Hi ha molts aspectes fascinants del món antic que coneixem, però també
n’hi ha molts que no. Segur que la visió que tenim actualment de l’antic
Egipte no seria la mateixa si no sabéssim què signifiquen els jeroglífics. Això
és possible gràcies a la incansable i magnífica tasca de Jean-François Champollion i el seu descobriment més important: la pedra de Rosetta. He volgut
parlar sobre això perquè penso que és una història i una troballa infravalorada.
Per això, tant si coneixeu què és la pedra de Rosetta com si no,
m’agradaria explicar-vos la seva història, tant la de l'orientalista francès com la del monolit on hi figurava inscrit un missatge en tres idiomes antics: grec, demòtic i jeroglífic.
Un dels més grans enigmes lingüístics i, per tant, culturals, que ha hagut de resoldre la humanitat, i
possiblement el misteri més gran relacionat amb el món antic fins als nostres dies, ha estat el dels jeroglífics: un conjunt de dibuixos ideogràfics el significat dels quals de ben segur, desconeixeríem si no fos per la pedra de
Rosetta i la titànica empresa de l’historiador francès Jean-François Champollion.
Any
394 aC, Egipte
Tot
el país està sota l’imperi de Roma, dirigit per Teodosi I el gran. Des de fa
segles el grec s’ensenya i s’inculca tot i que fins l’any 394 aC no es
deixen d’usar els jeroglífcis. Al cap de pocs segles ja ningú sabrà què
volen dir aquells símbols. Els jeroglífics queden definitivament en l’oblit i
totalment enterrats quan els àrabs envaeixen Egipte.
Any
1798 AD, Egipte
Napoleó
i les seves tropes es dirigeixen a Egipte per tallar les vies de
subministrament als britànics. Mesos més tard, l’agost del 1799, una
patrulla construeix defenses per a una ciutat a uns quaranta-cinc quilòmetres
d’Alexandria. El nom de la ciutat, Rosetta.
Els
soldats treballen sota un sol abrusador quan el pic d'un d'ells contacta amb
una superfície dura. El soldat, nerviós, crida el seu comandant, Pierre-François Bouchard, per intentar averiguar què
és.
Napoleó torna a França, però els seus soldats i la pedra es
queden a Egipte. El 1802, els anglesos s’apoderen de la relíquia i aquesta és
traslladada al British Museum, al centre de Londres.
Any 1790 AD, França
Neix Jean-François
Champollion a un poblet del sud francès anomenat Figéac. El seu naixement ja va ser accidentat i curiós alhora: la
mare es va posar molt malalta durant l’embaràs i això li va provocar una
paràlisi a quasi tot el cos. Els metges havien intentat fer tot el possible
però la paràlisi no remetia; havien donat el cas per perdut i només podien
esperar a que morís la mare i, evidentment, el fill. Desesperat, el pare va
anar a un herbolari a demanar un remei. Aquest va observar la dona, va anar a
buscar herbes al bosc, les va escalfar i en va fer un llit on la mare de
Champollion s’hi havia d’estar immòbil. Al quart dia es va aixecar sense cap
rastre de la malaltia. Semblava que la paràlisi i l’enfermetat s'haguessin
esvaït per complet. L’herbolari va profetitzar a la mare de Champollion:
"el teu fill naixerà i serà un home tant sa que donarà llum a la humanitat
i tothom parlarà d’ell".
Jean-François va néixer el 23 de desembre de 1790 i ja des de
petit va mostrar no només una gran intel·ligència sinó també una gran
fascinació per Egipte. Als 4 anys ja sabia llegir i escriure perfectament. El
seu germà gran va fer que entrés a la universitat amb tant sols 11 anys, on va
cursar estudis en llengües orientals. Als 17 anys era auxiliar a la universitat
i va sentir a parlar de la pedra Rosetta per primera vegada. S’hi va interessar
i va proposar-se desxifrar-la. Va observar que hi havia una part del text en
grec -que ja coneixia- i una altra en demòtic -la llengua del poble de l'antic
Egipte-, i va començar a estudiar-lo juntament amb altres llengües. Al final de
la seva vida dominava 12 llengües antigues.
