Etimologia clàssica arreu!

Després de visionar aquesta presentació i consultar els diferents enllaços que s'hi proposen, creieu que és important estudiar etimologia? Per què?

Mites per a menuts

La proposta va arribar de sobte. Fa unes setmanes, en Jordi ens va demanar si a algú de nosaltres li faria il·lusió explicar un mite als menuts, concretament als de quart de Primària. I l’Alba Gràcia, companya de segon de batxillerat, l’Alba Segura, l’Eva Martínez i jo mateixa no vam dubtar en acceptar la proposta. Ens vam posar en contacte amb l’Ona Lasierra, tutora dels petits, que ens va explicar que estaven treballant tota la setmana abans de vacances  en un projecte sobre l’antiga Grècia que ja havien encetat l’any passat. També ens va comentar que hi serien les dues classes, l’A i el B, per la qual cosa ens animava a preparar un parell de mites.

Entre les quatre vam triar quins dos relats explicar. La tria no va ser fàcil, doncs havia de ser una història fàcil d’entendre, que no fos massa abstracta i que tingués contingut per a poder reflexionar conjuntament.

Finalment, ens vam decantar per presentar-los el rapte de Persèfone, el mite que explica l’origen de les estacions; i el judici de Paris, que com tots sabem, és el detonant de la guerra de Troia. Vam decidir acompanyar la nostra explicació d’una senzilla presentació amb diapositives farcides d’imatges i complementades amb unes petites activitats.

Arribat el dia i el moment, ens vam citar a la Sala d’Actes de l’escola, on ens vam trobar amb l’Ona i els menuts. Estàvem nervioses, no sabíem si els nens participarien en les activitats proposades o si ens escoltarien amb atenció, però tots aquests nervis es van esvair des del moment que van entrar per la porta; van estar molt atents, ens preguntaven tot allò que no entenien i, sobretot, van participar moltíssim en les activitats que els hi vam proposar.

Primer de tot, els vam explicar el rapte de Persèfone i els vam preparar un parell d’activitats. En la primera, vam mostrar fotografies de peces de roba: un abric, unes xancletes, una bufanda, unes bermudes... I ens havien de dir si Demèter estava trista o contenta, per tant, si aquesta roba ens la posàvem a l’hivern i tardor o a l’estiu i primavera. La segona activitat la vam preparar per si els nens no acabaven d’entrar en la dinàmica, però el gel feia estona que s’havia trencat, vam preguntar quina era la seva estació preferida i per què.

A continuació, vam explicar el judici de Paris i l’activitat proposada consistia en posar-se en el lloc del príncep troià i fer la tria: el poder, ser el rei del món, el regal ofert per Hera, ser el guerrer més victoriós a instàncies d’Atena, o bé el premi d’Afrodita, escollir l’amor de la dona més bella de Grècia, Hèlena d’Esparta,. I com era d’esperar, van haver-hi tantes respostes com colors: els indecisos, els segurs de l’opció triada, els que el cap els deia que triessin el poder però el cor els deia que havia de ser l’amor d’Hèlena...

Mites per a menuts from Vedruna-Gràcia

Explicats els dos mites, encara hi va haver temps per a més. Els hi vam proposar que ells mateixos creessin un déu i una deessa per a les seves respectives classes. I... ai mare, que els hi vam dir! Si ja havien participat en tot moment, quan vam fer la proposta van començar a saltar d’emoció. Després de posar una mica d’ordre vam agafar paper i bolígraf per apuntar la pluja d’idees que se’ns venia a sobre.

El déu va quedar més o menys com es descriu a continuació: sense barba, forçut, amb un escut que el protegís de tot monstre, el braç d’Stephen Curry, la cama de Messi, que sabés resoldre cubs de rubik, que fos simpàtic, que fos un bon company de jocs i intel·ligent per ajudar-los a classe. Ah! I l’atribut més important, que fes bromes com en Carles, l’altre tutor de 4t. Del nom, va sortir una idea molt maca, els seu déu es diria Caon, la barreja de Carles i Ona, els seus respectius tutors.

