COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO!

Proppassat dijous, 6 d’abril del 2017

La petita família d’humanistes de 2n ens vam llevar ben d’hora ben d’hora i ens vam trobar a un quart de vuit a l’estació de RENFE del Passeig de Gràcia. Amb cares adormides però també d’il·lusió per aquesta nova sortida, vam treure els bitllets i vam fer cap a la ciutat on la primavera és eterna, cap a Tàrraco. Semblava ser que teníem els déus a favor nostre ja que el tren anava completament buit i vam poder seure tots plegats (i per més detalls que llegireu a continuació).

Passades les nou, trepitjàvem la terra dels Escipions amb un sol radiant i un vent de mar que bufava suaument per apaivagar la calor que començava a apretar. Havent sortit de l’estació ens vam dirigir cap al balcó del Mediterrani; allà, després d’observar les vistes i esmorzar, vam situar i orientar la ciutat romana, la qual estava organitzada en tres terrasses. Així doncs, la primera parada a visitar van ser les muralles. Però fent camí fins a elles també vam poder resseguir l’arena del circ, on fa temps els aurigues s’hi jugaven la vida, i avui nosaltres hi passem tot fent una tranquil·la passejada. Les muralles s’imposaven majestuosament i tots vam quedar bocabadats de tan bé que es podien observar les dues fases constructives i les torres encara conservades.

La propera parada va ser l’antiga Audiència, a la plaça del Pallol. Vam tenir sort i vam poder passar de seguida a observar la immensa maqueta de Tàrraco. A partir d’aquesta maqueta, tres companyes vam fer una petita explicació de com era la ciutat, la seva estructura urbanística, la part religiosa i l'administrativa, l’aqüeducte, el temple d’August (on avui dia s’alça la catedral), els edificis més importants tant intra murs com extra murs...

Tot seguit havíem de dirigir-nos cap al Passeig Arqueològic, però veient la quantitat d’escoles que, com nosaltres, visitaven la ciutat, vam decidir alterar la ruta prevista i fer via cap al MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Primer vam entrar a l’auditori, on van projectar-nos (una sessió del tot privada!) un curtmetratge molt emotiu sobre la fundació de la ciutat. A continuació, vam comprendre que havíem fet molt bé de canviar els plans inicials i que teníem els déus a favors, doncs vam poder fer una visita pel museu... tot sols!, sense cap altre grup tret del nostre. Quina sort! Vam poder gaudir in situ de majestuosos mosaics, escultures, làpides, retrats, objectes domèstics, joguines i una gran àncora... Després d’aquest intens recorregut pel museu, vam canviar de destí i ens vam dirigir cap a la Torre del Pretori i les voltes del circ. Allà vam escoltar de nou una breu explicació, aquesta sobre l'edifici sota el qual ens trobàvem, i tot seguit vam pujar fins a una mena de solàrium on es podia gaudir d’unes vistes excepcionals de la ciutat. Per una banda l’amfiteatre, per l’altra, i molt a la vora, el circ, la mar, la ciutat plenament activa....

L’última parada era l’amfiteatre. Havent visitat el circ, ens hi vam dirigir i després d’una petita explicació i saber que allà mateix s’hi havia construït una basílica paleocristiana que havia presenciat el martiri de Sant Fructuós i de dos diaques, que més tard va  haver-hi una església romànica i fins i tot un penal, vam baixar fins l’arena, on vam poder imaginar-nos com serien els munera, les venationes i les naumachiae que es duien a terme. Posats a imaginar, i ja que estàvem trepitjant l’arena, vam voler fer una representació sui generis d’un combat entre gladiadors. Després d'enregistrar el combat, vam decidir quedar-nos una estoneta més, sota l’ombra, atès que el vent havia deixat de bufar i el sol començava a estrènyer de valent.

Visitat l’amfiteatre, vam arribar fins a la Rambla i vam buscar un lloc on poder dinar tots plegats. I per postres, uns deliciosos gelats per combatre la intensa calor. Ara sí que ja era el final de la nostra visita, tornàvem cap a l’estació per agafar el tren que ens portés de tornada a la nostra Bàrcino. Els déus, però, encara ens en tenien una de guardada, el vagó del tren tornava a estar buit i vam poder tornar tots plegats. Alguns van aprofitar per escoltar música, d’altres per xerrar, dormir, llegir o per gaudir de les vistes d’una mar esplèndida.

Arribats a Barcelona, posem punt i final a aquesta meravellosa sortida però punt i coma a la nostra travessa,  perquè encara ens  espera una d'última a Baetulo i,  sense temps per descansar, ja arriba la Magna. La tenim a tocar!

Kènia Sanz
2n batxillerat