A l'antiga Roma, hi havia un tipus de cistell de vímet o joncs que s'anomenava fiscus. Aquest cistell era el que utilitzaven els publicans, cobradors d'impostos de Roma, per a ficar-hi els diners cobrats.
Amb el temps, fiscus passà a significar qualsevol dipòsit o caixa per a guardar-hi els diners dels impostos. Ja al segle I aC, en època imperial, fiscus servia per a referir-se a l'erari públic, mot, per cert, amb un origen ben curiós: en llatí, aes era el 'coure'. Com que moltes monedes eren d'aquest material, l'erari passà a ser el conjunt de monedes: el tresor públic.
Encara que avui Hisenda ja no pugui recollir els impostos amb un cistell, la paraula sí que ha arribat fins als nostres dies: fisc és sinònim de tresor públic i, a més, ha donat derivats com ara fiscal o fiscalitat.
Feliç curs, tripulants del Vaixell. Us animeu a cercar paraules de l'àmbit econòmic amb un origen grecoromà?
Marta Simón
17 comentaris:
Benvolguda Marta! Salue de nou i ben trobada. Gràcies per regalar-nos una lliçó més de nanoetimologia, ja les trobàvem a faltar. De ben segur que els tripulants cercaran alguna paraula relacionada amb el món financer com la que avui ens has mostrat. Una abraçada a la col·laboradora més misteriosa :)
Salvete, tripulants! Fa uns dies que vaig llegir la entrada i realment em sembla molt interessant que encara avui conservem expressions o paraules que s’usaven fa centenars d’anys. És encara més curiosa l’evolució que pateixen i el que acaben significant en l’actualitat. Qui sap si alguna d’aquestes paraules, a mesura que anem evolucionant, acabarà significant una altra cosa en un futur llunyà... En fi, m’agradaria afegir una paraula que prové de la combinació del prefix con- (reunió) i fisco: confiscar. Segons el DIEC, en el món fiscal significa: Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, d’una sentència, etc.
Què millor que la paraula “diners” per al món econòmic! “Diners” prové de la paraula llatina “denarium”, que era la moneda que usaven els romans per les seves activitats comercials. Un denari equivalia a deu asos (una altra moneda romana) és per això que aquest terme es tradueix com “que conté deu” (hem de parar atenció també a l’arrel de “decem”, deu). A mesura que va anar passant el temps i el denari va perdre vigència, l’ús de la paraula es va generalitzar fins a al punt de deixar de referir-se a una moneda concreta, per fer-ho de totes en general.
Gràcies a la nostra enigmàtica Marta per la seva aportació! Ens trobem aviat, valete!
Plurimas gratias, Sofia, per la teva aportació "oeconòmica". Enigmàtica Marta... oi tant que sí!
Salvete omnes!
A continuació veureu el significat i la etimologia de unes paraules, són les seguents:
MONEDA: prové del llatí moneta, ja que la casa on es va ser a Roma estava unida al temple de la deessa Juno l’Aviadora. El lloc on es fan les monedes es coneix com a seca o casa de moneda.
Una moneda d’un estat és una unitat a canvia que facilita la transferència de béns i serveis.
DINERS: prové del llatí. El diner es qualsevol bé, metall preciós, pedres, la sal, closques de mol·luscs..... que compleix les següents tres propietats en una societat determinada:
-Es una mesura de valor de les coses.
-És una reserva de les coses.
-Es acceptat generalment com a mitjà de pagament.
SOU: prové de la paraula llatina solidus. Es el pagament que rep un treballador per la seva fenia.
SALARI: prové del llatí. El salari o sou és el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment, per setmanes. S’anomena jornal quan es rep per dia i setmanada quan es rep per setmanes de treball.
INFLACIÓ: prové del llatí inflatĭo, que és l’acció i efecte i inflar.
És un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada de preus.
