TARRACO SCIPIONVM OPVS!

Gens classica de 2n, MMXVIII

El proppassat dimecres, 21 de març, tot estrenant la primavera, els humanistes de 2n de batxillerat vam dedicar el dia a visitar Tàrraco, la ciutat romana que s’amaga sota l’actual Tarragona. Ens llevàvem a unes hores més matineres del que acostumem i molts no coneixíem el territori que anàvem a veure, però si una cosa compartíem era la il·lusió per fer aquesta sortida de la qual n’havíem estat parlant des de feia ja uns quants mesos.

Vam arribar al nostre destí cap a les 9 del matí, el Sol primaveral ens va rebre amb els braços ben oberts i, esmorzats, ens vàrem disposar a començar el nostre particular viatge al passat. La primera parada fou el circ de Tàrraco, un edifici públic de caràcter lúdic amb capacitat per a 25000 espectadors i que es va aixecar durant el govern de l’emperador Domicià, els darrers anys del segle I d.C. A mesura que caminàvem per la Rambla Vella ens semblava més impressionant la majestuositat d’aquesta construcció de l’antiguitat: amb 325 metres de llargada, gairebé la meitat que les dimensions del Circ Màxim a Roma, ocupà la mateixa longitud que l’avinguda actual. Només pensar en totes les quadrigues, bigues i d’altres ludi circenses que s’hi celebraven feia segles, la nostra admiració anava en augment.

Fotografia by Cristina Tamashiro

Seguidament la Via de l’Imperi Romà ens dirigí a l’Antiga Audiència, situada intramurs a la plaça del Pallol, on vam descobrir una maqueta que mostrava quina era la distribució urbanística de Tàrraco i que va servir de suport per tal que alguns companys expliquéssim diverses dades sobre els edificis intramurs i extramurs de l’antiga urbs, com el teatre, l’amfiteatre, el circ, els dos fòrums o la necròpolis. A continuació, vam seguir el camí del Passeig Arqueològic que voreja la muralla romana. D’aquesta, com a curiositat, dir que se’n conserven 1100 metres que conformen el perímetre del casc antic dels 3500 originals. Durant el recorregut, ens vam topar amb algunes rèpliques d’escultures, familiars pels  que cursem Història de l’Art, com l’August de Prima Porta o la Lloba Capitolina alletant els nadons fundadors de la capital de l’Imperi, Ròmul i Rem. Fins i tot, vam trobar diverses columnes de granit provinent de la mítica ciutat de Troia!

Fotografia by Cristina Tamashiro

Fotografia by Anna Planas

Sortint per la darrera poterna, era hora de fer-nos la “famosa” i tradicional fotografia davant del MNAT amb la inscripció “TARRACO SCIPIONVM OPVS” de fons. Després de fer honor a la tradició –un bell i vell costum de la nostra gens classica- vam entrar al museu per visualitzar un breu vídeo explicatiu i, posteriorment, visitar les peces arqueològiques que es conserven en el seu interior: escultures d’herois i déus, mosaics, columnes, altars, objectes quotidians... totes mantenien el seu encant antic que tant les caracteritza.

Més enllà del museu, vam tenir l’oportunitat de pujar a la part més alta de la Torre del Pretori a través d’unes escales cargolades que, durant uns minuts, van semblar eternes. L’ascensió, però, va valer la pena quan des d’aquest mirador privilegiat vam poder contemplar les vistes de tota la ciutat de Tarragona. A banda de l’espectacular mar que teníem davant nostre i que lluïa d’un color turquesa preciós. Després de fer-nos fotografies per captar aquests moments especials, vam baixar a les amples voltes per les quals els espectadors entraven a les grades del circ i el sostenien. Finalment, i per posar punt i final a la nostra peregrinació al passat, ens vam dirigir cap a l’amfiteatre.

A diferència d’altres ciutats romanes, el de Tàrraco es construí fora de la ciutat i molt a prop de la Via Augusta. Molt ben situat a primera línia de mar, aquest amfiteatre podia arribar a acollir 15000 espectadors que veurien les munera gladiatoria i venationes asseguts a les graderies, de les quals se n’ha conservat gairebé la meitat de la seva totalitat. A més a més, conté una particularitat que el converteix en únic i són les restes d’una basílica paleocristiana amb planta de creu llatina que va ser erigida al segle VI, anys després que el bisbe cristià Fructuós i els seus diaques foren cremats a la seva arena i que el fet motivés la reforma per honorar els màrtirs. Afortunadament, no érem els únics turistes en aquell moment i la càvea acollia a tantes persones que no era complicat imaginar-se que tots estàvem presenciant un espectacle in situ tal i com feien els antics romans.

Fotografia by Cristina Tamashiro

Per últim, vam dinar pels voltants de la Rambla Nova i continuàrem captant records amb fotografies. Havia arribat el final de la nostra visita per la ciutat que recull tan enorme quantitat de patrimoni històric i que, fets desconeguts per alguns de nosaltres, va ser la segona capital de l’Imperi Romà durant uns anys i també va acollir, per exemple, l’emperador August entre els anys 26 i 25aC o, posteriorment, Adrià.

En definitiva, vam aprendre moltíssimes coses noves i vam gaudir d’una sortida tots junts que ens apropà, una vegada més, al les nostres arrels i, sobretot, ens va recordar que la cultura i la civilització romana segueixen tan vigents com ho eren durant els seus orígens, quan mai ningú no podria haver imaginat tota la repercussió que han tingut amb el transcurs dels segles. 

Gaudiu de la presentació que segueix amb les magífiques fotografies captades per la nostra companya Cristina i del vídeo enregistrat per en Bernat!

Ana Martínez García

View post on imgur.com