14 de desembre del 2017

THIS IS ART: "Inspiració"

"Hi ha qui s'inspira mirant a través d'una finestra, hi ha qui s'inspira en un paisatge o en un color; d'altres en la llum, com els impressionistes. N'hi ha, però, que s'inspiren en el rostre de la persona estimada. La inspiració sempre ens pot arribar en el moment més inesperat i de la manera més insospitada. Sempre ha estat una font de problemes per als artistes, però també la més gran de les satisfaccions. I, per descomptat, la base de tota creació artística. Per parlar de tot això, viatjarem des d'Atenes fins a París. Pujarem al Mont Parnàs, la pàtria simbòlica dels artistes, on rebrem la visita de les nou muses de la inspiració, i on, a més, xerrarem amb en Teodorus Terzopoulus, prestigiós director teatral, sobre l'essència del teatre com a mirall de la condició humana. A París, visitarem un estudi d'artistes, recorrerem els carrers practicant l''art-crossing' i ens emocionarem amb els infortunats amors de Modigliani i la seva musa, Jeanne Hebutterne. Per acabar, l'Orquestra Simfònica del Vallès ens delectarà amb una magistral peça d'Héctor Berlioz, inspirada en la dona que més va estimar, la Harriet Smithson. Es tracta de 'La simfonia fantàstica', una de les obres musicals més brillants mai compostes. També la infortunada passió d'Orfeu per la seva estimada Eurídice serà protagonista del nostre programa..."

I què és per a vosaltres, la inspiració?





40 comentaris:

Agnès Gómez ha dit...

El meu moment d'inspiració és abans de dormir, quan estic estirada al llit. És doncs, quan se m'apareixen totes les idees possibles que no se m'han ocorregut durant el dia. És el moment en que la meva imaginació se li ocurreix de tot, encara que quan m'adormi, me n'oblidaré o hi somiaré.
Un lloc on m'inspiro és a la muntanya, quan marxo d'excursió. El paisatge em fa saltar la imaginació i a partir d'aquí, em sento més inspirada que mai. Amb això aprofito a dibuixar, escriure alguna cosa o simplement imaginar-me mil i una coses.

Anònim ha dit...


Salvete!
Per mi la inspiració és el motor que t'impulsa a crear alguna cosa artística, creativa i única. És a dir, entrar dins del món de la consciència, posant imaginació i sentiment.
Els llocs on gairebé sempre trobo la inspiració és quan escolto música i quan estic amb contacte amb l'aigua. Són les dues coses on estic més còmoda i a gust. Per una part, no se estar sense escoltar música durant tot un dia. Fins i tot, després d'un dia cansat, a la nit estic una bona estona escoltant música per poder pensar i relaxar-me. Per l'altra banda, l'aigua. Des de petita m'encanta estar dins l'aigua. Per això quan estic a la dutxa o a la platja tinc una sensació única i només meva. Però tot i així la inspiració em pot venir també a través d'altres coses, moments o persones.

Unknown ha dit...

Mai m'havia plantejat aquesta pregunta. Per una banda, la música és un gran instrument d'inspiració per mi, ja que m'ajuda a concentrar-me. Però el riure i les relacions amb els que m'envolten fan que no m’angoixi i pugui concentrar-me en allò que necessito. Moltes vegades quan m’estresso no faig el que he de fer, així que estar amb els altres i riure una estona fa que desconnecti i pugui inspirar-me.

Si hagués d'escollir un lloc on poder fer-ho seria la platja. A mi m'agrada el bosc però no és un lloc que em transmeti confiança particularment, en canvi, les onades del mar em relaxen i el paisatge encara més.

Anònim ha dit...

Bonam noctem!!