DÈFICIT: dèficit fiscal prové del llatí. És la situació econòmica en que un poble, ciutat... paga mes impostos dels que rep. Aquesta diferencia negativa s’anomena dèficit fiscal.
SUPERÀVIT:prové del llatí superāre que vol dir créixer.
És un sobrant o excedent. S’utilitza en l’economia i les finances per fer referència a l’abundància de diners que s’ingressen o del patrimoni en comparació a despeses o deutes.
PER CAPITA: és una locució de origen llatí que actualment es fa servir molt, literàriament significa “por cada cabeza”, és a dir, per cada persona o individu.
ECONOMIA: prové del grec “oikos” a la casa incloent tot el se contingut i al seu administrador “nemó”. Així es va formar “okomos” que es refereix a la administració de la casa.
CRISI: prové del grec (“κρίσις”) que vol dir separar.
Una crisi és una degradació sobtada i molt brusca de l’activitat econòmica.
Anna, t'ha faltat explicar l'origen etimològic d'algunes de les paraules que has cercat.Pots afegir-ho?
Moneda: Una moneda és una unitat que es fa servir per la compra de béns i serveis.
Prové del llatí anomenada moneta, perquè al costat del temple de la deessa Juno hi havia una fàbrica de monedes.
Diners: El diners una unitat que es fa servir per pagar i per saber el valor dels béns o serveis poden ser monedes, metall, pedres, abans sal,...
Prové del llatí anomenat denarius que era una petita moneda romana de plata.
Sou: És el que guanya un treballador per fer la seva feina.
Prové del llatí anomenada solidus.
Salari: El salari és el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment, per setmanes.
Prové del llatí anomenat salarium, que significa pagar amb sal, ja que abans pagaven els treballadors amb sal per poder conservar els aliments.
Inflació: És un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada de preus.
Prové del llatí anomenat inflatĭo, que ho feien servir per referir-se a l’acció i efecte d’inflar.
Dèficit: És la situació econòmica en que es paga més impostos dels que es rep.
Prové del llatí anomenat deficit que significa que falta.
Superàvit: És un sobrant o excedent. S’utilitza en l’economia i les finances per fer referencia a l’abundància de diners que s’ingressen o del patrimoni en comparació a despeses o deutes.
Prové del llatí anomenat superāre, que vol dir créixer.
Per càpita: Significa per cada cap, per cada individu.
És una locució de origen llatí.
Economia: És la ciència social que estudia l’extracció, producció, intercanvi, consum de béns, etc.
Prové del grec oikos que vol dir casa.
Crisi: És una degradació sobtada i molt brusca de l’activitat econòmica.
Prové del grec κρίσις, que vol dir separar.
Salvete omnes!
A continuació veureu el significat i la etimologia de unes paraules, són les seguents:
MONEDA: prové del llatí moneta, ja que la casa on es va ser a Roma estava unida al temple de la deessa Juno l’Aviadora. El lloc on es fan les monedes es coneix com a seca o casa de moneda.
Una moneda d’un estat és una unitat a canvia que facilita la transferència de béns i serveis.
DINERS (LLATÍ): prové del llatí. El diner es qualsevol bé, metall preciós, pedres, la sal, closques de mol•luscs..... que compleix les següents tres propietats en una societat determinada:
-Es una mesura de valor de les coses.
-És una reserva de les coses.
-Es acceptat generalment com a mitjà de pagament.
SOU: prové de la paraula llatina solidus. Es el pagament que rep un treballador per la seva fenia.
El solidus es una moneda d’or especialment en l’imperi de l’època romana.
SALARI: prové del llatí. El salari o sou és el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment, per setmanes. S’anomena jornal quan es rep per dia i setmanada quan es rep per setmanes de treball.
Abans la sal era un producte de molta importància, ja que quan feien una feina els hi pagaven amb sal, això s’anomena “salarium argentum”.
INFLACIÓ: prové del llatí inflatio, que és l’acció i efecte i inflar.
