Enlloc com a casa

 

El llatí és la mare de la nostra llengua i ni tan sols ens n’adonem. Es diu del llatí i del grec clàssic que són llengües mortes perquè ja no es parlen en el sentit ‘modern’ del terme, tot i que se les podria anomenar, sensu stricto, llengües silenciades. Això és degut a la poca visibilitat i misèrrima importància que els donen molts centres educatius en els seus plans d’estudis i itineraris acadèmics. Hi ha gent que afirma que estudiar llatí no serveix de res, ja que aquesta llengua antiga no té utilitat avui en dia. En aquest article volem aportar el nostre granet de sorra i demostrar el contrari, ni que sigui amb un petit però il·lustratiu tastet de tot plegat.   

De petites sempre ens preguntàvem d’on venien les paraules i com s’ho havia fet la gent per crear les llengües actuals. A mesura que hem anat creixent, n’hem entès l’origen i n’hem pogut conèixer la història i tot el que amaga el seu recorregut. Per fer-vos cinc cèntims d’aquesta trajectòria, hem triat un àmbit ben familiar. Fent referència al confinament dels últims mesos, ens hem volgut centrar en un espai on hem passat molt temps. I quin lloc millor que casa nostra?!

Abans d’endinsar-nos en el mar de l’etimologia, cal posar els primers maons. El nom casa, paraula que hom diu cada dia, prové del mot llatí casa, ae. Tot i que s’escriguin de la mateixa manera no tenen el mateix significat. La paraula original significava barraca o casa malmesa, i, amb el pas del temps, ha evolucionat fins que ha adquirit el significat actual, és a dir, la llar en què habitem. Ja que citem el mot llar seria interessant explicar-ne la procedència i el perquè del seu significat. Ens hem de remuntar fins a la paraula focus, -i, que vol dir “calor” o “cocció”. Per això en moltes cases hi trobem la nostra font d’escalfor, de comoditat i parlem del ‘foc de la llar’. Recordem que els Lares eren els antics esperits dels avantpassats que guardaven i protegien la casa.

En llatí, el mot casa literalment es tradueix com domus, -us. Si ens fixem en la morfologia de la paraula no trobarem cap semblança i podem pensar que no tenen res a veure. No obstant això, quan ens pregunten sobre el nostre domicili, que prové del mot domicilium, -i, podem afirmar que ve a partir de domus. Per això, moltes coses relacionades amb la casa, de l’àmbit domèstic, per tant, estan directament arrelades a la paraula d’origen. No és estrany, doncs, que els aparells electrònics que fem servir per tenir cura de casa nostra s’anomenin electrodomèstics, que en algunes cases encara hi hagi majordoms, o que les cases del futur estiguin vinculades a la tecnologia domòtica. Domesticar també ens remet a la casa, a la llar i a la família.  

De la mateixa manera que ho hem fet amb aquest àmbit, també ocorre en gairebé totes les paraules que utilitzem en la nostra vida quotidiana. Si la paraula etimologia significa “la veritat de les paraules”, el llatí serveix per a sustentar com a veritats la major part de les que utilitzem en la nostra vida quotidiana, atès que ocupa el 80% del lèxic en les nostres converses diàries.  

I ara, seguiu creient que el llatí és un saber inútil?

Sara Llopis i Gabriella Turquenitch - 2n de batxillerat 

Achilles come down

Aquesta cançó del grup Gang of Youths parla sobre el suïcidi. Aquil·les està en una teulada plantejant-se si saltar o no. En la cançó podem reconèixer dues veus, la primera està intentant convèncer  Aquil·les que no es llenci al buit. Després, una altra veu, que tot i ser la mateixa, es diferencia de l’altra per la manera en què se sent. Aquesta és la veu que diu que ell no val res i hauria de saltar.

Podem interpretar que la primera és la veu del fantasma o el record de Pàtrocle i la segona representa els seus propis pensaments introspectius. 

Enmig d’alguns versos se sent una veu parlant en francès, són fragments d’Albert Camus recitant el seu llibre on parla sobre el suïcidi i el valor de la vida, fent servir el mite de Sísif.

En el cinquè vers, les dues veus parlen i en acabar, alhora, li pregunten: “Aquil·les em sents? Parlo amb tu”. Després d’això sentim aquesta última frase repetida, dita només per la primera veu.  A partir d’aquí, és l’única veu que sentim.

L’última frase de la cançó és “té més valentia superar-ho”, convidant-nos a  interpretar que en el seu monòleg interior ha guanyat la veu positiva i esperançadora, aquella que li diu que ha de ser valent i seguir endavant.

Un sol home, dues personalitats, un dilema. La mort versus la vida i viceversa, una qüestió eterna des dels temps d'Homer.

Achilles, Achilles, 

Achilles come down, 

won't you

Get up off

Get up off the roof?

You're scaring us

And all of us

Some of us love you

Achilles, it's not much but there's proof

You crazy assed cosmonaut

Remember your virtue

Redemption lies plainly in truth

Just humour us Achilles

Achilles come down

Won't you get up off

Get up off the roof

Achilles, Achilles

Achilles come down, won't you

Get up off

Get up off the roof?

The self is not so weightless

Nor whole and unbroken

Remember the pact of our youth

Where you go

I'm going

So jump and I'm jumping

Since there is no me without you

Soldier on

Achilles

Achilles come down

Won't you get up off

Get up off the roof?

Loathe the way they light candles in Rome

But love the sweet air of the votives

Hurt and grieve but don't suffer alone

Engage with the pain as a motive

Today of all days

See

How the most dangerous thing is to love

How you will heal and you'll rise above

Achilles, Achilles

Achilles

Jump now

You are absent of cause

Or excuse

So self-indulgent

And self-referential

No audience could ever want you

You crave the applause

Yet hate the attention

Then miss it, your act is a ruse

It is empty, Achilles

So end it all now

It's a pointless resistance

For you

Achilles

Achilles

Just put down the bottle

Don't listen to what you've consumed

It's chaos, confusion

And wholly unworthy

Of feeding and it's wholly untrue

You may feel no purpose

Nor a point for existing

It's all just conjecture and gloom

And there may not be meaning

So find one and seize it

Do not waste your self on this roof

Hear those bells ring deep in the soul

Chiming away for a moment

Feel your breath course frankly below

See life as a worthy opponent

Today of all days

See

How the most dangerous thing is to love

How you will heal and you'll rise above

Crowned by an overture bold and beyond

Ah, it's more courageous to overcome

You want the acclaim

The mother of mothers (it's not worth it Achilles)

More poignant than fame

Or the taste of another (don't listen Achilles)

But be real and just jump

You dense motherfucker (you're worth more, Achilles)

You will not be more

Than a rat in the gutter (so much more than a rat)

You want my opinion (no one asked your opinion)

My opinion you've got

You asked for my counsel (no one asked for your thoughts)

I gave you my thoughts

Be done with this now

And jump off the roof

Can you hear me Achilles?

I'm talking to you

I'm talking to you

I'm talking to you

I'm talking to you

Achilles come down

Achilles come down

Throw yourself into the unknown

With pace and a fury defiant

Clothe yourself in beauty untold

And see life as a means to a triumph

Today of all days

See

How the most dangerous thing is to love

How you will heal and you'll rise above

Crowned by an overture bold and beyond

Ah, it's more courageous to overcome

TRADUCCIÓ

Aquil·les, Aquil·les, Aquil·les, baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

Ens estàs espantant i a tots nosaltres, alguns de nosaltres t’estimem

Aquil·les, no és molt però hi ha proves

Cosmonauta boig, recorda la teva virtut

La redempció està clarament en la veritat

Segueix-nos el corrent, Aquil·les, baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

 

Aquil·les, Aquil·les, Aquil·les, baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

El jo no és tan ingràvid, ni sencer ni intacte

Recorda el pacte de la nostre joventut

On vas tu vaig jo, així que si saltes, jo salto

Ja que no hi ha un jo sense tu

Aguanta, Aquil·les, Aquil·les baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

 

Detesta la manera en què Roma encén espelmes

Però estima el dolç aire de les ofrenes

Rep el dolor i la pena però no pateixis sol

Compromet-te amb el dolor com a motiu

 

Avui, de tots els dies, mira

Com la cosa més perillosa és estimar

Com et curaràs i t’elevaràs per damunt

 

Aquil·les, Aquil·les, Aquil·les, salta ja

Tens una absència de causa o excusa

Tan autoindulgent i autoreferencial

Cap audiència et voldria mai a tu

Anheles l’aplaudiment però odies l’atenció

Llavors ho trobes a faltar, el teu acte és una trampa

És buit, Aquil·les, així que acaba-ho tot

És una resistència inútil per a tu

 

Aquil·les, Aquil·les, deixa l’ampolla

No escoltis allò que has consumit

És caos, confusió i totalment indigne

d’alimentar i totalment mentida

És possible que no li trobis propòsit o sentit a existir

És tot especulació i penombra

I potser no hi ha significat, així que troba’n un i agafa-t'hi

No et malgastis en aquesta teulada

 

Escolta aquestes campanes que sonen profundament en l’ànima

Esvaïnt-se per un moment

Sent el teu ritme de respiració francament avall

I mira la vida com un oponent digne

 

Avui, de tots els dies, mira

Com la cosa més perillosa és estimar

Com et curaràs i t’elevaràs per damunt

Coronat per una obertura atrevida i més enllà

Ah, té més valentia superar-ho

 

Vols l’aclamació, la mare de les mares

(No val la pena, Aquil·les)

més conmovedora que la fama o el gust d’un altre

(No escoltis, Aquil·les)

Sigues honest i simplement salta, *insult*

(Tu vals més, Aquil·les)

No seràs més que una rata a la clavaguera

(Molt més que una rata)

Vols la meva opinió, la meva opinió tens

(Ningú ha demanat la teva opinió)

Has demanat el meu consell, t’he donat els meus pensaments

(Ningú ha demanat els teus pensaments)

Acaba amb això ja i salta de la teulada

(Acaba amb això ja i surt de la teulada)

Em sents Aquil·les? Estic parlant amb tu

 

Estic parlant amb tu

Estic parlant amb tu

Estic parlant amb tu

Aquil·les, baixa

Aquil·les, baixa

 

Llençat cap a allò que és desconegut

Amb ritme i fúria desafiant

Vesteix-te de bellesa incomptable

I mira la vida com a un mitjà cap al triomf

 

Avui, de tots els dies, mira

Com la cosa més perillosa és estimar

Com et curaràs i t’elevaràs per damunt

Coronat per una obertura atrevida i més enllà

Ah, té més valentia superar-ho.

Laia De Ramon Azkárate

1r batxillerat humanístic