23 d’octubre de 2019

Reconstruir el passat d'una llengua


"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits.

Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/trecoeur/cor/cuore,... 
Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 

Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres

Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)

Recordeu que per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.




11 comentaris:

Elyn ha dit...

Salvete tripulants!
Personalment l'indoeuropeu em sembla una llengua tan poc coneguda i alhora tan misteriosa que dona a què pensar... Tot i que nosaltres vam començar a saber de l'indoeuropeu a primer de batxillerat, pel que em concern mai havia escoltat parlar-ne d'aquesta llengua mil·lenària. Pensar en una llengua tant antiga i més que en la llengua, en el poble tant extens que la parlava és molt interessant, al cap i a la fí, tots tenim un origen en comú que desconeixem. Suposo que quan anem de viatge i som capaços de comunicar-nos amb paraules de la nostra llengua amb parlants d'una altra, de certa manera estem revivint el nostre orígen en l'arrel de les paraules indoeuropees. Malgrat això em fa pena no saber-ne més d'aquest poble i que sigui tan poc parlat o estudiat, però suposo que en certa manera també es ja que no sabem a ciència certa el seu orígen o la seva història.

Ara com a petita reflexió crec que hauríem de ser conscients, i més avui en dia amb les polítiques d'odi i racisme que es fan arreu del món, d'on venim i el nostre orígen. Perquè potser qui avui en dia necessita refugi és el mateix que temps enrere va obrir les portes de casa seva a l'estranger.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies pel teu interessant comentari, Elyn, sobretot per l'última reflexió. Paga la pena llegir-la i pensar-la unes quantes vegades. Excel·lent!

Enric Brotons ha dit...

Salvete! Elyn, el teu comentari em sembla molt encertat, sobretot l'ultima frase, realment les persones oblidem molt rapidament el nostre passat,el nostre orígen i la nostra història; algú pot pensar que només es tracta de que compartiem una llengua però, personalment penso que qui comparteix una llengua també comparteix unes costums, i una cultura, en definitiva una manera de ser.Una llàstima que coneguem ben poc sobre la cultura indoeuropea, de fet fins que no vam parlar-ho a classe l'any passat no coneixia res sobre el tema.

A banda penso que la feina dels neogramàtics que van saber comparar les llengües arribant a aquesta conclusió mereixen un reconeixement. Pot semblar una feina poc útil per el desenvolupament de la nostra societat comparat amb fer estudis per curar malalties per exemple, però jo penso que conèixer el nostre orígen fa que aprenem de tot allò que ja hem fet en un passat; l'origen d'una civilització s'ha de tenir sempre en compte si es vol que aquesta prosperi com cal.
Valete!

Berta Olivé ha dit...

Salvete nautae! Espero que estigueu gaudint molt de la travessia d'enguany.

És molt emocionant saber que malgrat avui en dia cada país tingui una llengua diferent, que està molt definida i és fidel als principis i valors de la nació , tots partim d'un mateix origen: l'indoeuropeu. És per això mateix que, malgrat les diferències, totes les llengües que deriven de l'indoeuropeu, es poden complementar les unes amb les altres, relacionar-se les unes amb les altres, nodrir-se les unes amb les altres, i al final totes acaben formant part d'una mateixa història, i totes es poden acabar entenent més o menys, malgrat nosaltres no estar-n'hi familiaritzats. És el que actualment m'està passant amb l'Italià. Estic fent de comparatista. És a base de interrelacionar les llengües que conec, d’identificar les semblances entre mateixos mots de diferents llengües (l'etimologia en el seu màxim exponent), que puc saber el significat de moltes paraules en italià. I això és molt emocionant!

També m'agradaria afegir que és una pena que l'indoeuropeu no sigui gaire reconegut, perquè de fet si no fos per ell, nosaltres avui en dia no parlaríem el català, ni sabríem qui som, ni d"on venim, i per consegüent tampoc podríem saber cap a on anem. No sabríem la nostra identitat, ni la nostra tradició. Per tant, personalment penso que l'indoeuropeu es mereix un reconeixement. Ens ha marcat molt, encara que n’hi hagi molts que ho qüestionin, o que simplement no saben ni que és ni saben de la seva existència. Així que la feina dels comparatistes és summament important! Igual que la nostra feina també ho és. Som nosaltres els qui també li hem de donar la visibilització que es mereix, l'hem de donar a conèixer.