Any 1808 AD, França
Un historiador anglès va intentar fer una aproximació al text
però no va poder desxifrar-lo. Hi havia dues hipòtesis: que eren sons i
paraules o imatges i idees. Aquest intent va arribar a oïdes de Champollion que
va descartar-les totes dues per separat. Va arribar a la conclusió que per
desxifrar el missatge, la clau era combinar les dues hipòtesis i es va posar a
treballar sense descans estudiant les diferents possibilitats combinatòries. El
1814 escriu el seu primer llibre sobre Egipte amb una quantitat de detalls
fascinants, sobretot tenint en compte que no hi havia estat mai.
Va veure que apareixien diversos noms de persones rellevants
a la pedra. Entre ells, el de Ptolomeu V, i gràcies a això va poder deduir que
el text epigràfic s'havia gravat cap al 196 aC. Va buscar coincidències entre
els textos. Va traduir el grec i alguna part del demòtic, però els jeroglífics
es resistien. Champollion va decidir perseverar.
Any 1821 AD, França
La pedra de Rosseta era l’única obsessió de Champollion.
Dedicava jornades de vint hores a intentar desxifrar-la. Finalment, un dia, el
seu germà Jacob Joseph sent uns passos a l’escala del seu despatx i quan s’obre
la porta apareix un Jean François exultant que només pot exclamar: "Ja ho
tinc!" ("Je tiens l'affair"!), moment en què es va desmaiar
i va caure a terra. El cansament havia pogut amb ell .Va estar cinc dies
dormint quasi en estat de coma.
Any 1822 AD, França
Després de resoldre l'enigma, va redactar una carta que va
presentar a l’acadèmia de París. En ella explicava que hi havia 15
coincidències entre el demòtic i el kòptic (llengua d’Egipte). Que hi havia el
nom de Ptolomeu V però també el d’altres personatges importants com Cleòptara.
Dos anys més tard, va viatjar a Itàlia per estudiar les escultures egípcies.
Any 1828 AD, Egipte
Champollion aconsegueix
prou diners com per fer un viatge a Egipte. Allà anotarà i dibuixarà tot el que veu, observa amb detall i
descobreix. Durant dos anys cataloga 864 jeroglífics dels 1000 que es calcula
que hi ha. El 1830 torna a França per organitzar la informació i difondre-la
mitjançant articles, llibres i treballs diversos.
Any 1832 AD, França
Jean-François
Champollion mor d’un infart de miocardi als 41 anys. D’aquesta
manera deixava enrere una vida que, com va predir l’herbolari, va donar llum a
la humanitat tot i que sigui una figura intel·lectual que per a moltes
generacions d'estudiants hagi passat desapercebuda.
Us deixo amb un documental sobre la seva immensa aportació a l'egiptologia i una pregunta: què en penseu, de l'antic Egipte i de la seva aportació a altres civilitzacions com la grega?
10 comentaris:
Tens raó quan dius que Champollion va fer la més gran aportació a la ciència de l'egiptologia amb el seu descobriment i que la seva figura ha quedat parcialment eclipsada per altres gestes i revelacions d'indubtable vàlua. La teva recerca dóna llum a la persona i al seu somni fet realitat. Si la passió i la perseverança són dos dels motors més importants que han de guiar una vida, l'exemple de Jean-François Champollion ens ha d'estimular a creure-ho fermament. I el grec com a punt d'inflexió. Felicitats, Bernat!
Salve!
Crec que aquesta civilització encara que no ho sembli ha sigut molt important per a la resta. Hem après moltes coses d’ells, i ens queden forces per descobrir, com per exemple l’arquitectura, sens dubte, molt avançada per la època. Ens han aportat gran varietat de coses, com el paper, el calendari, noves tècniques agrícoles... Sense la civilització de l’antic Egipte la nostra vida hagués canviat molt, ja que encara que haguem tingut molta influència dels grecs i romans, els egipcis també n’han tingut. També crec que els seus mites i divinitats tenen conceptes molt interessant, però és una llàstima que no s’ensenyi res d’ells ara, o gairebé res.
Salvete omnes!
L’antic Egipte és la base de molts coneixements que avui dia hem adquirit. Sense ell no hauríem arribat a solucionar diferents enigmes que ens envolten.
Van crear diferents conceptes que a hores d’ara ens arriben. Utilitzaven jeroglífics per escriure i gràcies a ells hem pogut traduir textos i saber sobre la cultura i els coneixements dels egipcis, també ens han ajudat a fer la nostra pròpia escriptura. En l’àmbit matemàtic, van crear l’anomenada posició falsa, actualment coneguda com mètode algebraic, que ens ha ajudat a solucionar diversos problemes que no sabíem tractar. També utilitzaven el sistema decimal, calculaven la superfície de triangles, etc. Van crear el mètode científic, la navegació a vela i van descobrir el calendari.
