A quin mite de Les Metamorfosis d´Ovidi fa referència aquest quadre de J.W. Waterhouse? (feu-ne la descripció). Qui ens l´explica? Per què l´entrada porta aquest títol? Quina obra de la literatura universal està inspirada en aquest mite clàssic? Qui la va escriure? Quin és l´argument? Què en penseu de la història?L´any 1962, el cineasta barceloní Francesc Rovira-Beleta va dirigir la pel·lícula Los Tarantos, protagonitzada pels bailaores Carmen Amaya i Antonio Gades. Era la primera vegada que es rodava una pel·lícula al Somorrostro, un barri de barraques situat entre la Barceloneta i el Poble Nou que congregava emigrants andalusos, principalment de raça gitana. Actualment el lloc que ocupava aquest popular barri s’ha convertit en bona part de les platges de la Vila Olímpica. ¿Quina relació hi ha entre l´argument d´aquesta pel·lícula i el nostre mite clàssic? Coneixeu alguna altra pel·lícula que s´inspiri en aquesta història? Aquí en teniu un fragment.
17 comentaris:
És tracta de Píram i Tisbe.
ARGUMENT:
Píram i Tisbe eren dos joves molt formosos que vivien en cases contigües a Babilònia, ciutat envoltada d’una alta muralla de maons.
Es van conèixer i es van enamorar. S’haurien casat, però els seus pares els ho van impedir. No van poder impedir, tanmateix, la passió que els consumia. La paret comuna a les dues cases estava esberlada i van obrir-hi un camí per als xiuxiueigs amorosos. A una banda de la paret, hi haviaTisbe i, a l’altra, Príam.
-Paret envejosa, per què t’interposes entre nosaltres? Per què no ens permets abraçar-nos o almenys, besar-nos? Tanmateix, t’agraïm que deixis via lliure als nostres mots-deien.
I quan arribavala nit s’acomiaden i l’endemà,s’hi reunien de nou.
Un dia, decidiren burlar els seus guardians i planejaren sortir per la porta de casa i anar-se’n de la ciutat. Acordaren trobar-se al sepulcre de Ninus i amagar-se sota l’arbre que hi ha, al costat d’una font d’aigua molt freda; és una morera, carregada de fruits blancs com la neu.
Quan arriba la nit, Tisbe fa girar el golfo de la porta i surt de casa. Amb el rostre cobert per un vel perquè ningú no la reconegui, es dirigeix a la tomba i s’asseu sota l’arbre on havien quedat; l’amor la feia ser valenta. Tisbe espera Píram. Però vet aquí que una lleona amb la boca escumejant, tacada de la sang d’uns bous que acabava de matar, s’atansa assedegada a beure a la font. Tisbe fuig esporuguida. Li cau el vel. Quan la lleona, després d’apaivagar la set, es dirigia cap als boscos, va trobar per atzar el vel i el va esquinçar amb la seva boca sangonosa. Píram va sortir de casa més tard. Quan s’acostà al lloc convingut, va veure en l’espessa sorra les petjades d’un animal salvatge. Empal·lideix i, es troba el matell tacat de sang, té la certesa del que ha passat. Desesperat per la mort de Tisbe, se’n sent culpable i desitja ser devorat per lleons ferotges. Pren el vel de Tisbe i, sota l’arbre acordat, l’omple de petons i de llàgrimes. S’enfonsa en el ventre l’espasa que porta a la cintura i, moribund, se la torna a treure: la sang li brolla a dojo. Esl fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos i l’arrel, que també en queda amarada, tenyeix de porpra les móres.
Tisbe no vol faltar a la cita amb l’amant i torna, encara atemorida, al seu encontre per explicar-li el perill que ha viscut. Tot i que reconeix l’indret i la forma de l’arbre, el color dels fruits la fa dubtar. Mentre vacil·la, veu un cos ensagnat a terra; recula, i amb el rostre més pàl·lid que les flors del boix, s’estremeix com quan el mar s’agita perquè una brisa lleugera passa fregant-ne la superfície. Tot d’una reconeix el seu estimat, es colpeja els braços i s’arrenca els cabells en senyal de dol. Abraça el cos de l’amant, omple les llàgrimes la ferida i barreja el seu plor amb sang. Cobreix de petons el rostre glaçat de Píram, el crida. Li pregunta si no la reconeix i li recorda que és Tisbe, obre els ulls per darrera vegada i, després els tanca per sempre.
Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix.
És una història molt trista, però realment commovedora, és fascinant el que es por arribar a fer per amor no?
Hola!
