Lore Olympus és una
reescriptura contemporània del mite d’Hades i Persèfone, publicada primer com a
webcòmic romàntic i després en format de volum en paper per l'artista neozelandesa Rachel Smythe. L’acció transcorre en un Olimp
modern, molt glamurós, on els déus, herois, nimfes i criatures fantàstiques
viuen entre festes, intrigues polítiques i traumes.
Persèfone és la jove deessa
de la primavera, criada al món dels mortals per la seva mare Demèter, que l’ha
protegit de l’Olimp i de les seves “temptacions”. Al principi se’ns presenta
com una noia de camp, tímida i ingènua, que arriba a l’Olimp per anar a la
universitat i convertir-se en verge sagrada (deesses joves o nimfes que
decideixen consagrar-se a una vida de puresa i castedat, renunciant
voluntàriament a les relacions sexuals i romàntiques).
La seva arribada a una festa, impulsada per la
seva companya de pis, Artemisa, fa que allà conegui Hades i neixi una auténtica amistat
entre ells. Al llarg de la història, Persèfone lluita per trobar el seu lloc,
afirmar el seu poder i aprendre a dominar unes capacitats divines que controla
malament, cosa que es manifesta de vegades físicament, per exemple amb els seus
cabells, que canvien de manera brusca.
Hades és el rei de l’inframón, germà de Zeus i Posidó, però també un dels personatges emocionalment més fràgils de la sèrie. A diferència de la imatge tradicional de divinitat totpoderosa, Lore Olympus el presenta com un home reservat, tímid, marcat pels traumes familiars relacionats amb Cronos i Zeus, i per una baixa autoestima. Tan bon punt la coneix, se sent fascinat per Persèfone, la llum de la qual contrasta amb el seu univers fosc, però fa tot el possible per no declarar-se i respectar-la. La seva relació complicada amb la nimfa Menthe, així com històries passades amb Hera, mostren un personatge que busca més la reparació que no pas la dominació.
Zeus i Posidó completen el trio de germans fundadors de l’Olimp, cadascun amb una personalitat molt marcada. Zeus és el rei dels déus, seductor i obsessionat amb el poder, sovint representat com a infidel i més preocupat per la seva imatge que per les seves responsabilitats. Posidó apareix més tranquil i relaxat, menys central que Zeus i Hades, però forma part del cercle masculí de poder. L’Olimp mateix es presenta com un lloc modern, fet de festes, mitjans de comunicació i xafarderies, on la política divina s’assembla de vegades a la d’una gran empresa tòxica.
Artemisa és la companya de pis i primera gran aliada de Persèfone a l’Olimp. Deessa caçadora i independent, fa de germana gran protectora, encara que la seva proximitat amb el seu germà permet de vegades que ell maniobri al voltant de Persèfone.
Hera, reina dels déus, és un dels personatges
més destacats de la sèrie: durant molt de temps reduïda a l’estereotip de
l’esposa gelosa, aquí apareix com una dona ferida per les infidelitats i
l’egoisme de Zeus.
Molts altres déus i deesses enriqueixen l’univers grec reinventat per Rachel Smythe. Són personatges secundaris però no simples figurants: cadascun porta una part de crítica social o de reflexió sobre les relacions i la família.
Afrodita, deessa de l’amor, està lligada des del principi a la situació de Persèfone: gelosa de la bellesa de la jove deessa, orquestra, a través del seu fill Eros, el pla que porta Persèfone fins a Hades.
Eros, al començament còmplice a contracor, es converteix progressivament en un personatge més complex, dividit entre la lleialtat familiar, la culpabilitat i el desig de fer el bé, especialment en la seva trama amb Psique.
Apol·lo, en canvi, s’associa a comportaments tòxics i encarna la cara fosca del poder masculí a l’Olimp.
Menthe és una nimfa de riu, assistent i antiga
amant d’Hades. Té una personalitat autodestructiva, alimentada per la gelosia
envers Persèfone i per la influencia nefasta de la seva “amiga” Tetis, que la
manipula per servir els seus propis interessos.
La seva obsessió per Hades la porta a utilitzar
mentides i cops baixos, fins al punt d’intentar tacar la reputació de Persèfone
per recuperar el seu lloc. A través d’ella, la sèrie explora les dinàmiques de
dependència afectiva, gelosia i autodestrucció, mostrant com una relació pot
esdevenir tòxica per ambdós costats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada