Avui diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona i dimarts i dimecres vinents els tripulants clàssics de l'escola anem a veure dues obres que, vet aquí, tenen com a protagonistes dones: Lísístrata i Les troianes. La primera, heroïna indiscutible del pacifisme, les segones, representants genuïnes del que significa la paraula dignitat. Les funcions, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, són organitzades com ja és habitual per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí des de fa vint edicions.
Casualitats o no, espero i desitjo que gaudiu de l'espectacle i que valoreu especialment el fet que fa 2.500 anys la sensibilitat del geni grec ja posés en el centre del debat polític la dona com a portaveu social per denunciar situacions de conflicte que vint-i-cinc segles després encara no hem sabut superar.
40 comentaris:
Salve tripulants!
personalment valoro positivament aquesta sortida, crec que el teatre va ser molt divertit perquè tot i ser uns nens de la nostra van representar-ho molt bé, tot i que i va haver algunes vegades on els personatges s'encallaven ho van saber fer com autèntics actors de veritat i amb molts punts de humor que fan fer riure tota la sala.
Valete tripulants!
Salvete!
A mi personalment em va agradar molt l'obra de teatre de Lisistrata, Trobo que va ser molt entredinguda i divertida. Al ser persones de la nostra edat, em pensava que l'obra seria una mica fluixeta, però m'equivocava. El tros que més em va agradar, va ser quan les dones van començar la revolució, i al principi els hi costava resistir-s'hi, però ho acabaven aconseguint. Aquesta obra ens mostra que si tothom es coordina i cooperen enemics amb enemics, tot es pot aconseguir! Vaig trobar molt original l'escena del llit, no hagués tingut mai aquesta idea de representar el llit verticalment, de decorat era senzill, però no era molt necessari! Em va agradar molt l'escena en que es comunicaven els actors amb el públic, va ser molt graciosa i divertida!!
Espero veure més obres de teatre com aquesta!
Ahir dia 10 de Març vam anar, els alumnes de 4t i 2n de Batxillerat, al teatre de l'Hospitalet a veure l'obre Lísístrata d'Aristòfanes.
La obra em va agradar molt, la vaig trobar molt interessant i entretinguda.
Primerament el que més em va sobtar va ser que els actors i actrius eren noies i nois de la nostra edat, no eren professionals. Ho van fer molt bé, encara que el principi se'ls notava nerviosos.
Aquesta còmedia em va semblar molt divertida i vaig passar una bona estona.
La part que més wm va agradar va ser l'escena entre Mirrina i Cinèsias.
Salvete!
Nosaltres ahir vam anar a veure la obre de teatre de Lisistrata.
A mi em va agradar molt, ja que va ser molt divertida, entretinguda i interessant.
Crec que per ser nois de la nostre edat, que havien fet poc o no havien fet abans teatre, ho van fer molt bé.
M'agradaria repetir-la!
Valete!
Salvete!
A mi em va agradar molt l'interpretació feta per nois i noies de la nostra edat de Lisítrata. Va ser molt entretinguda i amena. Tots vam riure molt, i penso que és un factor molt important, ja que poden haver parts on s'ha d'estar més concentrat i serio, però sempre ha d'haver una mica de gràcia i diversió per a que no sigui tot tant avorrit.
El tema principal de l'obra m'ha agradat molt, ja que penso que les dones formem un paper molt important en la societat, i no estic gens d'acord amb la discriminació dirigida a les dones de fa uns anys i actual.
M'agradaria fer més sortides així, ja que a més de que ens enriqueix cultural-ment i és una forma molt bona i entretinguda d'aprendre, també ens ho passem molt bé.
Valete omnes!
Salvete tripulants!
Ahir dia 10 de març vam anar al teatre Joventut d’Hospitalet a veure l’obre de Lisístrata.
Personalment, trobo que per ser nens de la nostre edat, és a dir, que no són professionals, s’ho han treballat molt bé i el resultat final s’ha notat. També, cadascú es va posar en el seu paper per actuar d’una manera o d’una altre. La part que vaig trobar més divertida va ser des de la mitat fins al final. Trobo que la noia de rosa i el seu amant es posaven molt be dins el paper i feien riure al públic.
Jo recomano aquesta sortida, és a dir, que es segueixi fent. És un dia de diversió que convius també amb altres companys d’altres cursos.
Valete!
Saluete tripunants/es!
El nostre grup només hem tingut el plaer d'anar a veure una obra, la de Lisístrata.
Sincerament, jo pensava que la comèdia estaria bé, però tampoc seria per tant, ja que els protagonistes serien alumnes de la nostra edat. Però veig que m'equivocava, considero que els nois i noies ho han fet molt bé tenint en compte que és una obra modificada...