La deessa feia una cosa així: que fos guapa però que no superés Afrodita, es clar! Que portés vestits molt bonics, que sabés lluitar, que li agradessin els animals, que respectés tothom i que s’assemblés el més possible a l’Ona. Era evident que el nom seria Onca, l’inversa de Caon, però amb mateix significat.

Un cop descrits el déu i la deessa, els vam donar el paper perquè després, a classe, puguin dibuixar el que ells mateixos havien imaginat  amb una condició: que un cop ho tinguin fet, ens ho hauran d’ensenyar i explicar-nos-ho, de manera que canviarem la troca i hauran de ser ells qui ens expliquin a nosaltres la feina feta.

L’hora se’ns havia fet curta, els nervis del principi i la por a que no participessin s’havien esvaït des del minut zero gràcies a l’entusiasme dels menuts. Nosaltres vam gaudir molt l’activitat i el millor de tot és que els nens van sortir amb un gran somriure als llavis, sinònim de feina ben feta i de que els havia agradat.

Per últim, donar les gràcies a l’Ona Lasierra i a en Jordi per donar-nos l’oportunitat de viure aquesta experiència, que ens ha enriquit a totes quatre i amb la qual hem pogut fer gaudir els més joves del fantàstic món dels mites clàssics.

Kènia Sanz

1r batxillerat humanístic

Referències clàssiques a Teen Wolf: Damnatio Memoriae

Sovint hem comentat en el nostre blog algunes de les referències clàssiques que podem trobar arreu vinculades a molts àmbits del món actual, així com en anuncis o sèries de televisió.

En aquest apunt vull fer incidència d’això a propòsit de la sèrie americana de la MTV Teen Wolf. Fins i tot en una sèrie on apareixen homes-llop, banshees, kitsunes, quimeres (que en la mitologia grega era un temible monstre híbrid, amb parts del cos de diversos animals) i altres éssers sobrenaturals, apareix una expressió llatina, que a més a més dóna títol a aquest capítol, en la nova temporada estrenada fa un parell de mesos.

Damnatio Memoriae és un llatinisme que pot ser traduït literalment com “la condemna de l’oblit”, fent referència a l'esborrat intencionat del nom d’una persona o a l'elecció d'oblidar algun fet indigne.

Els antics romans utilitzaven aquesta expressió per condemnar un emperador, magistrat o senador a ser oblidat i no recordat i, per tant, a no ser honorat. En el cas d’un emperador, els membres del Senat decidien si aquest, després de la seva mort, havia de ser divinitzat i adorat, venerat amb estàtues i en documents oficials en el seu honor –l’anomenada apoteosi, el terme contrari a la damnatio- o si bé havia de ser totalment oblidat.

Si la persona era condemnada amb aquest apel·latiu, el seu nom havia de ser esborrat de qualsevol text, gravat, estàtua o fins i tot, música o poema. Qualsevol evidència de la seva existència era eliminada amb més o menys fortuna.

En aquest cas, la relació que hi ha entre el càstig i la sèrie és el perill que el protagonista, un home-llop alpha anomenat Scott (Tyler Posey), sigui oblidat pel seu lideratge, que últimament ha esdevingut nefast i ha provocat que tots els membres del seu “pack” hagin acabat separant-se a causa d’importants –i desafortunades- decisions que ha hagut de prendre davant dels atacs dels seus enemics.

Cal destacar de nou, doncs,  la importància del llatí per entendre certes expressions que encara s’usen avui dia i estar atents perquè també en les nostres sèries preferides poden haver-hi referències com aquesta que és molt interessant conèixer.

Cristina Tamashiro

4t ESO

Un Miles molt... gloriosus

Dimecres passat, els alumnes de llatí i grec de primer i segon de batxillerat vam poder gaudir in situ, al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, de la representació d’una gran comèdia, el Miles gloriosus de Plaute, a càrrec del grup de Teatre “Clásicos Luna”, de l’IES Pedro de Luna de Saragossa, format per alumnes d’ESO i batxillerat, professors, pares i exalumnes del centre.

