PROJECTE PLURILINGÜE 'VOCABULA'

Les discipulae  i els discipuli  de Llatí de 4t han estat  treballant aquestes darreres setmanes un  projecte  multilingüe  que  hem intitulat  VOCABULA.  Col·laborativament,  han elaborat unes presentacions temàtiques relacionades amb alguns àmbits del vocabulari habitual així com de la petjada romana en els topònims de ciutats d'arreu de Catalunya, l'Estat espanyol i d'Europa. 

Esperem que us siguin útils i profitoses. L'bjectiu, com sempre, demostrar amb fets i no només amb paraules que el llatí ha marcat i seguirà marcant el futur de moltes llengües que parlem o coneixem, observant que fins i tot les que no tenen el seu origen en la llengua de Roma, com l'anglès i l'alemany, presenten en molts casos unes afinitats gens casuals.

Dum docemus, discimus! 

Nomina urbium in Europa

Animalia

Natura

Dies septimanae, menses, stationes anni et alliavocabula de tempore

Numeri

Colores et praepositiones

Cibaria (fructus, holaria et alia)

Corpus humanum

Familiaria

Actiones

Els arquetips femenins de la mitologia clàssica encara són vigents?

'Els mites femenins de la Grècia clàssica estan plens d'estereotips: la dona que espera, la dona submissa, la dona sotmesa a la voluntat del pare o del marit. Són la representació d'una societat altament jerarquitzada que atorgava a la dona un paper totalment secundari. Aquests mites estan plens de poesia i simbolisme, però també contenen elements patriarcals molt clars que encara ara, segles després, estan vigents. Així que amb l'ajuda d'historiadores de l'art, professores i altres expertes rellegim aquests arquetips femenins que de sempre han format part de les nostres vides.'  

Les dones i els dies 

I vosaltres, què en penseu? Creieu que la majoria dels arquetips mitològics (femenins i no femenins) són vigents? Quins són els personatges femenins que desfilen pel programa? Quin us ha cridat més l'atenció?

                  

ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM MMXXII, FELIÇ 2022!!!

La roda ja ha completat una volta més i avui celebrarem de nou el final d'un any que no ha estat gens fàcil. Les discipulae i els discipuli de 4t d'ESO us volem desitjar un ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM amb una presentació que ve a significar la suma d´esforços i d´il·lusions que fan possible un projecte com aquest. Esperem que aquestes píndoles de saviesa us facin un bon servei i que tant en els bons moments com en els no tan bons aquestes reflexions dels nostres clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar el que realment és important en aquesta vida.

Que cadascú pensi un desig i el faci arribar als déus que tot ho governen... qui sap! Que sigueu feliços.

Nadals i Saturnals, un rodolí gens casual...

 

I un any més, ahir van començar les Saturnals! Recuperem avui dos apunts sobre aquestes genuïnes festes romanes, un dels quals va publicar la  nostra estimada extripulant Cristina ara farà sis cursos.

Moltes festes que celebrem actualment tenen els seus orígens en festes de l'època clàssica. Algunes han conservat el seu tarannà pagà, com ara el carnestoltes. Però també podem veure com d'altres, que ara tenen un caràcter religiós, coincideixen curiosament amb les dates en què el poble romà celebrava les seves festes. El mes de desembre és ple de dates especials per a nosaltres. També a Roma era un mes ple de festes. Entre els dies 17 i 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn, déu que, segons la tradició, va ensenyar els secrets del conreu de la terra als habitants del Laci, regió en què es va fundar Roma. El temps en què va regnar Saturn com a déu d'aquesta terra va ser anomenat edat d'or, ja que tot era plaer i no calien jutges ni lleis, perquè ningú no cometia crims. Tot era felicitat. Aquesta festa coincideix amb el solstici d'hivern, és a dir, quan el Sol inicia l'ascensió que culmina amb el zènit de l'estiu. És el temps en què la llum comença a créixer, fins al 24 de juny o solstici d'estiu, en què comença a decréixer. Les saturnals eren unes festes molt alegres, i tot hi era permès. Tenien un caràcter frenètic i l'ordre de les coses s'alterava. Fou celebrada antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Els més humils podien assumir càrrecs públics i prenien el lloc dels seus amos sense rebre cap càstig per aquest canvi. Es podien fer tota mena de bromes. Fins i tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos. Amb el temps es va estendre a la ciutat, que esdevenia una disbauxa, i va convertir-se en una festa molt popular en què els edils (els actuals alcaldes) organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes similituds amb el modern carnaval (per exemple l'elecció d'un rei) i amb el Nadal.

Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre, el 17 de desembre, el Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (lectisternium) que culminava amb crits en honor al déu (Io, Saturnalia!). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.

La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes,  va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una edat d'or, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.

Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (nuces), espelmes (cerei) o petits ninots d'argila (sigilla). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna Strenua (i d’aquí el nostre verb estrenar) i bromes a dojo  que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. També petits targetons de felicitació anomenats xenià, equivalents a les nostres felicitacions nadalenques o christmes. En aquest sentit, una de les tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou. La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.

Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les Saturnalia són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie The Big BangTheory en un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... feliç Saturnalia a tots!'

In schola... (colloquium inter condiscipul@s)

L'Anna, la Júlia i en Mathias, discipulae et discipulus linguae latinae de 4t d'ESO, ens conviden a fer una breu visita per l'escola. I ho fan en la nostra  estimada  llengua,  demostrant  la  seva competència comunicativa. Plurimas gratias tribus!

Els papers de Pandora ('PANDORA PAPERS')

'Pandora', John William Waterhouse, 1898

Pandora, segons la mitologia grega, va ser la primera dona, pensada per Zeus i modelada per Hefest, amb l’objectiu de venjar-se del tità Prometeu, que havia robat el foc diví per lliurar-lo als mortals humans en contra de la voluntat del pare dels déus i els homes. Totes les divinitats van atorgar-li qualitats, positives algunes però també de negatives: la bellesa, la gràcia, l’eloqüència, la mentida, la curiositat,… Explica el mite que Zeus va donar-li una gerra (o una caixa en altres versions) que havia de portar a Epimeteu, tità de les excuses, un pèl babau i germà de Prometeu, amb la condició que no l’obrís. Tanmateix, no va poder evitar la temptació d’esbrinar què hi havia dins el seu interior i la va destapar. Ràpidament, sense que pogués fer res per evitar-ho, totes les desgràcies i els mals que contenia es van escampar pel món. Quan Pandora va adonar-se de la severitat de l’assumpte, ja era massa tard. Només va aconseguir retenir-hi l’esperança, l’últim que podem arribar a perdre.

Fa poques dates, ha sortit a la llum un estudi exhaustiu realitzat per més de sis-cents periodistes d’uns cent-cinquanta mitjans de comunicació diferents, amb què s’han destapat tot un seguit de fraus fiscals de grans dimensions protagonitzats per centenars de persones famoses, adinerades i poderoses d’arreu del món. L’entrenador de futbol Pep Guardiola, la cantant Shakira o el rei Abdallah II de Jordània, per posar tres exemples coneguts, estan implicats de ple en aquest afer. Aquesta investigació ha conclòs que tots ells evitaven el pagament d’impostos quan feien inversions o compraven propietats, per mitjà d’empreses fictícies que ho ocultaven en paradisos fiscals.

Pandora, en aquesta important investigació, són els professionals del periodisme que han detectat les irregularitats i que les han analitzat a fons per tal d’esbrinar la veritat i la gravetat de l'assumpte. Tots ells han revelat que tenien fundades sospites sobre l’entramat de frau i estaven convençuts que hi havia gat tancat. El fet d’obrir -o descobrir- aquesta ‘caixa’ de filtracions que desconeixíem, ens ha permès escodrinyar les il·legalitats d’aquests personatges públics i líders polítics que, indirectament, ens afecten a tots, atès que parlem de diners públics que no van a parar a l’Estat i que, per tant, no poden ser utilitzats per satisfer necessitats públiques. Com que es tracta de gent rica i famosa, ha afirmat una part del col·lectiu periodístic que ho ha investigat que s’han fet moviments des de diferents àmbits polítics i econòmics per tal que aquestes dades no veiessin la llum, tal com Zeus va advertir a Pandora del perill d’obrir el seu regal.

