Pigmalió, que les havia vistes viure d'aquell mode ignominiós, irritat contra els vicis nombrosíssims que la natura havia donat a l'ànima femenina, vivia sol, sense esposa, i des de feia molt de temps no havia tingut companya amb qui compartir el llit. Mentrestant, havia esculpit amb una habilitat admirable una fantàstica estàtua de vori blanc com la neu i li havia donat una bellesa com no pot tenir cap dona nascuda; va enamorar-se de la seva obra. L'aspecte era el d'una donzella de veritat; qualsevol hauria cregut que era viva i que, si no li ho impedís el pudor, podria moure's; amb tant d'art l'havia fet que no semblava una obra d'art. Pigmalió en queda meravellat i el seu cor s'inflama d'amor per aquell simulacre de cos. Sovint acosta les mans a l'obra i la toca per veure si es tracta d'un cos o de vori i, fins i tot així, no pot admetre que es tracta de vori. Li fa petons i creu que ella li'n torna, li parla, l'estreny i creu que els dits premen els membres en tocar-los i té por que apareguin blaus per la pressió damunt la carn. Ara li fa carícies, ara li fa regals dels que agraden a les noies, petxines, pedretes arrodonides, ocells petits, flors de mil colors, lliris, pilotes pintades i llàgrimes caigudes de l'arbre de les Helíades; també li adorna el cos amb vestits, li posa pedres precioses en els dits i llargs collarets en el coll; de les orelles li pengen perles lleugeres i cintes del pit. Tot li queda bé; despullada sembla igual de bella. La fa jeure damunt de matalassos tenyits amb porpra de Sidó i diu que comparteix amb ella el llit; li recolza el coll damunt coixins flonjos de plomes, com si ella pogués sentir-ho.
Va arribar el dia en què tot Xipre celebra amb gran concurrència la festa de Venus; vedelles blanques amb les banyes corbades recobertes d'or havien caigut colpejades en els colls blancs com la neu i l'encens fumejava; Pigmalió, aleshores, després d'haver fet la seva ofrena, va col·locar-se vora l'altar i va dir tímidament: "Si els déus teniu poder per atorgar-ho tot, feu que sigui la meva esposa, ho desitjo, una dona semblant a la meva noia de vori" -no va atrevir-se a dir "la noia de vori"-. L'àuria Venus, que assistia personalment a la seva festa, va comprendre què volia dir amb aquella súplica i, com a auguri de la bona voluntat de la deessa, la flama es va encendre tres vegades i la seva punta es va elevar pels aires. Quan va arribar de tornada a casa, Pigmalió va anar a veure l'estàtua de la seva noia, va inclinar-se damunt el llit i li va fer un petó; li va semblar sentir que el seu cos era tebi. Hi va apropar els llavis per segona vegada i també va tocar-li el pit amb les mans; el vori, en ser tocat, es va tornar tou, va perdre la seva rigidesa, va cedir al contacte dels dits i es va enfonsar, com la cera de l'Himet s'ablaneix amb el sol i, moldejada amb el polze, adquireix formes diverses i amb l'ús esdevé útil. L'amant queda esbalaït, dubta abans d'alegrar-se i té por que tot sigui una il·lusió, una vegada i una altra toca amb la mà l'objecte del seu desig; s'havia transformat en un cos; sentia les venes bategar en contacte amb el seu polze. Aleshores, l'heroi de Pafos va pronunciar nombrosíssimes pregàries per donar gràcies a Venus; els seus llavis toquen finalment uns llavis veritables; la noia ha sentit els petons que ell li ha fet i ha envermellit; ha alçat cap a la llum una mirada tímida i ha vist al mateix temps el cel i el seu amant. La deessa va assistir a aquell matrimoni obra seva; quan es van unir per nou vegades les banyes de la lluna formant un disc sencer, ella va donar a llum Pafos, de qui l'illa n'ha conservat el nom.
Ovidi, Les Metamorfosis, Llibre X (Trad. de Ferran Aguilera, Ed. de La Magrana)
¿Quina relació podeu establir entre la narració ovidiana del mite de Pigmalió i aquests dos fragments de conegudes pel·lícules basades en obres literàries? ¿Quin és el seu argument? ¿Quines diferències i paral·lelismes hi trobeu? ¿Què és l´efecte Pigmalió? I el pigmalionisme? En qui s´inspiren els personatges de Pinocchio i Eliza Doolittle? ¿Quina relació creieu que es pot establir entre l´obra artística i el seu creador?
38 comentaris:
Salvete!
La relació entre aquests dos fragments i el mite de Pigmalió és que aquest últim era un magnific escultor d'estatues i un dia va somiar que una d'elles cobrava vida i aleshores ell s'enamorava d'ella, per tant una cosa inanimada cobrava vida com també reflecteixen els dos fragments d'aquestes preguntes.
L'afecte Pigmalió i el pigmalionisme és aquell que fa que senitis atracció per les estàtues. També existeix el complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona.
