Baetulonenses per unum diem!

             

Dijous passat, 7 de març, desprès d’un llarg trajecte en metro (per a uns més que per a  altres),  vam arribar a l’estació de Badalona-Pompeu Fabra no del tot conscients del que ens esperava a l’antiga ciutat romana de Baetulo, on s’hi conserven una gran quantitat de restes materials, testimoni mut però molt eloqüent alhora de la petjada dels nostres il·lustres avantpassats.  I dijous, com ja van fer antics companys,  les anàvem a recórrer per unes hores ...

Només entrar al Museu, el nostre guia, l’Abel Marco, es va presentar, enèrgicament, amb una salutació més que coneguda al Vaixell: Salvete omnes! Ell va ser l’encarregat de descobrir-nos amb entusiasme la ciutat començant per la seva fundació, als primers decennis del segle I aC, i mostrant-nos la seva ubicació i estructura. La primera parada del recorregut va situar-nos a la Casa dels Dofins, una domus emplaçada a la part alta de l’antiga ciutat romana que va servir per fer-nos una idea molt aproximada a escala real (so ambiental i veus incloses!) de com eren les cases benestants de l’època i com vivien les famílies més privilegiades.  Seguint amb el tema de l’habitatge, i situat en un altre edifici, s’hi troba el Jardí de Quint Licini, on vam fer la segona parada. Es tracta de les restes de l’estanyol del jardí d’una casa, on també ens vam  poder submergir en l’ambient idíl·lic i retirat d’un autèntic jardí romà.

Ja al Museu vam fer l’últim tram del que restava de visita. De fet, el subsol museïtzat és la part principal i la més extensa.  Les restes que s’hi conserven ocupen uns 3400m². Així doncs, sota una il·luminació tènue, vam recórrer les Termes de Bètulo amb les seves estances –palestra, frigidarium, tepidarium, caldarium,…- i el Decumanus, gràcies al qual vam observar restes de carrers, clavegueram, diverses tabernae i restes d’altres edificacions de l’època.

Per acabar, com en tot museu, vam visitar les corresponents vitrines que recullen petits objectes quotidians i escultures trobades durant les fases d’excavació arqueològica, de les quals en destaca la Venus de Baetulo, una escultureta de la deessa de l’amor i de la bellesa que s’ha convertit en una de les peces més representatives del museu i en tot un símbol de la prosperitat de la ciutat de Badalona.

Com us podeu imaginar, el recorregut -de gairebé quatre hores!- va ser intens i farcit de continguts i explicacions molt interessants i amenes per part de l’Abel.  Una sortida, en definitiva, profitosa i  útil per recordar, aclarir i aprendre nous aspectes del món romà ja estudiats a classe.  I perquè pugueu ser espectadors del que vam visitar, us deixo amb el reportatge fotogràfic de l’Aina.

Valete!

Andrea López  [text]

Aina Vallés  [fotografies]

2n de Batxillerat