Tots plegats vam poder assaborir aquesta comèdia clàssica amanida amb tocs actuals: cançons de grans musicals reescrites per donar-li sentit a l’obra (no oblidarem l’entrada de Pirgopolinices amb la cançó Dancing Queen, d’ABBA) i expressions que, pel que sembla, aquells romans que avui dia ens queden tan lluny –però tan a prop alhora-, també feien servir en la seva quotidianeïtat.

Vam riure, riure molt, gràcies a personatges com Filocomàsia, l’astuta donzella virginal que fa passar-se per la seva pròpia germana bessona. Acrotelèucia, la jove que embolica que fa fort metamorfosada en esposa del veí, el vell Periplectomen, amable, servicial i un xic babau. Milfidipa, la més tendra de totes. Pleusicles, el jove que s’enduu totes les noies i que es capaç de disfressar-se de capità d’un vaixell per poder estar amb la seva estimada xicota. Palestrió, l’esclau mentider, llest, desvergonyit, murri i astut, el veritable protagonista de la fabula. Esceledre, l’esclau de Pirgopolinices, babau, tafaner, persuasiu i poruc. I com no, Pirgopolinices, el nét de Venus, el nostre miles gloriosus que presumeix de les seves conquestes bèl·liques i femenines i que s’acaba convertint en la riota de tots. Per acabar, donar les gràcies a la Societat Catalana de Teatre Grecollatí per aquesta iniciativa i a l’institut de Saragossa per oferir-nos l’oportunitat de veure aquesta obra, amb la qual vam gaudir dels clàssics tot passant una feliç estona.

Que ne’n siguin moltes més! Llarga vida al teatre!

Kènia Sanz

1r batxillerat humanístic

FLL i la Fundació SCIENTIA

                                         

El passat dissabte 27 de febrer es va celebrar la desena edició del First Lego League. El FLL és un concurs internacional que té com a finalitat despertar l’interès dels joves per la ciència i la tecnologia a través del disseny, construcció i programació d’un robot que ha de realitzar uns reptes temàtics -enguany sobre la gestió dels residus- i, sobretot, involucrar els adolescents entre 10 i 16 anys en la investigació, la resolució de problemes i la ciència.

Durant aquesta lliga van poder-se visualitzar diversos anuncis relacionats amb el FLL, i un d’ells promocionava la Fundació Scientia, que és una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu la promoció de les vocacions científiques i tecnològiques.

Després d’observar diverses vegades la paraula Scientia vaig pensar en fer a posteriori un petita recerca sobre l’origen de la paraula. Com suposava, és una paraula de procedència llatina que en origen significava “coneixement”, però que ha acabat derivant en la nostra actual paraula “ciència”. De fet, gramaticalment es correspon amb la forma neutra del nominatiu o acusatiu plurals del participi de present del verb scio (“saber, conèixer”), significant “allò que hom sap”, “coneixements”.

                                         

He volgut publicar aquest apunt no només per fer palès que la llengua llatina segueix viva en el nom de fundacions o, fins hi tot, en lemes d’equips o institucions -com es pot llegir en l’entrada del meu company Ricard Lemes en llatí arreu!, sinó també per felicitar els dos equips de l’Escola Vedruna Gràcia que han participat en el First Lego League. Tot i que no van guanyar cap premi, van arribar a la vint-i-quatrena i setzena posició respectivament de 32 equips que hi participaven. Com va dir un cop Robert G. Ingersoll “la prova més gran de valor en aquest món és saber suportar una derrota sense perdre l’ànim”, ja que els dos equips, tot i no haver guanyat, no van perdre els ànims i van estar feliços d’haver participat i d’haver viscut una experiència tan inoblidable. I jo, que estava present, puc dir que van fer un gran treball. Felicitats als equips Sleepers i Boletus Interpraises & Co!

Cristina Tamashiro

4t ESO