Els personatges s'inspiren precissament en aquest mite i en aquesta història.
Aquesta és l'informació que he trobat!
Valete!
Salvete !
He llegit la història de Pigmalió, la veritat és que m'agradat molt, le trobada molt interessant, fins i tot m'ha impressionat l'argument d'aquest mite.
La relació que tenen la obra de Pinocchio i el mite de Pigmalió, és que, el "pare" de Pinocchio i Pigmalió estan tan entusiasmats amb les seves obres, les veuen tan ben fetes que desitjen o fins i tot veuen que són persones de veritat, cossos amb vida pròpia. L'obre de Pinoccho es pot dir que l'argument desde dos punts de vista molt diferents és el de Pigamlió. És una història completament diferent, per un costat és un mite mitològic i per l'altre és un conte infantil, però els dos tenen la mateixa base.
L'efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. La creença que l'obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
D'aquest mite procedeix el terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres.
La relació, l'argument que el seu creador agafa, personalment, crec, que és, l'amor, l'apreci que es té cap a una cosa, en concret.
Valete!
PRECIÓS és la paraula que em ve al cap al llegir aquests dos fragments.
Qué maques aquestes histories en que els somnis es fan realitat , m'encanta quan la sort pica a la porta i et premia inesperadament amb una petitesa que t'omple el cor, la ment, la vida.
La relació està claríssima, ambdos crean amb les seves mans una figura que primerament és inanimada i després esdevé en viva. Amb l'ajuda , obviament, d'un ésser màgic o diví que apareix com un sospir d'esperança en la vida d'algú solitari .
L'argument , en concret, de Pigmalió és bàsicament el desig intens que té per una cosa aparentment impossible i com , amb un toc diví , el somni es cumpleix. Ja es diu : "no hi ha res impossible", i "Vigila el que desitges, que es pot fer realitat".
L'efecte Pigmalió, segons el que he pogut deduïr del que he trobat cercant pel google, és quan algú dessitja quelcom que depén de factors externs. I és tal el desig de la persona esperançada que això fa que trastoqui els factors externs dels que depén.
I el pigmalionisme, cosa ben extranya , és l'atracció sexual cap a les estatues.
La relació entre els arguments d'aquestes dues històries és , segons el meu punt de vista, l'amor i l'apreci que s'agafa a algunes coses determinades, el desig fervent que ens crea aquestes,i l'esperança indestructible que tenim davant dels impossibles.
Salvete!
La relació del mite de Pigmalió i de les dues pel·lícules es la mateixa idea de crear una obra d'art, que desprès cobrarà vida.
L'efecte Pigmalió és un efecte, on una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. La creença que l'obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
Del mite de Pigmalió procedeix el terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També explica l'anomenat complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona.
Salvete!
Primer de tot he de dir que les històries m'han agradat molt i són molt interessants. La relació que es pot establir en les històries és que creen unes figures que després cobren vida, l'argument és l'intenció que tenen els artistes per fer cobrar vida a unes escultures.
L'efecte Pigmalió és aquell sentimente que et fa sentir amor cap a una escultura i creguis que és un ésser animat. Com ja he dit la relació que s'estableix entre l'obra i el seu creador és d'amor.
Valete.
Salvete!
Penso que la relació està en el fet de que els tres personatges: L'escultura de Pigmalió, Pinotxo i Eliza Doolittle és que tots tres són nous en la seva nida, és a dir, que els tres arriven de nou a una vida desconeguda.
Pigmalió demana a una deessa que la seva escultura prengui vida, Gepetto li ho demana a una estrella, que Pinotxo cobri vida. En cambi, Eliza Doolittle ja és viva, però s'ha d'adaptar i se li han d'ensenyar una serie de coses d'una vida que desconeix.
He trobat que hi ha dos tipus d'efecte Pigmalió:
Efecte pigmalió positiu: L'efecte pigmalió positiu es refereix a aquell que produeix un efecte positiu en el subjecte, de manera que referma l'aspecte sobre el qual es produeix l'efecte, provocant un augment de l'autoestima del subjecte i de l'aspecte en concret.
Efecte pigmalió negatiu: L'efecte pigmalió negatiu és aquell que produeix que l'autoestima del subjecte disminueixi i que l'aspecte sobre el qual s'actua disminueixi o fins i tot desaparegui.
En medicina, el pigmalionisme és, per a uns, un estat psicopàtic en què un individu s'enamora de la seva pròpia obra. Altres, en canvi, ho entenen en sentit més ampli i diuen «Pigmalió» o «venus estatuària» a l'atracció sexual no només per les estàtues, sinó per qualsevol representació del cos humà.
Salvete!
Trobo molt interessants aquestes històries perquè m'han agradat molt.
