5 d’abril de 2010

La maledicció de Minerva

Els marbres d’ Elgin constitueixen una importantíssima col·lecció de peces arqueològiques pertanyents al Partenó d’Atenes, temple consagrat a la deessa protectora de la ciutat, Atena, que entre els anys 1802 i 1805 van ser portades a Anglaterra per mar. Foren anomenades així perquè van ser embarcades per ordre de Thomas Bruce, setè comte d´Elgin, l’ambaixador anglès a Constantinoble que suposadament havia obtingut un permís del govern Otomà (turc) per fer-ho. L´imperi Otomà havia conquerit Grècia i, per tant, era propietari de totes les seves restes arqueològiques. El Partenó, després d’haver estat malmès pel pas del temps i de múltiples batalles, era utilitzat en aquell temps com a dipòsit de municions pels turcs o simplement com a blanc per entrenar la punteria dels tiradors de l´exèrcit contra les seves escultures. A canvi de pocs diners, aquest conjunt d´extraordinàries peces format per escultures i frisos de Fídies -entre d’altres obres pertanyents a altres edificis de l’Acròpolis- va ser venut als anglesos. Les peces van ser carregades en vaixells de guerra britànics i en arribar al Regne Unit van ser exposades al magatzem que Elgin va fer-se construir expressament a la seva residència. Al 1816 el govern anglès les va comprar a Lord Elgin i a partir del 1939 va exposar-les al Museu Britànic, on encara es poden visitar.

Aquest fet va suscitar una gran polèmica i controvèrsia ja que molta gent anònima i personalitats destacades del món de la cultura i del propi àmbit polític van recriminar aquest acte -qualificat de “robatori per part dels anglesos”-. Un dels intel·lectuals que més va criticar l’imperi britànic va ser George Gordon Byron (Londres, 22 de gener del 1788 – Missolonghi, Grècia, 19 d'abril del 1824), més conegut com Lord Byron, un poeta molt reconegut dins del moviment del romanticisme anglès. Impregnat d´un profund idealisme, Byron es va involucrar molt en els moviments independentistes de Grècia, país que va estimar i pel qual va lluitar valerosament. Malauradament no va poder ser-ne testimoni ja que va morir abans de malària. Lord Byron, indignat a causa del trasllat de les peces gregues, va escriure La maledicció de Minerva, obra poètica en què volia reflectir el seu enuig vers el seu país. En el poema, la deessa Atena, Minerva per als romans, llença una maledicció a tots aquells que han profanat el seu temple i li han pres a Grècia allò que era seu i on acusa els anglesos de bàrbars. Podríem estar parlant d’un acte de hybris? Què en penseu?

Si cliqueu aquí , podreu llegir en traducció el fragment del poema que apareixia narrat en una entrada anterior.

Avui en dia Grècia està passant, com molts altres països, temps de crisi i ha demanat ajut econòmic a la Unió Europea. Com a resposta, dos parlamentaris alemanys han proposat que Grècia vengui algunes de les seves nombroses illes de l´Egeu afirmant que hi hauria bastants interessats a comprar-les i que d´aquesta manera el país no necessitaria l´ajut demanat. Aquesta idea no ha agradat gens a Grècia, que durant molt de temps ha defensat amb esforç les seves terres de l´afany conqueridor d´algunes potències, especialment l’illa de Creta, els habitants de la qual han hagut de lluitar durament per defensar-la de les vàries incursions que ha patit, especialment durant la II Guerra Mundial. A més, Grècia encara reclama “els marbres d’Elgin” i exigeix que siguin retornats al seu lloc d’origen mentre els anglesos callen i no accedeixen a aquesta demanda del país hel·lènic. I ara, per a més inri, es proposa una nova manera de sortir de la crisi: vendre part del seu patrimoni, incloses algunes de les restes arqueològiques més emblemàtiques. Referent a aquest tema, el diari El País va publicar un article d’opinió on l´autor comentava amb ironia que per sortir de la crisi Grècia hauria de rebre tots aquells diners corresponents al “lloguer” de tots els seus tresors que resten a Anglaterra i Alemanya entre els quals es troben “els marbres d’ Elgin”. Vosaltres què en penseu de les diferents propostes? Quins països han envaït Grècia al llarg de la història? Creieu que el patrimoni cultural d´un país es pot posar a la venda? Quina opinió en teniu, de tot plegat?

Júlia Vallespir
1r Batxillerat

19 comentaris:

Noemí ha dit...

¡Hola a todos!

Qué bien, tengo el gusto de dejar por primera vez el primer comentario a una entrada que, por cierto Julia, es de lo más interesante. (A ver si se crea aquí un buen debate...)

Es un tema bastante espinoso y seguro que muchos tienen otras opiniones distintas a la mía. Encuentro que Inglaterra no es culpable ni ladrona de apropiarse (de hecho no lo hace, simplemente compra) monumentos históricos, en este caso de Grecia. Simplemente (y penosamente) es un acción más que el dinero permite hacer. Con ello no justifico que sea correcta, resulta algo cínico lucrarse gracias a monumentos que no forman parte de tu historia, ¿no? Además de comecializarlos y venderlos con un sentimentalismo casi patriótico...