El vídeo que vam visualitzar a classe em va agradar moltíssim i també em va recordar les ganes que tinc de viatjar a Grècia tan aviat com pugui. A continuació deixo la meva definició d' "inspiració":

Per a mi, la inspiració és aquell estímul positiu i espontani que pot aparèixer en qualsevol moment i aporta motivació per fer quelcom. Per cadascú prové d'una activitat diferent, ja sigui a través de la música, de la relaxació o de la lectura, d'entre altres. En el meu cas pot venir mentre que escolto cançons, estic caminant tranquil·lament pels voltants del barri o, simplement, és la conseqüència més positiva de l'avorriment.

Aquesta tindrà un significat diferent per cadascun de nosaltres però, sens dubte, tots podem afirmar que és la cura d'un dels pitjors malestars: quedar-se "in albis".

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!

Per mi la inspiració és aquell moment en el que connectes amb tu mateix i el que tens a dins, i llavors ets capaç de traslladar-ho en allò que estàs fent. És a dir, són els pensaments i les idees clares que tenim en un moment determinat i que les traslladem a la realitat, les reflectim en el que fem. Penso també que la podem veure com una font d'idees, la qual és més abundant en unes persones que altres, ja que moltes vegades no sabem com trobar la inspiració per alguna raó o simplement perquè no estem en un entornque ho faciliti.

Valete!

Anònim ha dit...

Salvete!
Per mi la inspiració és una mena de ganes que ens envaeixen en el moment que veiem o fem alguna cosa que ens agraden. Aquesta ens facilita la feina, per exemple, en el meu cas, d'escriure i dibuixar. M'agradaria inspirar-me més sovint, però quan passa, acostumo a estar sola i en tranquil·litat, i amb música de fons.

Anònim ha dit...

Salvete!

Per a mi, la inspiració és la transportació de la teva ment al lloc més còmode i tranquil de tú. És on la teva imaginació és l'únic límit, on et pots sentir lliure. És on dones vida a les teves idees. Podem arribar-hi de moltes maneres, però personalment, la música és el meu mitjà principal. Això sí, depenent de quina música i de en quin moment em trobo.

Per exemple: mentre escric aquestes paraules estic escoltant aquesta cançó.
https://www.youtube.com/watch?v=bsOA_SqsUj0

Valete!

Anònim ha dit...

La inspiració es allò que et mou a crear quelcom, ja sigui un escrit literari, una pintura,...de forma espontània.
Cadascú troba la inspiració en coses, moments i/o llocs diferents. Jo per exemple m’inspiro més quan estic sola, tranquil•la i en contacte amb la natura, o escoltant música. La inspiració, però també ens pot venir d’algú que admirem o que estimem, tal i com els hi passa a un munt d’artistes coneguts.
Trobo que el documental és molt interessant i explica molt bé el que la inspiració.
Per últim, m’agradaria afegir que crec que és molt important que cadascú sàpiga d’on i com li sorgeix la pròpia inspiració.
Valete

Kènia ha dit...

Bones tripulants!
És difícil definir què és la inspiració ja que per a cadascú pot tenir un significat diferent. Però per a mi, la inspiració és connectar amb el teu jo interior per crear quelcom. La imaginació és l'únic límit de la inspiració; i és la inspiració que està a tot arreu i enlloc, és aquesta qui decideix quan arriba, a vegades en el moment més inesperat i de la manera més insospitada, per exemple, al metro, caminant o just el moment en què tanques els ulls per dormir.
La meva font d'inspiració sempre ha estat la mar. Poder per la immensitat de tonalitats que em pot arribar a oferir, la gran extensió que ens recorda com de petits som, la línia de l'horitzó que mai podrem atrapar... En especial, el blau tan característic del Mediterrani. I en concret, m'he creat un petit tèmenos allà on estiuejo; sempre que puc intento asseure'm en el mateix banc del passeig, contemplar la mar i abocar tots els sentiments i emocions que em produeix aquell paisatge en un full en blanc.
Valete!

Anònim ha dit...

Salvete!