Pigmalió fa una escultura d’una noia i s’enamora d'ella i desitja que aquesta escultura la transformin amb una noia de veritat, que tingui sentiments, i amb la obra del Pinocchio, el desig és que el converteixin en un nen de veritat.La relació, en aquests casos fan una obra que els hi agrada molt, que s’enamoren i desitgen que siguin transformades o que els converteixin amb persones normals que puguin parlar i tenir sentiments.
L'efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. El Pigmalionisme és que hi ha atracció per les estàtues.
La relació, penso que s’ha inspirat en l’amor i el desig.
Valete!
Salvate!
La relació que veig entre el text de Pigmalió i el vídeo de Pinocchio és que és la mateixa història però amb personatges i èpoques diferents. Pigmalió i Gepetto són dos escultors, el primer esculpeix el marbre i el segon la fusta. Tan un com l’altre desitgen que la seves obres d’art cobreixin vida. A partir de les seves creacions artístiques volen convertir la vida en art. La deessa Venus i la fada de l’estrella blava són les que fan realitat els somnis de Pigmalió i Gepetto. Pigmalió es posa a esculpir la seva pròpia obra d’art perquè està irritat contra els vicis nombrosíssims que la natura havia donat a l´ànima femenina i Gepetto no desitja res més que Pinocchio sigui un nen de carn i ossos amb un bon cor.
La relació que veig entre et text de Pigmalió i el vídeo de Eliza Doolittle és que tan Pigmalió com el senyor de la pel•lícula han d’esculpir, un, en sentit figurat de la paraula i l’altre en el sentit real.
Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar.
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.
Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida. D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.
El Pigmalionisme és l’atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També explica l'anomenat complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona, com és el cas de la pel-lícula de Eliza Doolittle.
Valete!!
Bonees!
La història de pigmalió m'ha agradat moltísim!
les dues històries, es basen en que els autors de les escultures, creen una obra d'art tant bella, que el seu desig és dons, que es facin realitat,i en pigmalió, la deesa Venus, fa que l'estàtua de pigmalió cobri vida, al igual una fada que pinocchio cobri vida.
L'efecte Pigmalió, és el sentiment que tens cap a una escultura.
valete!
Hola!
he estat llegint el mite de Pigmalió.
Trobo molt interessant aquestes històries.
-el mite de Pigmalió explica que, Pigmalió crea una escultura d'una noia i acaba enamorat de la noia, Pigmalió desitja que aquesta escultura es transformes en una noia de veritat.
La relació en totes les històries es que fabriquen una escultura i volen que aquesta escultura cobri vida.
Una magnifica entrada, m'agradat molt!
Valete!
Salvete, he estat llegint el mite de Pigmalió, i ha estat molt interesant, també me ha agradat recordar temps amb la meva pel·licula preferida de petit que era Pinocho, i mai trobava relació amb res, pero desde que he llegit el mite de Pigmalió que va de un gran escultor, que feia escultures , i volia que aquestes figures fossin de debò, llavors ell s'enamora d'ella, perquè cobri vida. I la relació es això que volen que esser inanimats al final tinguin vida.
Vale!
Salvete!
M'ha agradat molt el mite de Pigmelió i com està narrat (m'encanta). Entre aquest mite i les altres dues històries és que en cada un hi ha un personatge nou en la vida (La dona i en Pinocchio són creats per uns escultors, que "s'enamoren" o senten una atracció cap a la seva escultura que per ells és una meravella, i el que volen és que el seu somni es faci realitat (que cobrin via) i el de my Fair Lady, el que veig és que un senyor vol que Eliza Doolittle (una floristera) perfeccioni el seu parlar Anglès. A part de d'això, l'època també és diferent.
Una diferència que hi ha entre la història de My fair Lady i el mite de Pigmelió és que, Pigmelió el que vol és que cobri vida una escultura seva perquè ell ho vol, és a dir, que l'atrau i l'admira mentre que en l'altre història, el senyor el que fa no és admirar-la, sinó que ho fa per una aposto (o sigui, per mi, això és com una "burla" cap a Eliza Doolittle, ja que la fa passar en un procés la qual el senyor es burla del seu parlar).
Totes dues històries (Pinocchio i Eliza Doolittle) s'inspiren amb el personatge de la Dona, l'escultura de Pigmelió perquè ells també són noves vides que comencen una etapa en un altre lloc.
Valete !
Salvete!
La relació entre, Pigmalió , Pinotxo i Eliza Doolittle ens ensenya a creure en els nostres somnis,
en creure en allò que no veiem, en els tres referents podem veure com una figura inanimada cobra vida per obra de una deessa, tot aconseguit rere un desig, Pigmalió li demana a Venus que li dongui vida a la seva obra, Gepetto demana el seu desig a una estrella.
L’efecte Pigmalió es aquell que fa que sentis atracció per una estàtua , el voler canviar obsessivament a una persona.
Una fantàstica entrada, la que ens pot ensenyar a creure en els nostres somnis i lluitar per tal de que es facin realitat.
Vale!
