23 de gener de 2010

Mites clàssics al CaixaForum

Avui dissabte a la tarda (17.30 h.) i demà diumenge 24 de gener al matí (12 h), tindrà lloc al CaixaForum de Barcelona la representació teatral d´uns quants mites clàssics. Sota el títol El fil del mite, s´hi escenificaran les llegendes del Minotaure, Teseu i Ariadna i Dèdal i Ícar, històries que, com ja sabeu, constitueixen el riquíssim fil argumental (mai millor dit!) de l´imaginari tradicional de l´illa de Creta. A més, l´autor dels textos i de la selecció dels mites és Antonio Alvar, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat d´Alcalá de Henares i president de la Societat Espanyola d´Estudis Clàssics (SEEC). Tota una garantia! A classe vaig convidar-vos a anar-hi i gaudir de l´espectacle. Si us animeu, segur que passarem una bona estona. Per no perdre el fil, us apunto el programa (amb una bonica presentació inclosa) i un video sobre el mite de Teseu i el Minotaure de la sèrie de Jim Henson per a la BBC The StoryTeller.

"La civilització grecorromana va saber crear i transmetre un conjunt de mites molt útils per enfrontar-se des d'una mentalitat narrativa prelògica a algunes de les preguntes essencials de l'existència humana. Preguntes que concerneixen el món extern i el món intern. A través de relats antics imaginaris de gran bellesa oferirem a nens i pares l'escenificació amena d'uns mites que han inundat l'imaginari de la nostra cultura occidental."

Intèrprets: Carme González, Agustí Farré i Carles Alcoy
Idea i coordinació: Marta Ràfols, cap del Departament d'Humanitats. Fundació ”la Caixa”
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat Coll
Disseny d'escenografia i vestuari: Ricard Prat Coll
Música: Mario Mas
Centre: CaixaForum Barcelona, Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA

Qui ens podria resumir en forma de comentari aquests tres mites? Ens veiem demà!


Videos tu.tv

14 comentaris:

esther ha dit...

Hola!!

Estic segura que la representació de mites de demà serà genial. En l'explicació dels mites els he ajuntat ja que es relacionen entre ells.
Primer dir que el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Minos (el marit de Pasífae), després de consultar un oracle, va ordenar a l'inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins.

En una ocasió en què Androgeu, fill de Minos, havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.
Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.

Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.

Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell, cos a cos, i el va matar , alliberant així als atenencs d'haver de pagar més el tribut.
Minos, quan es va assabentar que Teseu havia matat al Minotaure i que havia fugit amb Ariadna, va fer tancar a Dèdal i Ícar en el laberint. Per poder escapar, Dèdal va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el seu pare li va dir:"Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separes de mi i no et passarà res."

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins el cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caiguera a l'aigua.


Vale!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Feliciter, Esther! Molt bon resum.
Fins demà!
Vale

anna-rn ha dit...

Hola! Crec que al comentri de la Esther o cal afegir-hi res més ja que está molt ben resumit així que aquí deixo un poema de Javier Gallado titulat ICARO:


ICARO

Cuando Dedalo se acerque
y sospeches en su mirar
otra maquinación,
algo tan insólito
como un par de alas de cera

No pongas en saco roto la voz
de la experiencia,
todos quisimos alguna vez tocar el sol,
todos quisimos volar más alto,
alcanzar la nota, el trazo,
la palabra perfecta

Y son pocos, pequeño
los que han traspasado
la viloencia del fuego creador.

Javier Gallardo


Anna Ruíz de la Fuente Núñez

anna ha dit...

Hola! nois hi heu anat avui a veure la representació dels mites? com ha anat? Espero que demà ens expliqueu tot, detalladament :D!
Fins demà!

Anna!

esther ha dit...

Hola!!

Doncs la representació d'avui ha estat genial, han sapigut explicar el mite d'una manera molt entretinguda i que s'entenia molt bé. Estava composta només per tres actors, que es repartien els papers dels personatges entre ells, però que així i tot, es notava que s'ho havien treballat molt. Des del meu punt de vista l'escenari era molt original, ja que com el seu nom indica era el fil del mite, i l'escenari estava ple de fils representant el laberint del minotaure (del qual ens n'em pogut endur un troçet jeje).
Felicitar a la colla d'actors i espero amb gran il·lusió l'abril per poder anar a veure els mites d'amor. Espero que hi vagi molta gent, perquè pel que he vist avui, us ho recomano de veritat.

Vale!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ha estat un matí rodó, realment fantàstica l´escenificació d´aquesta llegenda que barreja personatges tan humans i divins alhora. M´encanta explicar mites a classe i continuar amb la tradició oral que es remunta milers d´anys enrera. És un privilegi conèixer i contar aquestes històries tan plenes de reflexions sobre la naturalesa humana. D´aquí la seva actualitat i utilitat. Els mites no passen mai de moda, sempre hi són presents. I el que més m´agrada és comprovar la meva fascinació quan els escolto per boca d´altres, com avui. Tenia la mirada i el pensament ben atents escoltant una història que, malgrat saber-la, sempre et descobreix nous detalls. M´ha encantat i us recomano que el cap de setmana del 17/18 d´abril us passeu pel CaixaForum per assistir a la representació de mites d´amor. Serà, com avui, un dia per recordar.