De todas formas, a pesar de lo que he dicho antes,creo que para nosotros la comercialización del arte, en general, tampoco nos resulta muy perjudicial pues sigue siendo accesible y por la misma razón de ser beneficioso, se nos asegura su buena conservación, además de valoración (aunque de nuevo, es verdad que permanece en las manos menos apropiadas).

Respecto a Lord Byron, he leído la poesía y es muy acertada. Seguro que Mienerva le ha estado plenamente agradecida (le habrá complacido de algún modo pero Lord Byron lo mantuvo en silencio) por reflejar el ataque de hybris de su propio país.

A pesar de buscarlo, no he encontrado si La maldición de Minerva produjo una gran repercusión en la sociedad inglesa, ¿alguien lo sabe? Tal vez esta obra sirvió para concienciar a bastantes ciudadanos.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Excelente comentario, Noemí. Queda abierto el debate. Una cuestión: considerando que, en tiempos de Elgin y Byron, Grecia no era dueña de su propio patrimonio cultural, al recuperar su libertad veinte años después, ¿tiene el derecho legítimo de exigir la devolución de lo que las autoridades griegas nunca hubieran permitido vender? ¿Es una cuestión legal o exclusivamente ética? ¿Alguien puede consultar a un abogado sobre este caso en cuestión? Este debate es sumamente interesante. Gracias de nuevo por abrirlo.

Judith ha dit...

Jo crec que això no s'hauria de consultar amb ningú! el patrimoni cultural és quelcom important, necessari! és part de la Terra, de la Terra que estimen molts i moltes.
És part de les seve vides, és la seva històri, la seva CULTURA. És com oblidar part del teu País, abandonar-lo en un lloc que no el pertany!
Crec necessari que Anglaterra retorni el que li pertany a Grècia, és més ho hauria d'haver fet ja temps!

I també és lamentable que en lloc de donar una mà a Grècia li demanin que vengui part del seu estimat patrimoni o alguna de les seves illes, que és això, l'imperialisme del segle XXI ?
Segur que si en lloc de parlar d'ajudar a un país s'estigués plantejant d'ajudar a un banc ja li haguessin donat els diners que requereix.
Que trist oblidar que abans dels diners hi ha germans, companys, conciutadants!

Judith ha dit...

Consultaré el que dius, Jordi, a una companya de partit que ha estudiat dret!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bé, Judith. Esperem resposta.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!
Jo opino que, principalment, a qui no se’ls hagués hagut de deixar vendre les peces, era als turcs. Trobo que no tenien cap mena de dret en vendre el passat dels grecs, la seva història, el seu patrimoni. D’altra banda, Anglaterra ,en el seu moment, no crec que fes res que no estigues permès ja que va comprar legalment les peces, que sí , no eren seves, però segurament si no ho hagués fet, amb els anys s’agusessin anant fent malbé o potser haurien acabat desapareixent.
Com vosaltres crec que avui en dia les peces haurien d’haver estat retornades ja fa temps ja que Grècia ha de tenir allò que és seu i que li pertany. A més a més, la proposta de vendre la resta del seu patrimoni la veig com un nou acte de hybris, que com l’anterior, no crec que hagi estat molt ben vista ni per els grecs ni per als déus que, com Minerva, ja els deuen haver llançat més d’una maledicció.
Vale!!

anna-rn ha dit...

Jo personalment crec que no haurien de vendre el seu patrimoni, ja que forma part de la seva cultura i de la seva història i això un país no ho pit perdre. Per aquest motiu no em semblen correctes les diverses propostes d'Alemanya i Anglaterra, i el que hauria de fer Anglaterra és tornar els marbres d'Elgin ja que no els pertanyen.
Però esperem que tot es resolgui i tot acabi on ha d'acabar.

Una altra de les coses que no em sembla gens bé és l'ús que feien els turcs del partenó, ja que és un monument històric molt important i no és per ser utilitzat com a magatzem ni per trencar les seves escultures entrenant-se. I molt menys hauria d'haver deixat comprar-les als anglesos.

Júlia una entrada molt interessat, oberta a debat!

Anna Ruíz de la Fuente Núñez.

laa.neuus ha dit...

Hola!

Tinc unes quantes coses a dir, la primera és que estic d'acord amb la Noemí, Anglaterra no té la culpa en cap moment, si un senyor anglès va pagar per aquelles escultures, i després Anglaterra se les va comprar, en cap moment es van "apropiar" de res, ja que van pagar un preu per aquelles escultures, ens agradi o no, els diners són el que mouen el món.

Per una altra part m'agradaria comentar el paper del poble otomà, és a dir els turcs, és un poble que no m'agrada gens, al llarg de la seva història han fet molt mal a altres pobles. En el meu antic col·legi, la Júlia i el Jordi també ho podran dir, teníem un company armeni, que ens va explicar en diverses ocasions, el genocidi que van fer els turcs am Armènia, el seu país, i a mi molta gràcia no em fan.