Marc Rodriguez Llopis
Salvete!
La relació que trobem entre la narració ovidiana del mite de Pigmalió i aquests dos fragments de conegudes pel·lícules basades en obres literàries com Pinocchio és que tant Pigmalió com Gepetto busquen fabricar una escultura amb molta passió per tal de que després aquesta cobri vida per si mateixa.
Pigmalió demana a una deessa que la seva escultura anomenada Eliza Doolittle, en canvi Gepetto demana el mateix, però a una estrella.
L'efecte pigmalió es basa en l'expectativa que tenim sobre un fet que aparentment és extern a nosaltres i sembla que no hi podem fer-hi res. Però el simple fet de tenir una possible expectativa fa que la nostra conducta es modifiqui i per tant aquest fet acabi succeint en realitat.
El pigmalionisme consisteix en el desig sexual que es desperta en determinades persones sobre les estàtues, figures o algun objecte que representi una forma humana.
Valete!
Hola!!
Primer de tot vull dir que m'ha conmogut molt les tres històries.
La relació més destacada és la de Pigmalió i Geppetto perquè es dediquen a ser escultors i de l'amor i la passió que senten per la seves escultures fabriquen una dona i un nen i desitgen amb molta il·lusió que cobren vida i finalment es fa realitat i l'altre pel·licula de My fair Lady es semblant ell educa a una noia que té un llenguatge vulgar i s'enamora de la obra que ha fet sobre ella, és a dir; que la fet canviar per complert de com era a com és. Valete!!
Hola!!
L'argument de Pinotxo és molt semblant al de Pigmalió. Geppeto, un fuster, que el que més desitja en aquest món és un nen de veritat. Una fada li concedeix el desig i a continuació hi ham una sèrie d'aconteixements que fan del conte o pel·lícula més interessant.
L'argument de la pel·licula "My fair lady", és d'una noia pobre en el que te la sort de que un prestigiós professor de la llengua li ensenyi tot el necesari per poder fer-se pasar per una noia adinarada.
La relació que hi trobo entre el mite de Pigmalió i Pinotxo, és que en els dos hi ha un escultor que desitja que la seva obra recobri vida. I la relació que hi veig entre Pigmalió i Eliza Doolittle és que el prefossor esta "creant" a una nova noia, per acabar cobrant la vida d'una persona millor.
El pigmalionisme, és un estat psicològic en el que la persona s'enamora de la pròpia escultura, o de les escultures en general.
L'efecte Pigmalió consta en esperar un resultat concret sobre una cosa que no depen necesariament de nosaltres.
Salvete!
Veig més relació que entre el mite de Pigmalió i l'historia de pinocho que amb my fair lady perquè en els dos primers l'amor existeix desde un principi en canvi en my fair tot comensa com una aposta pero també acaba apareixent un vincle d'amor entre els protagonistes. Potser hi veig més semblansa entre Pigmalió i pinocho perqué fan una figura, sigui com el fill que mai ha tingut en el cas de pinocho o amb l'esposa perfecte que sempre ha volgut en el cas Pigmalió. En els dos casos demanan el dessig de que es facin realitat les seves obres i els hi concedeixen.
Pinocchio i Eliza s'inspiren en el vori de Picmalió.
L'efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. La creença que l'obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
Valete
Hola!
Primer de tot dir que el mite de Pigmalió és preciosa!
La relació que tenen, penso que és l’enamorament d’allò que creen o canvien. M’explico: en el mite de Pigmalió, s’enamora de la seva escultura ja que és tot allò que sempre a desitjat i demana a Venus que li doni vida perquè pugui ser la seva esposa, i finalment ho fa. La historia de Pinocho,Gepeto no te fills, però el que més vol és tenir-ne, i crea a Pinocho i demana a la estrella que cobri vida, i així és. I a la història de My fair lady, el professor de fonètica, fa una aposta dient que és capaç de canviar la manera de parlar de la jove, finalment s’enamora d’ella. Totes aquestes histories tenen una relació, i com e dit anteriorment, es l’amor o l’apreci que s’agafa a alguna persona o cosa, i es que a vegades les coses passen pel sol fet de creure en elles.
L'efecte pigmalió té l'origen en el mite grec.
Hi ha dos tipus d’efecte Pigmalió:
Efecte pigmalió positiu: L'efecte pigmalió positiu es refereix a aquell que produeix un efecte positiu en el subjecte, de manera que referma l'aspecte sobre el qual es produeix l'efecte, provocant un augment de l'autoestima del subjecte i de l'aspecte en concret.
Efecte pigmalió negatiu: L'efecte pigmalió negatiu és aquell que produeix que l'autoestima del subjecte disminueixi i que l'aspecte sobre el qual s'actua disminueixi o fins i tot desaparegui.
