Estrenada el primer dia de les
Saturnals de 2011 al Temple Romà de Vic (quin escenari!), Converses de meuques
és la posada en escena d’una selecció dels coneguts “Diàlegs entre heteres” (ΕΤΑΙΡΙΚΟΙ
ΔΙΑΛΟΓΟΙ) de Llucià de Samòsata, escriptor siri en llengua grega d’època romana
(125-181 dC) -d’això se’n diu multiculturalitat, oi?-, amb traducció de Sergi
Grau (Adesiara) i dramatúrgia de Jordi Lara a càrrec de la companyia Magatzems
Cortina. Enguany es van programar dues funcions en el marc de la IX Magna
Celebratio de Baetulo i, naturalment, no era qüestió de perdre’s una
oportunitat com aquesta.
Les heteres eren meuques
distingides i, per tant, socialment ben considerades: a més dels serveis
sexuals solien amenitzar els banquets amb música i dansa i tenien accés a la
cultura. Llucià ens trasllada a l’Atenes del
segle III aC per presentar-nos unes dones boniques, elegants,
intel·ligents i, per damunt de tot, plenes de vida amb qui costa poc empatitzar
per la tendresa de les seves paraules.
Elisenda Rué i Gisela Figueras es posen
en la pell de Dòrida i d’Ioessa, Dròsida i Quelidònia, Trifena, Cròbila,
Corinna o Hímnida per anar desgranant detalls de la seva vida i dels seus pensaments
més íntims que ens conviden a reflexionar sobre allò que ja sabem: que malgrat
el pas dels segles, la condició humana no ha canviat pas tant. El pas del temps
(més implacable i dolorós per a una prostituta), l’instint de supervivència,
els gelos dels amants, les envejes de les rivals, la seva moralitat deontològica,
l’afany de riquesa i de poder, la impostura de les classes socials més benestants
o el descobriment de la pròpia homosexualitat deambulen per l’escenari entre rialles, somriures còmplices i moments,
molts moments de tendresa tràgica que arriben a emocionar. Si l’esclau és per a
Plaute l’autèntic protagonista de la farsa humana, les meuques ho són per a
Llucià per la seva intel·ligència, astúcia, persuasió i humanitat.
Un plaer d’espectacle. I si teniu
vosaltres l’oportunitat, no el deixeu escapar. Feliciter, Magatzems Cortina!
FITXA ARTÍSTICA
Autor: Llucià de Samòsata
Dramatúrgia: Jordi Lara
Traducció i notes: Sergi Grau
Interpretació: Gisela Figueras i Elisenda Rué
Espai: Xavier F. Nogués
Vestuari i maquillatge: Montse Figueras
Producció: Arts Escèniques Sant Cugat, Magatzems Cortina
Fotografia: Jordi Crusats
Text publicat per Edicions Adesiara
Música: Ravid Goldschmidt
10 comentaris:
Gràcies, Elisenda, Gisela i Jordi per fer-nos arribar aquest clàssic amb tanta tendresa. Llarga vida a les Converses de meuques!
Salve!
Aqui us deixo amb la meva recerca:
-Frine fou una famosa hetera grega, filla d'Epícles i natural de Tèspies a Beòcia.
D'origen humil però extraordinàriament bella, es va dedicar a hetera, i va amassar una gran fortuna.
Entre els seus amants o admiradors hi va haver diversos homes importants de l'època de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran.
Apol•lodor diu que hi va haver dues Frine que van ser famoses: una portava el renom Clausilega i l'altre Sapèrdia, i una era de Tèspies i l'altra de Sestos.
-Una hetera o hetaira era, a l'Antiga Grècia, el que avui coneixeríem com una cortesana, és a dir, una determinada classe de dona que exercia com a prostituta,concubina, companya de pagament i/o amant.
Les heteres, a diferència de les altres dones (que estaven destinades a tenir cura de la família i de la llar), eren dones més lliures, més belles i amb una gran formació cultural. Acompanyaven els homes de cert nivell (polític, intel•lectual…) a canvi de diners, per tal de fer-los companyia i tenir-hi intercanvis tant sexuals com culturals.
-La prostitució va ser, des de l'època arcaica, una activitat comuna en la vida quotidiana de les ciutats gregues més importants. Particularment en les zones portuàries, donava feina, de manera legal, a un nombre significatiu de persones, constituint una activitat econòmica de primer nivell. Exercida tant per homes joves com per dones de totes les edats, la clientela era majoritàriament masculina.
-La prostitució segrada: L’ofrena a les divinitats en forma de dones-prostitutes no va aconseguir a Grècia una amplitud comparable a la que va existir al Pròxim Orient antic, no obstant això, es coneixen diversos casos.
D'una banda, dins del mateix món grec, hi va haver prostitució sagrada a Sicília, a Xipre, en el regne del Ponto o en Capadocia, de l'altra, la va haver també a Corint, el temple d'Afrodita allotjava una important tropa servil, almenys després de l'època clàssica. Així, en 464 a. C., un tal Xenofont, ciutadà de Corint i vencedor de la cursa a peu i del pentatló en els Jocs Olímpics, va dedicar a Afrodita, en signe d'agraïment, cent joves dones al temple de la deessa.
-La prostitució masculina: Contràriament a la prostitució femenina, que mobilitza a dones de totes les edats, la prostitució masculina està bàsicament reservada als adolescents.
El període durant el qual els adolescents són jutjats desitjables s'estén, aproximadament, des de la pubertat fins a l'arribada de la barba, ja que la vellositat dels nois era objecte de pronunciat fàstic per als grecs (en aquest sentit, la depilació constituïa una necessitat per els joves adults que volguessin practicar)
- Un bordell és el lloc en el qual es practica la prostitució. Bordell pot venir de la paraula francesa Bordel, que antigament es deia bardeau i significa a flor d'aigua, on la ribera de la mar, per al • lusió a l'epítet de Venus anomenada Aphrodites, això és, nascuda de l'escuma del mar.
Vale!!
Hola tripulants!
He vist el vídeo i sembla un espectacle bastant interessant. Jo també he fet recerca i he trobar el següent:
Frine era una famosa hetera grega (a l'Antiga Grècia, el que avui coneixeríem com una cortesana, és a dir, una determinada classe de dona que exercia com a prostituta i/o amant.), filla d'Epícles i natural de Tèspies a Beòcia.
D'origen humil però extraordinàriament bella, es va dedicar a hetera, i va amassar una gran fortuna. Entre els seus amants hi va haver diversos homes importants de l'època de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran. Cal esmentar a l'orador Hipèrides i l'escultor Praxíteles.
Apol•lodor diu que hi va haver dues Frine que van ser famoses: una portava el renom Clausilega i l'altre Sapèrdia, i una era de Tèspies i l'altra deSestos, però no aclareix res més, i cap altre autor en fa referència.
Vale!
Salve!
A continuació us deixo la meva recerca sobre la prostitució a l'Antiga Grècia:
Friné, famosa hetera grega, d'extraordinària bellesa, filla d'Epícles i natural de Tèspies a Beòcia.
Una hetera o hetaria a l'Antiga Grècia era una dona d'una determinada classe que exercia com a prostituta o concubina. Aquestes eren dones lliures i amb una gran formació cultural.
La seva feina consistia en fer d'acompanyants dels homes de cert nivell, tenir-hi intercanvis culturals i sexuals a canvi de diners.
Friné fou acusada d'impietat, un delicte molt greu a Grècia, per la seva contínua comparació de la seva bellesa amb la de la deessa Afrodita
La prostitució va ser, des de l'època arcaica, una activitat comuna en la vida quotidiana de les ciutats gregues més importants. Era considerada una activitat sagrada.
Exercida tant per homes joves com per dones de totes les edats, la clientela era majoritàriament masculina.
Contràriament a la prostitució femenina, que mobilitza a dones de totes les edats, la prostitució masculina està bàsicament reservada als adolescents.
La prostitució masculina no era per als grecs un objecte d'escàndol. Les cases de cites de nois esclaus existien per tot arreu de la ciutat.
Espero que us hagi sigut d'utilitat.
Vale!
Salvete!
A continuació us deixo la informació que he trobat sobre la prostitució a Grècia:
Friné era una famosa hetera grega de gran bellesa que era filla d'Epicles. Una hetera era una persona que exercia la prostitució, també anomenada cortesana. La prostitució es practica a Grècia des de l'època arcaica, però abans era considerada com a activitat sagrada. La prostitució sagrada era aquella que era coneguda per oferir als deus dones-prostiutes, es va fer llocs com Sicília i Xipre. A Grècia,la prostitució era practicada tan per homes com per dones. Els bordells van ser inventats per Solón a Atenes, que era un antic poeta i legislador entre altres coses.
Valete!
Salve,
Friné va ser una il·lustre hetera grega, etimològicament el seu nom prové del llatí "frimbia" i destaca per per qué no és fàcil que se sotmeti al domini d'altres, tot i ser un hetera. Eren la categoria més alta entre les prostitutes. A diferència de les altres, no només oferien serveis sexuals sinò que també eren capaçes de prendre part en les converses entre gents conreades. Úniques entre totes les dones de Grècia. El seu nom, hetera, significa companyia, d'aquí a poder compartir l'administració de béns dels que les pagaven.
La prostitució a Grècia era component de la vida quotidiana des de l'època Arcaica. Sobretot a les ciutats gregues més importants i en particular els ports, les dones feien activitat econòmica sense ser menyspreable. A partir d'aquí es varen crear bordells que condicionaven a preus moderats la prostitució. Tot i que amb una sèrie de desigualtats respecte els dos sexes: Les dones de totes les edats es podien prostituir però els homes només es ho podien fer amb la condició de ser joves. Degut a una clientela majoritàriament masculina.
La prostitució sagrada era l'ofrena que es dedicava a les divinitats en forma de dones-prostitutes per fer-les esclaves.