Aquests han estat uns dels molts coneixements que hem adquirit de l’Antic Egipte. No tenim molt present la seva existència però hem de saber tot el que no podríem haver esbrinat sense ells. Ens han ajudat a augmentar la intel•ligència de la societat i a seguir avançant i millorant.
Salvete!
La civilització egípcia ens ha aportat molts coneixements actuals, els quals pot ser que no en sapiguem els orígens, per exemple:
En l'arquitectura, els egipcis desenvolupen de les ciutats amb aportacions arquitectòniques com l’ús del arc i les columnes, així com la construcció de piràmides i temples.
Van crear un calendari de 365 dies, establert en el moviment del sol.
Aporten coneixements mèdics i quirúrgics degut a les seves tècniques de momificació.
Elaboren dos tipus d’escriptura, la jeroglífica i la demòtica (forma simplificada de l’antiga escriptura egípcia hieràtica. Correspon a la fase de la llengua egípcia que va des dels volts del 700 aC fins a la fi de l’imperi Romà.)
La creació del paper utilitzant la planta del papir. Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.
En matemàtiques van crear la “posició falsa” que va ser la base o el principi del que actualment coneixem com el mètode algebraic, també hi trobem el sistema decimal, les fórmules matemàtiques complexes, van calcular las superfícies de triangles, trapezis i quadrats, van resoldre equacions algebraiques i van conèixer el nombre “PI”; Que també es la setzena lletra de l’abecedari grec.
En la societat els egipcis van ser els que van inventar els moviments populars, els quals van aconseguir grans èxits que van constituir uns dels exemples dels fenòmens històrics que es registren en la historia de la humanitat.
Aquests coneixements són interessants i fonamentals, molts d’ells els utilitzem sovint i fins i tot a diari. No ens parem a pensar que hi ha al darrera de tot això, però de vegades podem fer petites recerques per tenir almenys una certa saviesa dels temes que ens envolten i no utilitzar aquests estudis perquè sí.
Valete!
Καλησπέρα!
En primer lloc, vull felicitar a en Bernat per aquesta entrada, m'ha agradat molt i ha estat molt interessant. Realment Champollion va ser un personatge més important del que ens podem imaginar, les seves aportacions estan infravalorades i les seves capacitats eren espectaculars. Afortunadment, vaig tenir l'oportunitat de veure la pedra en persona quan vaig estar a Londres el passat estiu. És impressionant ja que sempre estem acostumats a veure-la en fotografies, i, quan la veus in situ i penses que tens una de les pedres més importants davant teu, t'impacta.
Les influències egípcies van arribar al món grec mitjançant algunes formes arquitectòniques i artístiques, fins i tot la cultura egípcia va tenir gran pes en les matemàtiques, la medicina i la filosofia grega. Penso que és molt important la petjada de la civilització egípcia en la grega ja que els egipcis van portar moltíssims coneixements que actualment són molt importants. Tot i que fa milers d'anys que els egipcis van existir, perduren en les nostres arrels. Som romans i grecs, però aquestes civilitzacions tenen molta influència d'altres com l'egípcia i, per tant, aquesta està també inclosa en el nostre ADN. Com la Laura va dir, l'antic Egipte hauria de tenir molt més pes en l'educació, ja que està molt infravalorat però és molt important.
Salvete omnes!
Sobre la cultura de l’antic Egipte no conec gaire però si havia escolat i havia vist la pedra rosetta. M’agrada la manera d’escriure amb jeroglífics representant dibuixos i designar sons i síl·labes, així podem designar un objecte, un so o una acció. La cultura Egípcia és un món, on podem veure i aprendre molts aspectes. Tenen una civilització enriquidora. Podem aprendre sobre els seus mites i déus, sobre la seva arquitectura. La seva manera de construir els temples i poder construir grans piràmides. En ells apareix la primera escriptura, gràcies a ells tenim un abecedari que ha anat evolucionat. Però no només gràcies a ells sinó altres civilitzacions, que han anat envaint i enriquint-se a poc a poc.