Explicar què és la definició és una cosa difícil de realitzar. Personalment, crec que la inspiració podria ser allò que et motiva a fer quelcom o alguna cosa que t'anima a fer-ho millor.
Cada persona aoncsegueix la inspiració en un lloc i moment diferent als altres, però d'alguna manera, això és una de les coses que ens fa diferents els uns dels altres.
Jo, per exemple, trobo la inspiració en la història de superació i millora d'altres persones, quan estic tranquil·la i descansant i penso en noves coses que em puguin motivar, escoltant música, etc.
Espero que tothom en algun moment trobi aquella inspiració per fer grans coses.

D'altra banda, afegir que el vídeo és molt intereesant i podem reflexionar sobre tot el que ens pot aportar i relacionar l'art amb altres coses quotidianes.

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!
Quina manera més maca de tancar el trimestre, veient aquest programa. Em va semblar un programa molt, molt maco i interessant, i a més, et convida a preguntar-te moltes coses. Entre d'altres, la qüestió que se'ns presenta en acabar de llegir aquest article del blog.
Què és per a mi la inspiració? Doncs, sincerament, penso que la inspiració pot ser qualsevol cosa. La inspiració són persones, moments, olors, sensacions, coses, animals... i si no que li diguin a en Maragall, que d'una vaca trauria un dels seus poemes més cèlebres.... Penso que la inspiració és tot allò que ens passa. Saber plasmar el que sentim, els sentiments que se'ns derivin de qualsevol moment de la nostra vida. Crec que, la inspiració, és l'essència de tot allò que ens envolta. Unes coses ens inspiren més que altres; i, fins i tot, ens poden inspirar sensacions negatives. He arribat a la conclusió doncs, que qualsevol cosa ens pot inspirar, i que el únic que ens cal, és saber-ho plasmar de la millor manera possible. I pot ser que en aquesta última tasca, les muses ens puguin ajudar a aconseguir-ho.
Valete! :) Bon Nadal i Bon any!

Anònim ha dit...

Salvete,

Crec que la definició d’inspiració, és: submergir-se en un món de consciència, posant-hi imaginació, ànima i sentiment.
A tot això hi apliquem una idea que tinguem en algun lloc de la nostra ment i el resultat d’això seria una creació única.

Per a mi no hi ha lloc millor per aconseguir una bona inspiració que no sigui sentir el so de les onades del mar. Em dona una pau i una calma extrema. Fa que m’oblidi dels problemes i em perdi en un altre món.

També m’ajuda molt a inspirar-me la música, la qual crec que és vital per viure. I és veritat que l’avorriment ens desperta a fer coses, per tant, podem arribar a ser inspirats.
Per altre banda podem ser inspirats per una persona, ja sigui del nostre entorn o no.

És fascinant saber que hi ha molts tipus d’inspiració i que cadascú té moltes maneres diferents de trobar-la.

Valete

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!

En primer lloc, crec que la inspiració és una de les coses més importants que una persona pot sentir en la vida, ja que aquesta aconsegueix accedir al teu jo interior on no hi ha barreres, ni límits.
En segon lloc, per a mi la inspiració és un impuls emocional que obre les portes de la nostra ment i deixa sortir el que portem dins. La inspiració es produeix a partir d'un estímul i aquest pot ser positiu o negatiu. No obstant això, la inspiració sempre és positiva.
En el meu cas, la inspiració la trobo en tot allò que m'envolta, des de persones fins a objectes. També escoltar música o sentir la brisa del mar són una forma de trobar la inspiració. Finalment tot això produeix en mi una font d'inspiració amb un potencial il·limitat.

Andrea Muratet ha dit...

Salve tripulants del Vaixell!
Per mi la inspiració es un concepte difícil de descriure, ja que per a mi, és un especte que a cada persona pot arrbiar a ser molt diferent, no obstant això, la inspiració és allò que desperta una petita flama dins nostre, una espurna que ens fa veure les coses en una perspectiva diferent a la que veiem normalment, s'ucceeix quan ens parem, no ens preocupem pel temps, i allò que sempre veiem de forma rutinaria, ens desperta el nostre jo interior, i ens ajuda a descobrir i conèixer coses que avans creiem que ho feiem perfectament, però després de canviar la visió ho sabem millor. Jo crec que la inspiració ens fa més gran en coneixements.

