Tanatonauta

Estela d'Amenmenés, El gran himne a Osiris, Museu del Louvre

Χαῖρετε, benvolguts navegants! Aquesta és una nova entrada de “nanolliçons d’etimologia”, com bé deia el Jordi en l’anterior post.

Per començar, us explicaré que vaig trobar aquesta curiosa (i interessant!) paraula tot fent el treball per grups de Llatí i Grec, en què se’ns demanava que busquéssim l’etimologia d’alguns hel·lenismes, entre els quals hi havia el mot ASTRONAUTA.

Si atenem a l’etimologia de TANATONAUTA, veurem que prové dels ètims grecs θάνατος (thánatos), que significa “(la) mort”, i ναύτης (náutes), “navegant, mariner, passatger” (com άστροναύτης, “astronauta”, que literalment vol dir “navegant de les estrelles”).

La paraula tanatonauta descriu una persona que, per uns minuts, ha estat en aquella suposada línia entre la vida i “l’altre costat”, un espai denominat “mort clínica”. I què és una mort clínica? Doncs aquella que suposa la pèrdua de consciència i el cessament del flux sanguini i l'activitat respiratòria del pacient. Es tradueix, per tant, en una aturada cardiorespiratòria i la pèrdua de signes vitals però sense que es produeixin lesions irreversibles a les cèl·lules cerebrals. Al mantenir-se vives aquestes de manera temporal, hi ha un marge de temps per revertir la situació, amb maniobres de reanimació cardiopulmonar,  abans que es produeixi la mort biològica. Aquesta ve determinada per la producció de lesions cerebrals irreversibles, que fan impossible la recuperació de la respiració i del pols. La mort biològica es produeix a partir de 4-15 minuts, un cop s'ha produït l'aturada cardíaca. Segons això, per tant, una mort clínica (o mort aparent) és possible de ser recuperada si es fa arribar al cervell sang oxigenada suficient perquè aquest òrgan no es lesioni.

Ras i curt, un tanatonauta o “navegant de la mort” és aquella persona els signes vitals de la qual s’han aturat durant uns segons, o minuts, però que ha sobreviscut gràcies a que el cervell no ha patit cap lesió irreversible. 

Aquí us deixo l’enllaç d’un cas ben curiós, el d’una dona australiana anomenada Vanessa Tanasio (fixeu-vos en el cognom!), de 41 anys, que  va “tornar a la vida” després d’una mort clínica de 42 minuts gràcies a una màquina, la Lucas 2, utilitzada amb èxit per primera vegada. Com diuen els metges, “és realment un miracle”.

Per acabar, un altre enllaç curiós i una pregunta: l’enllaç és el de la Tanatopèdia, una mena d’enciclopèdia funerària sobre usos, rituals i aspectes culturals vinculats a la mort, i la pregunta, aquesta...

coneixeu altres paraules derivades de l’ètim grec θάνατος i el seu significat?

Núria Martínez i Sellarès

1r batxillerat