De quin color era la Grècia clàssica?

"Nunca vi el color de la Prehistoria, pero sí el color de sus pinturas. Este documental es una reflexión sobre cómo percibimos la Historia y en qué medida esta percepción se corresponde con la realidad. ¿De qué color era la Grecia Clásica? ¿Y el Antiguo Egipto? ¿Y la Edad Media?"

Escolteu i gaudiu visualment d'aquest documental (2013) de Victoria Oliver Farner, una interessantíssima reflexió sobre la relació que hi ha entre la realitat i les arts plàstiques com a voluntat i representació de la història humana. Quina imatge ens hem fet de les èpoques passades, a través de què i de qui hem pensat i pensem el món? Quines certeses podem tenir? Què hi ha al darrere del que veiem? Moltes preguntes que ens conviden a la reflexió. Sapere audete!

Ignis geluque

Ahir vam tenir a casa celebració inter ueros amicos i, com ja és tradició, la convidada en qüestió ens va regalar la seva amistat acompanyada d'un vi amb referències clàssiques. PRIMVM VITΛE, SAXA LOQVNTVR o CIRCE són algunes de les perles enològiques que han desfilatat per la nostra taula i per aquest blog. Aquesta vegada, la joieta va ser un Ribera del Duero, criança del 2008, denominat Altos del Tamarón i, com ja acostuma a ser un vell (i bell) costum, aquí en teniu la prova: un etiquetat en magnífic llatí clàssic que fa honor a allò que hem sentit a dir unes quantes vegades... quidquid latine dictum sit, altum uidetur. Prosit!

Qui ens en pot fer una traducció més o menys acurada?

Fisc

A l'antiga Roma, hi havia un tipus de cistell de vímet o joncs que s'anomenava fiscus. Aquest cistell era el que utilitzaven els publicans, cobradors d'impostos de Roma, per a ficar-hi els diners cobrats.

Amb el temps, fiscus passà a significar qualsevol dipòsit o caixa per a guardar-hi els diners dels impostos. Ja al segle I aC, en època imperial, fiscus servia per a referir-se a l'erari públic, mot, per cert, amb un origen ben curiós: en llatí, aes era el 'coure'. Com que moltes monedes eren d'aquest material, l'erari passà a ser el conjunt de monedes: el tresor públic.

Encara que avui Hisenda ja no pugui recollir els impostos amb un cistell, la paraula sí que ha arribat fins als nostres dies: fisc és sinònim de tresor públic i, a més, ha donat derivats com ara fiscal o fiscalitat.

Feliç curs, tripulants del Vaixell. Us animeu a cercar paraules de l'àmbit econòmic amb un origen grecoromà? 

Marta Simón