És un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada de preus.
DÈFICIT: és un llatinisme, la seva forma llatina és dèficit que vol dir falta, del verb deficere (faltar). Aquesta paraula la van fer servir el francesos a finals del segle XVII per referir-se a lo que faltava. Ara, és la situació econòmica en que un poble, ciutat... paga mes impostos dels que rep. Aquesta diferencia negativa s’anomena dèficit fiscal.
SUPERÀVIT:prové del llatí superare que vol dir créixer.
És un sobrant o excedent. S’utilitza en l’economia i les finances per fer referencia a l’abundància de diners que s’ingressen o del patrimoni en comparació a despeses o deutes.
PER CAPITA (RENDA): és una locució de origen llatí que actualment es fa servir molt, literàriament significa “por cada cabeza”, és a dir, per cada persona o individu.
ECONOMIA: prové del grec “oikos” a la casa incloent tot el se contingut i al seu administrador “nemó”. Així es va formar “okomos” que es refereix a la administració de la casa.
CRISI: prové del grec (“κρίσις”) que vol dir separar.
Una crisi és una degradació sobtada i molt brusca de l’activitat econòmica.
Saluete omnes!
Aquí us adjunto l'origen etimològic de les paraules següents, que havíem de cercar per avui:
Moneda: prové del llatí moneta, ja que la casa on es feien s’hi trobava a Roma, estava unida al temple de la deessa Juno l’Aviadora. El lloc on es fan les monedes es coneix com a seca o casa de moneda. A l'antiga Roma els denaris (d'aquí, "diners") s'encunyaven al costat del seu temple. La paraula "moneta" (molt associada Juno) va acabar per significar "moneda" o "encunyar". Una moneda d’un estat és una unitat a canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Diners: és un mitjà d'intercanvi, generalment en forma de bitllets i monedes, que és acceptat per una societat per al pagament de béns, serveis i tot tipus d'obligacions. El seu origen etimològic és llatí (denarius), que era el nom de la moneda que utilitzaven els romans.
Sou: prové de la paraula llatina solidus. És el pagament que rep un treballador per la seva feina (monedes encunyades a diferents èpoques, de diversos valors i metalls).
Salari: salari, ve de sal, antigament, la sal era un producte realment important, ja que al principi es pagava en aquest mineral. Molta gent es pensa que “salarium argentum” (del llatí) és “agregat de sal” sinó que en llatí, “argentum” vol dir “plata”, per tant, “salarium argentum” es refereix a “diners de sal”. En èpoques arcaiques i abans de l’ús massiu de la moneda, a Grècia podien adquirir esclaus a canvi de múltiples productes, sobretot sal. El salari pot ser en espècies (béns o productes, coses que no són diners) o en diners, la forma més corrent avui dia.
Inflació: increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica efectes negatius per a la economia d’un país. Prové del llatí inflatio.
Especular/especulació: prové del llatí speculari que significa “veure, contemplar”, i speculum que vol dir mirall. D’aquí que quan estem especulant significa que ens estem veient en un mirall.
Dèficit: prové del llatí deficere que significa faltar. Per tant, és allò que falta perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d’un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d’una mercaderia abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions...
Superàvit: prové del llatí superare, créixer, sobrar. Es refereix a l’abundància de diners que s’ingressen (en activitats econòmiques o bens) en comparació a les despeses o els deutes.
Per càpita: significa "per caps" o "per cada cap", és a dir, per persona individual. Es fa servir de manera comuna en el camp de l'estadística en comptes de dir "per cada persona" o "per persona", també es fa servir en altres camps econòmics o en estudis del medi ambient...
Economia: prové del grec oikos, 'casa', i nomos, 'norma', per tant "administració de la llar", és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos.