Crec que el fet que a través de la broma i la comèdia es mostrin els fets és una molt bona manera per a que els espectadors puguin captar millor les idees, etc.
També crec que ha estat molt bé passar una bona estona amb els companys i companyes...
Espero poder anar a veure més obres d'aquest tipus!
Valete!
Salvete omnes!
Personalment vaig trobar aquesta obra una bona manera de simbolitzar el caracter dels homes i de les dones. Em va agradar el sentit de la obra, el perquè de cada acta i els sacrificis que feien les dones, deixar de fer-ho per que així, d'alguna manera els homes les fessin cas per poder parar la guerra. També penso que el fet de fer servir la comèdia ens va ajudar més a introduir-nos a la obra, d'una manera no va ser un "tostón" i crec que tots ens ho vem passar molt bé.
Al ser nois i noies de la meva edat em va sorpendre més, em vaig ficar més en el paper de cada personatge i vaig trobar que ho feien molt bé, sincerament, pensava que ho farien pitjor, però no, ho van fer molt bé.
Finalment, aquesta obra ens ajuda a recordar que les dones tenim un paper molt important en la societat.
Teresa i aràcnides de l'Albéniz... quina estona més agradable i divertida que ens vau fer passar! Realment agraeixo i admiro la vostra feina i el mèrit que té dedicar hores de la vida de cadascun dels vostres alumnes a preparar amb la il·lusió que vau transmetre una obra com la Lisístrata. Feliciter omnibus!!!
La respresentació de "Les troianes" d'Eurípides a càrrec del grup Komos va ser esplèndida, intensa i emotiva a parts iguals. Em penso que per als alumnes que hi van assistir va ser una experiència molt grata i sorprenent. Sospito que no esperaven que el llistó estigués tan alt. Com a professor em sento feliç de poder compartir amb els meus alumnes moments com aquests i només espero ja amb candeletes la pròxima edició per poder seguir gaudint del teatre, irrenunciablement una font de cultura, eduació i felicitat.
Hola tripulants. L'altre dia vam marxar a veure l'obra de les Troianes. Va ser tot un plaer poder gaudir de l'espectacle, ja que personalment crec que va ser una gran forma de viure d'una manera més personal i directa la tragèdia de les Troianes. L'obra em va posar els pels de punta degut a la trama d'aquesta tragèdia, perquè realment és una tragèdia en la que es transmet el patiment dels derrotats i de com veuen el seu destí com a esclaves, em va fer pensar que sempre ens acabem fixant en els guanyadors i no en els derrotats i el fet de que aquesta història parles justament dels no vencedors de la guerra em va agradar molt.
Sens dubte felicito al grup Komos per la feina realitzada, tant per la caracterització com per la posada en escena. Sincerament m'ha agradat molt haver pogut gaudir d'aquesta obra i espero poder gaudir-ne d'algunes més.
Salvete tripulants!
A mi, particularment em va agradar molt l’obra i que va ser representada pels grup teatral valencià, Komos. Van fer una esplèndida actuació, demostrant el seu amor per les clàssiques i pel teatre. Quan vam parlar d’aquesta obra a classe (abans d’anar a gaudir aquesta magnífica obra), em va sorprendre molt que dins una cultura i civilització tan masclista i patriarcal com era la grega, un destacat dramaturg parlés i centrés la seva atenció sobre les dones i la seva capacitat per poder transmetre allò que mai s’ha de perdre, l’esperança. El poble grec també era una civilització orgullosa d’ells i de les seves victòries, però Eurípides (figura destacada dins el món grec) va escriure sobre un poble arrasat, destrossat i humiliat, amb una mínima esperança que és representada per les dones.
Un altre factor que hem sembla que he de destacar es el fet de que els actors fossin amateurs; nois i especialment noies (grans protagonistes de l’obra) d’una edat propera o igual a la nostra. Es nota molt les hores de pràctiques que han invertit en aquesta representació teatral i sobretot el seu esforç.
Valete tripulants!
Salvete tripulants!
Em va agradar molt l'obre de teatre "Les Troianes". Mai havia vist una obra dramàtica i no pensava que m'atraparia tan. El discurs del director abans de començar l'obra, impresionant! Els personatges representaven i anaven caracteritzats molt bé! Els que més em van agradar van ser Cassandra (feia por) i Hècuba (em transmetia molta tristesa, només li passaven desgràcies). No sem va fer gens pesada i el decorat molt ben aconseguit! La música molt ben triada... Em va posar la pell de gallina quan totes les dones troianes recitaven els versos de l'estàsim.
Vam passar un matí tot l'humanístic molt agradable. M'agradaria repetir-ho!!
Salvete tripulants!