Els grecs buscaven el plaer mitjançant aquestes meuques, deixaven el treball dels fills per les seves esposes però per contraure el plaer deixaven el paper de les cortesanes.
Vale.
Salve!
La meva recerca sobre el tema ha estat aquesta:
Frine (Φρύνη) fou una famosa hetera (és a dir, una cortesana) grega, filla d'Epícles i natural de Tèspies a Beòcia. Era d’una familia humil, però al ser immensament bella i degut a la seva professió es va poder enriquir molt. Entre els seus amants hi trobem a Alexandre el Gran Va tenir dedicada una estàtua d'or i marbre pentèlic a Delfos.
Una hetera i una cortesana eren dones que es dedicaven a er dames de compañia i a la protitució.
A l'antiga Grècia, com podem veure amb l'exemple de Friné, ja existien les meuques i entenien aquesta professió com a un últim recurs per les dones independents que no podien trobar feina, tot i que no cobraven poc. Al contrari que a l'orient, els grecs no consideraven la prostitució de manera sagrada, encara que hi ha un parell de casos, com a Corint, on aquestes dames treballaven en el temple d'Afrodita.
A part d'haver-hi heteres, també existien els nois que es prostituien. En la seva majoria, els nois que es prostituien eren adolescents.
Sembla ser que els grecs acceptaven la professió de les heteres com a una més i que el seu servei era un equiparable al de recitar poesies o tocar l'arpa, tot i ser només accessible a gent amb bona solvència, no era res escandalós com ho podria ser ara.
La invenció del bordell a Grècia s'atribueix al legislador Soló.
Salvete!!!
he fet una petita recerca i això es que he trobat:
Friné era una famosa hetera grega de gran bellesa que era filla d'Epicles. Una hetera era una persona que exercia la prostitució, també anomenada cortesana. La prostitució es practica a Grècia des de l'època arcaica, però abans era considerada com a activitat sagrada. La prostitució sagrada era aquella que era coneguda per oferir als deus dones-prostiutes, es va fer llocs com Sicília i Xipre. A Grècia,la prostitució era practicada tan per homes com per dones. Els bordells van ser inventats per Solón a Atenes, que era un antic poeta i legislador entre altres coses.
Valete!
Salvete!
Hetaira vol dir 'companya' i era una dona lliure que vivia a canvi dels favors dels homes. La hetera era doncs, una dona conreada, de notable intel•ligència i xerrada agradable que compartia els moments d'oci amb els atenesos. La majoria d'elles havien estat educades curosament en disciplinats col•legis on se'ls ensenyava, gimnàstica, dansa, pintura,...
Friné va néixer cap a l'any 328 abans de Jesucrist a Thespies, a la Beòcia. Sent nena es va dedicar a la venda ambulant fins que va marxar a Atenes, on va estudiar flauta i, aprofitant la seva bellesa, va començar a conquerir una gran notorietat. L’escultor Praxíteles la va prendre com a model i com a amant ja que era bella, recatada i intel • ligent també, i extraordinàriament ambiciosa en tot allò que es referia als diners. El pas a la posteritat va ser pel seu celebèrrim judici. Segons sembla va ser acusada d'impietat. En el moment de la seva defensa va fer que caigués als seus peus el vel que la cobria i que es presentés nua davant el tribunal, i no van tenir més remei que declarar-la innocent.
La prostitució sagrada: Als pobles de l'Orient proper i de la conca de la Mediterrània existia la prostitució sagrada. En algunes regions, com la de l'Índia, on les prostitutes eren cantores i ballarines i gaudien. La seva presentació revestia caràcter d'un acte social piadós, en el qual les relacions sexuals col•lectives eren legítimes com a compliment d'un ritual sagrat. En els temples, com a Babilònia, no faltaven els prostituts homes.
Bordell: és un local on es practica la prostitució.
Valete.
Salve!
Aquí deixo la meva recerca:
Frine va ser una famosa hetera grega, era filla d’Epícles. Va néixer a Tèspies, Beòcia. Era d’origen humil però de gran bellesa, es va dedicar a hetera, acumulant així una gran fortuna. Va tenir com a amants a personatges importants.
Una hetera a l’Antiga Grècia era que el avui coneixem com a prostituta, dona de companyia. Les heteres tenien més llibertat, ja que no tenien una família, eren boniques i amb formació cultural considerable. Feien companyia a homes de cert nivell econòmic a canvi, és clar, d’uns diners.
La prostitució era una activitat normal a les ciutats més importants. Era una activitat econòmica de primer nivell, sempre de manera legal. L’exercien homes joves, dones...les quals la clientela era majoritàriament masculina.
La prostitució sagrada era una ofrena que es dedicava als déus en forma de dones-prostitutes per convertir-les en esclaves.
La prostitució masculina podia ser exercida en l’etapa de l’adolescència fins que apareix la barba, ja que no era gaire agradable pels grecs.
Un bordell és l’establiment on es practica aquesta prostitució.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada