3 desembre de 2009

Hipàtia, no tan desconeguda

L’escola d’Atenes. Rafael Sanzio (1509-1510)

En una entrada anterior vam comentar l’estrena de la pel•lícula Àgora, d’Alejandro Amenábar.
Després de l’estrena del film, la seva protagonista Hipàtia ha aixecat passions arreu del món. Durant el mes d’octubre, a Madrid, algunes llibreries van organitzar conferències sobre la jove filòsofa i centenars de persones s’hi van acostar.
Hipàtia, tot i que actualment ha reaparegut com una desconeguda, ha estat present en altres moments de la història en què els seus estudis i treballs van ser molt valorats.
En època del Renaixement italià, Rafel Sanzio va representar Hipàtia en la seva gran obra mestra L’escola d´Atenes. En aquest apareixen els grans filòsofs clàssics, les doctrines dels quals s’havien redescobert en aquesta època, després de quedar oblidades durant l’edat mitjana.
Tots els filòsofs que hi apareixen, estan representats per artistes del Renaixement i Hipàtia ho està per Francesco Maria della Rovere, un jove pintor de classe benestant.



Aquesta representació d’Hipàtia entre els més grans filòsofs ens dona coneixement de que tant la seva persona com la seva tasca científica eren reconegudes en aquella època.
Molts anys més tard, al 1853, es va publicar l’obra de Charles Kingsley Hypatia, new foes with an old face. Aquesta obra va tornar a despertar Hipàtia i va inspirar a un jove pintor prerafaelita anglès, Charles William Mitchell, contemporani a Charles Kingsley, per fer un retrat de la jove Hipàtia despullada a la biblioteca d’ Alexandria abans de morir.

Hypatia, Charles William Mitchell (1855)

Amb aquesta reaparició d’Hipàtia en la nostra societat s’han recuperat més d’una dotzena d’obres relacionades amb la filòsofa, entre elles l’obra de Kingsley, que l’editorial Edhasa ha reeditat durant el passat mes de novembre. La pintura de Charles William Mitchell ocupa la portada d’aquesta nova edició.
El títol del llibre Hypatia, new foes with an old face, fa referència a nous enemics amb cares conegudes. Què en penseu? Per què es relaciona el personatge d’ Hipàtia amb la imatge d’enemics amb cares conegudes? Per què creieu que no s’ha reconegut Hipàtia de la mateixa manera que si hagués estat un home? Quins interessos poden portar a amagar els seus estudis?

Anna Carbó
1r Batxillerat

11 comentaris:

Júlia Vallespir ha dit...

És tot un misteri el tema referit a Hipàtia. S'ha intentat amagar la seva identitat i tots els seus estudis per què?
Jo penso que això és degut a una actitud misògina de l'època. A més a més el fet de que el que estudiés anés en contra de la religió crec que fomentaria que es volguessin amagar els seus estudis. Això i el fet de ser una dona en una societat dirigida pels homes suposo que va crear una mala imatge d'ella que amb el temps ha perdurat fins ara.

esther ha dit...

Hola!!

Moltes felicitats Anna! M'ha semblat una entrada molt interessant i curiosa.
Estic d'acord amb la Júlia, ja que penso que tot i que els seus estudis anaven en contra de la religió, la principal causa per la qual no la accaptaven era perquè era una dona, ja que des del meu punt de vista si hagués sigut un home l'haguessin acceptat millor i no hagués acabat tant malament com a la pobre Hipàtia.

Vale!!

anna-rn ha dit...

Anna, genial la teva entrada!
Doncs jo crec que era una filosfa extraodinària però que els seus estudis van qedar amagats ja que les societats del moment eren molt masclistes i a més Hipatia anava en contra de certes creences que ho havien en aquell moment i que no volien que la gent sapigués la veritat.

La obra d'Hipàtia:

-Va escriure un comentari sobre la Aritmètica de Diofanto on Hipàtia inclou nous problemes i diverses solucions per aquests.
-Va fer un tractat sobre la geometría de las Cóniques d'Apoloni on les vulgaritzava i aquestes van quedar oblidades
També va fer el Cànon Astronòmic

Anna Ruíz de la Fuente Núñez.

oriol ha dit...

Hola!

Estic d'acord amb elles, també crec que si hipàtia hagués sigut un home se l'hagués tractat d'una altra manera i potser en sabriem mes coses sombre els seus estudis i la seva forma de pensar.

Oriol T.

Jordi Sedeño ha dit...

hola!
estic d'acord en el que ha dit l'Oriol, si Hipàtia hagués sigut un home, potser ens hagués arribat molta més informació sobre coses que havien succeit en temps anteriors.

Judith ha dit...

Prou interessant el vídeo, és cert que el rol de dona i home sempre ha estat bastant marcat fins arribar al punt d’eliminar estudies pel fet de que els ha elaborat una dona però no només passar amb estudis també amb lluites importants, dones pioners que han fet possible que la situació de desigualtat vagi sent cada cop més petita com Rosa de Luxemburg o bé Clara Zetklin aquella que va potenciar el dia 8 de març fora el dia de la dona treballadora, noms que cauen en l’oblit ...
Però actualment patim això només cal que ens fixem en palestina, el conflicte a comportat que el govern sigui femení i la religió li impedeix actuar molts cops... pel simple fet de ser les dones les que organitzin la societat...

Però la lluita no s’acaba!

Guillem Fargas ha dit...

Primer de tot felicitar a l'Anna per la seva entrada, perquè la trobo molt interessant.

Com ja han dit, Hipàtia és relacionada amb la imatge d'enemic perquè moltes de les coses que feia, o que estudiava anaven en contra les creences d'aquell moment i per tant era enemiga de la religió, i era amb cara coneguda perquè tothom la coneixia i ella no se'n amagava.
Jo també crec que si hagués estat un home, potser ell no perquè també l'haurien matat, però almenys se l'haurien escoltat més i és possible que els seus estudis haguéssin arribat més lluny.

El problema és que el fet de que fos una dona, als seus detractors els hi va ser molt fàcil fer-la callar i amagar els seus estudis pel simple fet que contradeien la religió. En definitiva una pena.

Vale!!!

Laura Guillén ha dit...

Doncs jo crec que "nous enemics amb cares conugudes" es refereix a que tot i que passen els anys, la història sempre es repeteix, és a dir, que si en altres èpoques un estava en contra d'un altre perquè creia coses diferents, i era el seu enemic, ara passa el mateix amb la mateixa situació fins i tot. Jo crec que l'enemic no és la persona en si, sinó el què ha fet aquella persona. I els seus actes o pensaments es repetiran durant tota l'existència de l'ésser humà, per- què si els humans aprenguéssim dels nostres errors, no hi hauria guerres, per exmple

Lidia ha dit...

Hola a tots!!

Anna felicitats per la teva segona entrada està molt ben explicada i conté molta informació difícil de trobar. Quan vaig veure la pel·lícula Àgora em vaig emportar una gran sorpresa al veure que Hipàtia havia estat una persona tan important i mai n'havia sentit a parlar...em va estranyar moltíssim que fos tan desconeguda per tothom. Ara m'he emportat una sorpresa molt més agradable al saber gràcies a la teva entrada que no va ser tan desconeguda com ens pensavem i que pintors importatns l'han representat en diverses ocasions en les seves obres al llarg de la història. Gràcies per donar-nos a conéixer aquesta informació, personalment m'ha fet molta i·lusió ja que em vaig indignar quan vaig pensar que no s'havia reconegut a Hipàta.
És una llàstima que pel fet que era una dona no fos tan reconeguda pels seus descobriments però, desgraciadament, al llarg de la història i fins fa poc la dona sempre ha estat més "discriminada" i poc reconeguda en tots els sentits. A més a més, en aquella època l'Esglèsia era molt poderosa i els descobriments que va fer Hipàtia sobre els moviments en elipse dels planetes no interesaven, ja que era una demostració de que l'Univers no era una creació tan perfecta com es creia de Déu.
En fi, de totes maneres, és bo saber que alguns artistes sí que l'han reconegut pel que va ser, una gran científica.

laa.neuus ha dit...

Hola:)


Felicitats per l'entrada, està molt ben feta. El primer quadre el vam estudiar l'any passat a classe, jo també crec que es va tractar de forma diferent els seus estudis perquè era una dona i a part perquè la religió no hi estava d'acord.

Carlotah. ha dit...

Una curiositat sobre Hypatia :

Per les seves contribucions a l'astronomia, modernament s'han batejat un cràter i un espadat lunars amb el nom d'Hypatia.

La figura d'Hipàtia ha estat objecte de l'atenció del director de cinema espanyol Alejandro Amenábar essent el personatge protagonista del film Agora.