Com deia Ciceró: "historia magistra vitae" (la història és la mestra de la vida), i si ens n’oblidem estem condemnats a repetir els mateixos errors que els nostres avantpassats. Així que, conèixer les nostres arrels és fonamental per assegurar un present òptim i garantir un futur millor. És a base dels errors que ens anem construint com a persones i li donem sentit a la nostra societat, així que oblidant-nos de tot allò que els nostres predecessors van fer, nomes ens pot portar al fracàs. Així doncs, donem a l'indoeuropeu la transcendència que es mereix. Una llengua és un dels molt elements que pot marcar una civilització, és una de les moltes arrels que donen origen a les civilitzacions, i gràcies a ella una civilització pot evolucionar.

Valete! A seguir navegant amb força!

Clàudia Tomàs ha dit...

En el primer que ens vam fixar van ser els lexemes de cada paraula i de la seva llengua materna fins a arribar a una conclusió. Una vegada vam arribar a una conclusió, vam començar a relacionar les paraules entre elles partint dels coneixements mínims de l'etimologia i sobretot vam fer servir la intuïció. Sí que és veritat, que teniem alguna que altre dificultat, perquè desconeixíem el Sànscrit i una mica l'Alemany, però finalment ens vam en sortir per l'intuïció i veient les arrels de les paraules. Per últim, les paraules escrites en grec també ens van suposar una certa dificultat, però ràpidament amb ajuda vam acabar sabent el seu significat.

Tot i que l'indoeuropeu no és una llengua molt coneguda per algunes persones hi ha molt que treure d'aquesta llengua, perquè gran part de les llengües vénen de l'indoeuropeu.
Després de fer aquesta recerca i parlar-ne a classe, podem deduir que moltes de les llengües tenen un origen comú. Per molt que aquestes llengües puguin estar molt separades geogràficament entre elles, anys enrere van estar tots junts i tenien la mateixa llengua, costums…

El significat que té l'asterisc de l'arrel indoeuropea, és que aquestes paraules no són exactes perquè no hi havia proves d’aquest ideoma, és algú que nosaltres ens hem inventat i que no és del tot cert que fos així, però és el més aproximat al que s'ha estudiat i al que s'ha donat a entendre.

La finalitat que té la lingüística comparada és adonar-se que moltes llengües tenen un origen comú, que és la llengua indoeuropea, que ve a ser la llengua mare.

El llatí i el grec són llengües germanes perquè vénen d'un mateix origen. I podem dir que del llatí i el grec venen moltes altres llengües, com ara bé el català.

Les llengües seguiran evolucionant, ja que hi haurà paraules que derivaran d'altres, adaptarem paraules noves... Bàsicament seguirem fent el que s'ha fet des de sempre, que hi ha llengües que agafaran paraules d'altres i així seguirem evolucionant.

Paula Barrios ha dit...

Quin procés has seguit per fer-ho?
El que he fet per poder saber a quina llengua i arrel pertanyia cada mot ha sigut seguir un procés molt deductiu: he observat bé totes les paraules, sobretot m’he fixat en la seva arrel i els prefixes de cadascuna, ja que són molt similars entre elles i confiant en la meva intuïció, les he associat a la seva arrel indoeuropea corresponent i les he agrupat en el seu respectiu idioma. En primer lloc, he posat fet les columnes en llatí, en català i en anglès, ja que són els idiomes que menys m’han costat. En segon lloc, he col·locat les paraules en alemany i en grec, ja que les dues es poden agrupar fàcilment gràcies als seus trets característics (en l’alemany es comença en majúscula i el grec té el seu propi abecedari), en les dues llengües m’he guiat molt per la fonètica a l’hora de relacionar-les amb la seva arrel indoeuropea. I per últim, el sànscrit, que penso que és el grup que m’ha costat més. La majoria de paraules estaven clares, ja que s’assemblen força tot i ser de llengües diferents i això passa perquè totes tenen un mateix origen: l'indoeuropeu. Però n’hi havia algunes de confuses que per descartació he pogut deduir.

Què en pots deduir?
Seguint el mètode de comparació, puc deduir que la majoria de llengües procedeixen d’una llengua mare: l’indoeuropeu. Això fa que totes s’assemblin força, la majoria conserven la mateixa arrel i moltes es pronuncien més o menys igual. Tot i que es veu una evolució, queda rastre de l’origen.

Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
L’asterisc que apareix en l’arrel indoeuropea vol dir que és una hipòtesi, és a dir, que és una possible idea, creada pels historiadors, del que podria haver sigut la paraula en l’idioma indoeuropeu, ja que com que no es conserva cap text no sabem amb certesa com era l’idioma. Però gràcies als lingüistes, que han fet estudis, investigacions i troballes arqueològiques, s’ha pogut deduir.

Quina finalitat té la lingüística comparada?
La finalitat que té la comparada lingüística és adonar-se que hi ha moltes llengües que provenen d‘una hipotètica llengua mare: l'indoeuropeu. Per això, hi ha tantes similituds entre les unes i les altres, perquè tot i que han canviat, tenen un mateix origen que ha influït molt en les llengües que han anat apareixent. A partir d’aquí, podem veure les transformacions i canvis que ha patit un idioma, analitzar les relacions entre les diverses llengües, observar les seves semblances i diferències, i estudiar l’evolució al llarg del temps, tant fonètica com gramàtica. Gràcies a aquestes comparacions i anàlisis, es pot arribar a desxifrar i reconstruir noves llengües (encara que només siguin hipotètiques), com en aquest cas l’indoeuropeu.

Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?
El llatí i el grec més aviat que germanes, penso que són llengües cosines, ja que el grec prové de la llengua hel·lènica i el llatí d’una llengua itàlica, però ambdues tenen el seu origen en l'indoeuropeu.


Quin és el futur de les llengües?
Les llengües en el futur és un tema incert, en gran part és responsabilitat nostra i depèn de com les cuidem. Tot i que ningú ho sap amb certesa, podem deduir què passarà. És evident, que, al llarg del temps, aniran canviant i evolucionant com ho han fet sempre; un exemple seria el castellà, que cada vegada té més paraules que provenen de l’anglès i al revés. Malauradament, també és probable que moltes llengües minoritàries, que avui en dia són poc parlades i poc conegudes, desapareguin. Al contrari de les llengües “grans”, que a poc a poc s’aniran universalitzat, i quasi tothom les dominarà. Penso que si això passés seria molt trist, ja que no només desapareix un idioma sinó que desapareix tota una cultura i uns costums, i un món sense diversitat lingüística seria poc enriquit.

Sara Llopis Sanz ha dit...

Salvete omnem!
Quin procés has seguit per fer-ho?
Fixant-nos en els lexemes de les paraules i les seves variants, vam anar lligant caps fins arribar a una conclusió. A partir d’aquí, vàrem relacionar paraules, partint de la base que teníem uns mínims coneixements d’etimologia i vam seguit la nostra intuició. També vàrem trobar llengües desconegudes, com el sànscrit. Vam comparar arrels i am arribar a conclusions. Les paraules escrites en grec també ens suposaven una dificultat prèviament superada, amb l’ajuda del professor i de l’instint, vam poder concloure diferents conceptes.
Què en pots deduir?
Comparant paraules, lexemes i morfemes, deduïm que totes les llengües representades anteriorment tenen un origen comú. Encara que estiguin molt separades geogràficament, en un punt molt llunyà del temps, foren un únic poble, amb els seus costums, la seva cultura i, òbviament, la seva llengua.
Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
Ens indica la inexactitud de la paraula en la llengua indoeuropea. Aquesta s’ha construït basant-se en la grafia i l’etimologia de diferents llengües. No queda cap document escrit, i molt menys visual del que era aquesta cultura i del què es parlava, per aquest mateix motiu la traducció no és precisa. Per indicar-nos-ho, col·loquen l’asterisc.
Quina finalitat té la lingüística comparada?
Precisament del que hem estat parlant tot aquest temps: donar-se compte que moltes llengües tenen un origen comú: la llengüa indoeuropea, altrament anomenada llengüa mare.
Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?
Sí, ja que tenen un mateix origen. No ens hem de confondre amb el català o les llengües “modernes”. Aquestes, serien les filles del llatí i/o el grec.
Quin és el futur de les llengües?
Les llengües, per naturalesa, segueixen un curs d’evolució. Algunes paraules aniran derivant a altres i adaptarem paraules noves, altrament anomenades neologismes. Com porta passant sempre, totes les llengües influencien en les altres, i ara, amb la globalització, més que mai. La gent viatja més i la seva cultura i parla s'adhereix, d'alguna manera, en la vida de les persones.
Valete!

Gabi ha dit...

Salvete!

És molt curiós veure com una llengua tan poc coneguda com l’indoeuropeu, hagi sigut la mare de quantitat de llengues utilitzades avui en dia, que ni tan sols la distància entre una població i una altra pot impedir la similitud entre aquestes.

Al completar les sèries de paraules, en el primer que ens vam fixar va ser en els lexemes, els sufixes i prefixes que formaven cada mot de cada llengua. Alguns sí que van ser prou fàcils de classificar ja que són llengües que tenim present al nostre voltant, com l’anglès per exemple, però, també hi havia d’altres que no en coneixiem, com el sànscrit. Tot i així, no va ser una feina gaire difícil de realitzar ja que moltes paraules tenien similituds gramaticals o fonètiques, cosa que ens va permetre classificar-les amb més facilitat.

Impressiona veure com durant segles una llengua, que va ser l’origen de totes, ha anat evolucionant i evolucionant durant milers d’anys fins arribar a la nostra cultura i la nostra societat.

És una pena que de l’indoeuropeu no s’hagi trobat cap escrit enlloc, per això normalment quan els lingüistes que l’estudien l’escriuen, l’assenyalen amb un asterisc que ens indica incertesa, inexactitud, imprecisió. I, és clar, perquè de l’indoeuropeu no en sabem més que d’allò que hem aconseguit amb la lingüística comparada, amb el fet d’anar comparant quantitat de paraules entre elles mateixes en diversos idiomes per trobar el seu origen.

En quant al futur de les llengües és difícil respondre, però en la meva opinió, no crec que existeixi cap llengua més com l’indoeuropeu, una llengüa unitaria i universal per tothom. Tot i que podria passar, seria una gran pèrdua per la població, ja que una llengüa no és només allò com parlem, és molt més, és una cultura, un tret que ens identifica a cadascun de nosaltres.

Valete!!

Maria Cabrera ha dit...

Salvete omnem!

A continuació deixaré aquí les meves respostes a les preguntes plantejades anteriorment:
Quin procés has seguit per fer-ho?
Per poder fer aquest exercici, primer he intentat agrupar totes les paraules d'una mateixa llengua juntes, buscant, per exemple, totes les paraules de l'alfabet grec i agrupant-les. Un cop intentat agrupar totes les llengües les he observat i he buscat similituds entre llengües, sobretot, m'he fixat en els prefixos o les combinacions de lletres que sonessin similar entre les llengües, i finalment les he intentat ajuntar per trobar la seva arrel indoeuropea.

Què en pots deduir?
Amb aquest exercici es pot assegurar que totes les llengües o pràcticament la majoria d'elles tenen un punt d'origen, l'indoeuropeu, que fixant-se molt i estudiant es pot arribar a deduir com hauria sigut.

Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
L'asterisc de l'arrel indoeuropea significa que, com que no és una llengua que s'hagin trobat documents escrits ni testimonis, no tenim proves de com era realment aquesta llengua, l'únic que es pot fer és dur a terme experiment, deduccions i barreges de les llengües creades a partir d'aquesta primitiva per intentar deduir amb la certesa més gran possible com hauria sigut aquesta llengua primitiva.

Quina finalitat té la lingüística comparada?
Té la finalitat de confirmar que totes les llengües tenen una similitud, alguna cosa en comú, que justifica l'existència d'una llengua primitiva que donés origen a totes les llengües d’avui en dia i el seu estudi.

Són el llatí i el grec llengües germanes? Per que?
Jo crec que si, ja que totes dues provenen de l'indoeuropeu i encara que tingui abecedaris diferents, tenen algunes similituds, com ja hem pogut deduir en el primer exercici.

Quin és el futur de les llengües?
Personalment crec que en un futur, tot el món acabarà parlant una sola llengua, ja sigui l'Anglès com qualsevol altra, ja que, com en els inicis de la llengua passava, es tendeix a buscar una manera d'entendre's entre les persones, i ara amb la globalització, s'ha fet molt més fàcil comunicar-se a llarga distància, per aquest motiu, crec que tot el món acabarà parlant una llengua, potser en diferents accents i algunes paraules variaran però amb una essència que faci molt més comprensible i eficient el llenguatge per les diferents cultures i llocs del món.

Valete!

Adriana ha dit...

Salvete ommem!
Quin procés has seguit per fer-ho?
El procés que he utilitzat per completar les arrels ha sigut, primer de tot identificar de quina llengua era cada paraula de la llista, per tal de que després fos més fàcil posar cadascuna de las paraules a la seva columna corresponent. Després he comparat les arrels indoeuropees amb las arrels de les paraules de les altres llengües i així he esbrinat de quina arrel indoeuropea provenen i les he col·locat al seu lloc corresponent.