Sobre el documental podem veure una relació entre els grecs i els egipcis a la pedra rosetta. A la pedra podem observar textos escrits amb jeroglífics i amb demòtic (la llengua del poble de l'antic Egipte) i també una part amb Grec. Això va fer que hi hagués més ganes de descobrir el significat dels jeroglífics i fos més fàcil, ja que era una llengua que coneixia. Va ser Champollion, un francès que es sentia d'un altra nacionalitat Egipci. Els jeroglífics tenen una particularitat i és que tot són imatges i aquesta representa una realitat.
Valete!
Salvete!!
Primer de tot dir que, aquest tema m'interessa moltíssim, ja que dóna molt a parlar i casi no en sabem res.
Gràcies al treball i a la dedicació de Champollion, em pogut esbrinar i aprendre moltíssimes coses que utilitzem avui en dia, tan com en el llenguatge, la cultura l'arquitectura... Per exemple, els egipcis van ser els encarregats de dividir l'any en 365 dies i el dia en 24 hores, van desenvolupar el càlcul i la geometria, van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques (entre d'altres).
També penso que la civilització egípcia era molt llesta i espavilada, ja que amb tan sols un jeroglífic, podien expressar frases senceres. Una cosa que em fascina molt és que, com en un temps tan llunyà i antic, podien tenir una societat tan evolucionada i unes idees i conceptes tan desenvolupades... que encara avui en dia no em acabat de desxifrar.
Doncs, gràcies a aquests coneixements que ens han aportat els egipcis em pogut millorar en molts aspectes en la nostra societat.
Kalimera
Primer de tot ,gràcies Jordi. Amb el teu comentari veig que realment he aconseguit el què em proposava:fer que la figura de Champollion revisqués, almenys dins del nostre bloc.
Egipte és un gran misteri , encara ara, i això em provoca un interès especial: el misteri que desprèn és realment captivador. Des de fa molts segles que s'intenta saber més sobre aquest indret ,i tot i les grans gestes i avenços -com la de la Champollion- queden encara moltes coses per descobrir. Que sigui una de les primeres civilitzacions fa evidents les seves aportacions cap a altres cultures clàssiques, com la grega o la romana. En definitiva, la cultura Egipte ha sigut un dels pilars fonamentals de la societat i cultura actuals degut a la seva importància i antiguitat.
Vale
Καλησπέρα!
Primer de tot, felicitar al Bernat per aquesta interessant entrada i per la seva curiositat, que ens ha aportat nous coneixaments sobre aquesta història.
Seguidament, haig de dir que admiro el treball i esforç que va fer Champollion. Això ens demostra que de la curiositat podem aprendre noves coses i fins hi tot descobrir-ne de noves.
A continuació, responent a la teva pregunta, la cultura egípcia ha aportat moltíssimes coses a la cultura grega: el calendari, nous sistemes de navegació, d'escriptura, d'arquitectura, de sistemes matemàtics, etc. L'impacte d'aquesta cultura, del qual es dóna poca importància i és una pena, sobre altres és molt més gran del que ens pensem. Si no fos per ells, tot el que hem aconseguit fins el dia d'avui no seria possible, o seria diferent, sense les seves aportacions.
Salvete tripulants!
Haig de dir que m'ha agradat molt aquesta entrada, i es que la història de la civilització egípcia m'encanta! Fa uns anys va haver-hi a Barcelona (exactament al 2009) una exposició interesantíssima i molt molt maca a la que per sort vaig assistir, i dic per sort perquè vaig sortir fascinadíssima d'allà! Es tractava de l'exposició de "Tutankhamon, la tumba y sus tesoros". I allà a part de conèixer i aprendre molt sobre el gran faraó Tutankhamon, vaig aprendre molt també de l'antic Egipte; i vaig tenir la sort de poder veure, tot i que no era l'original, la pedra de Rosetta. Penso, com ve diu el Bernat en la seva entrada, que aquesta troballa esta infravalorada, i es que no és molta la gent que realment conèix i valora la seva història i descoberta. Si que és cert que les nostres arrels són gregues i romanes però tambe és cert que aquestes arrels gregues i romanes tenen unes influències molt més antigues que són les egípcies i a les quals no s'els hi dóna la importància que mereixen. Sense la civilització egípcia moltes coses d'avui en dia no seríen com són, tant a nivell cultural com arquitectónic, etc.
A les escoles i a tot arreu s'hauría d'ensenyar molt més del que es fa, els veritables enigmes de la cultura egípcia, tant interessant com al·lucinant; i ens ajudaría a entendre molt més moltes coses de les civilitzacions posteriors.
Publica un comentari a l'entrada