La llegenda d’Ovidi ens diu que Pigmalió, rei de Xipre –que també era un escultor de gran sensibilitat– modelà, inspirant-se en el seu ideal, una estàtua de marbre a la que anomenà Galatea. L’estàtua de la donzella era tan bella que va caure perdudament enamorat. Pigmalió va suplicar a Venus, la deessa de l’amor: hauria donat el que fos perquè la seva verge de marbre cobrés vida.
Jo sincerament no coneixia cap d’aquestes histories, només la de Pinocho, però ara, després de fer recerca puc relacionar amb aquestes i segurament existeixen moltes més.
Valete!
Primer de tot dir que m'ha agradat molt la narració ovidiana, esta molt ben escrita.
Jo crec que la relació entre Pigmalió i Geppetto és molt evident, en canvi, la del professor Higgins no es tan semblant però jo crec que si que hi esta relacionat indirectament. En la pel•lícula de Pinotxo, Geppeto, un fuster, crea un nen. Al cap del temps, li agrada tan la seva creació que vol que cobri vida. I una fada fa que això es faci realitat. En canvi en la pel•lícula de My Fair Lady, Higgings, un professor de l'alta societat, fa una aposta amb un amic. Aquesta aposta consisteix en que aquest professor ha de educar, és a dir, aconseguir que aquesta noia parli com una senyoreta amb diners. Finalment ho aconsegueix, però li agafa tan de carinyo que s’enamora d’ella.
Salve!
La relació ovidiana del mite de Pigmalió i d'aquests dos fragments és que volen canviar a una persona o en dos casos, transformar un objecte inanimat a un real mitjançant poders sobrenaturals. En un dels fragments dels vídeos esmentats en aquesta entrada es pot veure una pel·lícula, que tots la coneixem per Disney, és en realitat un conte popular italià escrit per Carlo Collodi. Va sobre Geppetto, que sense fills, va tallar un ninot de fusta amb forma de nen i aquest va cobrar vida sent un nen/ninot entremeliat que tal com ens diu el títol és anomenat Pinotxo.
L'altre vídeo és de My Fair Lady, un musical inspirat en l'obra de teatre de G.B. Shaw, on el professor Higgins troba interessant a l'Eliza Doolittle ja que aquesta té un llenguatje vulgar. Amb una aposta amb el seu amic el coronel Pickering, es compromet a ensenyar a parlar correctament a Eliza i fer-la passar per una dema de l'alta societat en només sis mesos. És una de les pel·lícules on Audrey Hepburn va actuar i li van donar reconeixement mundial.
L'efecte Pigmalió és aquell en que una persona espera un resultat concret però que aquest depèn d'ajudes exteriors. Aquest és causat per la influència positiva/negativa sobre la gent i pot influir molt que en molts casos, s'arriba a creure en el que diuen. I el pigmalionisme és aquell cas on una persona se sent atraida a una estàtua amb forma humana.
Pinocchio i Eliza Doolittle s'inspiren en Galatea que és l'estàtua de la qual Pigmalió s'enamora i la vol canviar per que sigui humana, tal com passa a Pinocchio però ell és un ninot de fusta. En el cas de l'Eliza Doolittle, la volen canviar de manera de ser, que sigui una persona diferent de la que és.
La relació que es pot establir entre l'obra i el creador potser és el fet en que el creador se sent atrait a la seva obra pel fet de que l'ha fet ell mateix, de que ha sigut creació seva.
Vale!
Salve!
M'ha agradat molt la història del mite de Pigmalió, crec que es una història molt interessant, i alhora fascinant.
He buscat més informació sobre el mite, aquí a deixo:
Pigmalió va ser segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar.
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.
Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida.
Quan va despertar en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.
Salvete!!
Bé, m'agradaria dir que aquest mite és molt bonic i interessant a la vegada.
L'argument tracta de que és vol convertir un objecte molt apreciat en algo viu, que tingui sentiments, com en la pel·lícula de Pinocho, que un objecte de fusta es torna en un nen gràcies a una fada,i en pigmalió, la deesa Venus, fa que l'estàtua de pigmalió sigui viva.
L'efecte pigmalió tracta en l'amor que es comparteix entre el creador d'alguna cosa inanimada en aquest.
Valete!
Salvete!
Aquestes històries són fascinants, és increíble com una persona pugui agafar tan afecte a una de les seves obres d'art. La relació que hi ha entre la narració ovidiana del mite de Pigmalió i aquests dos fragments de conegudes pel·lícules basades en obres literàries és que en cada una un objecte molt estimat cobra vida.
En la història de Pigmalió qui li concedeix el desig de convertir la seva obra d'art en humana, és Venus. A la història de Pinocho sembla que es vulgui dir que la fada que converteix el nen de fusta en humà és Venus.
L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs, així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
El pigmalionisme és l'atracció sexual per estatues o maniquís desputllats.
Valete!
Salvete!
En la imatge que hem vist a l'entrada publicada, obra de Gérôme, podem veure Pigmalió en el seu estudi fent un petó a Galatea que ja s'ha transformat en una dona real, moment que delata el color dels seus cabells. Al fons hi podem observar més escultures.
