6 d’octubre del 2012

Φιλία i amicitia al Canal 33


Ahir es va estrenar al Canal 33 Amb filosofia, un programa que vol acostar-nos una certa manera de pensar, de plantejar problemes, de fer-se preguntes i explorar les seves respostes. Presentat pel periodista i escriptor mallorquí Emili Manzano (que ja ens ha fet passar bones estones amb espais com Saló de lectura o L'hora del lector), la sèrie consta de 13 capítols que han començat amb l'emissió del dedicat a l'amistat. Φιλία per als grecs i amicitia entre els romans, l'amistat és un dels conceptes més tractats pels pensadors d'arreu des de sempre perquè és una paraula que ens evoca allò d'essencial i inherent a la condició humana. Aquil·les i Patrocle, Orestes i Pílades, Nis i Euríal, Ciceró i Àtic, Sèneca i Lucili, Montaigne i La Boétie, Quixot i Sancho, Holmes i Watson,... la ficció i la realitat són plens d'exemples del privilegi que suposa arribar a gaudir d'un tresor com aquest. D'entre les obres i obretes que s'han escrit al voltant de l'amistat n'hi ha una, el De amicitia de Marc Tul·li Ciceró, que ja em va robar el cor quan la vaig llegir per primera vegada (fins i tot hi tinc un esborrany de traducció desat al calaix dels bons propòsits). És un text poc traduït al català i tanmateix molt proper a la nostra sensibilitat pel seu valor humanitzador altament recomanable. 

El diàleg que ocupa el text de Ciceró és un testimoni magistral del sentiment de l´amistat més enllà del mateix autor, que l'escriu per dedicar-lo a un amic seu. Nascuda de la virtut, l'amistat només és possible entre persones de bé; persones íntegres, generoses i imparcials que segueixen sempre la naturalesa, que és la guia del bon viure en el sentit més humà de la paraula. Qui no ha sentit mai l'abraçada d'un amic en el més profund del seu cor? Si no és així, cal llegir les sàvies paraules del mestre. L'amistat, enemiga de la solitud que ens allunya de l'altre, esdevé un bastó per reposar per a tot aquell que, conscient de la seva mancança i delerós de compartir l'afecte amb els altres, la troba i gaudeix de l'alegria i de la felicitat que aquesta li regala.

L'amistat és, feliçment, un tema que desperta l'interès de les persones i que, per a qualsevol generació, forma part irrenunciable de la seva educació emocional. Quan per un motiu o altre (espontani o buscat) sorgeix la paraula màgica a l'aula, enmig d'una classe qualsevol, te n'adones que l'atenció que suscita és pràcticament unànime. No hi ha lloc per a la indiferència quan es parla d'amistat. En qualsevol nivell educatiu –i humà-, l'amic és sempre algú especial.  Per a totes les edats, sense distinció. 

Gaudiu d'aquest primer programa i dieu-nos, què és l'amistat per a vosaltres?





28 comentaris:

Andrea López ha dit...

Definir i explicar que és l’amistat és difícil. Jo definiria l’amistat com la relació que s'estableix entre persones si hi ha un afecte personal desinteressat i sincer.
Aquest afecte es va enfortint amb al tracte i amb el temps i sense donar-se compte arriba un moment en que t’adones que de conegut passa a ser un amic. L'amic, els amics, són importants per a qualsevol persona, amb aquests passes estones inoblidables, et recomanen i t’ajuden quan un està perdut o es tenen dubtes i t’animen a seguir endavant. Per altre banda, un bon consell savi que es relaciona inevitablement amb l'amistat és el "Si uis amari, ama" de Sèneca. Principi fonamental que tothom hauria de tenir present en qualsevol tipus d'amistat.
Crec que la bona amistat és aquella que tot i que no disposis del temps suficient per quedar fas tot lo possible per veure’l i/o contactar amb aquella persona per qualsevol via de contacte. S’enforteix més encara quan fas favors que pot ser en el fons no et van be, l’acabes fent perquè és el teu amic. Òbviament, el que fas es retornat per l’altre i si no correspon el que fas tu per ell potser s’hauria de fer un pensament i parlar-hi.
El nombre d’amics no importa. Cada vagada se’n parla més d’això i jo també estic d’acord. S’ha de diferenciar molt bé qui són els amics, els companys i els coneguts. Són totalment diferents i encara hi ha gent que ho confon pensant que així són més superiors (no sé ben bé que es pensant)... El que s’ha de tenir molt clar és que els amics que tinguis, siguin pocs o molts, s’han de cuidar!
Aquest seria un petit resum del que penso sobre l’amistat, però torno a dir que es un tema moolt complex.
FA

Unknown ha dit...