Crisi: prové del grec krisi, que aquest prové del verb també grec krinein que significa separar o decidir. És el moment en què la rutina ha deixat de servir com a guia i necessitem optar per un camí i renunciar a un altre, d’aquí el terme “crítica” que significa anàlisi o estudi d’alguna cosa per emetre un judici i d’aquí també “criteri” (el raonament adequat). El temps de la crisi és el de la decisió, la intel•ligència i la valentia. Davant d'una crisi social o política, la decisió sobre el camí a prendre depèn de qui tingui el poder i la capacitat de convèncer els altres.
Espero que estigui bé.
Valete omnes!
Salve! aqui hos deixo l'etimologia i el sigificat de les paraules demanades:
MONEDA: Resulta ben curiós l’origen de la paraula “moneda”. La seva etimologia es a l’època romana, quan a Roma es va crear la primera seca o casa de la moneta al costat del temple de deessa Moneta (una de les advocacions de Juno), protectora del matrimoni, la família i les riqueses de l’Imperi, a prop del Capitoli. Allà, als peus del temple, s’encunyaven les monedes i es custodiaven les arques d’aquest primitiu centre emissor romà.
SALARI: La paraula salari significa la suma de diners que rep una persona per un cert període de treball. Aquesta paraula prové de la paraula salarium dels nostres avantpassats romans, ja que significa el pagament amb sal (amb espècie) que rebien els treballadors després de treballar unes jornades determinades.
SOU: prové de la paraula llatina solidus. Es el pagament de diners que rep un treballador per fer la seva fenia.
Inflació: El mot inflació prové del llatí inflatĭo. Es un fet en el mon de l’econòmia que es caracteritza per una pujada dels preus.
DÈFICIT: Prové del llatí. Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses,
SUPERÀVIT: prové del llatí superāre que vol dir créixer. Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
PER CAPITA: Es un llatinisme que s’utilitza molt per denominar quan es parla d’un individu. Renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants.
CRISI: prové del grec i significa separar. Una crisi es una fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.
Vale nautae!
DÈFICIT (LLATÍ)
DEFINICIÓ:
Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercaderia abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions
ETIMOLOGIA:
La paraula déficit es un llatinisme pur que no és més que la forma llatina déficit (falta) del verb deficere (faltar). Avui en dia s’utilitza com un substantiu per expresar la falta de fons d’un compte.
SUPERÀVIT (LLATÍ)
DEFINICIÓ: abundància d’alguna cosa que es considera útil o necesaria.en el terme economic es refereix ala diferencia dels ingresos sobre els gastos.
ETIMOLOGIA: la paraula prové del llati, superare, créixer. Es refereix als excedents o guanyances en activitats econòmiques o a bens en excés a lo necessari.
PER CAPITA (RENDA)
és una locució d'origen llatina d'ús actual que significa literalment ' per
cada cap' ( està formada per la preposició per i l'acusatiu plural de caput ,
capitis 'cap ' ) , és a dir, 'per persona ' o ' per individu ' . A l'estar
castellanitzada l'expressió s'escriu en rodona , sense cursives ni cometes i
segons les normes d'accentuació de l' espanyol.
ECONOMIA (GREC)
L'origen etimològic de la paraula economia es troba en la paraula
griegaoikonomos , que significa administració de la llar : oikos significa "llar " ynemein , " administració" .Etimológicamente parlant , economia ve del llatí oeconomus , i aquest del griegooikonomos , de oikos : casa ynemein : administrador , de manera que un cap de família -yasea el pare , la mare o tots dos- són els administradors i responsables que economia familiar sigui sana i porti un estricte règim presupuestal .
CRISI (GREC)
En principi , aquesta paraula no té un significat negatiu . La crisi és el moment en què la rutina ha deixat de servir com a guia i necessitem optar per un camí i renunciar a un altre. Naturalment , aquesta decisió ha de fer d'una manera prudent , tenint en compte les conseqüències de cada alternativa .