Ahir, día 11 maig,els alumnes Humanistes de 1r Batxillerat, vam marxar cap a Hospitalet a veure l'Obra de les Troianes.
Abans d'anar a veure la representació, ja havia sentit a parlar algun cop que altre de les troianes i a classe ja n'haviem treballat una miqueta a grosso modo. Tot i així, si que anava una miqueta descompasada alhora de seguir l'obra. Es clar que aixó no va ser cap tipus d'impediment per a mi, alhora de disfrutar-la juntament amb els meus company que estaven allà. Crec que caldria felicitar a la companyia que representava l'obra, Kudos; perquè realment van fer un treball digne de ovació. El personatge principal, el d'Hècuba crec que es un dels que més caldria resaltar, junt amb les altres Troianes, ens reflexa el paper d'una anciana que s'enfronta al seu destí desprès de que Troia sigui abatida pels mateixos Grecs. A poc a poc ens narra les desafortunades desgràcies d'aquesta pobre anciana, i veiem el desgarrador comportament dels soldats grecs, els quals semblen mostrar-se impasius davant el fatal destí als que ells mateixos sotmeten a les troianes que restaven i el d'una pobra anciana, a la qual destinen amb el pitjor dels mestressos a resposta d'ella: d'Odisseu.Veiem la trista i vergonyós carácter dels soldats quan impasivament es queden al haver-se d'emportar al pròpi fill d'Hèctor, mort a la guerra de Troia; infant innocent i l'únic punt de recolzament del qual disposa la seva mare.
Realment simbolitza molt el fet de que aquesta obra fos escrita per Eurípides, el qual era també d'orígen Grec, i el qual reflexa la crua actitud dels seus pròpis compatriotes.
Valete!
Salvete!!
L'obra d’ahir, personalment, no em va agradar. Sóc sincer, em va avorrir bastant, però tot s’ha de dir: els actors ho van fer molt bé per ser amateur, es notava que estava tot molt treballat i gairebé no van cometre ni un error. Sobretot em va agradar com actuava la noia que feia de Hècabe. Tot el tema de la postguerra troiana i el fet que gairebé no succeeixi res a l'obra no m’atrau massa, prefereixo obres més rapides. El que sí que em va agradar molt va ser el discurset que va fer el director de l'obra abans que tot comences. A part, el decorat era bastant correcte, i podia ser l’ambient de qualsevol postguerra, crec que s’ha de destacar el bon ús que van fer del fum, ja que ambientava encara millor l’escena. En general em va agradar com estava muntat tot, tot i ser amateur, i els actors també van fer un bon treball (tot i que una de les noies se li escapava el riure de tant en tant trencant el clima de l’obra, i que l’actor que feia de nen, quan està mort mou el cap sense voler). Resumint, l’obra em va agradar per la part dels actors als quals felicito pel seu bon treball, però a la vegada se’m va fer bastant pesada. I tot i que l'argument no em va agafar, s’ha de reconèixer que transmet uns missatges molt bons, que resumeix el mateix director al principi sobre la postguerra, l’antibel·licisme i que la historia es repeteix.
Salvete tripulants.
Abans de res, comentar la gran feina que fa el teatre en el món de l’educació en el món de les clàssiques , ahir vam assistir a la representació de les troianes per part del grup Komos de València. Abans de començar l’obra, el director ens va fer una presentació no del tema de la obra ni del argument sinó del significat que té després de 2.500 anys, també va fer una crida o reclam sobre les retallades i els elevats preus de la cultura.
L’obra, em va semblar molt ben feta ja que van ser capaços de fer tota l’obra amb el mateix decorat, no es va notar per res que els actors i actrius eren joves de la nostra edat. L’obra va tenir moments molt emocionants on mantenia al públic totalment entregat, sense cap mena de dubte una experiència que repetiria.
Valete navegants.
Quan vaig sentir parlar de ‘’Les Troianes’’ vaig pensar en la típica tragèdia grega. Pensava que era la típica història de morts i sacrificis injustos (que també) però aquesta va ser diferent.
Ens van advertir que els actors eren joves com nosaltres i que no eren massa professionals i que havíem de tenir comprensió si no era del nostre gust. Al principi no sabia ben bé qui eren els dos actors que van sortir al principi, però després, seguint l’argument, em vaig adonar que eren Atena i Posidó.
En general l’obra va ser molt del meu gust, els actors i l’actuació, impecables (fins i tot millor que alguns actors ‘’professionals’’).
El desenvolupament de l’obra personalment em va emocionar molt.
Salvete tripulants!