Gisela Coromina ha dit...

Salve
La inspiració es la idea clau que necessites per determinada tasca, et be de sobte desprès de estar temps treballant en que et vingui. La inspiració per a mi significa allò que et fa ser diferent, tothom pot tindre una idea clau en quan li be la inspiració, però no a tothom te la mateixa inspiració, ni la aconsegueix igual.

Anònim ha dit...

Salvete,

Doncs per a mi l'inspiració és alguna cosa que m'agrada que en moments donats quan fas alguna cosa que t'agrada o et fa sentir bé arriba al teu cap i aquest la procesa de manera que pots fer altres cosses de manera més gratificant.

I per això tinc comprovat que per a mi l'inspiració m'arriba a la nit, però sobretot quan estic escoltant música o a punt d'anar a dormir.

Gràcies.

Anònim ha dit...

Salvete!

En primer lloc, m'ha semblat molt interessant el vídeo ja que fa preguntar-nos, entre d'altres qüestions, què és la inspiració per a nosaltres. Sobretot el que més m'ha agradat veient aquest vídeo és quan ens parla de les nou musses de l'antiguetat clàssica, filles de Zeus.

Per a mi la inspiració és tot alló que et motiva per realitzar algun acte o alguna obra d'art.

A mi m'ajuda per a inspirar-me el cinema, ja que relaciono les històries de les pel·lícules, encara que sigui fictici, amb la vida i el meu entorn. Sobretot quan m'inspiro més és quan estic sola a la meva habitació, ja que per a mi és un moment íntim on pots reflexionar i on pots pensar en les teves coses. Per a mi escriure també és molt important, per això, tot allò que m'ha pogut ajudar el cinema a relacionar-ho amb la vida, i així inspirar-me, ho escric a una llibreta, i em fa molt feliç.

Valete!

Unknown ha dit...

Per mi la inspiració és tenir una energia especial que hem fa possible fer coses que d'altre manera hem costaria molt i que no hi trobaria sentit, aquest chispa hem pot arribar en qualsevol moment pero sobretot quan estic escoltant música sigui on sigui.

Anònim ha dit...

Per a mi la inspiració és connectar amb el meu jo interior en moments de pau i tranquil·litat, ja que essent estressat és inviable, per crear alguna cosa i deixar viatjar el meu cos en múltiples aventures. De fet, jo m'inspiro en els llocs on puc traslladar la meva ment i em sento còmode, calmada, però sobretot lliure. Jo per inspirar-me, necessito estar sola, ja que és quan puc connectar més fortament amb mi mateixa i ningú m'ho impedeix fer.

La inspiració, però, és un concepte molt ampli i es pot percebre i entendre de moltes vies diferents i arriba de manera espotània i quan menys t'ho esperes. Ja qui s'inspira mirant el mar, caminant, escoltant música, quan va a dormir, fent deures... i totes les maneres són ben acceptades.

D'una banda, per a mi la música clàssica és la principal font d'inspiració, perquè quan n'escolto em sento lliure, però el fet de crear-ne també m'inspira. Sobretot quan em poso a improvitzar amb el violoncel, intentant connectar amb el jo interior i transmetre les emocions que estic visquent. Aleshores, surt una música creada per mi que és preciosa i fàcil d'admirar. Em sento orgullosa de mi mateixa.

D'altra banda, també m'inspira molt un compositor francès que es diu Debussy, d'estil impressionista i creador d'una música molt colorida i, en general tranquil·la. Clair de la lune és potser la peça que m'inspira més. Altres compositors com Vivaldi o Ludwig van Beethoven també m'inspiren.