Etimològicament almenys, crisi és tot el contrari a acceptar un destí inevitable . El temps de la crisi és el de la decisió , la intel•ligència i la valentia . Davant d'una crisi social o política , la decisió sobre el camí a prendre depèn de qui tingui el poder i la capacitat de convèncer els altres
Salve tripulants!
L'origen etimològic de les paraules que haviem de buscar és el segúent:
Moneda
A l'antiga Roma, hi havia un taller on es fabricaven monedes. Aquest taller estava situat al costat del temple "Juno Moneta" (Juno la avisadora). El temple va ser fet en honor a Juno, ja que segons la llegenda, aquesta deessa havia avisat als romans de la imminència de diversos atacs contra la ciutat. En estar el temple, al costat del taller de monedes, van acabar anomenant "moneda", l' instrument de canvi que aquí s'encunyava.
Diners
Són un mitjà d'intercanvi, generalment en forma de bitllets i monedes, que és acceptat per una societat per al pagament de béns, serveis i tot tipus d'obligacions. El seu origen etimològic ens porta al vocable llatí denarius, que era el nom de la moneda que utilitzaven els romans.
Sou
El concepte de sou es refereix a la remuneració regular assignada per l'exercici d'un càrrec o servei professional. La paraula té el seu origen en el terme llatí solidus ("sòlid"), que era el nom d'una antiga moneda romana.
Salari
salari, que procedeix del llatí salarium, és la denominació que s'atorga a la remuneració periòdica que rep una persona com a contraprestació d'un treball realitzat. L'etimologia del concepte està vinculada a l'ús que se li donava a la sal en l'antiguitat
Inflació
És una mesura econòmica que indica el creixement generalitzat dels preus de béns, serveis i factors productius dins d'una economia en un període determinat. Per a la seva quantificació s'usa el "índex de preus al consum".
Especulació
Del llatí Speculatio, especulació és l'acció i efecte d'especular (perdre en una hipòtesi sense base real, reflexionar amb profunditat, registrar amb atenció alguna cosa per examinar). Per exemple: "Pensem que és probable que s'hagi marxat per no pagar els seus deutes, encara que es tracta només d'una especulació", "D'acord als meus especulacions, les aigües haurien de baixar en les pròximes quaranta-vuit hores", "Un científic mai ha de guiar per una mera especulació ".
Dèficit
un dèficit (del llatí deficere, que pot traduir-se com "faltar") és l'escassetat, el menyscabament o la deficiència d'alguna cosa que es necessita o que es considera com a imprescindible. El terme pot aplicar-se a diferents productes o béns, des d'aliments fins diners. S'utilitza sobretot en un context comercial, en l'àmbit de les empreses i els estats.
Superàvit
És un vocable llatí que prové de superaré i que fa referència a un sobrant o excedent. El concepte s'utilitza en l'economia i les finances per fer referència a l'abundància dels diners que ingressa o del patrimoni en comparació a les despeses o deutes.
Per càpita(renda)
És una noció amb diversos usos. Pot tractar-se dels ingressos d'un individu o d'una empresa, dels guanys que genera alguna cosa o dels valors que es paguen a un arrendador.
Economia
L'economia (terme que prové de l'idioma grec i significa "administració d'una casa o família") és la ciència que estudia els processos de producció, intercanvi i consum de béns i serveis. Una crisi, d'altra banda, és un canvi brusc o una situació d'escassetat.
Crisi
Crisi (del llatí crisi, al seu torn del grec κρίσις) és una conjuntura de canvis en qualsevol aspecte d'una realitat organitzada però inestable, subjecta a evolució; especialment, la crisi d'una estructura.
l'origen etimològic de les paraules que havíem de buscar és el següent:
Moneda (llatí): Mesura comuna per al valor material. La paraula moneda ve de la deessa Juno, a qui els romans li van posar l'alies de Monēta, ja que al costat del temple dedicat a ella es va instal·lar una fabrica de monedes.
Diners (llatí): Els diners són una mesura de valor de les coses i es acceptat normalment com a mitjà de pagament. Prové de la paraula llatina denarius, que era una moneda que el seu valor equivalia a deu asses. Denarius prové del adjectiu Deni (cada deu).
Sou (llatí): és el pagament que rep un treballador per la seva feina feta. Prové de la paraula llatina solidus. Era una moneda d'or produïda especialment en el Baix Imperi Romà.
Salari (llatí): El salari o sou és el pagament que rep un assalariat per la seva feina. Prové del llatí ja que abans les feines eren recompensades amb sal, per què la sal conserva els aliments. Els soldats romans que vigilaven la ruta de sal, els hi pagaven una part amb sal, aquesta part era anomenada: "salarium argentum" (agregat de sal)
Inflació (llatí): És un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada de preus. Prové de la paraula llatina inflatio, que és l’acció i efecte de inflar.
Especular, especulació (llatí): . Suposició o teoria, més o menys meditada o fundamentada, que es fa d'una cosa. Prové del llatí specularis i vol dir que pertany o relatiu amb un mirall.
Dèficit (llatí): És la situació econòmica en que un poble, ciutat, país, etcètera, paga més impostos dels que rep. És un llatinisme de la paraula llatina deficit (falta).
Superàvit (llatí): És un sobrant o un excedent. Prové del llatí superare, que significa créixer. Fa referència als excedents o guanys en activitats econòmiques, o béns en excés en més del necessari.
Per capita (renda): Normalment s'utilitza per indicar la mitjana per persona en una estadística social determinada. Prové del llatí i significa "per cada cap".
Economia (grec): És l'administració ordenada dels béns d'una comunitat, d'un estat, d'un establiment, etcètera. Prové del grec, anomenaven "oikos" a la casa incloent tot el contingut i al seu administrador "nemó". D'aquí es va formar "okmos" que vol dir "administració de la casa".
Crisi (grec): Una crisi és un empobriment sobtat i brusc de l'activitat econòmica. Prové de la paraula grega Krisis (κρίσις) i aquesta del verb Krinenin que vol dir separar o decidir.
Bonum diem, nautae! Aquí us deixo a priemra part de l'etimologia:
MONEDA (LLATÍ)
DEFINICIÓ: Signe representatiu del preu de les coses, per fer efectius els canvis i contractes.
Peça d'or, plata , coure o un altre metall , gralte . en forma de disc i encunyada amb el bust del sobirà o el segell de l'autoritat que ordena fabricar , i que pel seu valor efectiu o pel qual se li atribueix, serveix de mesura comuna per al preu de les coses i per facilitar els canvis.
ETIMOLOGIA:
En l’antiga Roma hi havia un taller on es fabricaven monedes. Aquest taller estaba situat junt amb el temple de Juno Moneta (Juno la avisadora). Aquest temple va ser fet en honor a Juno, doncs segons la llegenda aquesta deesa havia avisat als romans de la inminencia de varis atacs contra la ciutat. La paraula moneda prové de Moneta.
DINERS (LLATÍ)
DEFINICIÓ:
Com a mitjà de pagament es pot intercanviar per qualsevol tipus de bé material o servei, com a mesura del valor permet fer comparacions entre els diferents béns i serveis i com a reserva de valor permet de ser reservat indefinidament sense que es deteriori ni perdi cap de les seves característiques amb el pas del temps.
ETIMOLOGIA:
L’origen de la paraula diner està en el llatí DENARIUS, nom de la moneda del qual el valor inicial era de deu asos. Denarius prové del adjectiu distributiu DENI (cada deu).
SOU (LLATÍ)
DEFINICIÓ:
És el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació, dient-se setmanada), quinzenalment o per una tasca determinada.
ETIMOLOGIA:
La paraula sou ve del llatí, SOLIDUS. Solidus es una moneda de or especialmente en el Baix Imperi romà. En bona mida substitueix el denari, la moneda de plata romana més característica que ha produit la nostre paraula diner.
