Bon viatge, mariners...

Divendres passat vam celebrar la festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat a l´escola. Un dia molt especial per a tots: pares, professors i, sobre tot, ells mateixos, perquè són ells els autèntics protagonistes de la nit. Enguany en Carles, amic, company i tripulant també del nostre vaixell, va ser el professor encarregat de llegir les paraules que tots nosaltres volem fer-los arribar amb una emoció continguda. I com no podia ser d´una altra manera, va escriure i dedicar-los un bell poema que de ben segur recordaran i guardaran per sempre dins el seu cor.

És, ja ho he dit, un bell poema ple de referències clàssiques, farcit de paraules que ens fan l´ullet, mariners del Vaixell d´Odisseu, també a nosaltres. Em fa molta il·lusió -atzar o destí?- que sigui aquesta l´entrada que fa 200 des d´aquell llunyà 7 d´octubre de 2009 en què aquesta nau impulsada per vents ferms va començar a solcar les aigües dels nostres mars de les clàssiques. Mariners tots, que tingueu un bon i bell viatge. Καλό ταξίδι!

Bon viatge, mariners,
el vostre vaixell és a punt.
A bord s'hi ha encabit
el bo i millor d'aquests anys:
el gust pel càlcul precís i
la serenor d'un hexàmetre,
l'anàlisi rigorosa del món
i la comprensió esclatant
d'aquest misteri que anomenem vida.
Tantes coses, tants coneixements,
que faran del vostre rumb
un deixant segur i ferm
per arribar tan lluny com us sigui possible.
Tanmateix, si la bonança, un dia,
es torna tempesta o els vents, enduts
pel caprici d'Èol, capgiren les veles
per desfer la vostra travessa,
sabem que porteu un tresor
que us salvarà la vida:
més enllà d'aprovats o suspesos
que ningú mai no recordarà,
més enllà d'afalacs hipòcrites o
judicis d'injusta condemna,
dueu al fons del pit la força dels vostres anys,
les mans dels amics, un cor enamorat
i la mirada d'un mestre que us ha estimat.
Amb tot això, res heu de tèmer.
Allà on us porti el viatge, allà on els déus
us deixin veure la vostra Ítaca,
fundareu una felicitat que no coneix mesura:
la de ser un mateix enmig del món,
la de saber-se, si ho heu merescut,
constructors de la pròpia vida.
Aquí restem els qui us hem acompanyat,
no ens sap greu el comiat perquè sabem,
no podria ser d'una altra manera,
que l' únic comiat definitiu és aquell
que es fa sense mirar als ulls.
Sabeu que en aquesta petita illa
anomenada Vedruna Gràcia
sempre trobareu un recer pel cansament
que aclapara i desconcerta.
Però ara és el vostre moment,
ara és la vostra hora,
salpeu, doncs, sense mirar enrera,
viviu intensament aquest viatge únic,
i recordeu, si així us està bé,
el temps passat en terra ferma.
Bon viatge, mariners,
el vostre vaixell és a punt.