En el quadre podem veure a Tisbe arrambada a la paret, escoltant per l'escletxa que han obert escoltant les paraules que li dirigeix Príam de3s de l'altra banda de la paret, cadascú a les seves respectives cambres.
Diria que la obra d ela literatura universal que s'inspira en aquets mite és: "El somni d'una nit d'estiu".
La veritat és que per amor es poden arribar a fer moltes coses...!
Anna Ruiz de la Fuente Nuñez.
Hola!
Aquest mite és semblant a Romeu i Julieta perque els dos no poden casar-se perque els seus pares no els hi deixen, també dir que aquest mite em sembla que també surt al llibre de "les metamorfosis d'Ovidi".
Adeu!
Aquesta història té una clara coinsidencia amb la de Romeu i Julieta que la va escriure el gran mestre Sheakspeare fa ja molts anys.
És molt maca i com he dit,aquestes dues históries tenen molta relació!
VALE :)!
Hola!
Ja que ja està explicat l'argument del mite, afegiré que aquest va ser mencionat per primer cop per Higini (Fabulae 242), tot i que només se'n explicava el suicidi dels amnts. El primer en narrar la història completa va ser Ovidi en la seva obra "Les metamorfosis".
L'entrada porta el títol "Alcínoe, conta'ns aquell mite..." perquè en l'adaptació dels mites i les metamorfosis d'Ovidi "Narracions de mites clàssics", el mite de Píram i Tisbe s'explica a travès d'un altre mite: el de les Miníades. Explica que les Miníades, que eren tres germanes, durant la festa de Bacus van quedar-se a casa cosint i cadascuna explicava un mite clàssic. Quan és el torn d'Alcínoe, aquesta explica el mite dels dos amants, d'aquí el títol de l'entrada.
Personalment, el mite em va agradar bastant tot i que és una història trista, perquè tambés és molt romàntica; em va recordar molt a "Romeu i Julieta".
Adéu!
Sí, a mi també em recorda molt a Romeu i Julieta, una història d'amor desgraciat, frustrat per families incomprensives i egoïstes. En les dues històries els joves lluiten contra les normes que se'ls han imposat i intenten fugir, amb conseqüències catastròfiques que tots sabem. Històries precioses però tristes...
Vale
Clara
Hola, aquest quadre fa referència a una escena ,possiblement, quotidiana dels joves. Tisba posa l'orella a la pared amb l'intenció d'escoltar el seu estimat, que viu a la casa del costat, o potser ell li està parlant i d'aquesta manera es comeniquen... ja que el seu amor no està ben vist per la família i ho han de fer d'amagat.
Clarament podem relacionar aquesta tragèdia amb la de Romeo y Julieta (1597)de William Shakespeare. On per error un dels enamorats pensa que l'altre ha mort, i davant la sensació de buit que li desperta la idea de no poder estar al seu costat decideix matar-se.
Anna!
Hola!!!
sí, jo també penso que fa referència Romeu i Julieta, així que he fet un petit resum:
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare en versos hendecasíl·labs. Conta els amors de Romeu i Julieta, contraris a l'enemistat dels seus pares, de les famílies Montagu i Capulet. Fou escrita per Shakespeare entre el 1594 o el 1595.
Mirat des d'una nova perspectiva, la tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària, en efecte, en la tragèdia es fonen l'amor i la mort i és comparada amb "una tempesta de sang" on aquesta obsessió mai no havia estat tan ben descrita.
Vale!!
Hola a tothom!!
El quadre que apareix en l’entrada i que representa el tràgic però alhora preciós mite de Priam i Tesbe, s’anomena Thisbe i va ser pintat pel pintor J. W. Waterhouse en el 1909. Buscant aquesta informació me n’he adonat que Waterhouse va pintar molt quadres, que per cert m’han agradat molt, relacionats amb la mitologia com el de Pandora o el d’Apol•lo i Davne treballat anteriorment. Suposo que seria un gran amant dels clàssics! També he trobat un enllaç on apareix un poema de Luis de Góngora fent referència a aquest mite. Aquí us el deixo!
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.jwwaterhouse.com/paintings/images/waterhouse_thisbe.jpg&imgrefurl=http://cuyonombrenoquieroacordarme.blogspot.com/&usg=__hEgYy7PLfZlo2fb7oHXWDceBR4o=&h=795&w=448&sz=105&hl=es&start=3&um=1&itbs=1&tbnid=xd2omJxgTK28iM:&tbnh=143&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dj.%2Bw.%2Bwaterhouse%2BPriam%2Bi%2BTisbe%26um%3D1%26hl%3Des%26newwindow%3D1%26rlz%3D1W1SKPB_es%26tbs%3Disch:1
Vale!!
