4 de desembre del 2012

Els lotòfags, menjadors de lotus


Vaig ser arrossegat nou dies per uns vents funestos
sobre la mar i els seus peixos; i els dia desé arribàrem
fins al país dels lotòfags, que tenen les flors com a menja. 
Desembarcàrem allà, i anàrem a prendre l'aiguada.         
Prop de les ràpides naus, dinaren els meus camarades.
I quan tothom es va assaciar d'aliment i beguda,
vaig enviar llavors uns companys per anar a informar-se
sobre quins homes menjaven el pa de la terra, i com eren.
Dos en vaig escollir i un tercer, com a herald, els seguia:
ells, a penes marxar, es trobaren enmig dels lotòfags. 
No van pensar els lotòfags matar els meus camarades,
sinó que els varen donar flor de lotus perquè la tastaren.
Cap dels que varen tastar aquell lotus, dolcíssima fruita,
no volia tornar amb missatges, volia quedar-s'hi:
tots preferien restar al país, amb els homes lotòfags,
ben oblidats del retorn i només atipant-se de lotus. 
Vaig haver d'embarcar-los plorant i pujar-los per força,
i els vaig haver de lligar sota els bancs de les naus concavades.
Quant a la resta, vaig ordenar als fidels camarades
que s'embarcaren ràpidament en les nostres veloces
naus, per si algú oblidava el retorn per haver menjat lotus.
Ells de seguida es van embarcar i van seure als escàlems;
ben col·locats, anaven batent amb els rems l'aigua grisa.

Odissea, IX, 82-104 (traducció de Joan F. Mira)

La història m’havia marcat. En Jordi m’obria els ulls. Potser en el segle XXI l’episodi  d’Ulisses i els seus companys romania vigent en la nostra societat. Potser aquesta flor de lotus, em dic, té el mateix significat que en els versos homèrics: menjar-la i oblidar. La flor de lotus és una metàfora de l'oblit, desapareixen els records i, per tant, el passat. T’oblides “dolçament” de qui ets, de qui som i oblidem, així, la nostra identitat. Consumim per oblidar, déus n’hi do!

Vaig estar reflexionant una bona estona i vaig adonar-me que sí, que constantment estem exposats a menjar-ne. Qui governa el món, polítics, mercats i poderosos ens fan menjadors de lotus. Ens fan tastar el seu fruit perquè oblidem allò que no els convé que recordem. Volen que tots seguim un mateix camí, una mateixa iniciativa per a un únic fi i així fer de la desmemòria la punta de llança dels seus interessos.

Les tecnologies d’última generació són una de les flors més preuades i consumides.  Ho podem comprovar en qualsevol lloc: empreses, escoles, al carrer..., molts “desitgen tenir” l’última innovació tecnològica del mercat sense ni tant sols preguntar-se si els és necessària o quin plus de felicitat els aportarà. Marques comercials, pensament únic, coneixements productius, també són aquests els arguments preferits dels lotòfags postmoderns. Gairebé tothom segueix un estil, pocs es deriven dels altres, pocs naveguen contracorrent, en direcció contrària.

Potser que ens estiguem convertint en addictes al gust exquisit de la flor? Sembla haver-se cultivat un hort en cada casa i molts en donen la culpa a la societat de la qual –no ho oblidem, això no- tots en formem part.

Hauríem de seguir l’exemple d’Ulisses? O simplement resignar-nos a seguir menjant aquesta perillosíssima alhora que dolça flor de l'oblit?

Maria Ros
1r Batxillerat



38 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Bravo, Maria! És una entrada excel·lent per la reflexió a que t'ha portat aquest breu però recordat passatge de l´Odissea homèrica. Fins a quin punt veiem la vigència dels clàssics en aquests versos profètics! Realment adonem-nos que no hem canviat tant, els perills segueixen a l´aguait, el món és ple de lotòfags, tota una legió d'homes sense ànima ni escrúpols, disposats a sotmetre´ns a les implacables lleis dels mercats i el sensesentit. Felicitats, Maria, per haver entès tan bé el missatge del poeta.

Maria Ros ha dit...

El text és simplement, una altre manera d'expressar aquella classe que em va impactar tant i que em va fer reflexionar i escriure sobre aquest tema. Crec que és una història molt antiga però a la vegada molt actual, ja que la podem aplicar a tots els temes que ens envolten avui en dia.
Espero que agradi el text!

Valete!

Unknown ha dit...

Salvete!
Molt bona reflexió de la meva companya Maria, m'ha agradat molt el text, el sentit que té i les veritats que s'hi expliquen!
Enhorabona companya!
Valete!

Unknown ha dit...

Salvete!
M'ha agradat molt la teva reflexió Maria, hi estic completament d'acord, m'ha agradat molt el text!

Crec que hem de ser com Ulisses, mai hem de deixar de lluitar i mai hem d'oblidar.

Molt bé Maria! Felicitats!
Valete!

Unknown ha dit...

Maria enhorabona per aquesta entrada, és un text preciós!!!!
La flor de Lotus, una flor que té poders màgics, per menjar-la i deixar-te perdre per l'oblit. I és ben cert el que ens expliques, estem constantment exposats a que tots creguem el mateix. Ens la fan prendre, i és aquesta la manera la qual desconeixem per complet i que ens fa caure en la temptació.

Ferran Guijarro ha dit...

Salvete!

En primer lloc, vull felicitar-te Maria, ets la primera de tots nosaltres en publicar la teva pròpia entrada, que, a més, està molt bé.

Ja refelexionant en el tema proposat, crec que Ulisses té la raó. Personalment, sóc una persona que m'adono quan els altres estan sota l'influència de la societat, que els manipula per consumir i actuar sense pensar. És per això que trobo molt important cultivar la teva pròpia personalitat, ser independent i no necessitar res ni nigngú per estar bé amb tu mateix.

Valete!

Joana Bassó ha dit...

Salvete!!

Maria moltes felicitats per l’entrada, m’agrada molt!

El text és bonic i m’ha fet reflexionar. Trobo que Ulisses té raó en el que diu: que per ser nosaltres mateixos i crear la nostra personalitat hem de seguir el nostre propi camí i lluita sempre per seguir endavant. A vegades costa aconseguir-ho perquè tenim tendència a voler ser com els altres.

Valete!

Unknown ha dit...

-Felicitats Maria, ja ets la primera de la clase en publicar una entrada al blog. La entrada es perfecta pels temps que vivim, en que la gent és capaç de tot i més per aconseguir el que vol, sense miraments, de vegades fins i tot sense sentiments. M'ha agradat molt l'entrada.

Alex Molera ha dit...

Salvete!!
Moltes felicitats Maria per l’entrada!
M'ha agradat molt el text, es mont bonic i reflexiu.
Crec que hem de seguir l'exemple d'Ulisses, hem de lluitar i cadascú anar creant i cultivant la nostre propia personalitat, no ens hem de guiar per el que facin els altres.

arnau ha dit...

M'ha encantat la teva refleió Maria!
Respecte això que dius del govern que ens torna lotòfags, estic completament d'acord. Tant el govern com els mitjans de comunicació ens intenten fer oblidar tot això que passa o, si més no, ens fan pensar el que ells volen.
Respecte la reflexió final, jo crec que hauríemo podem de ser com Ulisses, però que simplement, com ens hem acostumats a menjar tants lotus, ja ens costaria massa desenganxar-se.
Molt bona entrada, de veritat! :)

Ona Contreras ha dit...

Primer de tot voldria felicitar a la meva companya Maria per haver escrit una entrada tan extraordinària.

És sorprenent com molts dels temes clàssics els podem utilitzar en temes d'avui en dia, ja que jo estic bastant en contra de la tecnologia. Crec que els mòbils que tenim avui en dia ens van molt bé per a poder comunicar-nos i saber que es el que passa al nostre voltant, però crec que també ens destrueix, poc a poc anem perdent l'art d'escriure a mà, l'art de la paraula...etc.

M'ha agradat aquesta entrada per que just l'altre dia estava mirant una pel·lícula relacionada amb la mitologia, la peli es titula "Percy Jackson y el ladron del rayo" i hi ha una escena on estan a dins d'un casino on els hi ofereixen flors de lotus i cada vegada en menjen més i més fins al punt on no es recorden d'on son.


Maria, enhorabona!


Unknown ha dit...

Primer, moltes felicitats Maria per la teva entrada. És un text molt bonic.I pel que diu el text, és veritat que molts es deixen influir per altres persones, per la societat etc. I que per ser nosaltres mateixos hem de seguir el nostres propi camí.

marina ha dit...

Salve!
En primer lloc m'agradaria felicitar a la nostra companya Maria perquè trobo que a fet una molt bona entrada crec que tes molta raó en el moment on ens dius: Ens fan tastar el seu fruit perquè oblidem allò que no els convé que recordem.
Trobo que en aquesta frase hi ha molta certesa ja que ells intenten manipular-nos, volen fer-nos recordar allò que a ells els hi va bé.
Estic d'acord amb el que diu el nostre company Arnau quan diu que tan com els polític i la televisió un mètode molt influent avui en dia en la societat ens fa creure al final el que ells volen.
Jo personalment crec que tots hauríem de ser com Ulisses i no deixa que a flor del Lotus ens vençes.
Valete!

Eric ha dit...

Salvete!

Moltes feliçitats per l'entrada Maria, ja que és la teva primera entrada i trobo que l'has redactat molt bé.
Referent a la pregunta de si hauríem de fer el mateix que Ulisses trobo que sí, ja que com ha dit la Maria els polítics manipulan la nostra opinió, per això el que hem de fer és lluitar i demostrar que nosaltres tenim les nostra opinió i ningú ens la podrà fer canviar.

Valete!

Ruut ha dit...

Increíble. Estic impresionada amb el comentari de la Maria, simplement m'ha encantat ja que jo també penso el mateix. Hi ha un problema? Tapen el problema amb un altre problema, manipulen la informació perquè els hi sigui beneficiós i notícies verdaderament rellevants i importants per al poble que no les hi beneficien a ells, les oculten, som titelles en una gran obra de teatre, però si ens organitzem bé podem tallar les cordes que ens mouen involuntàriament i actuar per a que no ens lliguin mai més.
Respecte a les noves tecnologies, també hi estic d'acord. Hi ha malalties i fòbies enllaçades amb les tecnologies actuals, com la fòbia a no tenir mòbil, a quin punt estem arribant? No ens en estem donant comte, però les coses que es gaudeixen cent per cent i gratuïtament i com als vells temps només amb amics i grans somriures, les estem deixant a part per materials i per ser inconscientment conillets d'índies de les grans empreses multinacionals.

blai16 ha dit...

Sense cap mena dubte, els lotòfags més preuats i consumits de la societat actual són les noves tecnologies. Aquestes tenen punts a favor i punts en contra, com són l'addicció a elles que pot arribar a ser perjudicial.
Jo penso que s'hauria d'impulsar l'implant de la cultura, la literatura o la música que són, sens cap mena de dubte, un dels lotòfags més "marginats" d'aquesta societat i no ho haurien d'estar.
A part d'això, penso que la Maria ha fet una gran contribuició al vaixell amb aquesta magnifica reflexió.

Nil! ha dit...

Salve!
Moltes felicitats a la Maria per l'entrada, ja que crec que se la ha treballat molt i és d'aquelles que fan reflexionar després d'haver-les llegit. Jo trobo que l'exemple Ulisses és molt positiu, ja que en el seu moment va lluitar tenint fe amb el que volia aconseguir, i ho va acabar culminant correctament. Si tots fossim així de lluitadors, viuriem la vida d'una altra manera.

Natàlia ha dit...

Salvete! La teva comparació entre els efectes secundaris de menjar la flor de lotus amb la societat actual on no podem gaudir de casi be res perquè constantment ens estan bombardejant amb coses noves, esta molt ben trobada.
Vale!

Alba Legide ha dit...

Salve !

Només dir que BRAVO Maria, per aquesta reflexió, per la manera com fas adonar-nos de que a la vida tot es repeteix i que tot i que els segles passin sempre hi haurà lutòfags. M'han agradat molt les comparacions que has donat i els exemples que has utilitzat.

Estic completmanet d'acord amb tu, tots ens hauríem de parar a reflexionar, i parar de menjar aquelles temptadores flors de lotus, i adonar-nos de que no les necessitem per ser feliços i que hem de créixer seguint els nostres ideals i la nostra manera de fer, no la que els altres volen que fem.

Així que res més i tornar a dir que MOLTES FELICITATS !

daniela georgieva ha dit...

Salvete,
En primer lloc moltes felicitats a la Maria. Es una entrada al blog extraudinaria, m'ha agradat molt la reflexió que ha fet. Normalment lo que la nostra societat fa es seguir les infloecies. Hauriem de pensar una mica més i mirarnos a nosaltres mateixos i de com som, de les necesitats que tenim per a aconseguir ser feliços, que realment aquest es l'objectiu que tenim cadascu en aquesta vida. Hauriem de fer lo que nosaltres mateixos volem, intentant no fer mal a ningú, clarament.

Laia Ruiz ha dit...

Salve!
Aquesta entrada, es una reflexió més que ens ajuda a donar-nos compte que hi han temes que es continuen repentint a l'actualitat, en aquest cas; la dels lotòfags.
Constantment tenim presents una idea que es la que ens volen inculcar, com molt bé a dit la Maria, com en els àmbits de la política o també en el fet del consumisme, ja que tot i que com a part de la societat que som, nosaltres no volem tenir la necesitat de consumir productes, ens inculquen la necessitat de tenir l'últim de les novetats que surtin al mercat, tot i que siguin innecesaries o no serveixin de res.

Així que personalment, jo crec que la societat d'avui en dia, nosaltres inclosos en més o menys mesura continuem addictes als lotus. Crec que hauríem de seguir l'exemple d'Ulisses i intentar no menjar aquesta flor, però crec que ens serà difícil per culpa de la societat en la que vivim.
Vale!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Molt bona entrada, felicitats Maria.
M'agradaria fer la meva propia reflexió sobre aquest episodi.
Crec que tots hauriem de veure aquest episodi com una lliçó, veiem com Ulises no vol provar les flors de Lotus, que et fan perdre la memòria, ell vol seguir el seu camí, vol tornar a casa. En canvi, molts dels seus tripulants, dels seus companys, es queden allí, prefereixen no veure la realitat, olvidar-ho tot i viure despreocupats per sempre. Crec que això tindria que fer-nos veure l'actitut que podrem pendre envers la vida.

Valete!

paubusquets ha dit...

Salve,
Primer de tot felicitar aquesta noia de 1r de batxillerat, per la gran aportació que ha fet en el blog.

Aquesta entrada, m'ha fet reflexionar molt a l'hora de intentar aconseguir una cosa, l'esforç i la constància jo diria que son les coses que en voldria dir aquesta entrada.

Vale!

MarionaFerrer ha dit...

Salvete!

Felicitats Maria! Aquesta entrada és fantàstica, no només has aconseguit fer una reflexió perfecte, sinó que també ens has fet reflexionar a tots nosaltres.

Estic totalment d'acord amb tu, tots nosaltres formem part d'una societat que es deixa portar per la corrent d'un riu, que deixa que ens alimentem de flors de lotus; i nosaltres tampoc fem res per canviar-ho.
Ens hem acostumat al gust d'aquesta flor,ens provoca un gran plaer i addicció; és per això que no crec que molta gent seguís l'exemple de Ulisses, ja fa temps que ens hem resignat a menjar aquesta perillosa però dolça flor.

VALETE!

Berta J. Tarragó ha dit...

Primerament felicitar a la Maria, que és qui ha fet aquesta reflexió. Trobo que té tota la raó, i que hauríem de negar-nos a menjar d'aquesta flor que molta gent ens fa menjar. Trobo que hi ha molts exemples avui en dia relacionats amb les propietats d'aquesta flor. Una gran reflexió digna d'aquest bloc; felicitats altre cop, Maria!

txellbtm ha dit...

Salvete!!!
Gran entrada Maria, Felicitats!!!
Trobo molt interessant aquesta comparació entre un mite de fa tant temps i la societat d'avui, això ens demostra que per molt que sembli que la societat canvia, en realitat es manté igual.
Crec que avui en dia hi ha molt poca gent que es definiria com Ulisses, es a dir que no es deixen temptar per aquesta flor, i que hi ha molta gent que es deixa endur per aquest corrent de mentides, potser prefereixen viure enganyats a veure la veritat.
Valete!!!

Carla Bartra ha dit...


Salvete!
Moltes felicitats Maria! trobo que és una entrada fantàstica, ja que et fa reflexionar sobre unes certes coses. Jo també crec que Ulisses té raó, ja que primer de tot hem de ser nosaltres mateixos i sobretot no deixar influenciar-nos pels demés, hem de seguir el nostre camí i a la nostra manera, no deixar-nos portar. Enhorabona, és una molt bona entrada perquè així ens podem adonar de la realitat de les coses.
Valete.

Judy97 ha dit...

Salvete!
Moltes felicitats Maria, és una entrada extraodinària! Estic d'acord amb tu de que tots formem part d'una societat que no podem canviar.
Aquesta flor provoca l'addicció i la pèrdua del temps, és a dir que no saps on vius perquè aquesta flor t'ho impedeix. Molta gent no va seguir l'exemple d'Ulisses i per això fa temps que ningú vols probar aquesta flor.

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Primer de tot felicitar a la meva companya i amiga Maria per l'entrada.
Personalment crec que aquesta profunda reflexió té tota la raó del món. Cdascú ha de fer el seu camí sense por del que puguin dir els altres, sense haver de fer sempre el que diguin els altres ja que al cap i a la fi, és el teu camí i la teva vida i li has de donar la forma que TÚ vols. A vegades també és bo escoltar l'opinió dels altres, per tenir diverses opinions i idees però sempre fer allò que un desitja i no el que el teu company o amic vol.
Així doncs que tothom faci el seu camí, tal i com el vol recordar.

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Salvete!

Primer felicitar a la Maria per aquesta reflexió, que personalment estic d’acord amb ella. Vivim en una societat, en que les persones han de fer allò que se’ls hi diu, la persona que vesteix diferent dels demés és estranya o rara, el que no té un mòbil d’última generació no és “guai”... i això és culpa de les persones que ho permetem. Penso que el problema i faig referència a una altre entrada que he comentat, i és que a vegades no tenim present els valors Grecs que tants cops hem comentat, els que ens fan ser més persones, els que fan que cadascú faci allò que vol i desitja i no perquè un altre li digui. Com he dit també a un altre comentari, si tornéssim a anys enrere al•lucinaríem amb el concepte de societat que tenien es antics Grec, i hauríem d’aprendre molt d’ells.

Cristina C ha dit...

Salvete!

Felicitats a la Maria per expressar-nos aquesta reflexió tan extraordinària!

Aquest fragment de “L’Odissea” és una clara metàfora sobre el món que vivim avui en dia.

Podríem dir que la societat està manipulada per una sèrie de persones, coses o estratègies que fan que seguim al peu de la lletra uns models de vida que ens imposen.

Moltes persones estan obsessionades en seguir la moda i no són conscients que no cultiven la seva pròpia personalitat. Viuen pendents del què diran, de si agradaran o no a l’altra gent… Pensen que això els durà a una felicitat, però no és cert, viurien més feliços si visquessin sense pensar en el que opinaran els altres.
És per això, que es fa una metàfora amb el Lotus, ja que d’alguna manera ens oblidem a nosaltres mateixos i ens deixem portar per les modes.

És molt important que tinguem clar qui som i què volem arribar a ser en la vida! No hem de dependre de res ni de ningú!

Valete!

Gerard Llobera ha dit...

Salve!
Moltes felicitats Maria per aquesta grandíssima aportació al blog, ens has fet reflexionar a tots després de llegir aquesta gran reflexió que has fet.
Ja va sent hora d'agafar el timó de les nostres vides i no deixar-nos influenciar per les males influencies.
Vale!

Anònim ha dit...

Felicitats per l'entrada Maria.
Estic d'acord amb la reflexió que fa.
Crec que cada persona ha de fer el seu camí, sense fixar-se en el que els altres fan, es a dir actuar de la forma que tu realment creus que es la correcta , no intentar actuar com actuen els altres.
en el mite d'Ulisses es pot veure com no es deixen temptar per la flor, però en canvi hi ha molta gent que es deixa endur per altres persones, es a dir, em d'actuar com Ulisses, no deixar-nos portar per les actituds d'altres persones i actuar com considerem que es la millor forma.

Valete


meritxell ha dit...

Hola!!