Tot i que la música és el meu principal motor d'inspiració, també en tinc d'altres com per exemple quan estic estirada al llit a punt de dormir i deixo reposar la meva ment i transportar-me en els meus pensaments, o mirar per la finestra de la meva habitació que dóna al jardí de casa meva ben verdós. Considero que el verd, a part de que és el color de l'esperança, també és el de la inspiració.

Unknown ha dit...

Salvete!

El vídeo que hem vist a classe és molt interessant perquè et fa pensar sobre què és la inspiració per a cada persona. Com hem pogut observar en aquest capítol del "This is Art" la inspiració és la manera de trobar el teu lloc íntim, personal i intransferible i ens podem inspirar en qualsevol lloc o cosa.
Per a mi la inspiració és allò que busques desesperadament per trobar la clau que et falta per descobrir el que vols saber, i un cop l'has trobat ja saps el que fer de principi a final i cada cop et venen més idees sobre allò.

Anònim ha dit...

Salvete Tripulants!
La inspiració per mi es un dels conceptes que més necesito per fer gran part de les meves obligacions i de les meves aficions. És un concepte molt difícil de descriure degut a que pot ser per cada persona una cosa diferent.

En el meu cas, la inspiració em pot sorgir en diferents llocs o moments, per exemple anant a una cafeteria i mentre prenc un te tingui la idea que necesitava desde fa dies o intentant quedar-me dormida desprès d'un dia llarg. També hi ha molts cops que la inspiració em ve quan estic llegint un llibre o veient un anime, perquè són dues coses que m'agraden molt i fan que el que acabo de llegir o veure m'inspiri a fer el que necesito. Però el que m'aporta més inspiració de tot es la música, ja que si entenc el que diu i el context al que esta aplicada la cançó m'ajuda molt a poder inspirar-me per escriure o fer coses. I os deixo una de les cançons que més m'inspira per veure si a vosaltres us aporta la mateixa inspiració que a mi: https://www.youtube.com/watch?v=Ay3FizvD3tk

Anònim ha dit...

Salvete!

Personalment crec que la inspiració és difícil de definir i que poca gent hi pensa amb ella però que a la vegada és una de les coses més comuns en les nostres vides. Per mi, com per a molts altres, la inspiració em pot surgir en molts llocs però principalment és en moments que estic sola. Per mi la inspiració és pensar en com realitzar un objectiu a la teva manera i com a tu més t'agrada per aquest motiu cadascú té una inspiració diferent. Si jo m'hagués de quedar amb una de les musses de la inspiració, em quedaria amb la de la dansa ja que ballar significa molt per mi i en part és una manera de deixar anar els meus pnesaments i inspirarme en allò que m'agrada per poder-ho acabar fent.

Anònim ha dit...

Salvete!
Per mi la inspiració és quan el cap s'omple d'idees i derrepent apareix la millor. La inspiració jo l'acostumo a trobar amb música, ja que quan escolto música estic en un estat de Pau intern en el que em deixo portar. I a més si tanques els ulls, es encara més fácil perquè visualitzes aquella idea que has tingut.
També a vegades la inspiració em ve quan estic al llit a punt de dormir, sorgeixen idees i deseguida les haig de apuntar i començat a crear-les.
La inspiració és abstracte i cada escú te la seva forma de trobar-la.

Enric Brotons ha dit...

El documental m’agrada perquè enfoca la inspiració des de diferents angles.
Per a mi la inspiració és allò que t’anima a continuar esforçant-te en allò que busques.
El meu moment d’inspiració és quan nedo, quan nedo desconnecto del meu dia dia i és llavors quan m’inspiro. És un esport que em relaxa i on em venen les idees al cap, també quan toco la flauta m’inspiro en la cançó que estic tocant, també em relaxa. La deducció que trec es que per a mi la inspiració va molt lligada a la relaxació.

Francesc Castellarnau ha dit...

SALVETE TRIPULANTS!

