No, no parlaré de colònies ni de pel·lícules. Aquesta entrada, la primera de 2014, té com a protagonista un poema que, això sí, porta el títol en llatí. Admeto que pot semblar un apunt oportunista, no gaire més que alguns dels apunts que es publiquen arreu a propòsit de qualsevol referència clàssica agafada amb pinces, però la raó és una altra. El poema de William Ernest Henley em serveix hic et nunc per reivindicar el sentit terapèutic de la poesia (stricto sensu) i, per extensió, de la literatura i altres manifestacions humanes pel que sembla inútils però al capdavall importants per fer més suportable la vida (almenys algunes). Qui millor ho sabia era el presoner 466/64 a Robben Island, un tal Nelson Mandela, per a qui el poema de Henley (amb una vida plena també de dificultats superades) es va convertir en company inseparable i essencial durant els seus disset llargs anys de captiveri.
Invictus és un poema que parla de llibertat, de coratge i, sobretot, de resistència davant les adversitats, siguin quines siguin aquestes. En temps d'intempèrie cruel per a molts, les paraules de Henley poden esdevenir un refugi i un bàlsam reparador. Si escric aquesta entrada, és per això. És el meu propòsit. Benvinguts al 2014. Que així sigui.
Out of the night that covers me,
black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
for my unconquerable soul.
black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
for my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeoning of chance
my head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
looms but the Horror of the shade,
and yet the menace of the years
finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate,
how charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate
I am the captain of my soul.
Enmig de la nit que cau sobre mi,
negra com un pou que s'enfonsa inabastable,
dono les gràcies a déu, si és que cap déu existeix,
per ser el propietari d'aquesta ànima invencible.
Atrapat sota les urpes de la cruel existència
mai no he cridat ni he expressat dolor.
Sota els cops de martell de la meva mala sort
el meu front sagna però mai no es rendeix.
Més enllà d'aquest lloc de llàgrimes i còlera
veig que s'apropa el més sinistre Horror,
i que el temps amenaça
però no els temo.
No em preocupa que es tanquin les portes,
ni que ploguin damunt meu tants càstigs,
doncs sé que jo governo el rumb de la meva vida:
i que sóc el capità de la meva ànima invencible.
[traducció al català de la versió castellana d'Ángel Rupérez, publicada a EL PAÍS d'avui i que ha inspirat aquesta entrada]
3 comentaris:
Salvete!
Aquest poema és molt significatiu, i dóna una potència anímica molt important, sobretot per aquelles persones que estan passant algun moment complicat de la seva vida: sigui econòmic, familiar... i et dona força per seguir endavant, ja que el seu missatge és molt encoratjador. A més, diu que ell mai es rendeix i que no tem les amenaces ni els problemes, així que té una actitud exemplar i positiva davant de les dificultats de la vida.
A mi em recordo a la canço “seguirem lluitant” dels Catarres: http://www.youtube.com/watch?v=bKxtd_-_FtA. Crec que està molt relacionada, perquè et dóna força per seguir endavant i, tan el poema com la cançó, ens diuen que no ens hem de rendir i que serem “invictus”. A mi personalment, en els moments difícils m’anima i m’ajuda a tenir empenta.
Per últim, desitjar a tots els navegants un feliç i fructífer 2014!
Salve!
Gran poema i gran entrada al blog per començar un 2014 amb força!
Aquest poema fa motivar-te més davant de totes les adversitats que trobaré en aquest 2014.
Em quedo amb les darrers versos del poema:
"doncs sé que jo governo el rumb de la meva vida:
i que sóc el capità de la meva ànima invencible."
Em sento identificada amb aquesta frase, ja que tots nosaltres som qui decidim que fem a cada instant, com ho fem i amb qui ho compartim. Per molts problemes que hi puguin haver, sempre hem de saber que Post nubila, Phoebus i que encara que el sol tardi en sortir, sempre apareixerà per algun racó.
Vale et gratias!
"No em preocupa que es tanquin les portes, ni que ploguin damunt meu tants càstigs, doncs sé que jo governo el rumb de la meva vida:
i que sóc el capità de la meva ànima invencible."
Doncs com bé diu, som els capitans de les nostres ànimes, així doncs, prenguem consciència d'això i aprofitem-ho per a fer el millor possible. Sempre i quant no deixem de fer-ho per a nosaltres i el benestar dels altres. Prenguem com a principal opinió, la del nostre cervell. Siguem lliures sempre que tothom sigui lliure de manera igual.
Per si de cas, no m'estaré de dir que Nelson Mandela és, ha sigut i serà un heroi per a tots qui entenguin minimament, pel que va lluitar. Amanir-ho amb el perdó. Desprès de tots els errors, perdonar és la decisió més sàvia que he vist mai. Sense donar-te comte fas un pas cap endavant al perdonar, encara que a molts no els hi ho sembli.
Per últim, Henley ha creat un gran poema que també podem definir-lo com a "petit tros d'obra d'art". Simplement, m'encanta.
Publica un comentari a l'entrada