La definició d'amistat es una cosa molt personal. Cadascú enten la amistat d'una forma. Per la meva part crec que l'amistat es un vincle amb una altre persona que es basa en la confiança i que realment aquesta confiança crea una relació de ben estar que fa que consideris que hi ha una amistat.

Com sempre es diu, els amics de veritat, es conten amb els dits d'una mà. I realment és així ja que per arribar a tenir una gran amistat amb algú, no s'aconsegueix amb un dia.
Jo crec que ara per ara en la societat que estem hi han molts tipus de veure aquesta amistat per exemple, El Facebook, que utilitza la paraula "amistat" o "amics" a gent que coneixes d'un dia o simplement a gent que saps de la seva existència.


Ignasi ha dit...

Salvete!

Jo penso que l'amistat és algo molt ambigu, que depen de cada persona. Per exemple, per a mi, l'amistat és tindre a una persona al costat, que et dona suport i que t'acompanya a la vida, sempre. Com penso que, també, he de ser jo amb els meus amics. Així que penso que ha d'haver-hi una reprocitat. Això és per a mi un amic, però no és igual per a tothom.

Valete!

Unknown ha dit...

Apareix aquest concepte per Homer, i no pas significava el que coneixem com a amistat, significava els meus, els meus esclaus. El concepte, però es va anar construint després de l’època clàssica i amb sort avui en dia coneixem quin és el fruit de la vida humana. Profundament democràtica aquest concepte, és cert. D’acord que l’amistat necessita una certa cura, i nosaltres tenim la facilitat de conviure uns amb els altres, de relacionar-nos i de compartir. Ningú vol viure sense amics, els amics són el fruit de moltes coses en la nostre vida. I segons el que ens comporten, la confiança per exemple, o la fidelitat d’un amic és algo especial i únic per cada un.

Per a cada un tindrà un significat personal i únic, per cada un tindrà la seva complexitat.

Ruut ha dit...

La amistat, un sentiment abstracte que es demostra amb tan sols un acte, un "t'estimo" o un "per sempre" que algun dia acabarà, però tot depèn d'aquelles persones que es consideren amigues. Una amistat, sembla tan senzilla però comporta molta responsabilitat, saber en què t'estàs equivocant i en que pots fallar, o que la persona amiga sàpiga dir-t'ho d'una bona manera, acceptar-se l'un a l'altre o oferir l'ombro com a consol fan que l'amistat avanci, creixi més i més i sigui més forta que ahir.

MarionaFerrer ha dit...


Jo opino que l'amistat és somriure, passar-s'ho bé, confiança, recolzar als que t'envolten i ajudar-los quan ho necessitin.
Realment és difícil trobar un amic de veritat, i és que durant la vida tens molts companys, molts; però amics de debò no en tens pas molts; Suposo que el que compte no són quants siguin, sinó que puguis notar que, tot i que siguin lluny de tu, sempre estaran al teu costat per recolzar-te.

La imatge representa la deessa Selene i el pastor Endimión, el seu amant.

La llegenda deia que una nit d'estiu després d'estar cuidant el seu ramat d'ovelles, Endimión, va anar a la muntanya, a descansar. La nit era clara i en el cel hi havia Selene, passejant amb el seu carro.
De sobte la llum de la lluna va il·luminar la cova on estava refugiat el pastor, i un cop va veure al jove dormit, Selene, es va enamorar bojament; així que va baixar del cel, i li va donar un petó als llavis.
Quan va pujar de nou al cel, li va demanar a Zeus, donar-li l'oportunitat de concedir-li un desig a Endimión, ell va demanar l'eterna juventut, perquè mai, s'acabés aquell somni, així es va complir, Selene baixava cada nit aquella cova per visitar-lo.
La imatge representa la deessa Selene i el pastor Endimión, el seu amant.

La llegenda deia que una nit d'estiu després d'estar cuidant el seu ramat d'ovelles, Endimión, va anar a la muntanya, a descansar. La nit era clara i en el cel hi havia Selene, passejant amb el seu carro.
De sobte la llum de la lluna va il·luminar la cova on estava refugiat el pastor, i un cop va veure al jove dormit, Selene, es va enamorar bojament; així que va baixar del cel, i li va donar un petó als llavis.
Quan va pujar de nou al cel, li va demanar a Zeus, donar-li l'oportunitat de concedir-li un desig a Endimión, ell va demanar l'eterna juventut, perquè mai, s'acabés aquell somni, així es va complir, Selene baixava cada nit aquella cova per visitar-lo.