Per mi la inspiració es la idea clau que necessites per determinada tasca, et be de sobte quan menys penses en allò es quan et be la inspiració

El meu moment d'inspiració és quan estic estirat al llit, just abans de posar-me a dormir.Perquè es quan penso menys en aquell treball que necessito alguna idea llavors es quan em ve la inspiració i puc fer el treball.

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!

Per mi la inspiració és allò que m’impulsa a crear, a conèixer, a descobrir.. Tot i que quan m’inspiro més és quan estic sola, i més aviat per la nit, per inspirar-me m’agrada conèixer àmbits que no tinc gaire presents o aprounfir en allò que més em crida l’atenció. Així doncs m’encanta veure pel·lícules, mirar tot tipus de contingut a la xarxa etc. A l’hora de crear el que més m’inspira és la fotografia o l’art. Però no només m’inspiro amb el que veig, també hi ha gent que m’inspira; a mi m’inspiren, sobretot, la meva àvia paterna, una dona que va lluitar tota la vida per allò que més li importava, i la meva mare, que considero que és una de les dones més poderoses que he conegut mai, fortíssima tant física com interiorment.
A mi la inspiració em facilita la feina, i em remou alguna cosa que fa que tingui més ganes de treballar, ja que sé que a la llarga si treballo en això acabaré millorant en l’àmbit, per exemple en el dibuix, l’escriptura, l’anglès, etc.

Valete!

Anònim ha dit...

Salvete omnes!

La inspiració, per mi, pot ser moltes coses. Pot ser una cançó que acabo de descobrir, una pintura que havia vist i acabo de redescobrir, una frase d’un llibre que em fa pensar… No crec que mai pugi trobar una descripció que englobi tot el que és realment la inspiració. Un sentiment. Una sensació. Un estat d’ànim. Una idea. Un pensament. Tot això, i més, és la inspiració.
No sé quan tinc inspiració, però si hagués de dir un moment diria a la nit. Aquell moment en que ja no has de fer res més i pots simplement concentrar-te en el que tu vulguis. En canvi, realment no crec que hi hagi un lloc que m’inspiri més que un altre. En el fons, totes les meves idees estan dins del meu cap…

Elyn Tamag ha dit...

La inspiració no és un fenomen que puguis controlar, no pots decidir quan vols inspirar-te ni com, simplement apareix, exporàdicament. Es una cosa tan intima i personal que podria descriure-ho i que la persona que tinc al costat penses totalment el contrari.

Personalment penso que la inspiració esta per tot arreu, però només els que tenen ulls per veure-la, la troben… Jo per exemple, la trobo en les petites coses de la vida quotidiana.
Pot estar en el moviment de les fulles provocat pel vent, en el soroll de les onades trencant amb les pedres, en una musa, en una persona especial, fins i tot en el cafè que et prens pel mati… Tot depèn dels ulls amb els que miris el mon i en la situació en la que et trobis en la teva vida.

Jo per poder inspirar-me necessito aclarir-me amb mi mateixa i tenir un moment de pau i tranquil·litat per pensar, normalment el que faig (que a mi m’ajuda molt) és sortir al balcó de casa meva, ja que es com un raconet que tinc en el que puc llegir, escoltar musica, i molts cops trobar-me a mi mateixa en moments en els que tinc un caos intern. Per una altra banda es un lloc ‘molt meu’ en el que hi ha sol, il·luminació natural; un element molt important per mi… Estic rodejada de plantes i de ‘verd’ cosa que m’encanta…

Si hagués de triar un moment del dia per inspirar-me diria sense dubtar-ho les hores en el que surt el sol, o bé en les que s’amaga. Crec que la llum d’aquells instants es una llum molt pura la qual m’inspira tranquil·litat, si fos per mi, plasmaria la sortida del sol i la posta per poder-la reviure sempre que volgués.

En definitiva, cada persona viu l’inspiració d’una manera molt intima i única.

Maria Fuentes ha dit...