De nou, el món clàssic i l’actualitat van del bracet.

Gerard Alaman i Josep Lozano - Grec I

L'origen diví dels dies de la setmana

La discipula Diana Masagué (quin nom més divinament olímpic!) ens presenta la relació que hi ha entre els noms dels 7 dies de la setmana (septimana o hebdomada) i 7 il·lustres divinitats del panteò grecoromà. I a continuació, si sentiu curiositat per saber-ne més, us proposem la lectura d'un extracte del blog Ab origine, d'Enric Ortega.

Dilluns prové del dies Lunae llatí, és a dir, el dia de la Lluna. El mateix passa, per exemple, en castellà (lunes), en francès (lundi) i en italià (lunedi). En les llengües germàniques, per exemple, trobem el Monday anglès (Moon day o dia de la Lluna) i el Montag alemany (Mond tag, amb el mateix significat).

Dimarts és el dia dedicat a Mart, el dies Martes llatí. Els noms castellà (martes), francès (mardi) i ilalià (martedi) segueixen el mateix patró de construcció. Mart era el déu de la guerra, igual que Tiw ho era en la mitologia germànica. Per això en anglès el dimarts es diu Tuesday, que prové de l’anglès antic Tīwesdæg que significa literalment “dia de Tiw”.

Dimecres és el dies Mercurii llatí, de la mateixa manera que ho és en castellà (miércoles), en francès (mercredi) i en italià (mercoledi). En la mitologia nòrdica, l’equivalent a Mercuri és el déu Wodan (anomenat també Odín pels pobles nord-germànics), ja que ambdós eren considerats els guies de l’ànima després de la mort. Així, l’anglès Wednesday prové de l’anglès antic Wōdnesdæg (el dia de Wodan). En alemany, Mittwoch significa “dia del mig”; quan sigui l’hora d’explicar el significat de diumenge entendrem per què.

Dijous és el dia consagrat a Júpiter, el dies Jovis llatí. Igualment, en castellà (jueves), en francès (jeudi) i en italià (giovedi). En aquest cas, l’equivalent en la mitologia nòrdica és el déu Thor, que és el déu que personifica el tro. Així, el Thursday anglès significa literalment “dia del Thor” i l’alemany Donnerstag “dia del tro”.

Divendres és el dies Veneris, consagrat a Venus. Així, en castellà (viernes), en francès (vendredi) i en italià (venerdi). En la mitologia nòrdica, el planeta Venus s’anomenava era Friggjarstjarna (l’estrella de la deesa Frige). Per tant, el Friday anglès i l’alemany Freitag signifiquen “dia de Frige”.

Dissabte és el dia que en llatí s’anomenava dies Saturni en honor a Saturn, com es manté en l’anglès Saturday significa literalment “dia de Saturn”. Ara bé, en aquest cas, tant en català com en castellà (sábado), en francès (samedi) i en italià (sabato) provenen del dies sabbati llatí  (de la paraula hebrea Sabbath que significa “descans”) i  en el cas del francès prové del dies sambati, una variant de l’anterior. Aquest fet s’explica per influència jueva, ja en aquesta tradició es considera que el primer dia de la setmana és diumenge i, per tant, dissabte era el setè i últim dia i es dedicava al descans i a honorar a Déu.

Diumenge era el dies Solis llatí, és a dir “el dia del Sol”. Així es manté en l’anglès Sunday i en l’alemany Sonntag que també signifiquen literalment “dia del Sol”. En aquest cas, però, l’Església cristiana va passar a anomenar el diumenge dies Dominicus, que vol dir “el dia del Senyor” (en contraposició al Sabbath jueu). Per tant, el diumenge català, el castellà domingo, el francès dimanche i l’italià domenica no honoren el Sol, sinó el déu cristià. Amb aquest canvi, el diumenge s’establí com a darrer dia de la setmana romana i per això la nostra setmana comença el dilluns i no el diumenge com la de les llengües germàniques.