INFLACIÓ (LLATÍ)
DEFINICIÓ: Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.
ETIMOLOGIA:
Del llatí, inflatio, És un increment en el nivell general de preus en una
economia . La inflació es produeix quan la quantitat de diners en circulació
augmenta en relació amb la quantitat de béns i serveis que s'ofereixen . El
resultat és " massa diners en persecució de massa pocs béns" i els preus
s'eleven per la demanda . Quan es tenen taxes elevades d'inflació la gent
tendeix a perdre confiança en els diners , i la quantitat del que es troba en
circulació augmenta en relació amb les despeses en preus corrents , ja que
la gent tendeix a retenir ( acumular ) béns en lloc de diners .
l'origen etimològic de les paraules que haviem de buscar és el segúent:
MONEDA (LLATÍ)
Signe representatiu del preu de les coses, per fer efectius els canvis i contractes.
Peça d'or, plata ,coure o un altre metall ,. en forma de disc i encunyada amb el bust del sobirà o el segell de l'autoritat que ordena fabricar , i que pelseu valor efectiu o pel qual se li atribueix, serveix de mesura comuna per al preu de les coses i per facilitar els canvis.
En l’antiga Roma hi havia un taller on es fabricaven monedes. Aquest taller estava situat junt amb el temple de Juno Moneta (Juno la avisadora). Aquest temple va ser fet en honor a Juno, doncs segons la llegenda aquesta deessa havia avisat als romans de la imminència de varis atacs contra la ciutat. La paraula moneda prové de Moneta.
DINERS (LLATÍ)
Com a mitjà de pagament es pot intercanviar per qualsevol tipus de bé material o servei, com a mesura del valor permet fer comparacions entre els diferents béns i serveis i com a reserva de valor .
L’origen de la paraula diner està en el llatí DENARIUS, nom de la moneda del qual el valor inicial era de deu asos. Denarius prové del adjectiu distributiu DENI (cada deu).
SOU (LLATÍ)
És el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació, dient-se setmanada), quinzenalment o per una tasca determinada.
La paraula sou ve del llatí, SOLIDUS. Solidus es una moneda de or especialment en el Baix Imperi romà. En bona mida substitueix el denari, la moneda de plata romana més característica que ha produit la nostre paraula diner.
INFLACIÓ (LLATÍ)
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.
Del llatí, inflatio
ESPECTACULAR(LLATÍ)
Que crida l' atenció i desperta admiració per ser exagerat o estar fora del comú.
Etimologicament ve del llatí spectacularis , formada amb spectaculum ( espectacle ) i el sufix -alis ( relatiu a ) que es converteix en -aris quan està en una paraula que conté una L, per dissimilació
DÈFICIT (LLATÍ)
Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercadería abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions
La paraula déficit es un llatinisme pur que no és més que la forma llatina déficit (falta) del verb de ficere (faltar).
SUPERÀVIT (LLATÍ)
abundància d’alguna cosa que es considera útil o necesaria. En el terme econòmic es refereix a la diferencia dels ingressos sobre els gastos.
la paraula prové del llati, superaré, créixer. Es refereix als excedents o guanyances en activitats econòmiques o a bens en excés a lo necessari.
PER CAPITA (RENDA)
és una locució d'origen llatina d'ús actual que significa literalment ' per cada cap' ( està formada per la preposició per i l'acusatiu plural de caput , capitis 'cap ' ) , és a dir, 'per persona ' o ' per individu ' . A l'estar castellanitzada l'expressió s'escriu en rodona , sense cursives ni cometes i segons les normes d'accentuació de l' espanyol.
