16 d’octubre de 2011

Shutruk-Nahunte



Divendres vaig passar als alumnes de 1r la pel·lícula El club dels emperadors (2002). És el segon curs que ho faig i no serà l´últim. Demà en parlarem a classe. A banda de l´argument, amb uns quants punts en comú amb una altra pel·lícula molt més coneguda fins i tot entre els nostres estudiants, El club dels poetes morts (1989), és aquesta una història que destil·la lliçons d´educació pels quatre costats. Confesso que el professor que la protagonitza, el Sr. Hundert, m´és simpàtic per raons òbvies, però no és aquest el motiu pel qual l´he inclòs en la meva programació ni, per descomptat, perquè passar una pel·lícula sigui gairebé sempre un recurs fàcil i alhora engrescador per als nostres alumnes. El sentit és un altre i, de fet, la recomano a qualsevol professor que vulgui parlar a les seves classes del valor i, per tant, del tresor inqüestionable de l´educació, sigui quina sigui la matèria que imparteix. De tots els “moments educatius” que van apareixent a mesura que avança la història, i són molts, n´he triat un d´especial significació: durant la primera classe amb els nous alumnes del curs, un cop fetes les presentacions pertinents, el professor Hundert fa ús d´un recurs pedagògic que li serveix cada any per alimentar la curiositat natural dels adolescents que té al davant. Fa llegir a un alumne la inscripció que presideix el fons de la classe:

“Sóc  Shutruk-Nahunte, rei d´Ashand i Susa, sobirà de la terra d´Elam. Jo vaig destruir Sippar, vaig prendre l´estela de Naran-Sin i la vaig portar a Elam on la vaig dedicar com a ofrena al meu déu  (Shutruk-Nahunte 1158 aC)”

Quina lliçó de vida ensenya la història d´aquest rei de la terra d´Elam? En Hundert continua:

“Shutruk-Nahunte, coneix algú aquest nom? Poden consultar els llibres (i els alumnes busquen el nom, com si d´una competició es tractés)… no el trobaran. Shutruk-Nahunte, sobirà de la terra d´Elam, el qui va destruir Sippar, tanmateix les seves gestes no apareixen en cap llibre d´història. Per què? Perquè la gran ambició i la conquesta sense contribució al bé comú no tenen cap valor.”

A continuació els pregunta com pensen ells contribuir a aquest bé comú, és a dir, com pensen retornar a la societat allò que l´educació els ha donat. Aquesta és, em sembla, una pregunta molt pertinent en els temps que corren, atesa l´especulació i l´abús que molts practiquen amb allò que han mal après de mestres i llibres. Quan es parla d´invertir en educació com a una de les fonts de riquesa per a qualsevol societat, de què parlem? Més aviat de formar treballadors competents, com més especialitzats millor, al servei del benefici lucratiu d´uns pocs, de persones que han d´invertir el que han après i saben exclusivament per millorar el seu estatus social i, conseqüentment, econòmic, o parlem de fomentar i ensenyar virtuts -l´honestedat, per exemple- i valors –com la justícia- als nostres alumnes, sigui quina sigui l´etapa educativa, per arribar a una vida plena de sentit –el principal efecte de l´educació- que necessàriament revertirà en una societat més honesta i justa? Un pot entossudir-se a guanyar el món sencer, però perquè les accions perdurin cal fer alguna cosa més, cal sortir de la closca del propi egoisme. Finalment, el professor Hundert contraposa al de Shutruk-Nahunte els noms d´altres homes de l´antiguitat que sí han contribuït a filar la història: “Aristòtil, Cèsar, August, Plató, Ciceró, Sòcrates, homes d´un marcat caràcter”, diu, “els mèrits i triomfs dels quals van sobreviure a la seva època i sobreviuran fins i tot a la nostra”. Eren homes, d´acord, però el seu pensament, els seus actes, l´empremta que van deixar és indeleble, mai no s´esborrarà i formen ja part de nosaltres per sempre més.

I potser sí que a les escoles de negoci o als fòrums on es parla de política i de qüestions que ens interessen i ens afecten a tots, per posar dos exemples, s´hauria de parlar també de Shutruk-Nahunte i de la utilíssima lliçó que ens ensenya la seva mala gestió d´un poder ilimitat, l´ambició sense sostre, el creure que el que hem après només a mi m´interessa i em beneficia. D´això, els grecs en deien hybris.

Les humanitats són necessàries per equilibrar aquest desordre i repensar el món és cosa de tots, no només dels poderosos. L´estudi de la literatura, la filosofia, l´art, la història o la llengua de les grans tradicions culturals ens apropen a l´essència de l´home, són un far que ha de seguir il·luminant el nostre camí.

Ciceró ens diu:

nescire autem quid ante quam natus sis acciderit, id est semper esse puerum  (Orator, XXXIV, 120)

no saber què ha passat abans del nostre naixement és esdevenir sempre un nen

I això, convé no oblidar-ho.

Què és per a vosaltres l´educació? Quin sentit li doneu? Què valoreu d´allò que apreneu? Creieu que conèixer el relat de Shutruk-Nahunte és útil? Tripulants de 1r i 2n, què us ha semblat la pel·lícula? A quines reflexions us ha portat?


29 comentaris:

Ignasi ha dit...

L'educació, jo penso que és el fet d'ensenyar a una persona, a ser persona, el fet d'humanitzar. Penso que del que aprenc, ho valoro tot per igual, però crec que els valors, els principis que s'aprenen, s'adopten són el que et forma, i el més important, des del meu punt de vista.
Bé, crec que és interessant conèixer la història, per veure on et porta aquesta ambició malaltissa i el no aportar res a la història. A mi, la pel·licula em va encantar, sincerament, la relació entre el professor i els alumnes, l'actitud del professor, bé, tot. M'ha semblat molt interessant. M'ha portat a plantejar moltes coses, com tot el referent en el que marca a una persona, la seva educació, depennet de per qui vingui donada i de quina manera.

Laia Ruiz ha dit...

Sincerament crec que la educació apart d’aprendre coneixements basics que potser necessitarem en el futur es també formar-nos èticament del que es correcte del que no (ademes, crec que ambos qüestions son molt necessàries per al respecte i créixer psicològicament).
Crec que es útil saber sobre Shutruk-Nahunte perquè al cap i a la fi, l’historia arriba un punt on es torna a repetir i al cap i a la fi tot es bo saber-ho.
M ‘agradat bastant la pel•lícula, no es que estigui relacionat amb les clàssiques el meu perquè però m’agrada força com representa l’idea del institut ambientat a lo “antic” per als estudiants rics que volien ser “algo important” en el futur i com els preparaven. Crec que el argument està ben fet pel que vol representar.
Les conclusions que he extret son moltes de les comentades a classe (que encara que jo tampoc crec molt en l’idea de que el professor es senti identificat amb en Bel), i suposo que la mes important es la que m’ha sobtat, l’idea de que es vol criar a un fill nomes per triomfar a la vida, a “educar” perquè no tingui principis però que aconsegueixi allò que es proposa.

sandra ha dit...

l'educació, es el fet d'ensenyar a ser persona, a tindre uns principis, i uns respectes, l'educació, son uns principis que adquereixes que et fan ser mes gran com a persona.
Es molt interesant veure la història de Shutruk-Nahunte .
La pelicula , la veritat es que em va agradar molt, et reflexa la relació que tenia el profesor amb els seus alumnes, i perque el profesor tenia aquesta actitud, la pelicula em va donar a entendre que el profesor tenia aquesta actitud perque es veia reflectat en la mateixa situació que tenia el bel amb el seu pare .
La peli em va semblar molt interesant , i aquesta pelicula et fa reflexionar sobre l'educació , que no tot a la vida es guanyar, ni ser el millor en tot , sino , es tindre uns principis i uns valors.


molt bona pelicula.

Valete!

Mayte ha dit...

"La obssesió és una mala companya de viatge"..

Sobre la pel·lícula he de dir que m'ha agradat molt , tot i que ja l'havia vist , la veritad és que la tornaria a repetir per 3r cop.
No recolzo ni al profesor ni a en Sedgewick. Opino que tan l'un com l'altre estan obssesionats amb les seves metes, és a dir, el professor Hundert està tan exageradament inmers en el seu món de l'educació i els valors que descuida la part boixa de tot ésser humà. Descuida la passió , la boixeria, el "deixar-se anar", i la picardia de viure. I per l'altre banda, en Sedgewick està tan capficat en agradar al seu pare, tan obssesionat amb triomfar que s'oblida de la bondat , la honestedat i el valor del propi valor de les coses.

La classe d'avui que hem dedicat sobre aquesta grandíssima pel·lícula no m'ha agradat gaire, quan dic la classe em refereixo a l'enfocament. Com he dit abans, no recolzo cap posició , però tampoc estic d'acord en que critiquem a en Sedgewick i l'etiquetem com a una persona dolenta e infeliç, i com a un opressor "del montón" corrupte , fals e interessat.
Crec que mereix respecte, perque mal, el que es diu mal no ha fet a ningú. Està clar que és pillo, rebel, i trampós però ¡ep! Qui no corre , vola, no? Aquí tothom lluitem per la nostra felicitat a la nostra manera, i hem de respectar-nos si la manera de l'altre a nosaltres no ens afecta.

És clar que defenso la bondad , els valors, la virtud , i l'educació. Però també defenso la boixeria , el deixar-se anar, la broma, les trampes , etc. Ja que com diu la frase: Preso el corazón, y presa la locura- esquizofrenia aguda.

Amb això no nego que la pel·lícula és estupenda. La pel·lícula és brutal , ensenya la importància de l'educació , la lluita , etc. És una pel·lícula molt humanista! de la qual se'n pot apendre moltíssim.
Tot i que és semblant a El club dels poetes morts o a Els titans van fer història.

En fi, és una opinió subjectiva , totalment personal. I em mostro receptiva i antidogmàtica davant d'altres opinions.




Deixant de banda la pel·lícula, per mi l'educació és la columna vertebral de tota persona(metaforicament parlant).
Ja que si tens una bona columna recta i ferma (una bona educació), camines bé per la vida, les coses t'aniràn bé.
Però al nen que de petit no ha rebut una educació bona, basada en els valors, la bondat etc, de gran caminarà entrabancant-se.

El professor ho deixa ben clar a través de Shutruk-Nahunte, qui és "posseït" per l'abaricia i es cega pel poder no li espera res bo, li espera l'oblit que és molt pitjor que la propia mort.