Encara ens queden algunes preguntes per respondre: quin és l´argument de Romeu i Julieta, de William Shakespeare? Heu sentit a parlar de West Side Story? De què tracta? Té algun paral·lelisme amb la història de Píram i Tisbe? I què me´n dieu de la pel·lícula que il·lustra aquesta entrada?
Aquesta història em recorda a una canço d'un gran poeta, jo li dic poeta perquè per mi la seva música és poesia!
Es diu Carlos però es anomenat shinoflow.
http://www.youtube.com/watch?v=4FT_rUN4Hrg&feature=PlayList&p=C4B94C5EB1ACD4A9&playnext_from=PL&playnext=1&index=67
Romeu i Julieta crec que està basada en aquesta història tràgica! un drama d'amor!
Estaríem disposats a morir per amor, nosaltres?
Hola!
Aqui us deixo l'argument de West Side Story:
Al barri West Side de Nova York es pot viure tota una vida en quaranta-vuit hores. Riff és el cap dels "Jets" i Bernat el de "Els Taurons". Són enemics.
En un ball es prepara un bon desafiament. Per Maria el ball és també molt important. En el ball i en plena rivalitat arriba Tony, ex-membre dels "Jets". Tots dos experimenten una mútua atracció. En ballar els dos junts, es provoca l'incident i l'ocasió que Riff desafiï a Bernat. En la lluita, Bernat mata Riff i Tony, amb el ganivet de Riff, apunyala Bernat. Maria, que vol odiar per la seva acció, no pot perquè l'estima. Una confusió fa creure a Tony que Maria ha mort a mans del Xinès. Trontollant, surt al carrer cridant: "vine i dispara'm Xinès".
De sobte apareix Maria i Tony, incrèdul, es dirigeix cap a ella, moment que aprofita el Xinès per disparar. Tony trontolla i Maria corre cap a ell, el rep als seus braços. Darrere d'ells, les dues colles comencen a reunir-se. Aixecant el cos de Tony sembla per fi haver trobat comprensió en la tragèdia.
West side story és una pel·lícula estadounidens dirigida per el director Robert Wise i Jerome Robbins. Aquesta es va estrenar al 1961. Està inspirada en l'obra musical que porta el mateix nom i inspirada alhora en l'obra de teatre de Romeu i Julieta de William Shakespeare. L'obra de teatre que porta el mateix nom que la pel·lícula va ser estrenada al 1957 a Nova York on va obtindre un gran èxit, per aquest motiu van decidir adaptar aquesta obra ,basada en la història de Romeu i Julieta adaptant-la als temps moderns, a la gran pantalla.
Fins aviat!
Quina història tan bonica.
De sempre que m'ha agradat molt la mitologia, però aquest any que la tinc a les meves mans encara m'agrada més i sobretot quan s'expliquen històries com aquesta.
Preciós el quadre! Sens dubte! Aquesta imatge pertany a Tisbe del mite "Píram i Tisbe" on reflexa aquells moments en que els amants al mateix temps que se'ls hi fa odiosa la pared que els separa també agraeixen l'esquerda que hi ha ja que es l' única manera de posar-se en contacte, només poden escoltar la veu de l'altre. El que no entenc (no sé si algu ho ha respost) però no entenc el nom d'Alcínoe perquè que jo recordi no apareix el nom d'aquest personatge.
PD:Gràcies Jordi per posar un altre quadre d'en J.W. Waterhouse.
Αδευ!
Ariadna, la Lídia, en la seva entrada, ens explica perquè l´entrada porta aquest títol:
"L'entrada porta el títol "Alcínoe, conta'ns aquell mite..." perquè en l'adaptació dels mites i les metamorfosis d'Ovidi "Narracions de mites clàssics", el mite de Píram i Tisbe s'explica a travès d'un altre mite: el de les Miníades. Explica que les Miníades, que eren tres germanes, durant la festa de Bacus van quedar-se a casa cosint i cadascuna explicava un mite clàssic. Quan és el torn d'Alcínoe, aquesta explica el mite dels dos amants, d'aquí el títol de l'entrada"
Aviat ha d´aparèixer un altre quadre de Waterhouse. A mi també m´agrada molt.
Vale!
Ah!Ara ho entenc doncs es que jo vaig buscar- ho però només vaig trobar molt poc de Minias però res d' aquest mite. A si? Doncs l' espero amb candeletes!jeje
PD: Vull fer un altre entrada, però mai m' enrecordo de dir-t' ho perquè seria més que res de que hauria de parlar. Bé ja ho parlarem demà.
Gràcies per respondre
Αδευ!
Publica un comentari a l'entrada