Fa cinc anys que toco el violí, els mateixos que fa que me'n van regalar un, amb el seu corresponent estoig. Però no ha estat fins fa poc que vaig pensar que el dibuix del logo de la marca, Stentor, un guerrer amb casc i la boca oberta, podia tenir alguna relació amb el món clàssic. La curiositat va fer la resta i em va portar a cercar informació sobre l'origen d'aquest nom. Aquí en teniu el resultat...
Estèntor
(Στέντωρ) va ser un herald
(oficial d'armes de categoria
intermèdia) grec que va prendre part al setge de Troia i que es va atrevir a desafiar Hermes i va morir en l'intent. Durant un duel a crits amb el déu missatger, va acabar rebentant com un gripau. L'anomena Homer a la Ilíada i el recull també Juvenal (poeta satíric italià). El seu tret més característic li venia de la veu: aquesta era tan potent que
equivalia, segons la llegenda, a la de cinquanta homes junts. El seu nom va
esdevenir proverbial pels grans crits i les fortes veus que donava. A causa d'aquest personatge diem d'una veu que és estentòria quan és forta i
robusta.
Diu Homer a la Ilíada (V, 778 i ss.),
"Les dees van posar-se a caminar semblants a tímides colomes pels seus passos, desitjoses de defensar els homes argius. Però, quan arribaren on estaven drets els combatents més nombrosos i més valents al voltant de l'esforçat Diomedes, el domador de poltres, agrupats i semblants a lleons devoradors de carn crua o de porcs senglars, la força dels quals no és feble, allí es va parar Hera, la dea de braços blancs, i va parlar-los en veu alta, sota l'aparença del magnànim Estèntor, el de la veu de bronze, que cridava tant com cinquanta homes junts: "Vergonya, argius, covards ignominiosos, magnífics només d'aparença! Mentre el diví Aquil·leu freqüentava el camp de batalla, ni un sol cop els troians passaren les portes Dardànides, perquè tenien por de la seva llança feixuga. Ara, en canvi, lluiten fora de la ciutat, damunt les còncaves naus".
(Ed. La Magrana, trad. de Joan Alberich, 1996)
Fixeu-vos, doncs, que al vostre
voltant podeu trobar un munt de referències clàssiques si esteu ben atents i manteniu una mirada curiosa.
Judit Garcia
1r batxillerat
3 comentaris:
La curiositat t'ha portat a publicar una curiosa entrada, Judit. Sembla mentida, com tu bé dius, que els coneixements apresos a classe ens permetin veure (i descobrir) referències clàssiques enmig de la nostra quotidianeïtat, allà on sembla inversemblant. Felicitats per la teva mirada atenta i perspicaç.
Salvete tripulants!
Moltes felicitats per l'entrada Judit, és molt interessant! És curiós com podem trobar referències clàssiques per tots llocs, si anem amb els ulls ben oberts, i com encara ara perdura el mot "estentori" després de tants segles. Inclús en una marca de violí podem trobar aquestes referències del món clàssic. Si ens fixem en com està representat Estèntor en el logo de la marca, podem observar que va vestit per lluitar i té la boca oberta, com en el duel que va tenir contra Hermes. És fantàstic veure com tot està relaciona't entre sí
Increïble Judit! Quanta curiositat veig per aquí...! Felicitats amiga, és una molt bona entrada.
El so potent del violí i la forta veu d'Estèntor podrien tenir alguna mena de relació, no trobeu?
Perquè entre la referència clàssica i l'objecte en sí, molt sovint l'empresa o empresari hi juga un bon paper quan escull el nom que, d'ara en endavant, el representarà més enllà de l'aparença, perquè es molt més interessant que hi hagi història al darrere.
I en aquest cas com en molts altres, qui s'encarrega d'aquesta tasca recorre a les referències clàssiques!
D'aquesta manera trobo que el resultat del producte no és només el material sinó que també hi ha un detall que sovint passa desapercebut que només les persones curioses tenen el plaer de poder-les gaudir.
No obstant, la resta també en pot gaudir! Com nosaltres, que gràcies a una ment curiosa i perspicaç com és la de la Judit, també hem tingut el plaer de poder-ho contemplar.
Res més a dir, espero que tingueu un bon començament d'estiu! Valete!! :)
Publica un comentari a l'entrada