Jordi, et recomano la pel·lícula :Pa Negre. Pel·lícula que ensenya que els ideals, per bons que siguin, portats als extrems acaben passant factura també. I que per altre part , la deficiència d'educació i la incultura porta a les persones a fer coses horribles, coses horribles que afecten a qui menys s'ho mereixen.
Una bona pel·lícula , una mica crua i macabra però didàctica.

Valete!!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Mayte, pel teu extens i profús comentari. Certament és bo respectar les opinions dels altres i un exercici de responsabilitat saludable. Però la conducta d´en Sedgewick, la seva moralitat és absolutament reprobable des d´un punt de vista objectiu. I aquí no valen les subjectivitats. Quan algú reconeix estar instal·lat en la mentida no mereix cap credibilitat ni elogi. Si més no la compassió, perquè és humana i ens dignifica. Aquest punt de rauxa, de "deixar-se anar" que defenses em sembla a mi que no té res a veure amb l´actitud d´en Sedgewick envers els altres. De fet, demostra no haver après res que el faci viure justament. Ha decidit, voluntàriament, alimentar un món basat en el "tot val" per tal d´aconseguir el que es proposa, el poder, l´admiració més buida i un èxit que no el portarà enlloc. És un personatge arrogant, immers en la "hybris" més perniciosa. Potser ens l´haurem de mirar una tercera vegada.

Per cert, ja he vist "Pa negre". Gran novel·la.

Vale

laura Calvo ha dit...

Per començar jo crec que l'educació és el procés de socialització de les persones ,és a dir, que una persona a l'educar-se asimila i aprèn coneixements amb una sèrie d'habilitats i valors que produeixen canvis intel·lectuals, emocionals i socials. Jo valoro de tot el que aprenc sempre, sigui una cosa bona o dolenta la valoro i deprés agafo els principis o ideals més importants per ami.
Conèixer el relat d'aquesta pelicula de Shutruk-Nahunte ha sigut fantàstic pricipalment quan es pot veure clarament la relació entre l'alumne i el professor que com hem comentat a classe el professor es veu reflexat en el seu alumne.
Per finalitzar simplement dir que aquest relat volia transmetre un missatge del qual jo n'estic convençuda que es el millor camí per anar bé en la nostra vida.
El missatge és: Has de ser una persona clara, honesta, sincera, fidel en la teva vida qualsevol propòsit que vulguis assolir solament existeix una paraula per això "esforçar-te" al màxim així sempre aconseguiràs el que et proposis.
>> Valete!!<<

meritxell ha dit...

Hola!

Per començar crec que és important dir que aquesta pel·lícula és extraordinària, pel simple fet que dues hores de pel·lícula pot mostrar tants valors. És el tercer cop que he vist aquesta pl·lícula i m'atreviria a dir que cada cop que la veig m'agrada més.

Personalment entenc el comportament del profesor, la seva manera d'actuar amb en Sedgewick. Aquest sentiment de creure que tens la oportunitat de canviar el comportament d'un noi, amb un gran potencial ocult darrera d'una mascara de prepotència, d'estupidesa i sobretot de rebeldia, pot portar a qüalsevol persona a fer el que el professor va fer, tot i treure la oportunitat a un altre noi que realment si que és mereixia aquesta oportunitat.

També he de dir que entenc el comportament d'en Sedgewick, aquell sentiment de creure que està sol al món i que la seva única familia està masa ocupat com per fer-se carrec d'ell, és un bon motiu per fer qualsevol cosa per cridar l'antenció, al preu que sigui.

Respecte la pregunta del que és la educació, crec que és el principal pilar d'una societat, és el que et fa ser persona, el que et fa tindre criteri, el que et permeteix anar pel món.

La història de Shutruk-Nahunte crec que és un molt bon exemple de comportament humà. Si una persona és arrogant, avariciosa en la que només importa els diners i el poder, no serà ningú, potser socialment, econòmicament o políticament si, però com a persona? Com a persona, no serà ningú, és més,en un futur serà infeliç. A Shutruk-Nahunte per avaricia i arrogancia no va pasar a la història, per això ningu el coneix actualment.

Marta Molgosa ha dit...

Salvete!!!

Principalment dir que per mi la educació, és imprescindible, perquè és el fet de transmetre i ensenyar a part de coneixements com hem dit i comentat a la classe , ensenyar principis. Que és una persona sense principis? Una persona que no te respecta per els demes, no té empatia, egoista... com el cas del Sedgewick a la pel•lícula. Personalment crec que aquets principis, els aprenem durant les experiències que anem tenint a la nostre vida, i som nosaltres qui escollim el nostre propi camí.

Crec que és útil saber qui és Shutruk-Nahunte, perquè com molt be diu la cita de Ciceró “ No saber que va passar abans del teu naixement és esdevenir sempre nen” , per tant crec que sempre és útil saber i conèixer coses de la nostre historia.

La pel•lícula m’ha agradat moltísim, mica a mica m’anava sentint dintre, en posava a la pell dels alumnes i també del professor, i pensava el que jo faria en cada cas. El tros que més em va sobtar va ser el moment que el professor comet el gran error de pujar-li la nota a Sedgewick , deixant fora del “Rankin” a un alumne extraordinari que ens sorprèn al final de la pel•lícula, per cert un final preciós, que em va sorprendre moltísim també!

El que em sembla meravellós és com el professor gaudeix fent la seva feina , ensenyant als alumnes, i com aquets el respecten i l’estimen, és increïble com et fa reflexionar aquesta pel•lícula, sincerament. La recomano, i jo la tornaria a veure un altre cop.

Desprès de mirar la pel•lícula i d’haver-la comentat a la classe, he arribat a la conclusió ( com crec que molts més companys meus), que a la vida pots ser el més llest, ric, guapo etc... però si no tens principis, no fas el que t’agrada,no estàs amb qui estimes,pots fer veure que ets feliç, però mai ho arribaràs a ser!

Charlene ha dit...

Salvete tripulants!
Responent a les preguntes qüestionades, l'educació per mi, apart del coneixement sobre diferents coses, és el fet de respectar a una persona, sigui més gran o més jove que tú. En Sedwegick és un exemple clar d'algú que no té educació, però no en sentit acadèmic no, sinó que no té educació respecte als altres. És una persona que faria qualsevol cosa amb tal d'aconseguir el seu objectiu, com en els dos casos, el de l'institut i a la reunió que hi ha 25 anys després, fa trampa per poder guanyar.
L'educació en quant a l'àmbit de l'aprenentatge, tan acadèmic com a persona, és un privilegi que no moltes persones poden tenir. Molta gent es queixa de que està farta d'estudiar, quan en realitat, estudiar no és més que aprendre coses noves dia a dia. Sí, molta gent pot pensar que algunes assignatures no serviran per res al llarg de la seva vida, però hi han altres que en el futur se'ls hi serà molt útil. A més, molta gent de països del tercer món, matarien (és una forma de dir-ho), per poder tenir educació i així, tenir una vida millor per a ella i a la gent del seu voltant, per fer la vida molt més fàcil de la que té.
Shutruk-Nahhunte, un nom que molt poca gent coneix. Crec que conèixer el seu relat és útil per explicar a la gent el que no s'ha de fer per triomfar, com en el l cas de Shutruk-Nahhunte, destruir tot el que hi ha al voltant per tenir més victòries i batalles guanyades. Un ha de guanyar-se el poder i el respecte als altres sent un mateix, sent humil. També crec que és bo saber que no se sap moltes d'ell ja que no ha aportat res a la història, només conquestes i victòries, que al final no li van servir de res, ja que no va passar a la història com molts altres han fet.
En resum, crec que és una bona pel·lícula, que a més d'ensenyar-nos que fer trampes és dolent, ens ensenya a ser millors persones, a ajudar-nos a saber que l'educació és molt important, que els clàssics ens aporten moltes coses i que les persones importants sempre estaran allà.

Valete!

zamora ha dit...

Salvete!

Primer magradaria dir, que la pelicul.la del club dels emperadors, m'ha donat molt a pensar, sobre la importancia que deuriem de donarli tots els que estudiem a la educació.
Per ami la educació crec que es una manera fundamental de veure el mon amb uns altres ulls, de obrir portes i descobrir camins, opino que el fet de ser analfabet no es sinonim de no ser persona, pero la ignorancia don males pasades, del que aprenc valoro tot allo que majuda a ferme gran com a persona,
shutruk-nahunte m 'ha ensenyat que el voler tindre tot a la vida no ens serveix de res, sinò ho fem com a persones, donant importancia de quina manera arribem a tindre-ho tot.

L'educació es la eina que ens ajudara a escalar en la vida com persones. No importa a on arribem al final del cami sino com arribem.

vale!

Marc Rodriguez Llopis

Aina ha dit...

Jo penso que l’educació és ensenyar a un altre allò que tu saps, per així ajudar-lo a avançar i a créixer com a persona. És molt important l’educació, sense ella no seriem res, a més és inevitable, tothom aprèn d’una altre persona tant si ho vol com si no. Crec que és molt important aprendre de les persones, gracies a això avançarem com a persones i com a societat.
Crec que es important saber el relat de Shutruk-Nahunte per que ens ensenya que tot a la vida no és tenir moltes coses ni ser molt admirat per el que pugis tenir en aquell moment. La vida es algo més, hi ha coses més importants. Fer algo per els altres, per la societat, contribuir a fer un món millor.
Sincerament m’ha agradat molt aquesta pel•lícula per que m’ha fet pensar molt i fa que te n’adonis de coses que en realitat les tens davant però ni tan sols les veus. Tenir uns principis i ser fidel a ells, que un error a la vida et pot arribar a marcar molt com a persona i sobretot que s’ha de saber perdonar, quan aquell alumne – al que li fa llegir la placa de Shutruk-Nahunte- porta el seu fill a la seva classe perquè li ensenyi, es una gran lliçó de vida. Has de saber perdonar per que tot cometem errors.

Cristina C ha dit...

Salvete!

Per mi l'educació és tot el conjunt de coneixements que un professor o professora ensenya i proporciona als seus alumnes. Com a coneixements, no només en formen part els continguts propis d'una assignatura, si no que també hi ha una sèrie de principis i valors. Aquests anteriors, són imprescindibles ja que fan que una persona pugui tenir un criteri propi, que sigui més justa, més honesta, etc. És a dir, fan que una persona s'humanitzi.

Tot allò que aprenc ho valoro, ja que sé que em serà de molta utilitat pel dia de demà.

Crec que conèixer el relat se Shutruk-Nahunte és útil perquè ens demostra que l'ambició, la prepotència i el no jugar honestament no ens porta a res en aquesta vida.
Shutruk-Nahunte va ser un rei que va conquerir varies terres, però com que només ho va fer per xulejar i per donar-se importància a ell mateix, no ha passat a la història. Si consultem la viquipèdia, podem observar que només se'n dedica quatre línees.

Aquesta pel·lícula m'ha encantat. Donar a conèixer la història d'en Sedgewick, un noi rebel que es vol fer notar davant dels altres. El seu professor posa totes les seves forces en intentar canviar el caracter del noi i fer que sigui un noi responsable i honest. Al llarg de la pel·lícula veiem com en Sedgewick adolescent va evolucionant però al final del concurs de Juli Cèsar ens decepciona ja que es descobreix que ha fet trampres. El seu pare li ha incultat una forma de vida en la qual tot es basa en ser el millor en tot però sense tenir en compte quin mètode utilitzar per poder arribar-hi. Després de 25 anys, quan es reuneixen tots els ex-alumnes i el professors, podem veure que el Sedgewick no ha après absolutament res sobre la vida i que ha adoptat la ideologia del seu pare.

carlota ha dit...

Salve!

Primer de tot vull dir, que m'han agradat molt aquestes darreres classes on vam mencionar tot tipus d'opinions personals en relació a aquesta pel·lícula.
Jo trobo que l'educació es pot considerar com un conjunt de valors que et permeten, no només aprovar i tenir un títol, sinó que també et permet afrontar la vida i sortir preparat com a persona amb principis. Si que és veritat que estem molt acostumats a veure l'escola com a un títol, només, però jo cada vegada intento valorar més el que aprenc. I a més a més em donc conta de que cada vegada aprenc més.
La historia de Shutruk-Nahunte trobo que si que és molt útil, ja que, ell va ser un rei molt poderós en la seva época, però tot i així no ha passat a la historia, perquè encara que tinguès moltes riqueses no va regnar ni amb valors ni amb riqueses.

Sobre la pel·lícula, puc dir, que em va agradar moltissim, no només perquè fos entretinguda i no t'aburrís. Tothom o casi bé tothom segur que estarà d'acord amb mi, quan dic que et fa pensar en masses coses i temes relacionats amb el món real, amb la vida qüotidiana, i fins i tot et pots arribar a sentir identificat en algun personatge, o situació que hi apareix.

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Jo crec que l'esducació és una de les coses més importants ens la nostra societat actualment. Ensenyar coses, aprendre coses noves cada dia que alguns utilitzarem i en farem cas i d'altres simplement ho ignoraran. Però el més important és que l'educació no només és ensenyar coses i nous coneixements sino que educació també és intentar fer-se gran com a persona, fer de tú una persona millor cada dia.
Pel que fa a la pel.lícula m'ha agradat molt, la vag trobar molt interressant poder veure aquesta relació entre professor i alumne, entre el nen i el seu pare i sobretot el que fa el professor al sentir-se identificat am Bell, amb la relació que tenia ell quan era jove amb el seu pare.
Una pel.lícula molt recomenable!

Valete!

Helena ha dit...

Sutruk-Nahhunte va ser el fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam (el segon de la dinastia sutrúquida). Va reclamar el tron de Babilònia i va dirigir les primeres expedicions a Mesopotàmia.
Per les inscripcions se sap que va saquejar Akkad, Babilònia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les estàtues de Manishtusu. Aquest rei va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. Mes o menys cap al 1158a.C va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va assolir el tron de Babilònia. Finalment, al retornar al seu país va col•locar al tron al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. I després d’aquest, el tron va succeir a Elam.
Personalment em va agradar que l’any passat ens passessin aquesta pel•lícula, encara que ja l’havia vist. Crec que és una pel•lícula que s’ha de mirar varis cops, ja que trobo que hi ha moltes reflexions a fer i que difícilment ens centrem amb cada una d’elles.
La frase que recordo haver-me captat més l’atenció diu així: “La juventud pasa, la inmadurez se supera, la ignorancia se cura con la educación y la embriaguez con sobriedad, pero la estupidez dura para siempre”.
Com vaig dir l’any passat aquesta pel•lícula em recorda molt a “El club de los poetas muertos”, on es posa en qüestió tots els rituals tradicionals de les aules. El professor ajuda els alumnes a descobrir els seus propis camins, trencant amb algunes pautes de l'escola tradicional. És una de les poques pel•lícules en les que la relació entre professors i alumnes es converteix en una recerca comuna.

sandra ha dit...

Salvete!