Valete!

Berta J. Tarragó ha dit...

Per a mi l’amistat és un sentiment d’afecte desinteressat, que pot ser entre diverses persones. L’amistat no entén d’enveges ni de traïcions, ni de colors.. L’amistat no està mai condicionada per un fi interessat.
Els amics s’ajuden en tot el que poden sense demanar pas res a canvi. Tenir un amic és com tenir una joia molt valuosa..
Entre amics hi ha un amor incondicional i diferent al que es professen els matrimonis o parelles.
L’amic sempre hi és quan el necessites, et recolza quan estàs trist i sol, és l’únic que et pot treure un somriure, l’únic que et treu el millor de tu. Li pots confessar tots els teus problemes i les teves preocupacions, perquè sempre et comprendrà i t’ajudarà en tot el que pugui. Amb ell comparteixes les alegries, però també les tristeses, perquè si no fos així, ja no seria un amic.

blai16 ha dit...

Per a mi, l'amistat és un sentiment envers a una altra persona o persones. És una relació "afectiva" on sobretot s'hi busca confiança, ajuda, consells, diversió...
Tenir un bon amic és molt important, millor tenir un bon amic en qui hi puguis confiar que molts amics que no hi tinguis confiança.

Nil! ha dit...

L’amistat crec que és una cosa molt important, ja que és una manera de relacionar-se amb la gent. Tenir amics és indispensable, perquè quan et sents sol i amb algun problema aquests t’ajuden a ensortirte’n, igual que també et fan feliç durant molts moments de la vida. Jo trobo que la paraula amiàtia s’hauria d’ utilitzar en les nostres lléngües per definir l’amistat, ja que trobo que és una paraula molt maca i que no necessita adaptació.

David Roig ha dit...

L’amistat desde el meu punt de vista es molt important,encara que també va molt vinculat amb la convivencia amb els demes si tu ets una persona que es fa amb tothom no tindras cap problema amb portar-te be amb la gent sempre va be tindre un amic que t’escolti, que et pugui ajudar amb els teus problemes, que tinguis una persona a la que et sents a gust,en el meu cas ho vec així,jo puc considerar nomes a 3persones millors amics, encara que un amic no significa que tot lo que tu fagis ho trobi be o malament ell et pot entendre pero potser pot pensar que la meva reacció es molt diferent a la que ell faria en el meu cas

txellbtm ha dit...

Salvete !
Per a mi l’amistat és aquell sentiment que t’uneix a una altre persona sense que t’importi qui és, sinó com és en realitat, és a dir que un amic és aquell que t’ajuda sense esperar res a canvi.
Crec que unes de les coses més importants en una amistat es la confiança i el perdó, perquè tot i que t’enfadis amb un amic, per molt que triguis a fer-ho, és molt important saber perdonar. Crec que avui en dia no sabem diferenciar entre amics i companys o coneguts i aquestes coses son molt diferents ja que un amic de veritat sempre et faran costat, i pot ser que de vegades et pensis que una persona és molt amiga teva però en realitat no ho és i que el que tu creies un company, en realitat és el millor amic que podries tenir.

Judy97 ha dit...

Tal com diu el vídeo, l'amistat és una cosa molt important o més ben dit un sentiment molt important perquè crec que sense amistat res funcionaria bé. Primer perquè tothom es portaria malament amb les altres persones i segon perquè quan tens amics, hi hauràn algunes vegades que tindràn mals moments i tu els tindries que ajudar com a bon amic que ets i ell també fer-te costat en els mals moments que passes tu. Si tu tens una amiga que has estat sempre de petita amb ella, que ho heu fet tot juntes, que ho sabeu tot de l'altra, per molt que us barallessiu, sempre acabarieu tenint amistat perquè hauries passat tota la teva vida amb ella i tu sabries moltes coses d'ella que ningú sap i ella coses teves que ningú sap. En resum que no es pot viure sense amistat, encara que passis mals moments amb alguna amiga, sempre tindreu amistat perquè us coneixeu desde sempre i és IMPOSSIBLE oblidar una amiga que ho has compartit tot amb ella.

Laia Ruiz ha dit...

Crec que cada persona té la seva propia versió del que es la amistat, tot i que totes es deuen semblar molt, el que nosaltres experimentem pot ser molt divers.

