Siquis in hoc artem populo non nouit amandi (LIBER SECVNDVS)

                     

                 Si algú d'aquest poble no coneix l'art d'estimar, 

que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi.

Així comença el llibre I de l'Ars amatoria o Ars amandi del poeta de Sulmona Publi Ovidi Nasó per qui sento un especial afecte. Amb la fotografia que encapçala aquesta entrada està tot dit! Una lectura amena i molt recomanable per a tot aquell qui vulgui endinsar-se en els secrets de l'art de la seducció. Un veritable manual poètic per aconseguir l'amor i fer-lo perdurar que mutatis mutandis demostra pàgina rere pàgina que si bé el temps passa irreparable, la bona literatura roman inalterable i esdevé clàssica per moltes raons. Els aràcnids de Premià ja ens van filar el resum del llibre primer i ara nosaltres continuem aquesta tasca que compartim amb tots els qui vulgueu saber més coses sobre l'amor. Aquí teniu el del llibre segon. Bona lectura!

El segon llibre de l’Ars amatoria comença amb unes paraules del poeta [versos 1-25], el qual diu que l’amor no només s’ha de cercar, també s’ha de saber retenir i cuidar. Seguidament, en els versos 26-75, l’autor, amb seguretat, fa avinent al lector que segueixi els seus consells, ja que ell és el seu preceptor durant aquest camí, i posa com a referent la història de Dèdal i Ícar. En els versos següents [76-150], se’ns diu que perquè un home sigui estimat aquest ha de ser amable, ja que la bellesa es va perdent al llarg dels anys, per això aconsella fiar-se poc de la bellesa fal·laç. Diu que, sobretot, el que més atrau els sentiments d’una dona és la tolerància intel·ligent. Segueixen els versos 151-175, en què Ovidi ens anuncia que el seu art no va dirigit als rics, ja que ells tenen la sort i la possibilitat de poder fer regals a la seva estimada sempre que vulguin, sinó a aquells que no ho poden fer i necessiten de l’enginy i que -com ell- estimen sent pobres i el que poden regalar són paraules. També comenta que s’ha de nodrir l’amor amb paraules dolçes, i que cal que l’estimada escolti les paraules que vol sentir.

Dels versos 176-200 podem observar que l’autor remarca la paciència com una virtut, atès que per molt que una dona no sigui amable quan primerament se li regalen bones paraules, ho acabarà sent algun dia. Tanmateix, afirma que és important fer tot allò que ella vulgui, és a dir, cedir sempre. En els versos 201-250, Ovidi aconsella al lector la importància de comportar-se com un cavaller davant l’estimada, i també diu que  molts cops aquell qui estima haurà de fer coses que no desitja per demostrar l’amor verdader. Seguidament, en els versos 251-275, el poeta de Sulmona considera que és important tenir relació amb els esclaus i les serventes, i que no és necessari fer grans regals, sinó fer-ne de petits però escaients. Fins al vers 300 se’ns diu que sovint l’amor, malauradament, s’aconsegueix amb l’or.

En els versos 301-350, Ovidi indica als homes el camí per adreçar-se a ella; quan es posi un vestit, lluir-la de belles paraules i fins i tot venerar les unions amoroses, el que els agrada i els plaers de la nit; i tot això sense que la dona s’adoni que s’està dissimulant. Diu també que en l'època de tardor, si està malalta, se l’ha de cuidar, i que ella noti que l’home pateix si veu la seva estimada patir. L’objectiu és que ella s’acostumi a ell, ja que Ovidi afirma que no hi ha res millor que el costum, que del tracte neix l’amor.

Tot seguit, dels versos 351 al 400, el poeta vol transmetre una idea clara, i aquesta és que l’home s’ha de divertir i, per tant, anar amb altres dones. Ovidi, però, ens diu que és molt important que ningú se n’adoni i que, per tant, cal ser molt enginyós a l’hora de quedar, el lloc o el com, perquè les dones poden sorprendre’ls. En el fragment que va dels versos 401 fins al 475, l’autor fa una reflexió força important tot dient que quan la dona sap que ha estat traïda pel seu estimat i aquesta sent la ira dins seu, és en aquest moment quan l’home l’ha d’abraçar i intentar que aquesta ràbia desaparegui; Ovidi observa que aquesta és l’ocasió perfecta per demanar-li el pacte amorós. En els versos següents [476-500], dona un consell molt savi: només aquell que es conegui a si mateix podrà estimar. Aquesta idea està relacionada amb un aforisme que cita a posteriori en el vers 512: “aquell que estimi sàviament vencerà i gràcies al meu art aconseguirà el que desitja”.

En els versos 513-561, el poeta ens parla del dolor que haurà de suportar l’home quan la seva estimada l’enganyi. Ovidi aconsella, com ja ho ha fet altres cops, tenir paciència. El millor, segons ell, és no saber res o fer veure que no se sap, i deixar que les infidelitats restin ocultes. Per això l’autor diu que no s’ha de sorprendre les dones, que cal deixar que elles siguin infidels i que mentre ho siguin pensin que estan enganyant el seu home; aleshores l’amor creix perquè tots dos persisteixen en la causa del seu perjudici.

A partir del vers 562 fins al 591 el de Sulmona fa referència a una gran història mitològica, l’amor entre Venus i Mart, i al parany que disposa Vulcà per venjar-se de la seva dona que l’enganya amb el déu de la guerra. En els següents versos, Ovidi continua explicant les conseqüències d’aquesta història entre els dos déus.

En els versos 625-653, el poeta fa una comparació en to crític entre els temps passats, de com homes i dones gaudien del plaer sense cap mena d’exhibicionisme, ja que ens diu que l’amor era quelcom viscut amb pudor i naturalitat, i els actuals en què, contràriament, es posen rètols a les gestes nocturnes i la banalitat i la mentida entre els amants s’han apoderat del veritable amor. També comenta que és important evitar retreure els defectes a l’estimada, acostumar-se a allò que no  agrada, ja que Ovidi diu que aviat l’home ho suportarà, perquè el transcurs del temps suavitza moltes coses. Seguidament, en els versos 654-667,  l’autor comenta que el pas dels dies esborra les imperfeccions i el que va ser un defecte abans ho deixa de ser. També comenta el poeta que per atenuar els defectes se li poden posar noms a la dona segons alguna característica o qualitat que tingui.

A partir del vers 668 fins al 700, Ovidi aconsella a l’home que mai pregunti l’edat a una dona. Diu també que les dones que ja no estan a “la flor de la vida”, com ho expressa ell, són les que tenen un domini de l’ofici i més experiència i que, per tant, són les que poden donar més plaer a un home; un plaer que, segons el poeta, no ha de ser obligat sinó, al contrari, per igual, en què l’home i la dona gaudeixin junts. Seguidament, en els versos 701-726, Ovidi dóna consells sobre els aspectes més íntims i eròtics de l’amor: diu que quan l’home hagi trobat els punts on l’estimada gaudeix més no dubti en acaronar-los, perquè és aleshores quan ella sent el veritable plaer. Però com ha dit el poeta anteriorment, és molt important arribar junts a la meta per experimentar plegats el punt culminant del plaer amorós.

En els últims versos del llibre, Ovidi conclou reclamant als joves lloances i premis per la seva tasca com a “mestre de l’Amor” amb algunes referències mitològiques i, finalment, anuncia que el  tercer llibre anirà adreçat a les noies.

Marta Molgosa

2n de Batxillerat