L'educació, es una de las cosas més importants que tenim les persones,perquè és un valor que ens proporciona coneixements, no solament de l'escola i de matèries no, sinó de la vida, i com plantejar-te una sèrie de principis i valors morals que hi tenim. Principis i valors grans paraules, que ens omplen a les persones de pensar en la nostra opinió, sigui més sincera, més de persona. Això fa que la persona sigui gran, tan per dins com en el seu valor per dincs. Ho valoro tant les coses que aprenc, perquè cada vegada que aprenc una cosa nova, es com entrar a un altre món ple de coses que el dia de demà seran útils, i podrès transmitir-la als demes, graciès a coses que aprens avui en dia. Si graciès al fragment de Shutruk-Nahunte, es après la lliçò impotantísima per tothom, que una persona , mai a de ser arrogant amb els demes com el cas del senyor Bell, que graciès això a fer trampes, ser estupid, que fins i tot passen 25 anys i es el mateix, passarà a la historia, doncs no va ser com Shutruk-Nahunte que va ser rei va ser important pero per culpa de la seva gana de conquerir terres, ara no el recorda ningú. Perquè Shutruk-Nahunte doanava mes importancia a el mateix que a la gent, que per culpa seva moriria de gana? Es mereix haber passat sense pena ni gloria per la història?, aquestes respostes malgrat mai sabrem la resposta, però te molt a veure la seva arrogància a fer les coses a la seva manera. La pel·licula de 10 sincerament, jo em pensava per el títol, dels club dels emperadors una pel·licula de l'antiga Roma i no, ha estat molt bé perquè en casi cada escena, ens transmet coses noves. La vida del senyor Bell, ha estat interesant. perquè es comportava d'aquella manera? perquè el pare no feia res?
L'educació del pare no va ser la correcte això ya es veu, perquè el que primer li donava importancia era al senat, que al seu fill, i quan esta amb el seu fill, vol que faci el millor en tot i això li perjudica duran tota la seva vida. I he après que las personas com el professor a vegades en podem equivocar confien en una persona erronea, però sap demanar perdo a temps i dir el que va passar realment amb el pobre Martin en el Juli Cèsar, i cal destacar la bondat d'en Martin saben que sap perdonar al professor i que no té rencor això es màgic en una persona. I com diu el professor Hundert en la lecció que li doni a Bell al bany: " Fin de la Classe"

enrique

Andrea López ha dit...

L'educació comença a casa, els pares han de transmetre als seus fills els principis i els valors essencials per a la vida,(educació cívica). Posteriorment l'educació continua a l'escola, que a més de tenir la funció d'ensenyar nous conceptes sobre diferentes màtèries, també, ensenya a l'alumne a ser PERSONA. Fins aquí, comprendria aquesta gran i valuosa etapa, que jo limitaria fins quant l'èsser humà finalitza els seus estudis.
A partir d'aquest moment, ja em edad adulta, encara es continua aprenent coses; ja sigui o bé per questions que expliquen amics, familiars, companys o bé, per pròpies experiències, que sense cap dubte és la manera en la que s'aprèn més.
Aquest procés educatiu és per a mi la millor educació que es pot tenir. Malauradament, no està a l'abast de tothom; culpables? Poden ser tant els educadors, els alumnes/aprenents o per altres factors(pobresa, falta d'escoles, etc).

Personalment crec que valorarem de debó tot el que estem aprenent en el moment en que hàgim d'utilitzar els nostres coneixements i recordem com s'ha d'actuar i que s'ha de dir en el moment exacte.(no em refereixo als exàmens) o quant, en un moment donat de la nostra vida diguem: "Ostres! Jo això ho vaig treballar a classe de Grec, encara m'enrecordo!"(per exemple) Llavors serà l'únic moment en que et sentiras orgullós de tu mateix i d'allò que hagis après en el teu passat com a alumne.
Com bé tothom sap, no hi ha res millor que tenir cultura!

La placa que col·loca el professor Hundert sobre la porta d'entrada a classe relacionada amb Shutruk-Nahunte, hauria de precidir totes les classes a partir de Batxillerat fins a les diferents classes de les universitats (especialment en la facultat de ciències polítiques i la facultat d'economia i empreserials) acompanyada, també, d'altres grans cites d'autèntics genis del pensament.
L'ambició incontrolada que es dirigida a una sola persona, i per tant no contribueix en els bens comuns, no té cap valor.

Aquesta pel·lícula és molt didàctica i alhora divertida; un cop l'has vist et fa reflexionar sobre diferents questions: l'educació, la societat actual, relació entre professors i alumnes, la pressió que pateixen alguns nois/noies dels seus pares per aconseguir una bona qualificació, etc.
He vist la pel·lícula més de cinc vegades i encara no m'he cansat.
FA

Marc Navarro ha dit...

Salve!

Jo crec que l'educació no és només els coneixements que s'ensenyen a la classe, sinó els valors que aprens de la gent que t'envolta i això no només inclou l'àmbit escolar, també influeix en l'àmbit familiar com podem veure clarament a la pel·lícula com després de 25 anys en Sedgewick Bell no ha aprés res, res que no hagi apres del seu pare, el qual el volia moldejar a la seva manera i no com ho volía fer el professor Hundert, i per tant al tenir inculcats els valors que li va impregnar el seu pare, en Sedgewick no és capaç de respondre la pregunta final del concurs Senyor Juli César quan són adults, quan Hundert li pregunta que qui va ésser Shutruk-Nahunte, ja que està tan capficat en creure que guanyarà fent trampes que perd la capacitat de pensar per si mateix, ja que ha estat ensenyat d'aquesta manera, i mentre la gent no ho sapiga ell podrà seguint-ho fent aixi, i sobretot de qui no es pot aprendre més en aquesta vida parlant de les persones que ens envolten és dels nostres amics que són aquella família que tots tenim i amb la qual podem contar sempre que ho necesitem.

Jordi Rojas ha dit...

Estic bastant d'acord amb el que diu el professor Hundert: educar no és només ensenyar coneixements i continguts de qualsevol matèria, sinó que també és conduïr l'actitud d'una persona. Així que podem arribar a una conclusió que és que no només eduquen els professors, sinó que també els pares, la família en general, els amics,... en definitiva, tothom que tingui pròxim. La educació pot anar en diferents direccions, ja que es pot educar amb finalitats bones o amb finalitats dolentes: per exemple, l'educació que fa el pare d'en Sedgewick és per conduïr-lo en un camí on l'únic objectiu és triomfar sense pensar en les conseqüències.