Ahir dia 11 de març els alumnes de 1er de batxillerat vam gaudir de l'obre les troianes, una experiència única que ens va deixar a tots bocabadats. Personalment mai m'hagués imaginat que una obra realitzada per alumnes com nosaltres pogués posar en escena una obra tan preparada com la que vam tenir l'honor de veure.
En quan a la interpretació dels actors, exquisita! Sobretot ressaltar el personatge Hècabe que va superar sense cap dubte, un gran repte interpretatiu. També felicitar a la resta dels actors i sobretot al director per la seva feina i per les encertades paraules que ens va brindar abans de l'inici de l'obre.
Va ser tot un plaer assistir-hi, i compartir aquesta experiència amb els meus companys!
Valete!!
Salve Tripulants!
Primer de tot, com és d’esperar, felicitar la gran interpretació realitzada pels actors i actrius del grup Komos, una interpretació a l’altura de l’obra representada.
Aquesta obra, en particular, m’agrada molt ja que té dos punts que per a mi la diferencien d’una “simple obra”: el primer punt és el fet de que, com va dir el director de Komos, és una obra escrita fa 2.500 anys i encara sembla que continuem igual (i destacar el fet d’haver-nos ensenyat com succeeix això des d’un punt de vista més clàssic i fantàstic però que al final, continua sent el mateix) i en segon lloc, que aquesta obra, escrita en contra de la cruel i despietada victòria dels grecs (la qual a la vegada reflexa temes que aviven molt la obra, com la fúria dels déus, la desgràcia d’una reina enfront les seva terra en cendres i la d’una àvia amb el cos inert del seu fill a les seves mans entre altres) va ser un grec, Eurípides, qui la va redactar, reclamant en contra la “seva” victòria, la injustícia i desgràcia de les pobres troianes.
En resum, una gran obra amb més finalitat que la de gaudir, una gran obra que s’havia de veure.
Salvete tripulants! L’experiència viscuda al teatre va ser tot una aventura!
Anar-hi per veure el treball realitzat per altres alumnes com nosaltres va ser molt interessant. En entrar en aquella sala, el Teatre Joventut, i veure la multitud de gent i aquell esplèndid escenari, els pensaments de l'exterior van aconseguir desaparèixer temporalment i l'atenció envers aquella sala va el meu únic afer. L’emoció i les ganes de veure ja l’obra s’apoderaven cada vegada més, i quan per fi va començar, els meus ulls no van deixar d’observar els diferents personatges, i així poder apreciar cada detall que la posada en escena ens oferia.
La història ens parla de la situació de les dones troianes després de la llarguíssima guerra de Troia. Aquestes, a conseqüència de la victòria dels grecs, estaven destinades a ser sortejades. L’obra, amb la seva intensitat i emotivitat i amb els seus respectius actors, va saber transmetre molt bé el missatge. A parer meu, la tragèdia en conjunt va ser digne de veure, i sens dubte és una història que quedarà gravada de per vida.
Vale!
Salvete tripulants!
Primer de tot volia dir que els actors, per tenir la nostra edat i no ser professionals ho van fer molt bé ja que transmetien molt les emocions. Personalment quan els personatges ploraven per alguna desgràcia que havien patit, em transmetien el seu sentiment i a estones m'empatitzava amb el personatge per intentar saber per el que estaven passant. Em va agradar el moment en que Astíanax, fill d'Hèctor, i la seva mare, Andròmaca, s'abracen abans de que sigui sacrificat des del punt més alt de les torres de Troia.
Salvete tripulants!
Ahir dia 11 de març vam tenir el plaer d’anar tots el companys de l’humanístic a veure una tragèdia, ‘’Les Troianes’’. Primer de tot he dir que jo mai havia anat a veure una obra dramàtica, i sincerament l’argument em va agradar molt, em va atrapar des de el principi de la representació. Cal destacar el bon treball que feien els actors tot i sent de la nostra edat i per això m’agradaria felicitar a la companyia de teatre Komos, interpretaven molt bé els seus papers i casi no hi va haver-hi errades. La interpretació dels actors feia que et posessis a la pell dels personatges i als moments més dramàtics de l’obra era fàcil emocionar-se. Els personatges que més em van cridar l’atenció van ser Cassandra i Hècuba, no només per l’ interpretació de les actrius (que va ser excepcional) sinó també per com eren els personatges i com influïen a la trama de l’obra, per altre banda l’escena que més em va emocionar va ser quan Astíanax s’abraçava a la seva mare perquè l’anaven a sacrificar. Cal dir que l’escenografia estava molt ben elaborada, tant l’attrezzo, com la música i els efectes especials (com seria el fum). Personalment m’ha agradat molt aquesta sortida, la he trobat molt interessant i entretinguda, crec que s’hauria de repetir!
Salvete tripulants!
Abans d'anar al teatre, a la classe de llatí, vam estar treballant grosso modo l'argument de l'obra que anàvem a veure: Les troianes. Des del primer moment, el tema em va semblar molt interessant; això em va recordar allò que vam estar debatent un dia: després de les guerres es recorda més els vencedors o els vençuts? D'altra banda, reflecteix el paper de la dona fa més de 2.500 anys. Això ho trobo molt significatiu perquè ja en l'època que Eurípides va escriure la cèlebre obra es debatia sobre aquests temes.
Les expectatives que tenia eren molt altes; estava convençuda que veuríem una obra entretinguda i això es va complir totalment. Sincerament, em va encantar poder-la veure en directe; els actors del grup komos van fer un representació fantàstica i emocionant.
El que més em va cridar l’atenció va ser el fum perfumat de color; justament aquest va aparèixer amb els personatges estel•lars cosa que em va anar molt bé per identificar-los.
Personalment, anar al teatre sempre ho he trobat molt encertat; molta gent oblida aquest magnífic sector de la cultura sempre vigent al llarg de la història i que fa de connector amb la societat.
En resum, l’obra penso que donava el missatge de desesperació després d’un conflicte bèl•lic sempre reflectint el costat vençut, el no habitual.
Valete!
Salvete!
La representació teatral d’aquells joves actors va ser magnífica,encara que hagi estat una versió de l’obra retocada i modernitzada, l’argument va ser clar i concís. Destaco dos grans temes que l’autor ha volgut oferir al públic: el conflicte o la desigualtat entre diferents sexes i per suposat la necessitat de pau. Ja sabem que el paper de la dona mai ha estat el més privilegiat dins la història de la humanitat,doncs per què no revolucionar-s’hi ? fer entendre que les dones tenim veu pròpia i podem igualar-nos als homes en molts aspectes i que sovint la intel.ligència venç a la força. Considero que Aristófanes ha estat enginyós fent ús com a temàtica la conflictivitat social i política de la seva època ,trobo que indubtablement hi ha un gran paral•lelisme amb la nostre actualitat i que és un tema que incendia molts debats.
‘’sense dona no hi home,sense home no hi ha dona,sense igualtat no hi han drets’’
Fer de la igualtat una realitat viscuda,està en mans de tots.
Valvete
Salvete tripulants!
Doncs bé com ja vam poder veure a l'obra de Lisístrata, és una gran oportunitat per donar-nos compte de que les dones han estat sempre també defensant els seus propis drets, després de tants anys.
La sortida em va semblar genial, una història que fa reflexionar a molta gent i també per conscienciar-nos de factors que no es tenen en compte, com els drets bàsics de respecte i igualtat sigui quin sigui el gènere.
El que més em va agradar de l'obra va ser sense cap dubte l'actuació d'alguns dels actors.
Valete!
Salvete tripulants!
Dimarts 10 de març els meus companys i jo vam assistir al Teatre Joventut d'Hospitalet per poder veure els nostres companys de l'Isaac Albéniz que havien preparat la comèdia de Lisístrata d'Aristòfanes.
Primer de tot vull felicitar als alumnes de l'Isaac Albéniz per fer-nos passar una molt bona estona rient. Heu fet un gran treball, estic completament segura que per representar-la heu hagut de fer un gran esforç i això té un mèrit. Moltes felicitats companys!
Encara que no fóssiu actors professionals, vau fer-ho com si
ho fóssiu! Espero que vosaltres també estigueu contents d'aquest resultat!
Una gran obra que tot 4t d'ESO i 2n de Batxillerat Humanístic vam poder gaudir plenament!
Valete!
Judit García
Salvete!
Per començar, felicitar els actors i actrius pel seu temps dedicat i el gran esforç que
van emplear. Aquesta obra va ser escrita per Aristòfanes, on la protagonista era
Lisístrata que va acabar amb el conflicte social d'aquella època. Ho va fer reunint a
dones de diversos pobles, elles s'havien d'abstenir del sexe per tal d'aconseguir
el seu propòsit posar fi a la guerra i establir la pau. Aquesta forma de rebel·lar-se
contra una injustícia no és tan llunyana, avui en dia hi ha dones que han utilitzat
aquest mètode per assolir els seus drets. En referència a l'obra va ser molt divertida i
interessant, els nois i noies van saber posar el seu toc de comèdia i originalitat en les
diferents escenes. Això, va fer que fos més propera. Em va agradar molt la noia que feia de
Lísístrata personalment penso que va saber defensar el seu paper en l'obra. Finalment,
és una obra que té un missatge important si ens unim i lluitem tots per un objectiu en comú
més tard o més d'hora el podrem aconseguir encara que ens hàgim d'afrontar a
obstacles.
Valete tripulants!
Salvete tripulants del vaixell!
He d'admetre que l'obra "Lísístrata" em va sorprendre més del que m'esperava, sabia que era un comèdia que defensava un tema molt polèmic avui dia, un tema que es pot definir, molt feminista i que desgraciadament d'aquest ideal, se'n parla a tot arreu, no sempre amb gran positivitat. Però tot i així com a valoració pròpia penso que la majoria de dones estan d'acord o defensen tota decisió que pugui repercutir per la seva millora com a persones que són.
En quan a l'obra em va agradar i els personatges els quals la van interpretar encara més; el fet de ser joves estudiants protagonitzadors d'un génere i una temàtica tan discutida, la van convertir en una obra que recomanaria veure a tothom, ja que és una bona experiència de risoteràpia.
Crec que la meva valoració esta ben clara i que de felicitacions als organitzadors i actors que van colaborar i organitzar "Lísitrata" al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, en deuen sobrar.
Records a tots,
Valete tripulants!
El passat dimarts, els alumnes de 2n de Batxillerat i 4rt d’ESO van anar a veure l’obra de Lisístrata, la famosa obra de teatre d’Aristòfanes. És una representació ambientada al segle V a.C. però els actors van modernitzar-la una mica i trobo que aquest toc d’humor modern va fer l’obra més entretinguda i fàcil de seguir.
L’argument gira entorn Lisístrata i les dones d’Esparta i Atenes, que volen que els seus marits aturin la guerra, ja que tots són grecs, de la mateixa pàtria. Aristòfanes va escriure, d’una forma còmica, que les dones van abstenir-se del sexe i, d’aquesta manera, els homes de la ciutat no aguantarien gaire i signarien la pau.
Trobo que es un clàssic magnífic i em va agradar molt; tant llegint la obra com veient-la. Crec que dóna un clar propòsit: les dones volen ser escoltades i reivindiquen per uns fets. S’ha donat el cas de Lisístrates modernes, i jo trobo que fan molt bé.
Per acabar, agrair els alumnes de l’Isaac Albéniz per representar-nos Lisístrata i per fer-nos gaudir tan; i també enhorabona pel gran resultat obtingut!
Valete,
Raquel.
Salve, tripulants!
Reconec que, quan ens van proposar anar a veure "Lisistrata", no n'estava gaire convençuda; no perquè no m'agradi el teatre, sinó perquè m'esperava una posada en escena distant i solemne (i, a sobre, amb actors amateurs). Res més lluny de la realitat...
No tinc paraules per expressar l'estona tan agradable que he passat. D'entrada, el fet que els actors fossin de la nostra edat i, sobretot, l'aire tan fresc que li han donat a l'obra, i les sortides tan ocurrents i, fins i tot, explosives que han tingut en molts moments, han facilitat moltíssim la connexió amb el públic, fent-nos trencar de riure.
D'altra banda, com a dona, m'enorgulleix poder dir que he assistit a un clar exemple de reivindicació feminista. Tot i que hagi estat en clau d'humor, s'ha demostrat que, quan les dones ens unim, no ens atura ningú i que, a més, som tan vàlides com qualsevol home (o més!!).
Així doncs, només em queda felicitar tot l'equip d'actors. Enhorabona!
Valete!
Salve tripulants!
La dimarts passat, vam anar a veure la Lisístrata. Desde un principi, coneixent més o menys l'argument de l'obra sabia que m'agradaria molt, per tant, les meves espectatives eren molt altes. Els actors (que eren estudiants d'un institut) ho van fer molt bé i es nota que la seva feina. He sentit que és més difícil fer riure que plorar, i en aquest aspecte han ells han aconseguit fer-me riure.
La comèdia d'Aristòfanes per la seva època era molt polèmica ja que les dones eren totalment discriminades i menyspreades. Lisístrata, com a dona, a diferència de les seves amigues, és molt diferent i valenta. Segurament Aristòfanes si en canvi d'haver creat una comèdia, ho hagués fet amb tragèdia l'haguessin matat o expulsat d'Atenes. La qual cosa, va ser molt intel·ligent.
Em sento orgullosa de ser dona i considero que ha d'existir una igualtat entre els homes i les dones, al cap i a la fi som humans. Desitjaria que tothom penses així, en l'època que estem segueix existint discriminació, maltractament domèstic (psicològic i/o físic), desigualtats totalment irracionals.
Valete!
Quina bona tragèdia! Quins bons actors i actrius! Quina bona feina!!! Moltíssimes felicitats als voluntaris que varen representar l'obra. Vaig riure molt! Les dones tenim molt poder, el què passa és que sabem que no ens escau fer-ne ús. Únicament actuem quan és imprescindible i necessari. Com bé van fer les dones de Grècia: abstinència sexual fins que els homes pactessin la pau. I ho varen fer. Veieu el poder que tenim? Felicitats altre cop, el resultat va ser molt més bo del que esperava. Valete!!