Conta la llegenda que Pigmalió era un antic rei de Xipre i també un escultor amb una gran sensibilitat. Superava en habilitat el mateix Dèdal, constructor del laberint de Creta. Mai va voler casar-se perquè no trobava la dona que encaixés amb el seu ideal de bellesa. Dedicava tot el seu temps a la creació d'estàtuess cada vegada més ben treballades. Finalment en va esculpir una de tan perfecte que se'n va enamorar. La va anomenar Galatea i somniava fins i tot que l'estàtua cobrava vida. Venus, compadida, la va fer viure i li va concedir el do de la fertilitat, gràcies al qual tingueren una filla.
També he trobat que el mite de Pigmalió i Galatea ha donat nom al "pigmalionisme", o atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar la fascinació dels artistes per les seves muses i les seves obres.
Valete omnes!
Salvete!
La relació que hi ha entre la narració del mite de Pigmalió i aquests dos fragments de conegudes pel·lícules és que tant Pigmalió com Gepetto busquen fabricar una escultura amb molta passió de manera que després aquesta cobri vida per si mateixa.
Pigmalió demana a una deessa que la seva escultura anomenada Eliza Doolittle, en canvi Gepetto demana el mateix, però a una estrella.
L'efecte pigmalió es basa en l'expectativa que tenim sobre un fet que aparentment és extern a nosaltres i sembla que no hi podem fer-hi res. Però el simple fet de tenir una possible expectativa fa que la nostra conducta es modifiqui i per tant aquest fet acabi succeint en realitat.
El pigmalionisme es tracta en el desig sexual que es produeix en determinades persones sobre les estàtues, figures o algun objecte que representi una forma humana.
Valete amicis!:)
La definiciò que he trobat per l'efecte Pigmalió: Succés pel qual una persona aconsegueix el que es proposava prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
La relació es que tant Pigmalió com Geppeto creen un objecte amb tanta passió que inclós aquest cobra vida.
El pigmalionisme és el desig sexual envers la estatues, figures que representin una forma humana!
M'ha encantat la història!
Valete!
Salvete!!!
M'ha encantat la història!
La relació del mite de Pigmalió i de les dues pel·lícules es la mateixa idea de crear una obra d'art, que desprès cobrarà vida un mite increible.
valete
Salve tripulants!
m' acabo de llegir aquest petit fragment i recalco que le trobat molt interessant.
La relació que té Pigmalió i Pinocho es que Geppeto es que els dos creen una escultura de la qual s' encariinyen molt.
Pigmalió crea una escultura amb una bellesa exepcional, una bellesa més superior que el de una dona real, i desitja que és façi real al igual que Geppeto que construeix a Pinocho un ninot fet de fusta del qual també li agafa molt de carinyu. Una altre cosa que tenen en relació és que dos deesses/fades fan que la escultura i Pinocho es fàçin realitat i per tan Pigmalió i Geppeto es posen molt feliços perquè han aconseguit fer el seu somni realitat.
L'efecta pigmalió és el succés pel qual una persona aconsegueix el que es proposava prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
"Les expectatives i previsions dels professors sobre la forma en què d'alguna manera es conduirien els alumnes, determinen precisament les conductes que els professors esperaven."
El pigmalionisme el desig sexual que es produeix en algunes persones, sobre les estàtues, figures o algun objecte que representi una forma humana.
Valete!
Salvete!
Quin mite més interessant! M'ha agradat molt poder llegir-lo i descobrir més sobre el mite i com ha repercutit aquest mite en el nostre vocabulari.
Crec que la relació que s'estableix entre la narració ovidiana del mite de Pigmalió i els dos fragments de les pel•lícules Pinotxo i My Fair Lady és el desig de que alguna cosa que han creat ells mateixos (Geppetto-> Pinotxo i Henry Higgins-> Eliza Doolittle) es fagi realitat a base de creure-s’ho, tenint fe.
He trobat que el pigmalionisme és un trastorn psicosexual en el qual un individu dirigeix fantasies eròtiques cap a un objecte creat per ell.
Aquí us deixo el més interessant de la informació que he trobat sobre l’efecte Pigmalió.
L’efecte pigmalió és un dels successos que, tant en el àmbit laboral com en l’escolar, social i familiar, poden ser més productius o contraproduents. Això suposa, per tant, alguna cosa important de conèixer i estudiar per els professionals de qualsevol àmbit.
L’efecte pigmalió es pot identificar de les següents maneres:
1. Succés per el qual una persona aconsegueix el que es proposava prèviament a causa de la creença de que pot aconseguir-ho.
2. Les expectatives i previsions dels professors sobre la forma en què d’alguna manera es conduiran els alumnes, determinen precisament les conductes que els professors esperaven.
3. Una profecia auto complerta es una expectativa que incita a les persones a actuar de formes que fan que l’expectativa es torni certa.
