pels vençuts. Però tindríem que pensar com seria des del punt de vista perdedor ja que també podríem aprendre moltes coses: Com hauria set pels icenis haver guanyat contra els romans, haver explicat com es sentirien amb la victòria i com haurien castigat als romans. També crec que no importa qui hagi guanyat o perdut perquè la informació seguiria sent incompleta ja que tothom explicaria la part que els convingués.
Salve tripulants!
Per començar, com bé ja han dit molts, és un fet admirable que Boudica, tot hi haver escapat un primer cop dels romans, decidís agrupar el seu poble i, juntament amb els britons, fer el que seria una de les pitjors revoltes a les que l’Imperi Romà es va haver d’afrontar, de superar per evitar “tacar” el seu nom i poder, així, passar a la història com els vencedors. Una història explicada des del seu punt de vista.
El que puc extreure d’aquest fet és que és realment trist com moltes vegades, més de les que pensem, el ser humà perd tot valor inculcat, oblida tota la educació estipulada i ensenyada generació rere generació i fa cas omís a la seva pròpia paraula, enganyant així aquells amb qui havia pactat, fossin enemics o els seus iguals.
També és una part de la història que et dona molt per reflexionar fent comparacions amb la realitat. Perquè... quantes vegades una persona d’importància ha perdut la seva pròpia paraula per maquillar de manera més maca un fet desagradable? Quantes vegades, com bé diu la Raquel, una part de la població ha confiat en les promeses d’aquells a qui votaven per emportar-se després una gran decepció? Crec que tenim més relació amb el món romà del que alguns pensen. I n’hauríem de ser conscients per poder-ne aprendre i no cometre els mateixos errors o per saber acceptar una derrota i ser el suficientment honrats per poder explicar aquell fet, introduint-lo en la història, encara que no ens beneficiï.
Però, per sort, actualment ens arriben les noticies, quasi sempre, des de diferents punts de vista i som nosaltres mateixos qui en formulem la nostra pròpia opinió i no ens ve marcada com abans, que t'arribava una simple visió ja que escrivien la història aquells que triomfaven i que podien arribar a retocar-la, pensant sempre en el seu bé.
Vale!
Salvete!
Felicitats a la Júlia per aquesta entrada! Principalment la meva opinió sobre la qüestió de que la història oficial estigui escrita pels vencedors, jo crec no és l'apropiat, ja que poden escriure els aspectes que ells vulguin que es sàpiga sense sapiguer el que realment pot haver succeït. Ens poden amagar la veritat. Penso, com han dit alguns companys, que hauria d’estar escrita no per un vencedor sinó per una persona la qual hagi estat present però sense ser d’un bàndol ni de l’altre.
Per les generacions futures això els suposa que els ensenyin una història d’una guerra amb uns fets que no siguin autènticament reals, però jo crec que a la llarga s’aniran fent més versions fins intentar aconseguir l’autèntica veritat.
Valete.
Salvete omnies!
La història de Boudica, realment ens demostra fins a quin punt pot arribar l’estima d’una persona pel seu país, per la seva gent, i com aquesta compleix el càrrec que li ha estat otorgat com és degut. Un exemple a seguir per molts dels seus homòlegs actuals.
La història sempre queda marcada per com aquells avantpassats la van escriure, i normalment els vencedors en deixen més constància sense tenir en compte que la perspectiva ho pot fer canviar tot. És a dir que allò que per uns és motiu de celebració, per altres n’és de dolor. És impossible que en un conflicte bèl.lic no hi hagi cap mena d’afectat de forma negativa. A més, els victoriosos, a causa de la satisfacció acostumen a deixar-ne proves històriques (a vegades exagerada per ells mateixos), i en canvi els derrotats prefereixen no deixar-ne proves, normalment per deshonra.
És a dir que mai podem fiar-nos de les fonts històriques i la perspectiva des de la que s’han escrit, construït, o altres formes en la que són trobades. S’ha de ser objectiu.
En el cas de Boudica i el seu poble, és evident que la conquesta de Neró i el seu imperi va ser una gran injustícia, que, potser si que a la llarga els va aportar novetats tecnològiques i culturals molt útils, però va suposar una repressió per ells i un gran sacrifici difícil d’acceptar.
És a dir que els documents deixats per l’imperi romà que parlen de la clamorosa victòria sobre els britons, no són fiables.
Potser és una comparació una mica extremista, però de ben segur que podem trobar documents escrits per simpatitzants amb els nazis, que celebraven el genocidi sobre el poble jueu, i donem per evident que són documents totalment fora de lloc, però mai eliminables, ja que d’alguna manera podem considerar que explica de forma real i exacta la perspectiva dels derrotats en aquest context.
Valete!
Salve!