ECONOMIA(GREC)
L'origen etimològic de la paraula economia es troba en la paraula griegaoikonomos , que significa administració de la llar : oikos significa "llar " ynemein , " administració" .Etimològicament parlant , economia ve del llatí oeconomus , i aquest del griegooikonomos , de oikos : casa ynemein : administrador , de manera que un cap de família -yasea el pare , la mare o tots dos- són els administradors i responsables
CRISI(GREC)
En principi , aquesta paraula no té un significat negatiu . La crisi és el moment en què la rutina ha deixat de servir com a guia i necessitem optar per un camí i renunciar a un altre. Naturalment , aquesta decisió ha de fer d'una manera prudent , tenint en compte les conseqüències de cada alternativa .
Etimològicament almenys, crisi és tot el contrari a acceptar un destí inevitable . El temps de la crisi és el de la decisió , la intel•ligència i la valentia . Davant d'una crisi social o política , la decisió sobre el camí a prendre depèn de qui tingui el poder i la capacitat de convèncer els altres
Plurimas gratias, omnibus, nautae. Em penso que avui sou una mica més conscients de la importància de les llengües clàssiques en el món que ens envolta a partir d'aquest petit estudi lèxic que heu fet d'algunes paraules vinculades al món de les finances. La marta estarà contenta, segur que sí.
Valete!
Salvete nautae! Aquí us deixo el meu treball sobre l'etimologia de les següents paraules.
MONEDA:
La moneda és una unitat de canvi que facilita el moviment dels béns i dels serveis. La moneda és rodona i també de metall.
En l’antiga Roma hi havia un taller on es fabricaven monedes, i estava al costat del temple Juno Moneta, per això la paraula moneda procedeix de Moneta.
DINERS:
Els diners són un mitjà d’intercanvi en forma de monedes i bitllets, que facilita el moviment dels béns i serveis.
Denarius, era el nom de la moneda que utilitzaven en l’antiga Roma, i per això la paraula diners, ve de denarius.
SOU:
El sou és el pagament que rep un treballador per la seva feina feta. Es pot rebre de varies maneres, mensualment, que és el que es rep cada mes, i el més habitual, per setmanes, que és el típic de les feines puntuals o de baixa qualificació i que també s’anomena setmanada, quinzenalment, cada quinze dies, o per una tasca determinada, anomenat jornal o jorn.
El salari pot estar pagat per temps treballat, per peces fabricades o per altres mesures del treball realitzat.
La paraula sou prové de solidus.
SALARI:
El salari també és el pagament que rep un treballador per la seva feina feta.
Peró, salari ve de sal, ja que antigament la sal era un producte molt important perquè abans no es pagaven les coses només amb diners, ni es cobrava en salari amb diners, sinó que també es pagava amb sal, per a que les persones poguessin cuinar.
INFLACIÓ:
L’inflació, és el increment dels preus de les mercaderies i els serveis. Fa que l’economia d’un país tingui efectes negatius.
La paraula inflació, prové del llatí inflatio. In, vol dir cap a dins, i flare, bufar.
ESPECULAR/ESPECULACIÓ:
Quan algú especula, vol dir que esta meditant, que esta pensant, o que esta reflexionant.
La paraula especular, prové del llatí specularis, que significa veure o contemplar.
DÈFICIT:
El dèficit és quan el poble paga més impostos dels que rep.
La paraula dèficit prové del llatí deficere, que significa faltar o fer falta.
SUPERHÀBIT:
El superhàbit és quan el poble rep més diners dels que paga.
La paraula superhàbit prové del llatí superare, que significa sobrar.
PER CÀPITA:
Per càpita significa per a cada.
Cap significa persona, per això per càpita significa per persona, per a un persona en individual.
ECONOMIA:
L’economia és la ciencia que estudia la producción i la administración dels bens i serveis.
La paraula economía prové del grec oikos, que vol dir casa, i també de la paraula nemó, que vol dir norma, Per això, aquestes dues paraules volen dir administración de la casa.
CRISI:
La crisi és un canvi brusc, que pot ser el anunci de canvis favorables o negatius.
La paraula crisi prové del grec krisi, que prové del verb krinenin, que significa decidir o separar.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada