9 de desembre del 2016

Ego sum murmillo


Aquests dies, els alumnes de llatí de 2n de batxillerat estem dissenyant i elaborant col·laborativament els nostres propis monogràfics sobre els continguts de civilització romana prescrits per a les PAU, des de l’urbanisme fins els temples, passant per l’habitatge i els edificis d’oci. I és en aquest últim aspecte, el dels edificis destinats al temps de lleure, en què la meva companya i jo ens hem centrat. Concretament, en els espais teatrals i l’amfiteatre.
Mentre cercava informació sobre els diferents espectacles que s’oferien en un amfiteatre, ja va sorprendre’m que s’arribessin a citar fins a vint-i-sis tipus de gladiadors, tot i que els més habituals en fossin quatre:

·         - els samnites, amb escut (scutum) i espasa (spatha).
·         - els tracis, protegits per una rodella (parma) i un punyal (sica).
·         - els reciaris, que portaven una xarxa (rete) i un trident (tridens).
·         - els mirmil·lons o murmil·lons, distingits amb un casc que representava un peix marí.

Normalment, en un combat, s’aparellaven samnites contra tracis i reciaris contra mirmil·lons.

Però van ser aquests últims els que em van cridar l’atenció. Què hi feia un casc representant un peix marí en un amfiteatre? Em va picar la curiositat i vaig decidir fer una petita recerca per intentar esbrinar el perquè. Aquí us la deixo i alguna hipòtesi (potser agosarada) del perquè d’aquest nom atribuït a un tipus de gladiador.

L’etimologia de mirmil·ló (o murmil·ló) prové del mot llatí murmillo, -onis i aquest del grec μορμύλος o μορμύρος (mormýros), que es refereix a una espècie de peix (pagellus mormyrus -Linné, 1758-). Sembla ser que aquests gladiadors es deien així perquè en el seu casc hi havia representat aquest peix en relleu. En català s’anomena mabre, en italià mormora o mormillo (especialment al Laci i a la Campània, terra de gladiadors amb la famosa escola de Càpua), i en castellà herrera.


El seu hàbitat sol ser el fons llimós, arenós i fangós, generalment en àrees de ports i al Mediterrani és molt comú; tot i que és difícil de pescar quan no es fa amb l’art d’arrossegament, és a dir, amb xarxes. Cal recordar que el reciari era el gladiador que utilitzava com a armes una xarxa i un trident per enfrontar-se a un mirmil·ló.

El peix era un aliment essencial a l’antiga Roma. Les espècies més preuades eren la tonyina, l’esturió, el moll i també es consumia molt marisc, com ara musclos, cloïsses i pegellides. Per tant, tots aquests peixos eren molt valorats. Com ja he dit, el mabre era un peix difícil de pescar i, per això, no podia tenir un cost barat. Probablement, tan sols el podien degustar les bones butxaques. Així doncs, aquest fet també el convertia en un peix selecte alhora que també conegut pel gran públic, talment com ho eren els mirmil·lons a l'amfiteatre.

Espero que la meva petita investigació us hagi estat d'interès!

Kènia Sanz
2n batxillerat humanístic


3 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Aquesta entrada, Kènia, és un clar exemple del que busquem els professors. La curiositat més enllà de les programacions, voler aprendre tot descobrint què hi ha darrera d'un fet, una tradició, el que sigui. Fer-se preguntes, en definitiva, sigui per se, treballant en ABP o fent servir qualsevol metodologia que trobem en el mercat educatiu, últimament força saturat de tecologies. La resposta, com sempre, està en un mateix i fonamental saber que voler és poder. Felicitats per aquesta interessantíssima recerca, dilecta discipula!

Kènia ha dit...

Gràcies, Jordi, pel comentari perquè portes tota la raó.
Com ja he dit, va ser pura curiositat el que em va portar a fer aquesta petita recerca. M'havia quedat amb la curiositat per saber què hi feia un peix a l'amfiteatre, i és que moltes vegades, la curiositat et porta a aprendre moltes coses interessants, com és el cas.
Vaig cercar en diferents pàgines i en moltes no vaig trobar resposta, però com bé dius, voler és poder i el voler saber el per què d'aquest peix, finalment em va conduir cap a unes hipòtesis, potser agosarades, però es confirma que voler és poder.

Anònim ha dit...

Solament començar a llegir aquesta entrada m'ha entrat la curiositat per saber el que podria significar el casc. Ha sigut molt interessant poder llegir això, a més a més de poder saber més coses dels romans. Felicitats!