Boudica,crec que es una heroïna molt admirable.Encara que fos una dona va poder treure forces tan físiques com psiquiques d'on sigui per poder salvar el seu regne.Després de haver sigut capturada i torturada no va desistir i aixó es un fet impresionant.Encara que no aconseguis la victoria crec que no deixa de ser una,lluitadora i triomfadora fins l'ultima moment.Una frase de reflexió personal "Els venvedors no són sempre qui guanyen,sinó els que no es rendeixen"
Salvete tripulants!
El que va fer aquesta dona és un fet impressionant i admirable, una dona lluitadora. Va agrupar el seu poble juntament amb els britons i van plantar cara als romans per poder defensar la seva nació.
Penso que la història hauria d'estar explicada tant pels vencedors com pels perdedors i que no solament pels vencedors perquè des del punt de vista dels perdedors podríem haver aprendre moltes coses i poder-les aplicar en la nostre vida i no fer la mateixa errada en el futur. Per desgràcia hi ha poques informacions sobre els perdedors.
Salvete tripulants!
Genial! M'ha encantat la història de la reina Boudica.
El seu coratge i valentia són trets que poques persones tenen. Ningú o gairebé ningú hagués fet tot el que ella va intentar pel seu país i la seva família.
Tot i que fos vençuda pels romans, va deixar una gran petjada en la història i sobretot ens ensenya uns grans valors: com el coratge, la valentia, no tirar mai la tovallola- i és que totes aquestes històries podem aplicar-les a la vida quotidiana de cadascú.-
Que la història l'expliquin sempre els vencedors ho trobo injust i poc coherent. El fet de ser vencedors no els fa en possessió de la veritat, sempre està bé tenir diferents punts de vista, per poder comparar-los, veure com els va afectar a uns i a altres i assolir finalment unes conclusions certes, la veritat.
A més,crec que moltes de les històries poden estar distorsionades, és a dir, pot ser que les hagin canviat un xic per sortir-ne més ben parats, i aconseguir, així, un gran triomf.
Salve!
Aquesta història ha estat narrada pels vençadors, normalment els documents que a nosaltres en han arribat sobre guerres sempre han estat explicades pels guanyadors. Això implica que els fets hagin estat narrats exageradament o de diferent manera, per diferents motius.
Salvete!
La meva reflexió després d’haver llegit aquest entrada és la següent:
És molt interessant llegir tot el que va succeir abans nostre, és a dir, tota la història que nosaltres no hem viscut però en coneixem els fets gràcies als llibres. Però com sabem si realment això que llegim és del tot cert? Qui l’ha escrita la història, els vencedors, els perdedors...? Tot el que estudiem són punts de vista del qui l’escriu. Que poden ser certs o no. Per tant, penso, que nosaltres hem de fer un pas més i anar més enllà i buscar totes les fonts d’un fet determinat per d’eduir-ne la realitat. Tots aquest fets, tota aquest història pot ser manipulada.
Aquesta entrada m’ha fet reflexionar molt, i trobo que és ben cert tot el que anem comentant d’ella.
Vale!
3. Salvete!
Es el meu torn i sincerament després d'haverme llegit la història de Boudica. Em puc fer a la idea, de quins pensaments podien passar pel cap d'aquella noia. Vec com una jove amb un gran pensament va exigir els seus drets tant per ella com el seu poble ja que aquests eren ignorats i que ja que sabía que la bona voluntat no li serviria de res perquè en aquella època i sobretot en l'època romana l'unic valor que trobaven a la vida era aconseguir lo que volien a partir de la violencia, així que com els romans ho van fer. La noia es va ficar dins la seva ment per obtenir lo que volia encara que li hagués costat la seva propia vida. Encara que la seva vida va ser derrotada amb la seva propia voluntat i no entenc el perquè no és te valorada. Així que es pot fer a la idea de com el passat pot mentir perquè l'únic que vol és fer veure a la gent que guanyar és lo que et fa persona quan perdre i tornar-se a aixecar són els valor que si et FORMEN i no et fan com a persona. Amb aquest comentari i aquesta opinió espero que sigui valorada de la mateixa manera que molts dels companys que han comentat anteriorment apollen de la millor manera l'acció de Boudica.
Aquí podem veure un clar exemple d'una dona lluitadora, una dona la qual té les idees molt clares i que fa exigir els seus drets, ja que veia que en la societat en la que vivia tot ho solien resoldre a partir de la violència, per que al ser persones ignorants no ho sabien fer d'una altre manera. Penso que s'ha donat molta importància a que els herois sempre han sigut els que han guanyat les batalles, però en aquest cas ha sigut una dona la revolucionària. Aquesta entrada m'ha fet reflexionar molt sobre la societat en general i trobo que es cert els comentaris dels meus companys.
Publica un comentari a l'entrada