Hi ha dos tipus: positiu i negatiu.
Exemples:
1. En la cultura romana( Ovidi, en Metamorfosis) va tornar a elaborar el mite: Pigmalió, un escultor, va fabricar una estatua de marfil representant la seva dona ideal i es va enamorar de la seva propia creació. La deesa Venus va donar vida a l’estatua atenent a les pregàries de Pigmalió. En la tradició educativa, el mite –versió llatina- de Pigmalió té una forta tradició.
2. Des de l’obra teatral del mateix nom de Bernard Shaw (1913) portada a la gran pantalla com My Flair Lady (1956) i en la qual el professor Higgins acaba enamorant-se de la seva creació (una noia del raval reconstruïda, com alumna, en una dama), a la teoria sobre l’”efecte Pigmalió” a l’escola, amb la que Rosenthal (1968) explica que el mestre actua convertint les seves percepcions sobre cada alumne didàcticament individualitzada que la porta constructivament o destructivament, a confirmar aquestes percepcions.
He trobat aquest quadre que crec que resumeix molt bé les tres històries.
Subjecte-> Desig ->Conseqüencia
->Pigmalió ->Bellesa femenina ->Galatea
Henry Higgins ->Fer passar a una violetera per duquesa ->Eliza Doolittle
Geppeto ->Un fill ->Pinotxo
Abans d'acabar voldria afegir que he preguntat sobre el coneixement del mite Pigmalió, l'efecte pigmalió, etc, a les persones del meu voltant (familiars, amics,...) i m'ha sorprès que la majoria dels adults sabien bastant de què anava el tema. He de dir que m'ha sorprès molt, agradablement.
Valete!
Salvete tripulants:)
M'he hagut de llegir dues vegades l'entrada, ja que de primeres no entenia del tot bé la relació que s'establia entre aquest 2 personatges, però al final m'ha quedat prou clara:
- La relació que té Pigmalió i Geppeto es que els dos elaboren una escultura de la qual li agafen molt afecte i apreci.
Pigmalió crea una escultura amb una bellesa sobrenatural, una bellesa més superior a la de qualsevol dona humana, i desitja que és façi realitat, que cobri vida, paral•lelament com Geppeto que construeix a Pinotxo un titella fet de fusta del qual també li agafa molt d'amor. Un altre tipus de relació que s'estableix és que dos deesses/fades fan que la escultura i Pinotxo es transformin en realitat i per tan Pigmalió i Geppeto aconsegueixen que el seu somni i el seu vé més preciat es faci realitat.
L'efecta Pigmalió és el succés pel qual una persona aconsegueix el que es proposava prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
"Les expectatives i previsions dels professors sobre la forma en què d'alguna manera es conduirien els alumnes, determinen precisament les conductes que els professors esperaven."
El pigmalionisme el desig sexual que es produeix en algunes persones, sobre les estàtues, figures o algun objecte que representi una forma humana.
Valete:)
Salvete!
Crec que la relació entre aquestes històries és la intenció de fer cobrar vida a un objecte que realment és una autèntica obra d'art.
L'efecte Pigmalió és l'obsessió d'una persona de conseguir el què és per ell/a el seu major objectiu o més gran desig.
El pigmalionisme és l'atracció sexual d'una persona envers una estàtua o qualsevol altra cosa antropomòrfica inert.
A mi personalment aquest tipus d'història no m'ha apassionat mai massa però trobo que és molt interessant i especialment instructiva.
Salvete!
He llegit la història del pigmalió i m'ha agradat bastant i sobretot l'he trobat interesant. La relació que s'estableix entre el Pigmalió i Pinocchio es que en els dos casos els creadors es senten sols i decideixen crear les escultures per tenir dona o en el cas de Pinocchio fill, també en els dos casos el desig el concedeix un èsser poderós. L'argument tracta sobre un home que crea una escultura, i a aquesta escultura li arriva a agafar tant d'afecte que es va enamorar de la seva escultura i finalment Pigmalió demana a Venus que es torni una dona de veritat. L'efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. El pigmalionisme és el desig sexual que es produeix en algunes persones, sobre les estàtues, figures o algun objecte que representi una forma humana.
Els personatges de Pinocchio i Eliza Dolittle estàn clarament inspirats en la escultura del Pigmalió.
Valete!
Hola a tots!!
El mite de Pigmalió ha donat peu a múltiples recreacions literàries, per exemple el relat que el poeta romà Publi Ovidi Nasón fa a les seves Metamorfosis.
El mite explica que el rei Pigmalió va esculpir una estàtua amb la figura ideal de la dona. Li va agradar tant la seva obra que va voler que es convertís en un ésser real. El desig va ser molt fort i va fer tot el que va poder per aconseguir-ho. Va demanar ajuda a Venus Afrodita, la deessa de l'amor, la qual va col·laborar que el seu somni es fes realitat. Així va néixer Galatea, la seva dona ideal.