Vale

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Maquíssim el poema, Anna. Està molt bé que feu aquestes aportacions buscant textos, enllaços o el que trobeu sobre els temes tractats a les entrades.
Feliciter, Anna

Vale

oriol ha dit...

Hola!

Jo també e buscat un poema sobre un d'aquets tres mites. El meu tracta sobre Teseu a Cnosos. El poema és de Julio González Alonso.


TESEO EN CNOSOS

Teseo, el que va a morir no es hijo de la muerte
y lee su destino en las paredes del laberinto;
te espera con la testuz aprestada para el golpe
de tu espada bruñida en el sol de Tesalónica.

Llegaste en tu arrogante nave a las costas de Creta
y las mujeres te ofrecieron vino y miel y un lecho a la sombra;

pero tus ojos sólo buscan a Ariadna en sus miradas
para ofrecerle el doble sacrificio del amor y la muerte.

En tu cuerpo los músculos son como la cuerda de un arco
fatalmente tensada en sus extremos anudados

y tu mano reposa sobre el pomo de la espada
en una caricia fría de temerosos presagios.

El que va a morir te espera y sabe que llegarás
dispuesto a cubrir de gloria tu juventud temprana;
pero no opondrá su fuerza, entregado a los cretenses
que compartieron a su lado los amorosos días.

Llegas repitiéndote insensatas sentencias y augurios
sobre el destino
del Toro que guardaba Ariadna en su pecho,
y rasgarás su túnica para anudar el largo cordel
que ha de llevarte al centro del laberinto.

No han de oír los dioses el lamento de la muerte
cuando el suave belfo humedezca la tierra

y todo el aire se contendrá cuando tu espada silbante
busque la sangre del noble cuello vencido.

Qué victoria has de contar para tus pocos años;
¿ no ves a los jóvenes y las mujeres llorando?,
¿ no ves qué tristeza sin límites traen las olas del Egeo
hasta las costas de Atenas?

Ay, qué laberinto has desatado hoy en Cnosos
que los cretenses van y vienen con los ojos arrasados en lágrimas
y te ofrecen las dulces uvas de los héroes.

Mira cómo Ariadna sólo escucha lo hondo de los cielos,
las palabras de su hermano, con los brazos tendidos
a lo largo de su cuerpo desnudo, y llorando su muerte
saluda tu juventud demoledora y fulgurante.

Antes de nada sabías que habías de matar al Toro
y te hubiera resultado más fácil si al menos hubiera luchado

o al inclinar su testuz no te hubiera mirado
con su mirada dulce y poderosa.

Espero que us agradi.

Oriol T.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bé, Oriol. M´ha agradat molt.
Gràcies.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola!!
Quina llàtima que alguns no hi poguessim anar. Però després que a la classe ens oferissiu tan bones crítiques de l'obra em sembla que a la seguent i haurem d'anar tots!!
Per cert cal afegir que el mite de Tesseu acaba amb l'abandonament d'Ariadna a l'illa de Naxos i que davant de la tristesa que sent el deu Dionis sent compassió per ella i la converteix en la seva esposa.

Videocat ha dit...

Que tal va anar l'obra? Espero que bé? Jo no hi vaig poder anar, però els i vaig dir als meus cosins petits.

Fins demà !!!
Cesc

Maria ha dit...

L'obra va ser genial, amb una molt bona representació dels mites per part dels actors.
Sempre m'ha fascinat llegir i escoltar mites com aquests, i poder-los veure representats per actors per mi va ser una experiència increible que recomano a tothom, ja que encara que estigui orientat a nens de més de 6 anys els adults també en poden disfrutar i molt!
Personalment em va encantar l'acompanyament musical de la guitarra i la de les veus dels actors, ja que trobo que les cançons ho fan més didàctic, i fins i tot Ariadna va cantar una cançó en grec! A més els actors animaven als espectadors a participar en l'obra, per exemple cantant.
Crec que aquesta iniciativa del Caiaxa Forum està molt ben pensada i que s'ha de fomentar, així que animo a tothom a que vagi a la següent representació de mites que faran a l'abril.
Fins demà!!! :D

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

Llàstima que no vaig poder anar, perquè tenia moltes ganes. Espero poder anar a veure les representacions de l'abril. els videos que han fet aquesta gent estan molt ben treballats, m'ha agradat molt.

Nuria ha dit...

Hola a tots i totes!

Doncs jo no vaig poder anar-hi però segur que va estar molt bé per els comentaris que té la gent que ha anat :)



SALUDOS.