Salvete,
Els meus companys de segon de batxillerat i de quart vam tenir l'oportunitat de veure l'obra de Lisístrata al teatre Joventut de l'Hospitalet; interpretada per els alumnes de l'escola Isaac Albéniz, que semblaven actors professionals. Van saber defensar molt bé l'obra, ens van fer riure i el temps se'ns va passar volant!
Veure una representació ens va ajudar a entendre més la comèdia.
En aquella època les dones estaven molt infravalorades i és per això que la força i actitud de la protagonista ens impressiona i ens enganxa des del principi.
Una guerra que havien començat els homes i que semblava que no acabaria mai, va ser finalitzada per les dones de Grècia que van plantar cara als seus marits. Des que els planten cara s'adonen que elles són dignes d'admirar, com ells: tenen el seu honor, la seva heroïcitat i la seva valentia.
Salvete tripulants!
Els alumnes de segon de Batxillerat junt amb els de quart, vam anar a veure Lisístrata. Prèviament havíem llegit el llibre i sabíem de què tractava l'obra, i els alumnes de l'escola Isaac Albéniz de Baetulo la van representar magníficament. Va ser una obra molt entretinguda i divertida, combinant cançons amb la trama.
Trobo molt interessant la idea que les dones gregues ja es van reivindicar per tal de posar fi a la guerra del Peleponès. Aquest fet s'ha repetit diferents cops al llarg de la història.
Una de les parts que em va agradar més de la comèdia va ser quan les dones es van tancar a l'Acròpolis i van declarar la vaga de sexe als seus homes, perquè aquests declaressin la pau.
També crec que serà una obra grega que recordarem i penso que està molt bé veure representades les obres. Va ser una experiència molt bona.
Salve tripulants!
El proppassat dimarts vam fer una visita, tant 4t com 2n de Batxillerat, al teatre. Allà vam veure Lisístrata, una obra representada per nois i noies de la nostra edat.
Personalment, em va agradar molt. Vaig gaudir com un infant veient els aficionats al teatre representat la comèdia d'Aristòfanes.
Com bé diuen les meves companyes, al veure aquesta obra (i sempre, obviament) pots sentir-te orgullosa del teu sexe veient el que va fer Lisístrata, un acte de sacrifici per aconseguir un objectiu.
Com ja he dit abans, la obra va estar molt bé. Va ser molt entretinguda i divertida.
Valete!
Salve tripulants!
Com bé sabreu, els alumnes de 2n de BATX i els de 4t d’ESO vam assistir a la representació de Lisístrata al Teatre Joventut de l’Hospitalet. Ja anàvem amb una mínima idea del que veuríem perquè a priori ens havíem llegit el llibret que ens van regalar sobre l’obra mateixa. Tal i com els hi va passar a alguns dels meus companys, jo també anava amb una idea preconcebuda de que seria una estona avorrida o si més no poc entretinguda, i a més a més aquests pensaments es veien alenats quan el Jordi ens repetia un i altre cop que “són actors amateurs, gent de la vostra edat que hi posa tot l’esforç i energia possibles per dur a terme aquesta gran obra”. I no podia anar més errada! Quan vam arribar al teatre i vam entrar a platea, sobre l’escenari ja ens esperava un grup de nois i de noies, respectivament separats a cada banda de l’escenografia. I poc ens esperàvem del que passaria a continuació: una posada en escena perfecte, una fluïdesa del text sorprenent i tot acompanyat per bells cants i tocs d’humor que feien petar de riure tot el públic. Van aconseguir fer-nos passar una gran estona i que se’ns fes molt curt! A cada escena que feien dels joves actors nosaltres estàvem delerosos per veure quina nova ocurrència duirien a terme per fer-nos riure altre cop. Vam gaudir tots i vam gaudir molt d’aquella representació que, ans el contrari del que esperàvem, va ser una versió moderna i magnífica del gran clàssic. Així que per enèsima vegada, felicitar al gran equip d’actrius i actors que ens van presentar una obra escrita fa tan de temps però amb unes connotacions tan actuals. Només esperem que no deixin de fer-ho i que així els anys vinents, altres alumnes com nosaltres puguin gaudir d’aquests muntatge!
Valete!
Salvete!