L'efecte Pigmalió succeeix quan algú anticipa un fet, aleshores existeixen moltes probabilitats que es compleixi.
Aquest requereix de tres aspectes: creure fermament en un fet, tenir l'expectativa que s'acomplirà i acompanyar amb missatges que animin la seva consecució.
El pigmalionisme en medicina és per a uns un estat psicopàtic en el que un individu s'enamora de la seva pròpia obra, altres, en canvi, ho entenen en sentit més ampli i li diuen "pigmalionisme" o "venus estatuària" a la atracció sexual no només per les estàtues sinó per qualsevol representació del cos humà. Així entès senzillament abarcaria des de la pornografia, en les seves múltiples variants (nines de plàstic, revistes..) fins la fixació obsessiva per Marilyn Monroe i altres actrius.
La relació entre el mite de Pigmalió i Pinocchio és molt clara, les dues tenen el mateix fil argumental. Geppeto va fer un nino de fusta perquè se sentia sol i va acabar-li agafant-li molt de carinyo. Tant va ser l'afecte que li tenia que volia que fos un nen de carn i ossos. Així la fada va escoltar les seves peticions i va fer realitat el seu desig.
Per tant, hi ha paral·lelismes entre fada/dea Venus, entre Geppeto/Pigmalió i entre Galatea/Pinocchio.
Valete!!
Hola!
A mi m'agradaria fer una petita observació; quan he llegit aquest mite m'ha recordat moltíssim a la història de "Pinocho" ja que en les dues històries es tracta d'un ésser inanimat molt estimat i adorat pel seu creador i en els dos contes apareix una divinitat que fa possible la vida de les obres i amb ella, els seus creadors troben la felicitat i abandonen la soledat en la que vivien.
Salvete!
Quan he llegit aquest mite,de seguida m'he adonat que està directament relacionat amb tota la història del Pinotxo que tots hem vist tantes vegades en la nostre infància, i ara m'adono que, tal com parlavem a classe dies anteriors, moltes coses de les que fem o hem fet en el passat, tot està relacionat, i això personalment em fa molta "gràcia" ja que tot, o si més no la major part de coses quee fem, tenen un sentit.
La relació entre Pinocchio i Pigmalió, és que els dos senten un fort "buit" i no se senten feliços, al revés se senten sols, així que decideixen crear les escultures que a ells els facin feliços, i decideixen crear la dona, o el Pinocchio fill.
Crec realment que aquesta història se l'ahuria de llegir tothom, i si has vist la pel·lícula, podràs arribar a veure la relació que guarden!
Valete!:)
Salvete a tots tripulants!
M'ha costat una mica entendre bé la entrada!
La relació entre aquests dos fragments i el mite de Pigmalió és que el Pigmalió, era un molt bon escultor d'estatues. Un dia, ell va tenir un somni, on una de elles cobrava vida, i l'escultor s'enamorava d'ella. Cobrava vida com en aquests dos fragments!
L'efecte Pigmalió és just el sentiment que et fa sentir amor i pasió cap a una escultura i pensis que és un ésser viu. La relació que s'estableix entre l'obra i el seu creador és d'amor.
Valete.
Salve!
Utilitzen mites per crear pel•lícules que em vist durant la nostre vida, i que mai ens hauríem parat a pensar que estarien relacionades amb la mitologia.
Estan relacionats, perquè tant en la narració ovidiana i en les dos pel•lícules, succeeix que acaben complint-se el que desitgen, i anaven amb bones intencions, encara que a vegades s’ha de dependre d’altres persones o factors perquè això es compleixi.
En tots casos, l’home acaba enamorat de la noia, i en el cas de la películ•la de Pinocchio, l’home l’acaba estimant com si fos un fill.
L'efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta perquè així sigui.
El Pigmalionisme és un trastorn psicosexual en el que el individu dirigeix fantàsias eròticas cap l’obejecte creat per ell.
El personatge Pinocchio s’inspira en l’amada de Pigmalió, el seu creador, volia que cada obra es transformés en una persona de carn i ossos.
En canvi, a la películ•la de My fair lady, l’home aconsegueix formar com a persona a la noia, l’ensenya a llegar, comportar-se, etc.
Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques. Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida. Quan va despertar en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.
D'aquest mite procedeix el terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També explica l'anomenat complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona.
La narració de Pigmalió recorda a la historia de Pinotxo, la marioneta de fusta protagonista de "Les aventures de Pinotxo" de Carlo Collodi. El seu nom original en italià és Pinocchio, ja que tenen el mateix fil argumental. Tant Pigmalió com Geppeto se sentien sols i en estones d’oci van dedicar el temps en modelar la silueta d’una persona inanimada, que després cobra vida i els fa feliços. En un relat, és gràcies a la dea Afrodita que la figura pren vida, i en l’altre, és gràcies a la Fada.
Publica un comentari a l'entrada