Primer de tot moltissimes felicitats per aquesta entrada!, trobo que tal i com esta la societat avui en dia, plantejar-nos aquests tipus de qüestions.
Crec que tots nosaltres (la societat en general) hauria de lluitar per no menja aquests fruits, per molt tentadors que siguin, i intentar com Ulisses lluitar per la vritat, i no caure en l'error de deixar-se portar pel camí fàcil, la ignorància.
És un proposit dificil de cumplir, ja que costa molt resistir-se a caure a aquet cami facil, a aquet fruit tant tentador, però si caiem en la temptació faràn de nosaltres el que voldran, i no tindrem potestat per decidir, serem esclaus.

Moltes felicitats un altre cop!

carlota ha dit...

Maria esta molt bén escrit i veritablement tens tota la rao. I és que a més a més estic completament d'acord amb tu. Primer de tot dir que, com moltes vegades diu el Jordi i com la Marta ha dit anteriorment, si els grecs veièssin el concepte de societat que tenim avui en dia s'espantarien, ja queda poc d'aquella societat en que els politics governaven per el poble, no per tenir el poder ells. Per exemple, abans l'estat grec era qui invitava als ciutadants a veure cultura, a anar al teatre. Avui en dia això s'ha perdut, pujen el preu de tot oci cultural, i amb això es perden grans referents i influencies que manquen en la majoria de población d'ara i sobretot dels politics. No hem de deixar-nos portar, no hem de ser consumidors d'aquesta flor que fa que no recordis el que ets, i el que vals!
Ulisses no ho va oblidar mai, i per això va poder continuar el seu camí sense oblidar tot el que ell era i tenia.

Valete, molt bona entrada!

laura Calvo ha dit...

Felicitats per l'entrada Maria!
Estic totalment d'acord amb els meus companys la nostra societat a canviat molt d'anys enrere. La gent és molt més ambiciosa vol tenir més i més sense adonar-se'n que ells mateixos s'estan perjudicant. Jo crec que hom hauria de seguir el seu camí a la seva manera sense haver de ser influenciats per als altres que millor exemple que Ulisses, ells ha preferit no deixar-se portar per la flor de lotus hi ha cregut més correcte seguir el seu propi cami.
Valete!!

Charlene ha dit...

Salvete!

Felicitats per l'entrada per què crec que ens ha fet reflexionar a molts de nosaltres..
Jo crec, responent a la pregunta formulada, que tothom hauria de seguir l'exemple d'Ulisses, però que és bastant difícil que tothom ho faci.. El per què? A la nostra societat hi ha molta gent que no pot viure sense aquestes noves tecnologies. Fem una passa al carrer i veiem a algú amb un mòbil o un iPod, en fem un altra i segur que veiem el mateix.. Fins i tot a les classes passa!
Però, en l'exemple que es diu, sobre els qui governen el món, estic totalment d'acord.. Hem de seguir el camí correcte i no quedar-nos en un punt fixe pels lotus que ens donen els que "estan per sobre de nosaltres". Ho poso entre cometes, per que, espero que en un futur, no ho estiguin i d'alguna manera, no mengem més lotus.

Vale i de nou, felicitats per l'entrada, que m'ha agradat molt!

Andrea López ha dit...

Avui dia poder disposar d'uns ideals no introduïts a la força ni influenciats per la societat, és difícil. Molta gent interessada ens fa menjar flors de lotus, i s'aprofiten sense cap mirament d'aquelles persones que són fàcils de "manejar" i vulnerables, per capficar idees que si nosaltres ens paréssim a reflexionar realment el que estem votant, comprant, defensant, segurament ens negaríem a fer-ho. Però no, els més que criticables anuncis publicitaris apareixen al carrer, televisions, Internet, diaris en tot moment, i els polítics enganyen als ciutadans en cada una de les paraules que pronuncien (no tots), i encara així piquem.

Per tant, evidentment que hauríem de seguir el model d'Ulisses, ell no es va deixar enganyar, però crec com ja he dit abans, que és molt complicat no caure, doncs, són moltes les persones que treballen únicament per guanyar diners i aconseguir poder.

Per acabar, felicito a la Maria per la bona entrada que ha publicat. De nou els clàssics ens fan reflexionar i ens evidencien encara més, que no tot ha canviat al llarg dels segles.
FA