Què en pots deduir?
El que podem deduir a partir de les semblances que hem trobat en el procés de comparar les llengües, es que totes les llengües provenen d’una mateixa arrel (indoeuropeu) i que d’aquesta llengua única han derivat totes les llengües noves que s’han creat amb el temps.

Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
El significat de l’asterisc es que l’arrel indoeuropea es una hipòtesi, ja que no ho sabem amb certesa.

Quina finalitat té la lingüística comparada?
La lingüística comparada té com a finalitat establir la relació entre llengües, las quals poden estar relacionades per diverses coses (ubicació, arrel...).

Son el llatí i el grec llengües germanes? Perquè?
El llatí i el grec són dues llengües germanes perquè provenen de la mateixa arrel, l’indoeuropeu, i deriven en la mateixa gran branca, la de l’indoeuropeu europeu.

Quin es el futur de les llengües?
Ara per ara la gent no es para a pensar en el futur de les llengües, la qual cosa es un problema.
Nosaltres som qui donem vida a les llengües, parlant, i a poc a poc les estem fent desaparèixer sense ser del tot conscients. Si parlem de futur de les llengües, el primer que se’m passa pel cap es ANGLES. L’anglès es la gran aposta del futur. La gent parla de que si no saps anglès no estàs adaptat a aquest món de constant canvi i revolució. Es parla de que en un futur la llengua única sigui l’anglès per tal de qui tot el món parli la mateixa llengua. El que no pensa la gent es que a poc a poc anirem oblidant totes les altres llengües, les quals han perdurat durant molts i molts anys.
A més a més, el fet de que la societat s’estigui digitalitzant afectarà en la manera en la que ens comuniquem. Ja que la manera d’escriure i relacionar-nos serà diferent, la comunicació canvia quan tens la persona receptora davant que quan li escrius.
En definitiva, les llengües en un futur seran els elements que tindran molta importància a l’hora de evolucionar. Jo crec que es necessari tenir en consideració i respectar a totes les llengües per molt secundaries i petites que siguin, ja que la forma que tindrem de relacionar-nos seran les llengües.

Valete!

Carlota Font ha dit...

Quin procés has seguit per fer-ho?
Principalment ens vam fixar sobretot amb els lexemes de cada paraula i de quina era la seva llengua materna i a partir d'aquí utilitzant la intuïció i l'ajuda del professor vam poder arribar a una finalitat. La part que més em va costar van ser les paraules escrites amb sànscrit, ja que era un idioma desconegut per mi i mai l'havia treballat però tot i això no va ser un procés molt difícil en general, ja que més o menys teníem una mica de coneixements d'etimologia i entre totes ens vam ajudar.

Què en pots deduir?
Tot i ser una llengua que no és molt coneguda per a tothom hi ha molt a investigar, ja que a partir d'aquesta llengua és quan es van desenvolupar les altres, i que si no fos per l'indoeuropeu ara no parlaríem la nostra llengua, o potser no sabríem d'on venim ni d'on provenen totes les llengües que hi ha en el món.
A partir del que hem treballat podem deduir moltes coses sobre la llengua indoeuropea, com per exemple; que totes les llengües parteixen de la mateixa arrel i tenen el mateix origen.

Quin significat té l’esterisc de l’arrel indoeuropea?
L'asterisc ens expressa que aquella paraula no és exacta, ja que com que no hi ha cap prova de com era l'idioma indoeuropeu és alguna cosa que ens hem inventat i no és del tot cert que aquesta paraula sigui així però és el més aproximat al que hem arribat a donar a entendre.

Quina finalitat té la lingüística comparada?
La finalitat que té la lingüística comparada és que al cap i a la fi, després d'investigar a fons cada llengua i el seu origen, els comparativistes van arribar a la conclusió que totes les llengües tenien un sol origen en comú, anomenada la llengua indoeuropea o llengua mare.

Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?
El llatí i el grec són dos idiomes que tenen el mateix origen, per tant, sí que són llengües germanes. En canvi, el català o qualsevol altra llengua serien llengües que deriven del llatí, però no serien germanes.

Quin és el futur de les llengües?
Cada llengua té el seu origen i la seva cultura i si no aprenem dels errors dels avantpassats s'aniran perdent de mica en mica. Gràcies a les llengües hem pogut evolucionar i gràcies a elles sabem d'on venim i qui som.
Si no cuidem les nostres llengües s'aniran perdent, ja que les llengües de major influència s'apoderaran d'elles.