Uns dels mites més
importants i coneguts de l’imaginari grec és el que fa referència a la narració
dels amors entre Leda i Zeus. La història explica que Zeus s'enamorà
perdudament de Leda, reina d’Esparta i esposa de Tindàreu, i que el rei dels déus
va seduir-la lluny de la mirada d’Hera. Es va transformar en cigne i, segons el
relat, perseguit per una àguila, va anar a buscar refugi als braços de Leda. La
reina espartana va tenir relacions amb Zeus i el seu marit la mateixa nit i,
embarassada d’ambdós, Leda va pondre dos ous, dels quals van néixer quatre
criatures il·lustres. Del primer ou, fruit de la seva relació amb Zeus, van
néixer Hèlena, considerada la dona més bella de Grècia i Pòl·lux, un heroi
immortal. De l’altre, naixerien Clitemnestra i Càstor, mortals i fills de Tindàreu.
La
relació entre el mite de Leda i l’obra ‘Leda Atòmica’ (1949), de
Salvador Dalí, es basa en la reinterpretació personal que l’artista va fer del
relat. Dalí recupera el mite en què Zeus, convertit en cigne, s’apropa a Leda,
però el transforma completament per adaptar-lo a la seva mirada. En el quadre,
la figura de Leda està representada per Gala, la seva musa, que apareix amb una
actitud calmada i gairebé perfecta.
A la daliniana Leda Atòmica, els elements com el cos de Gala, el cigne, els llibres i altres objectes expressen el concepte “atòmic” que Dalí va desenvolupar després del descobriment de l’estructura de l’àtom. Gala-Leda es converteix així en un centre d’harmonia, regulat per proporcions matemàtiques i un equilibri gairebé espiritual, mentre que el cigne adquireix un paper més racional i simbòlic que no pas estrictament mitològic. Ambdós leviten sense tocar-se, reflectint el seu interès per la física moderna i l’estructura atòmica. Així, Dalí combina el mite clàssic amb la seva visió surrealista i científica de la realitat.
La relació entre Salvador Dalí i el mite de Leda també apareix en els ous gegants de Portlligat (i després a la seva casa de Púbol). L’ou esdevé per a Dalí un símbol de naixement, origen i misteri, de perfecció, fecunditat i renaixement, i Dalí adopta aquest símbol i el converteix en un element central del seu univers visual. A Portlligat, que considerava el seu “úter còsmic”, col·loca ous gegants sobre les teulades i murs com a referència directa al naixement mític d’Hèlena-Gala.
1 comentari:
Molt bé, Gabriela! Aquesta entrada al nostre blog il·lustra perfectament l'empremta indeleble i transformadora del món clàssic al llarg de la història de l'art. És una font d'inspiració per a milers d'artistes, i Dalí, per descomptat, tampoc no va poder escapar del seu encís. Felicitats i records a tots els cadaquesencs!
Publica un comentari a l'entrada