La tipica frase que es diu "els amics no nomes estàn en els bons moments, sino que també estàn en els mals moments" crec que es bastant certa i que per això es diu tant, vull dir, tots em passat mals moments en la vida o ens em deprimit per cert motiu però cuan cal explicar-li a algú per treure'ns un pes de sobre aquells son els que pots denominar com amics.

Potser compartim moltes hores amb altres persones (companys de classe, de feina, quant es pràctica un esport en equip...) i aquelles persones ens son conegudes i pasem molt temps amb elles però potser una persona que nomes la veiem en "carne y hueso" una vegada al mes es molt més propera a nosaltres.

Suposo que un amic es aquell amb qui tens unes afinitats en comú o simplement et cau bé i tens una bona relació. (Ja que en el meu cas tinc alguns amics que no els interesen gens les meves aficcions i no em perdut l'amistat per una cosa així).

Jordi Barberà ha dit...

Salvete omnes!

Per a mi, l'amistat és donar-ho tot sense esperar rebre res. És estar amb algú sempre que ho necessiti, ajudar-lo en els mals moments, compartir anècdotes, experiències, etc. Sense l'amistat no podríem viure, seria un món molt avorrit i sense cap cosa a destacar. Crec que l'amistat és important per a les persones, i molt, però també crec que s'ha de saber mantenir les amistats i fer sempre el bé als amics, mai intentar fer quelcom que sabem que no els hi agrada.

Si estimes, seràs estimat, és a dir que si tu transmets amistat, seràs recompensat amb la mateixa moneda, perquè, bàsicament l'amistat és una relació afectiva, on hi ha un tipus d'amor, per dir-ho així. No l'amor que sentim envers a algú que ens agrada, sinó un amor d'amics.
Considero que, com diuen al vídeo, l'amistat és molt, però que molt important!

Valete!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Hi ha moltes maneres d'entendre la paraula amistat i el que això significa... Cada persona tindrà una concepció de l'amistat diferent però el que de ben segur que tothom sap és que l'amistat és un dels tresors que la vida ens dona, i que sense ella molts de nosaltres no seriem qui som. Jo crec que l'amistat de debo la tens amb molt poques persones, només amb aquelles amb qui t'hi entens millor, que saps que mai et fallaràn i que sempre t'ajudaràn quan ho necessitis i així el mateix un propi amb aquestes persones. Per tant aquest tipus de relació s'ha de cuidar al màxim per tal de conservar-la durant molts anys.

meritxell ha dit...

Hola!!

Intentar definir que es l'amistat és complicat, perquè com diu l'ignasi, per cada persona es diferent.
Per a mi, un amic/a és aquella que li pots explicar qualsevol cosa, qualsevol cosa que t'inquieti, et preocupi, que sempre estàrà amb tu. És aquella que pots ser sincer i dir-li el que et molesta o el que t'alegra. Aquella que per molt malament que facis les coses sempre estàrà al teu costat i no et jutjarà. Aquella que et donarà una abraçada quan les coses no vagin be o la que et dirà que ho has fet molt be!
Trobo que es molt dificil trobar-la a aquella persona però que quan la trobes, no la pots deixar escapar.
Quan has viscut tot tipus de coses amb una persona, bronques, riures, momens en general, no la pots oblidar, ni tant sols pots pensar en tu mateix egoistament, perquè sempre hi haurà aquella amic/a que serà tant important que l'egoisme despareixerà.

Per mi això és una verdara amistat.

Maria Ros ha dit...

Explicar la paraula amistat és bastant difícil, ja que cadascú té el seu propi punt de vista.
L'amistat per a mi, es saber que passi, el teu amic/ga estara allà en els bons i en els mals moments.

La amistat es poder confiar plenament amb algú, dir-li quelcom i que t'aconselli en el bon sentit i en el mal sentit d'aquella cosa. L'amistat és fonamental, i poder trobar un bon amic que t'entengui, t'ajudi i et dongui bons consells és molt difícil.
La amistat és un dels sentiments més macos dels éssers vius. Poder ajudar i ser útil per els demés no té preu.

Anònim ha dit...

Salvete!!


No es fàcil definir la paraula amistat, perquè com diuen els meus companys per cada persona és diferent.
Per mi el terme amistat es molt important, es la persona que tens sempre al teu costat en els moments difícils com els moments fàcils.
Es viure moments especial amb una persona, saber que mai et fallarà i tindre confiança.
Una verdadera amistat no es fàcil de trobar, pro quan la trobes , no la deixis escapar mai, perquè sempre es necessari tindre al teu costat un amiga de veritat.

carlota ha dit...

La definició d'amistat jo crec que no existeix, perquè cadascú la viu de diferent manera. Per mi el concepte amistat ha d'anar relacionat amb l'amor i la reciprocitat. Es a dir, jo opino que una amistat també ha de ser cosa de dos i per suposat que s'ha d'estimar a l'altre.
Actualment es diu amic a qualsevol persona, però jo sempre he dit que els amics verdaders són aquells que estan quan més ho necessites, i que no nomes estan en els bons moments.
Per mi l'amistat és molt important, la valoro molt i sempre dono moltíssim per els meus amics de veritat, que m'estimen. Opino igual que la Sandra, l'amistat verdadera costa de trobar, així que quan trobis algú que t'estimi i que et respecti, no el deixis escapar. No deixis perdre una bonica amistat, perquè és necessària tenir-ne.

Salvete!

Sofia ha dit...

L'amistat per a mi és certament inexplicable. Bé, més aviat difícil d'explicar. No hi ha una opinió clara sobre això. Cadascú ho entén, ho viu i ho necessita de manera diferent. Cada persona busca en una amistat una cosa distinta, per això hi ha molta gent que no s'avé. Perquè s'han buscat i no es troben. No troben el que busquen en ella, i ho rebutgen. Aquesta és la exclusivitat i la grandesa de l'amistat. Buscar i trobar en una persona. Trobar-te a tu mateix, trobar-te a gust, trobar-te lliure. Amb aquesta petita introducció em perdo fins i tot jo mateixa, per aquesta raó dic, que és complicat de fer entendre el terme "AMISTAT".

No enganyaré i diré que jo no tinc un model d'amistat, que a un amic no li puc demanar res perquè per això és el meu amic, perquè no em molesta res del que fa. Aquesta afirmació, que la formula gran quantitat de gent, és totalment falsa. Llavors, perquè ens enfadem? Perquè no existeix la perfecció, perquè tots demanem coses a tothom. No em considero una persona exigent pel que fa als amics, però quan conec a algú amb el que més o menys m'avenc, delimito fins a on pot arribar: què és el que em dona, fins a quin punt es pot sacrificar per mi,com és el seu caràcter, la seva manera de respondre... A partir de tot el que m'ha demostrat, creo el límit. Tothom creem límits inconscients a l'altre gent . Quan aquesta persona, supera el límit o es queda curt, és quan apareixen els problemes. Quan deixa de donar el que donava. Sempre hi he reflexionat sobre això. Cadascú imposa el seu límit a cada persona. Mantindre una amistat,és saber donar el que és mereix en tot moment.

En definitiva, l'amistat és un afer essencial i únic. Tots necessitem a algú. Adoro el fet de sentir-me orgullosa de tenir segons qui al meu costat, d'estimar-lo i de poder confiar en ell. El simple fet de saber això, ja em fa sentir feliç. L'amistat i l'amor, són sinònims indirectes de felicitat.

Pol Alberola Bernat ha dit...

-Per a mi la amistat es algú important i que es te em molt poques persones, es aquella persona que sempre esta allà que et diu el seu pensament sense amagar-te re i que li pots confiar un secret, perquè tens la molta confiança em aquella persona, i tot això el reves, si tu vols rebre també as de donar i es una relació mútua.

Alison ha dit...

<< Nascuda de la virtut, l'amistat només és possible entre persones de bé; persones íntegres, generoses i imparcials que segueixen sempre la naturalesa, que és la guia del bon viure en el sentit més humà de la paraula>>

Aquest parràgraf descriu molt bé l'amistat. L'amistat és difícil de definir però sí que es pot dir que és una relació que tens tu amb un altre persona, on cada una es "sicnera" tal com és amb l'altre. Com diu en l'entrada, l'amistat és per aquelles persones de bé, és a dir, persones que donen amor a l'altre, es sinceren,etc. sense esperar res a canvi.
Avui dia, els amics es poden confundir habitualment amb els coneguts, com per exemple els "amics" en el facebook (no tots el amics que tens són amics de veritat).
Per cert, us recomano veure el documental enllaçat :D

Marta Molgosa ha dit...