Com deia Nicolàs Maquiavel: "El fi justifica els mitjans"

En canvi, el professor Hundert, vol ensenyar uns principis de solidaritat i companyerisme. Ho vol aconseguir amb el Sedgewick, però no pot ja que el pare li fa front amb la seva moralitat.

L'educació, per tant, és molt important ja determinen com serà una persona de gran. És improtant tant la part de principis com la part de coneixements. És bo ser una bona persona, però tampoc s'ha de ser ignorant. I tots els coneixements apressos tenen un transfons i un missatge que hem de saber veure i entendre. Encara que siguin continguts de història, matemàtiques, filosofia, biologia, física o qualsevol altre, a part del temari propi de l'assignatura, també ens ensenyaran a actuar i, sobretot a viure.

Shutruk-Nahunte no és l'únic ni de bon tros que no està en els llibres d'història o s'en parla en les classes. Es lògic, ja que han hagut altres molts que han fet ombra. Saber sobre Shutruk-Nahunte no és interessant només per saber la història d'un altre rei, sinó per saber que mai deixarem d'aprendre coses noves i que mai ho sabrem tot.

La pel•lícula ha estat un seguit de ensenyances morals que algunes et deixen la pell de gallina i que costa oblidar després.

I estic content ja que tots els professors que he tingut fins aquests dies han intentat, a part d'ensenyar-me continguts, fer-me persona i personalment, crec que de moment ho han aconseguit.

Valete?

Clàudia ha dit...

Hola!
Personalment aquesta pel·lícula em va agradar molt, el club dels poetes morts també.
Penso que en elles hi ha reflectides uns valors morals que van molt més enllà del que actualment aprenem a traves de l'educació. Actualment sembla ser que "educar" es basa en molts dels casos exclusivament a proporcionar un futur, a donar la possibilitat d'entrar a fer la carrera desitjada, etc. Penso que això queda molt reflectit a segon de batxillerat, ja que moltes matèries adapten el temari únicament en funció de la selectivitat. Però evidentment això no és culpa dels professors, des del meu punt de vista hauria de canviar el sistema educatiu, deixar "la nota" o "puntuació" una mica més de banda i transmetre coneixements més transcendentals, crec que als alumnes sens parla poc d'aspectes importants com ara la vida mateixa, una bona assignatura seria la de reflexionar sobre totes les realitats que la majoria de vegades ens costa acceptar.

Martí ha dit...

Salvete!

Va ser una pel.lícula que em va marcar força i encara la recordo com una d'aquelles pel.lícules que et solen donar lliçons de vida.

Realment l'educació per mi crec que és el mateix que per a tothom, una eina bàsica "per anar pel món", una cosa imprescindible. Sovint és desprestigiada per polítics o gent d'alts càrrecs, però el que normalment no saben és que l'educació és la base de la societat, segons l'educació que rebi la societat funcionarà d'una o altre forma; segons el meu pere.

Seguim disfrutant d'aquest viatge!

Guillem Fargas ha dit...

Una gran pel·lícula sense dubte. No només perquè la història en si és bonica sinó també per la quantitat de coses en les quals et permet reflexionar.

Per mi l'educació és importantissima en el món d'avui en dia. El que crec que és important remarcar és que quan jo poarlo d'educació no em refereixo als aprenentatges purament acadèmics sinó qualsevol aprenentatge en general. En els temps que vivim és obvi que l'educació es fa servir per formar persones perquè puguin treballar el dia de demà, però alhora crec que es necessita que es formin persones per ser persones. En una escola és difícil fer aquest segonm aspecte (tot i que es fa) i per això crec que és molt important l'educació també fora de l'àmbit escolar (caus, esplais...).

Jo del que aprenc ho valoro tot (perquè qualsevol coneixement sempre t'enriqueix), però em semblen molt important aquelles coses que al aprendre-les et serveixen per la teva vida diària i per a crèixer com a persona. Crec que conèixer el relat, et pot ser útil, ja que et demostra que no seràs res si no ajudes als del teu voltant i jo això ho trobo molt interessant. Una reflexió que em va portar és que per molt que et puguin ajudar els altres, si realment vols canviar i millorar com a persona has de ser tu que t'hi posis (ho dic pel protagonista de la pel·lícula).

Vale!

Videocat ha dit...

Bones companys,

Recordo que l'any passat vàrem veure i comentar aquesta pel·lícula. Va ser molt interessant el debat que vam entaular després a classe, posant les taules en forma de cercle.

Una pel·lícula que a més a més d'entretenir, ensenya a l'espectador quin és el bon camí per seguir endavant a la vida, amb quina humilitat i respecte ens hem d'aixecar cada dia, sense deixar que ni el poder ni els diners destrossin la persona.

Interessant film!

Fins aviat!

Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

Hola!
Aquesta pel.lícula em va ENCANTAR! Es una pel.lícula bonisima en la que es pot aprofundir molt. Es una de les pel.lícules que m'enrecordo millor i tandebó un altre dia tingui la opurtunitat de veure-la. Vaig treure moltes conclusions al veure-la, però vaig trobar que una frase per descriure certa part de aquesta es 'el fi no justifica els mitjans'.

Que n'opineu?

Valete!

anna-rn ha dit...

Hola tripulants, com us va?

