Ara que ja hem conegut vida i miracles dels déus que tot ho governen, aquesta presentació us serà de gran ajuda per no perdre detall del que heu après a classe. Di velint!
Tan els romans com els grecs sentien gran devoció per aquestes divinitats. Quan havien d'emprendre un viatge d'alta mar invocaven al déu Posidó/Neptú, quan havien de guanyar una lluita invocaven a Ares/Mart, i fins i tot quan les novies, exclusivament romanes, havien de contraure matrimoni invocaven a Juno Pronuba. Els déus eren símbols que tan els veneraven com formaven part de la vida quotidiana. Individualitzaven aquestes forçes naturals al gran culte d'un mateix poble.
S'ha perdut aquesta costum de divinitzar el elements que tenim al nostra voltant, o s'ha simplificat en un de sol? Fent-lo absolut i sobirà de l'univers?
En primer lloc, dir que la Mitologia em fascina. Trobo que tan els Grecs com els Romans van crear una cultura digne d'admirar. La Mitologia ens ensenya moltíssimes coses en diefrents aspectes de la vida. Ens ensenya a respectar i també ens ensenya a no passar-nos de llestos i creurens millor que els demés, per que això en grec s'anomena Hibris. Els mites grecs i romans són per a mi, una ensenyança assegurada tan per petits com grans.
I reponen a la pregunta de la Gemma, sí. S'ha perdut totalment aquest costum de convertir les coses quotidianes en alguna història relacionada amb una divinitat. Sincerament crec, i no vull criticar cap tipus de relió, que fer a un sol home(o el que sigui que hi ha allà dalt, si es que n'hi ha) sobirà de l'univers es una càrrega massa pesada per una sola persona.
Trobo molt interessant el món de la mitologia grega/romana, m'han endinsat més al món de les clàssiques i he après motíssimes coses. És impressionant que després d'haver escoltat o llegit aquets mites t'ajudin a relexionar davant de les adversitats que ens trobem pel camí.
Els mites són una gran font de coneixement, encara que aquestes parteixin de la fantasia, la base de la qual sorgeix és púrament humana i ens ensenyen tota una sèrie de valors que hem de tenir en compte tant si parlem d'antics grecs com d'un ciutadà modern del segle XXI.
Una manera molt més amena de parlar de la vida i de les actituds dels propis éssers humans al llarg de la història.
Salvete! Jo també penso que el món de la mitologia és molt interessant, ja que molts aspectes dels déus són reflectits en la realitat. Tenen molta història i darrere de cada un dels déus hi ha un mite i d’aquests, ens ensenyen més coses de les que nosaltres pensem. Crec que és una manera per educar a les persones i aprendre grans valors de la vida. Valete.
6 comentaris:
Ara que ja hem conegut vida i miracles dels déus que tot ho governen, aquesta presentació us serà de gran ajuda per no perdre detall del que heu après a classe. Di velint!
Tan els romans com els grecs sentien gran devoció per aquestes divinitats. Quan havien d'emprendre un viatge d'alta mar invocaven al déu Posidó/Neptú, quan havien de guanyar una lluita invocaven a Ares/Mart, i fins i tot quan les novies, exclusivament romanes, havien de contraure matrimoni invocaven a Juno Pronuba. Els déus eren símbols que tan els veneraven com formaven part de la vida quotidiana. Individualitzaven aquestes forçes naturals al gran culte d'un mateix poble.
S'ha perdut aquesta costum de divinitzar el elements que tenim al nostra voltant, o s'ha simplificat en un de sol? Fent-lo absolut i sobirà de l'univers?
Salve!
En primer lloc, dir que la Mitologia em fascina. Trobo que tan els Grecs com els Romans van crear una cultura digne d'admirar. La Mitologia ens ensenya moltíssimes coses en diefrents aspectes de la vida. Ens ensenya a respectar i també ens ensenya a no passar-nos de llestos i creurens millor que els demés, per que això en grec s'anomena Hibris. Els mites grecs i romans són per a mi, una ensenyança assegurada tan per petits com grans.
I reponen a la pregunta de la Gemma, sí. S'ha perdut totalment aquest costum de convertir les coses quotidianes en alguna història relacionada amb una divinitat. Sincerament crec, i no vull criticar cap tipus de relió, que fer a un sol home(o el que sigui que hi ha allà dalt, si es que n'hi ha) sobirà de l'univers es una càrrega massa pesada per una sola persona.
Valete!
Salvete!
Trobo molt interessant el món de la mitologia grega/romana, m'han endinsat més al món de les clàssiques i he après motíssimes coses. És impressionant que després d'haver escoltat o llegit aquets mites t'ajudin a relexionar davant de les adversitats que ens trobem pel camí.
Valete!
Els mites són una gran font de coneixement, encara que aquestes parteixin de la fantasia, la base de la qual sorgeix és púrament humana i ens ensenyen tota una sèrie de valors que hem de tenir en compte tant si parlem d'antics grecs com d'un ciutadà modern del segle XXI.
Una manera molt més amena de parlar de la vida i de les actituds dels propis éssers humans al llarg de la història.
Salvete!
Jo també penso que el món de la mitologia és molt interessant, ja que molts aspectes dels déus són reflectits en la realitat. Tenen molta història i darrere de cada un dels déus hi ha un mite i d’aquests, ens ensenyen més coses de les que nosaltres pensem. Crec que és una manera per educar a les persones i aprendre grans valors de la vida.
Valete.
Publica un comentari a l'entrada