Cada persona, té una manera o punt de vista d’entendre la paraula amistat. Per mi l’amistat és fonamental en la vida. Les persones naixem i morim soles, però durant el camí de la vida, necessitem tenir persones a les quals donar la nostre amistat, de manera desinteressada. Les persones hem de ser tal i com som amb tothom, no fingir un caràcter diferent per a cada persona per por a no ser acceptats, perquè aquells que realment són els nostres amics ens estimen tal i com són.

Hi ha amics que duraran sempre, d’altres que nomes estan de pas a la nostre vida, perquè amics de veritat, que estan sempre que ho necessites i noten que estàs malament per molt que tinguis un somriure a la cara... d’aquets hi ha molt pocs.

Per tant, per mi l’amistat és estimar a una persona, ajudar-la i estar al seu costat, no nomes en els moments on tot es bonic i sembla que tot vagi be, si no quan realment aquella persona necessita unes paraules, una abraçada o simplement la presencia d’algú al seu costat , sense esperar res a canvi. La verdadera amistat és poder sentir que aquella persona la coneixes com si fossis tu mateix , és a dir un sentiment mutu.

Cristina C ha dit...

Salvete!

L'amistat es pot definir de diverses maneres. Principal es pot entendre com la relació amb una persona propera amb la qual comparteixes bons i mals moments, t'ajuda quan ho necessites i tu també quan ell o ella ho necessita.
Els amics els contem amb els dits d'una mà. Són poques les persones que es poden considerar amigues. De coneguts o conegudes en tenim molts, però d'amics només dos o tres. Per això els hem de cuidar i cultivar la nostra amistat amb ells.

L'amistat és un tresor!

Charlene ha dit...

Salvete!
Molts altres han dit que definir la paraula és difícil, i ho és, però no per això no podem trobar definicions sobre el que és. Si un busca la paraula Amistat al diccionari o a internet, trobarà milions de definicions i entrades diferents. Però totes significaran més o menys el mateix per a tothom. És veritat que és diferent per cadascú de nosaltres, però si volguéssim definir-la, tots diríem més o menys el mateix.
Encara que també, l'amistat és un terme que s'utilitza molt a la lleugera. Un exemple molt clar, és el que sempre ens diuen: els amics d'una xarxa social. Els afegim al nostre perfil i aquest ja ens indica que els que acabem d'afegir són els nostres amics. I no, no és veritat. Molta gent té mil i un amics en aquella xarxa social, però quan un té un veritable problema, només hi ha un parell o dos de persones que vulguin solucionar i ajudar-te amb dit problema.
També estan aquells que al parlar amb una sola persona, ja diuen que aquest és el seu amic. No dic que no li hagi caigut bé des d'un principi, però crec que l'amistat és una cosa que ha de durar temps. No molt, però en un dia, no et pots fer amic d'ell, o és el que jo penso.
Un ha de pensar molt en les amistats que té i si aquesta amistat és vertadera, perdurarà. S'ha de confiar en l'altre persona i viceversa; passar moments junts i moltes coses més... No sabria definir l'amistat, però sí que un la pot sentir quan aquesta hi és present.

Vale!

Marc Gimeno ha dit...

Salve! per mi la paraula amistat és dificil d'entendre, ja que d'amistats per mi n'hi han de diferents tipus; com per exemple l'amistat de veritat i sincera, que aquesta només es pot contar amb els dits de les mans(referint-me a les persones), després hi ha l'amistat que ni be ni va, per conversar, i explicar les experiències, i finalment hi ha l'amistat que només et serveix per passar-to bé, i riure una estona, però a l'hora de la veritat aquest no estan.
Per altre banda crec que hi han amistats que jo els i dic falses i traïdores, ja que aquestes persones estan amb tu ala cara, però no ho estan a les esquenes.
L'amistat per mi es molt important i et pot fer molt feliç, però a la vegada també et pot enganyar.

Joana Bassó ha dit...

Salevete!!

Per mi l’amistat és un sentiment cap a una altra persona, on busca confiança, seguretat, amor, respecte, il•lusió per compartir, records....
Entre amics hi ha una forma especial d’estimació basada en el respecte i en el fonament de la llibertat, en els amics trobem recolzament per fer realitat els nostres somnis.

Vale!

Ona Contreras ha dit...

Salvete!

Evidentment, el concepte d'amistat és diferent per a tothom. Els humans com tota la resta d'èssers vius, nèixem i morim sols, però per al camí de la vida ens anem troban a gent que nosaltres mateixos necessitem entregal-s'hi una part de nosaltres mateixos.
Peer a mi l'amistat ha de ser un sentiment mutuo.