Recordo que l'any passat també vam veure aquesta pel·lícula i em va agradar molt, sobretot peruè el professor no es limita només a donar la seva matèria i prou, també intenta transmetre als seus alumnes uns valors que els hi serviràn pel dia de demà, els intenta inculcar la importància dels valors i els educa com a persones.

Penso que l'educació va més enllà com ja he dit de transmetre uns coneixements, perquè això no és educar és simplement ensenyar i crec que és molt important aconseguir una formació més àmplia dels alumnes perquè l'única manera de transformar el món i sobretot les coses que no ens agraden d'aquest món és a partir de l'educació.

Anna Ruiz.

Alison ha dit...

Hola!

Bé, doncs per mi l'educació és el fet d'ensenyar a una persona com ser-ho, és a dir, ensenyar a una persona una sèrie de valors i principis ètics i morals (CONEIXEMENT) per a un futur. Jo valoro el que aprenc, tot per igual, o sigui que tot és important, perquè el resultat del que aprens és l'actitud d'una persona (determina l'actitud de la persona).
Jo crec que conèixer el relat de Shutruk-Nahunte és útil per saber i fer una bona reflexió del què farem i què aportarem en un futur. Sí, tots som el futur i tots podem deixar una emprenta al nostre món.
A mí la pel·lícula m'ha semblat molt bona, críticament et fa moltes reflexions la qual abans no et plantejaves tant. Una de les reflexions que m'ha aportat és que ha de fer les coses no només perquè s'ho demanin, sinó també per curiositat. Una altre reflexió que m'ha aportat és que nosaltres hem d'aprendre alguna cosa durant la nostra vvida, que hem de témer pel futur i hem de saber dir "perdó" amb el cor.
En l'entrada es comenta una altra pel·lícula: "El Club de los Poetas Muertos" . Quan vaig començar a veure la pel·lícula, primerament vaig pensar que era aquesta. I quan la vaig veure tota, vaig començar a relacionar algunes relfexions i que s'assemblaven una mica.

Valete !

Paula ha dit...

Per a mi l'educació és el que ens dona les eines per a ser persones, per adquirir uns coneixements, per culturitzar-nos, per socialitzar-nos. Ens ajuda a crear el nostre jo per un demà.
Crec que sense ella i la curiositat (que crec que és una eina bàsica a l'hora d'aprendre) molts de nosaltres ens mouríem pel món sense tenir una base de coneixement necessària per tenir opinió i per reconèixer tot el que ens envolta. Sense educació ens perdríem grans coses que aquest món ens ofereix.

Tinc un bon record d'aquesta pel·lícula, recordo acabar de veure-la impactada per tota la informació i a totes les reflexions a les quals et podia dur. El que més em va quedar és que l'educació va molt més enllà d'un llibre o un home que es col·loca al teu davant mentre et deixa anar tot de dates. L'educació ens crea com a persones.

Yasmin ha dit...

Hola a tots!!

Recordo que em va encantar aquesta pel·lícula. Vaig poder extreure veritables reflexions profundes de les quals vaig aprendre molt.

Per a mi l'educació és un element essencial en la vida de les persones, és el procés de formació pel qual l'alumne es fa persona, s'humanitza, adquireix uns valors extraordinàris i necessàris per a afrontar aquesta vida.
Aquest llarg procés és difícil tant per l'alumne com el mestre però és al cap d'uns anys que es veuen els fruits i tots dos ho agraeixen de tot cor per la seva banda.

Jo valoro molt positivament tots els coneixements que adquireixo, l'aprenentatge per mi és una cosa indispensable de la qual no m'agradaria deixar-la mai de banda. Personalment tot el que sigui aprendre, tot el que sigui nou és benvingut i afrontat amb moltes ganes. No em cansaria mai d'aprendre i m'agradaria que les persones donessin més valor a allò que aprenen i que ho veiessin com un privilegi del qual molts estan privats per desgràcia. Hauria de canviar la visió de: quin pal estudiar o quina mandra aprendre, és un pensament molt equivocat i que tanca moltes portes!

Valete!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

La veritat és que aquesta pel•lícula m’ha agradat moltíssim. La figura del professor que s’esforça per educar com a persones honestes els seus deixebles per a que cerquen el bé comú encara que els demés no el valorin, m’emociona.
Vivim en un món on solament es valora l’èxit , sense importar com s’aconsegueix. L’Educació i els valors semblen coses del passat , sense importància. L’esforç i l’honestedat és per als mediocres; l’ambició i el triomf pels poderosos. Queda ben clar quan el pare d’en Bel li diu al professor que solament li ha d’ensenyar al seu fill coses del seu temps, coses pràctiques. No valora una formació com a persona, amb valors i sensibilitat , si no més bé, coneixements i res més. Cosa que també passa avui en dia..
Respecte als personatges, tenim a en Bel i al seu pare (al que ell no estima però que acaba convertint-se en una còpia de ell, amb el seu mateix egoisme) i en contraposició hi és el professor que , generós,aposta per en Bel i més tard , passats els anys li dona una segona oportunitat ,però aquest no l’aprofita; encara que ha passat molt de temps i ja és un home, segueix volent,per sobre de tot , guanyar sigui com sigui; buscar el seu únic bé.
El final de la pel•lícula m’ha semblat magnífic, ja que , per sort, tot l’esforç del professor per inculcar valors i honestedat a la resta dels seus deixebles, no ha estat en va i això li dona forces i esperances per continuar amb el seu treball.


LAURA YUSTE MENÉNDEZ
1r BAT A