Salve!
És difícil per a mi definir "inspiració", penso que la inspiració és aquella sensació que tens amb tu mateix per realitzar alguna cosa única. Quan més m'inspiro es en el moment que ja estic al llit i em poso a escoltar música, crec que és una manera de tranquil·litzar-te i pensar en mil coses. A vegades també m'inspiro en aquell dia plujós, em relaxa escoltar la pluja i és un moment en el que em trasllado als meus pensaments i també em connecto amb mi mateixa.

Andrea Palau ha dit...

Jo crec que la inspiració és allò que necessitem sempre per a poder crear alguna cosa. La inspiració és la base de tot, és allà d'on surten les bones idees per a poder innovar o realitzar qualsevol cosa. És molt subjectiva, però tots sabem quan ens hem inspirat, ja que el cap se'ns omple de bones idees que ens donen aquell impuls que necessitem per a fer qualsevol tasca. Penso que és molt important a les nostres vides, ja que sense inspiració, ho faríem tot de qualsevol manera i sense sentit, en canvi, la inspiració li dona un sentit i un valor a tot allò que fem.
Cadascú la troba en llocs, persones... diferents.
Jo normalment m'inspiro quan estic sola o quan estic a llocs amb paisatges com per exemple el mar.

Anònim ha dit...

Salvete!

El video que em vist a classe l'he trobat molt interesant. La inspiració es molt difícil de trobar en molts moments, busques algo que et pugui motivar. Pot ser qualsevol cosa, només has de utilitzar la imaginació. A mi personalment em costa molt inspirar-me. La part del vídeo que m'ha agradat mes a sigut la de les musses de la inspiració cada una era diferent i especial a la vegada.

Nora Jou ha dit...

Crec que tot allò que ens envolta ens pot inspirar, però de tot, sempre hi ha alguns llocs, persones o moments que són més especials. Molts cops em ve la inspiració quan estic sola i quan ningú m’obliga a crear. A vegades quan estic trista o alguna cosa em fa ràbia necessito treure-ho, i és més fàcil trobar-la, perquè em tranquil·litzo quan em poso a dibuixar, gravar i fer vídeos, editar fotos, escriure cançons, cantar o tocar la guitarra, i tot són coses que requereixen idees. Em sento inspirada quan estic al poble, sovint camino pel riu perquè em porta bons records i no sé com però sempre se m’acudeixen coses interessants quan estic allà. Altres vegades quan estic amb amics agafem la guitarra i ens posem a improvitzar i simplement ens inspira el que estem veient en aquell moment. Per mi la inspiració és observar i relacionar i també deixar-te portar pel que sents. Per mi, inspirar-te també són aquells acudits o jocs de paraules que es fan en els moments més inesperats i que provoquen uns riures descomunals. I finalment, m’és fàcil inspirar-me quan estic a llocs on ja hi he estat bé abans, però contràriament, també a d’altres completament nous que m’aporten sensacions noves.

Unknown ha dit...

Salve!
Jo crec que la inspiració és entesa diferent per cada persona, ja que cadascú s'inspira en un lloc o una situació diferent, i per tant la idea o sensació que els ve al pensament en sentir aquesta paraula és diferent. Uns potser pensaran en una platja en un dia plujós, uns altres en un bosc, i potser hi ha gent que pensarà en un carrer enèrgic i ple de vida d'una gran ciutat. Podem suposar que entén la persona per inspiració a partir d'això: aquells que se sentin inspirats en una platja solitaria sentiran la inspiració com a un moment de calma amb tu mateix, on deixes la ment buida perquè t'arribin idees noves. Aquell qui pensi en la gran ciutat, en canvi, la sentirà com a un moment enèrgic,de felicitat, on tot allò que tens al voltant t'aporta una pluja d'idees.
Però totes aquestes situacions tenen una cosa en comú: són moments de pensar, personals, on estàs atent al teu entorn i deixes que aquest et transmeti idees, i això és una de les coses més maques que podem fer.

Anaïs Yuste ha dit...

Salve!

La inspiració per a mi es qualsevol procés creatiu en el qual sorgeix la “chispa”, és a dir, flueixen les idees d'una manera espontània i natural. Qualsevol persona com pot ser un escriptor,treu el màxim partit als seus moments d'inspiració, a aquests moments de treball que són totalment imprevisibles, és a dir, no sorgeixen d'una planificació prèvia perquè la ment no és una màquina. Un escriptor pot prendre idees per inspirar-se en el seu treball quotidià a partir de situacions del seu dia a dia, a través d'una pel·lícula, en una conversa amb amics ...
La inspiració és agradable, però, qualsevol descobreix que hi ha molt pocs moments d'inspiració en comparació a les llargues hores de treball davant del foli en blanc.
El meu moment d’inspiració és quan estic escoltant musica, em deixo portar per ella i les idees acaben fluint més del que m’espero.

Anònim ha dit...

Salvete!
Jo crec que la inspiració és aquella sensació que et fa ser creatiu i que t'impulsa a fer coses noves, originals... A mi m'ajuda a inspirar-me escoltant música, quan estic a l'habitació, però el lloc on em venen tot d'ideas per fer és estar estirada a la platja i escoltar com trenquen les onades.

Lola Font ha dit...

L' inspiració , es una mena de sentiment que no pots controlar , com gaire bé tots els sentiments , però en aquest cas , l'inspiració costa de trobar , ja que és el concepte de pensar coses noves , on hem de experimentar , innovar , etc. I per a mi una maner d'aconseguir aquesta inspiració és relaxarme .

Gal·la Gallardo ha dit...

Per a mi la inspiració no es pot definir. És una sensació que sentim per què sí ens els moments menys esperats. Jo crec que no la podem aconseguir així com així, per aconseguir inspirar-nos només hem de ser pacients i esperar estar en el moment adequat, en el lloc adequat o amb les persones adequades. Per mi és molt més difícil inspirar-nos quan el que estem fent és perseguir la inspiració, jo crec que la millor manera de aconseguir-la és deixant que aparegui sola. Jo normalment m'inspiro quan tinc temps, quan estic pensant en coses que no m'agobiin, ni amb la feina de l'escola ni amb els problemes externs, si nó que la manera és deixar la ment en blanc o pensar en coses que no ens involucrin a nosaltres. Normalment em sento inspirada per les nits, per què intento desconnectar del meu dia a dia i relaxar-me, llavors en qualsevol moment em ve la inspiració per fer alguna cosa. També m'ajuda molt escoltar música o fer altres activitats que em relaxen.

Adrian Fernandez ha dit...

Per a mi la inspiració és el motor que a l'artista el motiva crear la seva obra, és l'estat mental en el qual les idees corren pel nostre cap, aquest estat acostuma a ser inconscient, trobant d'aquesta manera les idees bones o dolentes. Es podria dir que la inspiració és l'herramenta bàsica per crear el que encara no ha sigut creat.

Jo trobo la inspiració quan camino pel carrer mentre escolto música. Sembla una acció quotidiana i avorria (cosa que és), però en aquest període es pensa molt i més si vas amb música a les oïdes.

Anònim ha dit...


Salvete!

És difícil descriure que és la inspiració per a mi, però si ho intento descriure, és aquell moment en el qual a través d'un record, una cançó o una olor ens porta a una idea.

Qualsevol moment serveix per inspirar-me, però sobre tot el millor moment és a la nit o al costat d'algú especial.

Anònim ha dit...

Salvete!

Segurament, l'inspiració em ve molts més cops del que jo crec però a mi, quan estic a punt de anar a dormir, tanco els ulls i em passen milers de pensaments pel cap que en un altre moment no ho farien.

Jo, vaig a un esplai, i sens dubte, quan marxem d'excursió al camp allunyats de la ciutat, l'inspiració em ve completament i m'invaeix.