En el meu cas no puc parlar de les troianes, ja que els meus companys i jo vam assistir a la representació de Lisístrata, la que, en general, puc afirmar sense dubtes que ha estat molt ben jutjada. Crec que parlo en boca de gairebé tots els espectadors (almenys els del meu curs) quan dic que l’obra va ser realment entretinguda, lleugera i molt, molt divertida; van fer justícia al gènere de la obra, la comèdia. A més a més, va ser molt interessant com van extrapolar-la als nostres temps, modernitzant-la en alguns aspectes. Està molt bé que s’adaptin obres antigues als nous temps, mantenint sempre l’esperit clàssic i el missatge implícit. Valoro molt positivament també l’actuació dels nois i noies, gairebé tots “amateur”, per ser capaços de tenir el coratge de pujar dalt d’un escenari a representar una obra com aquesta i fer-ho tan bé com ho van fer. En general, com deia, les valoracions van ser molt positives: vam quedar tots contents i amb un bon sabor de boca.
És interessant pensar que en una societat tan misògina com la societat grega clàssica, una dona sigui la protagonista d’una obra. Però no una protagonista qualsevol: parlem d’una dona que encarna uns valors virtuosos, i mai millor dit... Val la pena llegir-la.
Valete!
Salvete, Jordi!
Les Troianes una obra magistral on Eurípides fa una critica a la seva pròpia ciutat, critica com en la guerra de Troia els grecs es van comportar en vers als derrotats i les seves dones. L’obra va ser representada per joves amateurs de la companyia de teatre “Komos”, amb un nivell de sincronització, actuació i escenificació espectacular. En varies ocasions se’m va posar la pell de gallina. Hécuba, una vella destronada, va ser representada magistralment, la actriu va aconseguir representar la seva agonia a la perfecció. Cassandra va ser sense dubte la més impactant amb aquells ulls de boja i la seva alegria que et feien quedar atonit, com podia ser que en una situació així ella estigues contenta?. I, per últim, donar la meva enhorabona a les actrius que feien el cor; perquè són elles las que han fet possible, en conjunt, que em quedes gravada la historia.
Salvete tripulants!
Crec que tots estarem d’acord en dir que aquestes dues sortides al teatre ens han enriquit a tots. No puc parlar en nom dels alumnes de segon però, segons el que llegeixo als comentaris, van gaudir moltíssim del seu matí al teatre. Tot i que les nostres experiències van ser oposades degut al gènere de l’obra crec que tots n’hem sortit més que satisfets!
Parlant ja de l’experiència dels meus companys i jo veient la tragèdia de Les Troianes... què puc dir? Durant tota l’obra les emocions van ser a flor de pell. La professionalitat dels actors i actrius (qui ho diria, que són amateurs!), la posada en escena, la passió que irradiaven... i, és clar, la magnífica obra d’Eurípides! Trobo que la interpretació va estar a l’alçada del que es mereix l’obra i de tot el que aquesta transmet (i és que té un importantíssim missatge!).
No fa falta dir res més si es diu que el teatre sencer estava expectant al que passava a l’escenari i tampoc fa falta dir que em va semblar l’obra si dic que la pell de gallina i els ulls humits van ser presents en mi durant gran part de la interpretació. Repetiria sense dubtar-ho ni un sol instant!
Simplement: magnífic.
Salvete!
L'altre dia vam anar a veure l'obra de "Les Troianes", una obra composta per estudiants de la nostra edat. Una obra escrita fa 2500 anys, però que tot i així, avui dia ens dóna lliçons morals.
Tots vam gaudir moltíssim d'aquesta representació. I estic segura que els actors/actrius també. No vam tenir l'oportunitat de veure Lisistrata. Estic estudiant a teatre obres d'autors clàssics, i uns companys estan treballant amb aquesta obra. L'obra és una meravella. I estic segura de que si la van fer tan bé com "Les Troianes", tots van gaudir i riure molt!!
Per no parlar del comportament del públic... Va ser increïble com tothom va quedar captivat per la funció, i al final, jo com a actriu, m'hagués emocionat de la seva resposta.
Espero fer més sortides com aquesta! És magnífic anar al teatre..!!
Salvete companys!
Primer de tot, felicitar als alumnes que varen fer una representació de l'obra magnífica, una posada en escena excel·lent.
En segon lloc, m'agradaria fer una reflexió de caire més personal, i és que gràcies a aquesta sortida, he acabat de determinar bé el meu gust teatral i, en aquest cas, el drama com a modalitat teatral, no m'agrada. Amb això no vull desqualificar l'obra de teatre, que va ser boníssima, sinó agrair la oportunitat que ens va oferir el Jordi per anar al teatre i que realment ens servís per alguna cosa. Dit això, he de dir que vaig gaudir prou de l'obra i , altre vegada, felicitar als actors que tan esforç van posar-hi!
Moltes gràcies!
Valete!
Publica un comentari a l'entrada