Una altra cosa amb la que no estic d'acord, és amb les propostes de solució que tenen els alemanys i els anglesos, però tampoc em sembla bé que reclamin una cosa que va passar fa tants anys i que van comprar, però a veure, no em sembla be que proposin vendre les illes o el seu patrimoni, ja que em sembla molt injust que alguns països rics s'aprofitin dels altres perquè a ells els hi "sobra" perquè si fan els que ells diuen, per variar, acabaran enriquint-se més els altres i els pobres empobrint-se més a la llarga. Una mica d'humilitat no aniria malament.

I per acabar, el poema, em sembla que Byron no tenia raó però m'agrada veure que un anglès, critiqui el seu propi país, si creia que defensava el correcte no m'hi poso.

Adéu

laa.neuus ha dit...

Per cert, Júlia felicitats per la entrada:)

esther ha dit...

Hola!!!

Estic totalment d'acord amb el que ha dit la Neus, ja que Anglaterra no es va apropiar de res, sinó que va comprar les escultures i els altres ho van acceptar. Malgrat això també penso que aquestes escultures és un patrimoni cultural de Grècia, i que s'ha de tornar al seu lloc d'origen, ja que no té cap significat que un altre país tingui en possessió escultures (o qualsevol altre cosa) que no formi part de la seva cultura.
Per últim dir, que no estic gents dacord en que facin vendre les illes a Grècia, ja que d'aquesta manera tornaria a passar el que va passar amb les escultures, treurien part del seu patrimoni cultural que després potser no poden recuperar. Així que en canvi de fer vendre podrien col·laborar i ajudar-los.

Vale!!

Per cert moltes felicitat Júlia!!! Hem pogut treure molt profit de la teva entrada!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Quin comentari, Neus! Extens i claríssim. Si quan us dic que heu de comentar al bloc ho faig per alguna cosa. L´enriquiu constantment. Gràcies i que no s´aturi...

Martí ha dit...

Salvete!

La noticía és realment molt bona i així també aprenem més història. La he trobat molt interessant i productiva i felicitar a la Júlia com sempre que fa unes entrades increïbles i molt elaborades, gràcies.

Valete!!!

lorena ha dit...

Hola!
És una entrada molt interessant!
Penso que Anglaterra no té culpa, no ha "robat" res. Per una altra banda penso que el patrimoni cultural d'un país no es pot vendre per això en aquest tema no tinc una decisió clara, ja que com han escrit en un comentari, els diners és el que mou el món. Molts fets, bons o dolents, que han passat fins ara han estat per els diners; els que tenen més s'aprofiten dels que tenen menys.

Sobre l'article de EL PAÍS, no és dolenta la idea d' "alquilar" el patrimoni cultural, ja que així no hi haurien tants problemes. Tot i així, repeteix-ho que el patrimoni d'un país ha d'estar on pertoca.

ADEU!

Jordi Sedeño ha dit...

Crec que les peces haurien de tornar al lloc on estaven, ja que havien estat seves i per culpa de l'invasió de Turquia les van perdre. Crec que Anglaterra les hauria de tornar ja que pertanyen a la gran cultura grega.
Sobre la part d'economia, no crec que hagin de vendre les seves illes o les peces del Partenó, sinó que Europa li ofereixi els diners que necessita per sortir d'aquesta crisi econòmica.

albert muñoz ha dit...

Hola!!

Tems molta raó, Jordi aquestes peces formen part d'una cultura i no fan res en països amb una cultura tan variada aquestes peces tenen que tornar directament cap a Grècia i axi podre completar uan cultura tan bona com la de Grècia.
Adèu!

oriol ha dit...

Hola!

Trobo molt malament que s'hagi proposat a Grècia vendre restes arqueològiques per sortir de la crisi.Penso així perquè crec que aquestes restes són una part important del patrimoni del pais i que fa que aquest sigui tant valuós. Totes les restes, escultures i obres pertanyents al pais, són una part que explica tota la història de Grècia des dels seus inicis fins l'actualitat.

I el mateix passa amb les illes de Grècia. També són una part importanty del país. Grècia és famosa per la seva cultura, pel seu clima i sobretot per les seves illes que fan especial el pais.

Oriol T.

Aitor ha dit...

Jo també estic en contra de que Grècia vulgui vendre les arqueològiques perquè això forma part de Grècia, és la seva cultura, i un no pot vendre la seva cultura, perquè llavors s'està venen a si mateix. Trobu que tothom que veu aquestes restes arqueològiques reconeix Grècia directament, pequè són una part identificativa del país.

Adéu!

Ferran ha dit...

Jo també crec qu no s'han de vendre els monuments arqueològics, puig que són els restes de la hisòria Grega, la nostra història.
Per sortir de la crisi crec que s'ha de potenciar el consum no l'exportació. Espero que no es venguin els restes històrics dels nostres avantpassats.

Adéu família!

Sanja ha dit...

Estic d'acord amb la majoria de vosaltres,
crec que Anglaterra nomes les ha comprat, encara que es molt trist que no estigui en el lloc on toca, perquè forma part de la historia del païs, de la cultura, es una prova que demostren els fets.
En tot cas, si algun territori vol part del patrimoni, que es faci una còpia, la millor solució per menys discussions!

adéeu!