L'exèrcit romà durant la República

Durant l’època republicana (509 aC-27 aC), els conflictes bèl·lics i les guerres a gran escala van esdevenir molt més freqüents i ja no eren simples escaramusses o incursions domèstiques. Les batalles requerien més planificació i estratègia, i alhora l’entrenament dels soldats es tornà més professional i exigent: es realitzava un entrenament físic, incloent marxes, curses d’obstacles i maneig d’armes. Allistar-se a l’exèrcit era una condició gairebé sine qua non per millorar l'estàtus social.

La legió, la unitat emblemàtica militar romana, s’organitzà en una estructura molt més formal i estricta. L’equipament el pagava l'Estat, per la qual cosa les despeses van augmentar considerablement. Podríem dir, per tant, que l'exèrcit es va professionalitzar definitivament i va passar a ser el buc insígnia del poder de Roma i de la romanització de molts altres territoris i cultures d'arreu d'Europa.

La lleialtat a l’exèrcit es reforçava amb el jurament de fidelitat i obediència als superiors. També es jurava no desertar mai durant la batalla i les faltes de disciplina es castigaven d’acord amb la gravetat de la falta, com la suspensió del salari, assots, o fins i tot la mort. El càstig per unitats completes consistia en aplicar la pena de mort a 1 de cada 10 soldats, la famosa decimatio (d'on provenen els termes diezmar o delmar amb el significat de castigar).

La República romana va arribar a tenir XII legions, cadascuna amb un nombre i un nom que les distingia, a banda de la creació de guàrdies de les ciutats (legiones urbanae). A més a més, cada cònsol tenia dues legions sota el seu comandament.

Les legions, amb un gruix aproximat de 5.000 efectius depenent de l'època, es composaven de les següents unitats:

CAVALLERIA (equites): Unitat més prestigiosa. L’equipament necessari el pagava el propi soldat. Es dividia en cavalleria lleugera i pesada, i ambdós les comandava un decurió. Eren 300 genets dividits en 10 unitats de 30 soldats.

INFANTERIA LLEUGERA (velites): Llançadors de javelina i fustigadors (molestar l’enemic amb atacs puntuals).

INFANTERIA PESANT: Unitat principal. Usaven casc, escut, armadura, llança curta i espasa curta (gladius). Estava dividida en 3 línies.

HASTATS (hastati): Línia davantera composada pels més joves. Usaven dues llances i el gladius. Avançaven cap a l’enemic fins estar a uns 60 metres, on feien un trot ràpid, llançaven les javelines i desenfundaven les espases.

PRÍNCEPS (principes): Segona línia de formació composada per homes d’uns 30 anys. Usaven el mateix equipament que els primers, però tenien una major protecció.

TRIARIS (triarii): Tercera línia composada pels més veterans. Només entraven al combat en situacions extremes. Formaven una sòlida falange de llançes.

ARTILLERIA: Heretada dels grecs, la perfeccionaren. Alguns exemples són la ballesta, l’onagre o catapulta i l’escorpí o disparador de sagetes, màquines usades per assaltar ciutats o eliminar tropes massives d’enemics.

Aquestes unitats responien a la següent organització de referència d'una legió romana, reformada al llarg del temps i distribuïda d'una manera més o menys definitiva pel cònsol i general Gai Mari a finals del segle II aC:

. 10 cohorts formades per uns 480 homes

. cada cohort es dividia en 3 maniples d'hastats, prínceps i triaris

. cada maniple estava format per 2 centúries de 80 homes (unitat mínima d'atac)

. cada centúria estava formada per 10 contubernis (grups de 8 homes que compartien una tenda de campanya)

. finalment, la cavalleria

Acabo aquesta entrada proposant-vos un interessantíssim vídeo sobre les legions romanes i amb un muntatge que he fet a partir d'un vídeojoc sobre una de les màquines de guerra més temibles de la història. Valete omnes!

Dani Gil Rafart
1r batxillerat d'humanitats